New York, New York

Iep!

Sí sí sí, ho sabem, ja tocava escriure i explicar com han anat els primers dies de viatge! Tan sols necessitàvem una mica de temps, un lloc tranquil i unes poques barres de Wi-Fi… casi res!

Aterrant als EEUU

El primer destí del nostre viatge era Nova York i ja fa 9 dies que vam aterrar al Newark Liberty International Airport, a Nova Jersey, a l’oest de Nova York. El vol amb TAP Portugal va ser correcte, amb una mica de nervis, no pel vol en sí, sinó perquè érem conscients com mai que l’aventura començava, a més, teníem molt presents els comiats dels últims dies.

Banderes i més banderes

Banderes i més banderes

Molts dels que ens llegiu ja heu estat per aquestes terres i sabeu com funciona l’entrada al país. Ens hagués agradat pujar la foto del cartell gegant Welcome to United States i de la gran bandera de barres i estrelles que ens rep a la zona prèvia al control de seguretat, però en aquesta zona l’ús estava prohibit de càmeres de fotos i de mòbils. Estàvem avisats que els controls als nouvinguts podien ser molt estrictes però vam tenir sort i no van passar d’unes poques preguntes sobre qui som, a què ens dediquem, i què venim a fer als EEUU. Finalment som admesos i obtenim el segell al passaport, recollim maletes i, encara una mica desorientats pel jetlag i per les novetats, ens disposem a prendre l’airtrain i el subway per arribar a Brooklyn,  a casa d’en Brett i la Raina, la parella que ens acull per couchsurfing les tres primeres nits.

El couchsurfing

Era el primer cop que utilitzàvem el Couchsurfing i no sabíem ben bé què esperar. Pels que no conegueu com funciona ho expliquem breument: Couchsurfing és una xarxa social que posa en contacte a persones d’arreu del món que busquen o ofereixen allotjament, sempre de forma gratuïta i sempre mitjançant petició que pot ser acceptada o refusada. La clau està en la qualitat del perfil que publiques al web i en les referències o ressenyes que els altres usuaris escriuen sobre tu. És interessant no només perquè t’estalvies uns $ o uns € en el tema dormir, també perquè tens l’oportunitat única de conèixer gent de la ciutat o el lloc on viatges; sempre t’ajudaran a entendre millor la seva manera de fer i potser descobriràs algun racó especial apartat de la inevitable ruta turística.

En Brett i la Raina han resultat ser uns amfitrions fantàstics, o com ells dirien fan-fucking-tastics. Viuen a Brooklyn compartint pis amb dos persones més, plenament novayorkesos però nascuts a Buffalo i Texas respectivament, els dos són artistes, ell fa feines esporàdiques en publicitat, i ella lluita en el món dels càstings i les audicions per fer-se un lloc en espectacles teatrals i els musicals. Amb ells hem compartit esmorzars, sopars, vins californians, i bons moments de conversa sobre política, immigració, el racisme de la polícia de NY, viatges, sèries de tv, … per nosaltres és inevitable, ens recorden als personatges protagonistes de Friends o How I met your mother, moderns, educats, mentalment oberts i molt divertits; newyorkers!

Sopant al Libanès amb el Brett i la Raina

Sopant al Libanès amb el Brett i la Raina

En Pau i la Júlia

Amb el mapa de les línees de metro de Nova York a la butxaca i amb moltes ganes de caminar ens tocava descobrir la ciutat. Però aquest primer dia seria especial; el passaríem acompanyats d’en Pau, la Júlia i la Clàudia (la germana de 18 anys de la Júlia que els ha acompanyat l’últim mes). Fa molts mesos, quan començaven a preparar i somiar amb el viatge, vam descobrir el blog Volta el món i torna al Born, l’escrivien una parella de Sant Cugat que havent deixat feina i estimats es trobaven en aquell moment fent un viatge llarg pel món (no direm “fent la volta al món”) , els vam seguir les aventures i ells ens van ajudar a resoldre dubtes i…, coses de la vida, resulta que arribaven a Nova York el mateix dia que nosaltres! El 15 d’octubre, el dia del meu aniversari.

