Del mite a la realitat

Quan mirem per la TV una peli americana sabem clarament que és americana perquè hi ha certs tòpics que es repeteixen i que identifiquem perfectament. Després d’haver estat 7 dies a Nova York hem pogut constatar clarament que tot el que surt en aquestes pelis és cert i real, no és cap mite. Per exemple, a les pel·lícules i sèries sempre surt la gent pel carrer amb el cafè per endur a la mà anant a treballar o a qualsevol lloc, doncs és el dia a dia, a NY hi ha moltíssims bars-restaurants de menjar ràpid i per emportar (molts d’ells de menjar orgànic i sa), de fet, a no sé que sigui un restaurant restaurant a tot arreu on demanis alguna cosa per menjar te la posaran en una bossa de paper per endur per defecte, encara que te la vulguis prendre a taula. I segur que alguna vegada heu pensat, i els cafès aquests no se’ls foten per sobre? No no, el sistema és perfecte, pots anar corrent i bevent-te un cafè sense que et caigui ni mitja gota, i per cert, estan boníssims.

El fum típic de les pelis existeix

El fum típic de les pelis existeix

Parlant de bosses de paper…també és cert, quan vas a comprar t’ho donen tot  en bosses de paper marró, l’únic que te’n posen dues i amb nanses, perquè no et passi com al Macaulay Culkin a “Solo en casa” que se li peten i li cau tot per terra a mig carrer…

La típica pista de gel entremig d’arbres o edificis amb banderes (Rockefeller Centre) també existeix, per curiositat vaig (l’Èlia) preguntar preus perquè ja m’hi veia allà patinant com a les pelis, però la broma sortia cara… per això hi havia més gent mirant que patinant…. així que l’Aitor va tenir sort i no el vaig haver d’apretar.

Els polis; recordeu qualsevol pel.lícula on surtin policies (fàcil), oi que sempre són negres, enormes i carregats de pistoles? Doncs també.

Mitjans de transport; autobusos escolars grocs, camions de bombers sobredimensionats, furgonetes de gelats roses, taxis grocs, furgonetes de la tv readytogo… Vam estar temptats d’agafar un taxi perquè ens fes un carrer pel simple fet de cridar el taxi…però vam pensar que potser al taxista no li faria massa gràcia…

Els típics autobusos escolars grocs també existeixen

Els típics autobusos escolars grocs dels Simpsons també existeixen

Els típics taxis grocs també són reals

Els típics taxis grocs també són reals

Un camió de gelats

Un camió de gelats

Clàssica furgo de notícies

Clàssica furgo de notícies

Imatge típica al Central Park; nens amb pares passant-se una pilota de beisbol, dones passejant 10 gossos, parelles a la gespa descansant, polis a cavall, multitud de gent corrent i anant en bici, esquirols arreu… tot cert.

Beisbol al Central Park

Beisbol al Central Park

Passejadors de gossos al Central park

Passejadors de gossos

Les cases; suposo que depèn del barri, però en general les cases són les típiques que has de pujar 6-7 esglaons. I els edificis baixets, la majoria tenen la típica escala d’emergència a lo “West Side Storie”. Els dies que vam estar a l’apartament del Brett era com estar a la sèrie de “Friends“ o “How I met your mother”.

Yo tengo un tio en América...

Yo tengo un tio en América…

I tot és talla XXL, des del cafè (un petit és com un doble), al donut, el tros de pizza, els xampús, els gratacels, els parcs, les distàncies, les botigues, els museus… tot és enorme.

Botiga Lego amb self-service de peces

Botiga Lego amb self-service de peces

No podem generalitzar amb tots els americans perquè sempre parlem des de la nostra experiència amb la gent de Nova York , però hem trobat gent molt amable i disposada a ajudar; només sortir del primer metro una senyora que ens deuria veure la cara de “recent aterrats” i amb el mapa del subway obert… ens va explicar la lògica dels carrers i el sentit de les avingudes… Lo típic de les pelis… quedem a la 42 amb la sisena! És així.  Evidentment l’Aitor i jo ja esperàvem la contrapartida però no, simplement ens donava un cop de mà. Hem vist força situacions en el metro o pel carrer en què la gent s’ajuda molt i ajuden també al turista, per tant un 10 pels neoyorkins.

Ara mateix estem al bus que ens porta a la nostra següent destinació, Woodstock, i només mirant per la finestra tot segueix sent de peli però en ambient rural, cases i més cases moníssimes de fusta amb el seu porxo, la seva porta de fusta d’entrada al soterrani (la típica on entra la família en cas d’huracans…) i el seu jardí rodejades d’arbres de color tardor, espectacular. Fa molt bona pinta.

Advertisements

2 responses to “Del mite a la realitat

  1. ¡¡Bon dia Élia i Aitor , soc la Montse de la “Pelu” !! ¡¡¡Ostres que chulo!! Us vaig seguin lo que feu i amb feu una embeiga….Be.. molts petonets i que us baigi tot molt be!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s