Cadena de favors

Aquests 4 dies a Woodstock s’han caracteritzat per estar plens d’energia positiva. Ha semblat com si des del principi tots els actes s’anessin encadenant positivament, tot el que donàvem ens era retornat i a la inversa. Però primer de tot explicarem una mica què és Woodstock i què hi vam anar a fer a allà.

Cartell commemoratiu del festival de Woodstock

Cartell commemoratiu del festival de Woodstock

El poble de Woodstock

Woodstock és un poble al nord oest de New York, al mateix estat, famós perquè a finals dels 60’ s’hi va celebrar el Woodstock Festival, un esdeveniment clímax del moviment hippie, el rock, la protesta per la Guerra del Vietnam, la defensa dels drets civils i el moviment pacifista en general, la llibertat sexual…etc. totes aquelles lluites que van encapcelar una part de la societat i la cultura americana, una vegada més. En realitat, el festival es va celebrar un centenar de milles més enllà de Woodstock, prohibicions d’última hora, però el famós nom de Woodstock va quedar per a la posteritat. Avui Woodstock és un tranquil poble de poc més de 6.000 habitants, rodejat de natura, camps verds, boscos i granges, amb boniques cases de fusta habitades majoritàriament per gent benestant, blanca. Com ens comentava en Brett a Nova York, molts són antics hippies que passats els anys ara viuen ens grans cases, en un lloc idíl•lic, en una comunitat ordenada i tranquil•la, i amb molts diners. No és el cas de la Paula, la dona que ens acollí, que té la seva pròpia història, va néixer a Maryland (Washington) i s’instal•là a Woodstock cansada del ritme de vida de New York. Aquest és una altre perfil de molts dels habitants de Woodstock i els pobles del voltant, gent que cerca un lloc per una vida més pausada, envoltat de natura arreu i on les relacions personals són més properes.

Centre de Woodstock

Centre de Woodstock

Yes!!!

Yes!!!

La Paula
A casa la Paula vam estar millor que a casa, ens va donar d’esmorzar, un sofà-llit còmode i calent, dutxa imprescindible per eliminar la nostra olor a granja, ens va dur a fer un tomb per la Catskill Mountain, ens va acompanyar i recollir el primer dia fins al santuari, ens va portar a veure un concert de jazz que feien en un local proper i un munt de coses més! Una dona que val un imperi. Nosaltres a canvi, què mínim que ajudar-la a fregar plats, arreglar-li una finestra que no tancava bé, convidar-la a sopar i al cine a veure Gravity en 3D. Ens dóna i li donem.

Al cine 3D amb la Paula

Al cine 3D amb la Paula

Acomiadant-nos de la Paula

Acomiadant-nos de la Paula i Woodstock

La Paula, molt avesada a fer de voluntària en tot el que pot, la van convidar amb la resta de voluntaris a sopar a la festa de final de temporada del poble. I l’Aitor i jo com dos més… tastant les millors galetes artesanes (les cookies, les de les pelis!) que hem tastat mai, menjat la típica “tarta de arándanos de la tia Poli” i bevent vi blanc al ritme de la típica música folk americana que tocaven en directe 4 voluntaris més. Immillorable adaptació crec. Ella dóna i rep (i nosaltres de rebot).