Amb la Júlia i en Pau al mosaic en record a John Lennon, a Central Park

Amb la Júlia i en Pau al mosaic en record a John Lennon, al Central Park

Per suposat que nosaltres els volíem conèixer, saber com els havia anat, quins consells ens podien donar, quins eren els seus pensaments ara que ja els quedaven pocs dies per tornar a casa després de gairebé un any de voltar pel món… i així vam passar el dia amb ells, de conversa en conversa, des de l’Apple Store de la 5ª Avinguda fins al hall del Museu d’Història Natural, passejant pel Central Park, menjant qualsevol cosa ràpida pel carrer, i trobant-nos a mig camí entre la nostra excitació i incertesa, i la seva tranquil·litat, seguretat i la nostàlgia de fi de viatge que els envoltava. Va ser un dia especial que recordem amb molt de “carinyu” perquè sabem que quan t’acomiades amb una abraçada d’ algú que fa tot just unes hores que coneixes és perquè una amistat ha començat. Fins aviat!

New York City

I què podem dir nosaltres de la ciutat de Nova York que no hagueu llegit, sentit o vist en moltes pel·lícules, sèries, llibres, visites…. La ciutat és enorme, les distàncies són grans i el metro es fa imprescindible. La ciutat la formen cinc boroughs o disctrictes, que són els coneguts Manhattan, Brooklyn, Queens, Bronx i Staten Island. Són districtes enormes que en població equivalen a una Barcelona, estem parlant de Manhattan amb milió i mig d’habitants o Brooklyn amb dos milions i mig, per fer-nos una idea. A més, dins de cada Borough s’hi amaguen moltes realitats diferents, nosaltres hem estat totes les nits a Brooklyn però a diferents zones, i hem passat de la part més maca i activa propera al Pont de Brooklyn i per tant a Manhattan, a la petita Chinatown i el barri jueu ortodoxa, per acabar en una mena de suburbi més cap a l’est i majoritàriament de població negra.

El Pont de Brooklyn des del passeig i el downtown al fons

El Pont de Brooklyn des del passeig i el downtown al fons

Manhanttan

I Manhattan què? Doncs Manhattan té totes les essències de l’imaginari de Nova York, llargs carrers de oest a est, grans avingudes de nord a sud, població de totes les procedències i ètnies, una ciutat cosmopolita on hi predomina l’anglès però on és habitual escoltar algú parlar en espanyol i en multitud d’altres llengües que portem els milers de turistes que omplim els carrers. Les banderes americanes són omnipresents a tota la ciutat, grans i orgulloses, icòniques del que són els EEUU, tant és que et trobis als barris més elegants de l’oest, Tribeca i Chelsea, com al SoHo, el barri més cool i ideal per a qui vulgui deixar-se uns $ en shopping.

Chelsea és un barri bohemi i ple d'artistes

Chelsea és un barri bohemi i ple d’artistes

La bandera americana també la trobem a Little Italy, part on residien majoritàriament els primers immigrants italians a la ciutat, ara gairebé reduïda a dos carrers i quatre ristorantes, acorralada per la creixent Chinatown, autèntic bastió de la cultura xinesa al cor de Nova York, realment impactant.

Little Italy

Little Italy

Edifici Flatiron, a principis del s. XX el més alt de la ciutat.

Edifici Flatiron, a principis del s. XX el més alt de la ciutat.

On no podia faltar el símbol patriòtic americà és al downtown, allà on és decideix el destí de milions de dòlars cada minut i per tant, de milions de persones d’arreu del món, parlem es clar de Wall Street, plena de yuppies que surten i entren dels edificis de infinitat de corporacions, gabinets d’advocats i què sé jo… fent cua per un hotdog ràpid i caminant amb el cafè a la mà, només en minoria davant la multitud de turistes que rondem arreu i que intentem esbrinar on queda el Federal Hall (on George Washington va esdevenir el primer president del Estats Units el 30 d’abril de 1789), on hi ha Wall Street i on la Zona Cero. Allà on hi havia les dues grans torres, bessones, ara s’hi treballa per aixecar la Torre de la Llibertat, que passarà a ser l’edifici més alt de la ciutat amb 1776 peus d’alçada (540 metres), xifra que recorda la data de la Declaració d’Independència dels Estats Units.

Manhattan des del ferri de Staten Island

Manhattan des del ferri de Staten Island

Més al sud arribem al famós toro de Bowling Green on la gent hi fa cua per una foto, nosaltres no, i una mica més avall el Museu d’Història dels Indis Americans, a l’antic i majestuós edifici de duanes, gratuïta i interessant visita per entendre qui eren, com vivien i en què creien els originaris habitants del continent americà. Des d’aquest punt queda proper el ferri a Ellis Island, on hi ha el Museu de la Immigració en record a tots aquells que buscaven una nova vida al EEUU el segle passat, i també la Liberty Island amb l’Estàtua de la Llibertat trencant l’horitzó. Nosaltres vam optar per agafar el ferri a Staten Island, més al sud, transport gratuït que connecta aquesta illa residencial amb Manhattan i que permet veure la Liberty prou a prop per admirar-la i treure algunes fotos.

La Liberty

La Liberty

Harlem

Fent més cas de les recomanacions que dels prejudicis vam decidir visitar el barri de Harlem, al nord del Central Park, barri negre per excel·lència, del blues, del jazz, i bressol d’alguns dels principals líders negres i moviments de drets civils dels país. Volíem fer-ho en diumenge per poder assistir a una missa en una de les moltes esglésies que hi ha al barri, deixar-nos  sorprendre, i certament, no van defraudar.Nosaltres, com és costum, vam arribar tard i amb la missa començada i ens van fer passar als bancs del centre, aquí l’Èlia ja va començar a canviar el color facial cap al rosat. Entre cants, agraïments i reconeixements a diversos “germans” de l’església, la sacerdotessa es dirigeix a nosaltres i als altres petits grups de blancs europeus que destacavem entre dones negres d’edat avançada molt ben vestides i famílies senceres disposades a escoltar el sermó, ens pregunta d’ on som i arrenca un aplaudiment de la gentada; vermellor facial de l’Èlia nivell 2. Més cants i bones paraules i agafem-nos tots les mans, donem-nos la pau germans, bé, és un d’aquells moments que penses “què collons fem aquí!?”… però res greu. Portem una hora de missa i arriba el torn del gran sacerdot vestit de negre i vermell (sí, exacte, feia pensar en una secta o en el capítol del The Simpsons sobre la Hermandad de los Canteros…). El sermó comença amb l’antic testament i el profeta Jeremies i el perquè els homes malvats (wicked men) triomfen en aquest món per sobre dels homes bondadosos i de fe. Reconeixem que és una bona pregunta que pot donar per debatre i tal i tal… però la veritat és que no estàvem preparats per al que vindria després. El senyor negre vestit de negre i vermell argumenta i discerneix sobre Jeremies i sense saber ben bé com i pres  per una creixent excitació comença a parlar dels homes malvats de la nació (americana), aquells wicked men , republicans es clar, que posen traves a l’aprovació de la llei de cobertura sanitària universal que el president Obama lluita per aprovar (la nostra estada ha coincidit amb la suspensió temporal del pressupostos del govern americà), i la multitud segueix el sermó cada cop més esverada, i ell cada vegada més excitat, cridant, cridant molt! saltant, saltant i cridant! en un estat gairebé d’èxtasi…. i hòstia, us assegurem que semblava que allà estava a punt de començar una puta revolució! I nosaltres una mica acollonits es clar, com la parella de danesos de tres bancs més endarrere i els holandesos de més enllà… però tot queda en un gran aplaudiment i molts yeah! i yes!… i la cosa es va calmant, i passem a una pregaria i en 10 minuts som tots agafats de la mà balancejant-nos d’esquerra a dreta i finalment sortint de l’església flipats però contents, i els dos força vermellots. Inevitable recordar les misses catòliques patides a l’Escola Pia i reflexionar, una mica no gaire, sobre les diferents maneres de viure la religió i la fe cristiana.

El passeig posterior per Harlem fins arribar de nou a Central Park per menjar uns noodles del xino takeway serveixen per constatar que Harlem és un barri normal, majoritàriament negre i cada vegada més ple de turistes europeus i asiàtics.

Central Park

El Central Park és un pulmó verd immens al mig de la ciutat de més de 3.000m2 i visitat per 37 milions de persones cada any.

La tardor es deixa veure al Central Park

La tardor es deixa veure al Central Park

Pont de pel·lícula

Pont de pel·lícula

Esquirols arreu

Esquirols arreu

IMG_20131019_045114

La gent de Nova York l’utilitza intensament per passejar, fer esport, descansar i dormir, és un parc al servei de les persones i de la ciutat, ple de bancs i cadires per tothom, cosa que també trobes a la resta de parcs i places de la ciutat. Comença com un parc al sud i acaba gairebé com un bosc cap al nord, ple d’esquirols i altres petits animals arreu, força net i respectat. I pensar que en Guardiola va viure aquí davant un any sencer en un apartament de luxe… que cabró! M’he quedat amb les ganes d’emular els novaiorkesos i fer uns runnings pel parc però no és l’única cosa que ens hem deixat de fer.

Un bon lloc amb vistes per descansar al Central Park

Un bon lloc amb vistes per descansar al Central Park

De museus

A banda i banda del parc hi ha dos dels museus més coneguts de la ciutat, el The Metropolitan Museum of Art i el American Museum of Natural History. Els meus ex-companys de feina al Museu no m’ho perdonaran mai… però no hem visitat el metropolitan! Buscant el millor moment al final no l’hem trobat i ens l’hem perdut…, però sí vam tenir temps per disfrutar del Museu d’Història Natural, espectacular i a bon preu (els museu públics tenen un cost d’entrada suggerit però cada visitant pot decidir quina quantitat vol pagar), i també del MoMa (Museum of Modern Art).

Al Museu d'història natural

Al Museu d’història natural

Museu d'Història Natural

El MoMa el vam visitar el divendres, i és que en divendres a partir de les 16:00 l’entrada és gratuïta. Òbviament no érem els únics que ho sabíem i la cua de turistes per entrar donava la volta al museu, però va ser ràpida i ens va permetre veure un controlador del museu en acció; la cua estava delimitada per tanques i mentre avançàvem es va anar creant un espai buit davant nostre, cosa que va aprofitar un julai per obrir una tanca i colar-se per la cara amb la mala sort que el va veure un controlador que molt indignat remuga Mother fucker! i comença a córrer cap a ell cridant Sir! No Sir!! , l’atrapa i obrint-li la tanca per sortir li diu No that way, This is AMERICA! . Evidentment el paio enxampat va desaparèixer amb cara de tonto i tots els altres ens ho miràvem amb un somriure. Podríem especular com hagués anat tot plegat si això passa a la nostra terra, especuleu doncs!

Comunicació al MOMA

Comunicació al MOMA

Els últims dies

Els últims dies a Nova York els vam passar en un apartament de lloguer (a través de Airbnb ), bé, nosaltres llogàvem el menjador amb sofa-llit (futón) i teníem dreta a cuina i lavabo, propietat de l’Arthur, un paio molt ben parit, negre, més gros que un armari, dedicat al fitness i conductor nocturn de taxi, i que després d’una ràpida ullada al seu apartament especulem que la dona l’ha abandonat no fa massa… Les tres nits ens van sortir per 150$ que essent Nova York és un bon preu! Últims dies per veure alguns llocs pendents, com veure un musical a Broadway (vem triar el Phantom of the Opera, prou bé) , caminar per la High Line, antiga via de metro elevada que passava pel barri de Chelsea i que ara és un bonic passeig, visitant l’Apple Store per tenir un Iphone a les mans i finalment dubtar i no comprar-lo, visitant el Pont de Brooklyn, que connecta Brooklyn i Manhattan i té unes boníssimes vistes del downtown, pujant al Top of the Rock, gratacels propietat de la família Rockefeller (sí, aquesta família que conspira per a un Nou Ordre Mundial, ja ho explicaré un altre dia ;D) que domina el Rockefeller Center i que té unes vistes de la ciutat espectaculars, allà on s’hi pot patinar per 39 $ la hora i et sents una mica més plebeu.

Acabant

I ja anem acabant perquè podríem seguir explicant i no acabaríem i ja us tenim prou avorrits, això si heu arribat fins aquí!

Nova York ens ha semblat una ciutat atractiva però dura. Superada l’excitació dels primers dies de turista comences a percebre que és una ciutat que no regala res, que obre les portes a tot aquell que busqui oportunitats però que tindrà poca compassió amb els que no s’hi esforcin prou o tinguin mala sort. Ens ha semblat també una ciutat pragmàtica, moderna, de menjar ràpid i hotdogs però també de mercats urbans de verdura i fruita de proximitat, de menjar orgànic, una ciutat potent, molt diversa i amb molta personalitat. Una ciutat que cal visitar!!

Ens deixem caure per Broadway

Ens deixem caure per Broadway

Llums i llums al Time Square

Llums i més llums al Time Square

Vistes de l'Empire State des del Top of the Rock

Vistes de l’Empire State i Manhattan des del Top of the Rock

Tothom es prepara per Halloween

Tothom es prepara per Halloween

El proper destí és Woodstock, al mateix estat de Nova York però força més al nord, entorn rural, paisatges preciosos, pobles i cases de pel·lícula, un nou couchsurfing… però tot això ja ho explicarem a la propera! Us hi esperem!

Advertisements

14 responses to “New York, New York

  1. Ens han agradat molt les fotos de N.Y. Ara mirarem les altres, però ens agradaria més estar aquí amb vosaltres. El Robby, quan ha mirat les fotos ha dit guau!!

  2. Eps nois! Som els de 2n del Guixot… Al complert! El Mark torna a ser amb nosaltres.
    Com hem disfrutat amb les fotos del Perú i NY! Quina enveja!! Però les aranyes, totes per vosaltres!!
    Èlia, et trobem a faltar… Es veu que la Iolanda ho fa fatal!! A més ens ha dit que fa les maletes per venir-te a buscar… Escapa’t!!!! Ara, de català hem millorat molt, oi? Ja no fem cap falta!!
    Una forta abraçada. T’estimem,
    la teva classe!!!

    • Quina il·lusió!!!! La veritat és que hi ha moments en què em veniu a la ment, aquí tots els nens van amb uniforme, però els vostres són molt més xulos!
      El retorno de Mark??? que bé? segur que ara les classes són una festa, jaja!
      La Iolanda encara q ho intentés no ho podria fer fatal…no en sap d’això… Però podríeu proposar fer el CS per aquí Sud Amèrica… per proposar que no falti! Vosaltres sempre endavant eh!
      Per cert, algú que comença per R em va demanar que posés una foto del bitxo més raro que trobés a cada país… he de dir que el més extrany va ser el dofí rosa de la selva amazònica, però vaig ser incapaç de fer-li una foto quan sortia a respirar… així que l’haureu de buscar al google.
      Molts petons i abraçades!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s