Veient cérvols des del sofà

Veient cérvols des del sofà

El santuari d’animals

Volíem aprofitar la nostra estada al continent americà per, a part de veure NY, treure el cap per algun santuari d’animals, ja que havíem xafardejat una mica per internet i havíem vist que n’hi havia molts i alguns de bastant grans i currats en entorns immillorables. Així doncs, una vegada vam tenir lligat el Couchsurfing a Woodstock, a casa la Paula, vam posar-nos en contacte amb Woodstock Animal Farm Sanctuary, el més proper a dita localitat i a tant sols 2 hores de la City (que diuen ells). Els del santuari de seguida ens van dir que seríem ben rebuts i que ens esperarien amb els braços oberts, així doncs, de moment teníem la Paula esperant-nos amb un munt de plans per fer en un super cuco apartament on cada tarda ens venien a menjar davant de casa una família de cérvols, i d’altra banda els del santuari on nosaltres ens vam comprometre a passar tres matins fent les tasques que calguessin. Donem i rebem dins la cadena de favors.
El Woodstock Animal Farm Sanctuary és un centre privat la missió del qual és rescatar animals de granges industrials criats per a ser explotats per a la producció de llet, ous, pells, carns etc. El santuari és gestionat per la Jenny Brown i hi treballen 12 persones més, entre etòlegs, veterinaris, mossos i mosses, personal de màrqueting i gestió del Guesthouse. La Jenny és dedicava a la filmació de documentals televisius fins que, commoguda per un encàrrec sobre la l’explotació animal, va canviar la seva professió i decidí emprendre el projecte de crear un espai/reserva per animals rescatats d’escorxadors, mercats d’animals vius, granges industrials, de trasllats en transports cap a l’escorxador… Al santuari tots els animals tenen un nom i una història dura al darrera, i mai són tractats com a cosa (it) sinó amb personalitat (he o she). El centre necessita 1.000.000$ anuals per al seu correcte i total funcionament que aconsegueixen any rere any. Aquest finançament és 100% privat i s’obté per mitjà d’activitats que ofereix el centre i per donacions particulars.

Diane. Rescatada del Gran Cañón ha passat de carregar turistes a rebre constants carícies

Diane. Rescatada del Gran Cañón ha passat de carregar turistes a rebre constants carícies

Al santuari vam al•lucinar amb tot, amb l’entorn de tardor, els animals pul•lulant lliures per tot arreu… us podeu imaginar l’Aitor, no donava a l’abast de saludar i acariciar a tot el bestiam que se li acostava (que no era poc). Ens situem una mica i busquem algú que ens mani què fer, teníem ganes d’involucrar-nos ja i ajudar en tot el possible a aquells encants d’animals que per la manera de fer podíem deduir tots els seus pensament…”…i aquests dos? Són nous….vaig a olorar-los una mica… a veure si em cau alguna rascada…” i nosaltres flipant amb l’afabilitat i energia que desprenien tots els animals, com si fossin gossos perquè ho entengueu els que teniu gossos. Així que cada matí els primers a rebre’ns eren la mula Diane, la cabra Madison i el gat Pogo i nosaltres que mínim que omplir-los de rascades. Ells donen i nosaltres donem. El gall d’indi també ens rebia dels primers i es deixava tocar i tot!

Buscant carícies

Buscant carícies

La MaryBeth anava a ser sacrificada per una infecció d'ossos

La MaryBeth anava a ser sacrificada per una infecció d’ossos

El santuari és enorme, tenen 400 animals i un munt de feina a fer cada dia, així que de seguida ens van donar mil gràcies i proposar netejar els corrals de gallines i l’estable de les cabres i vaques la qual cosa consistia en treure tota la palla del terra (amb els complements que us podeu imaginar que hi havia…) i tornar-ne a posar de neta. Una feinada de por! Només la pala ja pesava lo seu! Omple el carretó i puja’l a la camioneta per llançar-ho tot, baixa’l sense caure, torna a omplir a palades mentre l’Aitor fa apartar amb molta delicadesa les cabres que es queden per allà al mig mirant-nos… “reina et pots apartar?” i jo que dic “perdó” i l’Aitor “no t’ho dic a tu”…i vinga a riure. El primer dia per això, ens vam limitar a desminar de caques un camp enorme, com 3 camps de futsal… encara m’estic recuperant dels cruiximents del braç esquerra… com pesen les caques de vaca!! I el més fort és que aquetes feines s’han de fer 2 vegades a la setmana! Necessiten voluntaris, us animeu!?

Només la pala ja pesava...

Només la pala ja pesava…

Qualsevol que treballi en un lloc com aquest ha de ser de bona pasta… Tots ens donaven les gràcies constantment per venir des de BCN a ajudar-los (vist així sona heavy…), per això ens van donar de dinar i dos dels tres dies ens va portar a casa i recollir de la granja la Fela, una noia super agradable enamorada dels animals que es dedica a la medicina holística per animals i que va decidir deixar la vida a la ciutat per viure en un indret més tranquil i econòmic. Donem i rebem.
De fet, tot el santuari és possible gràcies als donatius de persones, a les estades de voluntaris… a persones que s’impliquen sense cap mirament ni reserva, sense esperar res a canvi, però que reben la gratitud i l’estima dels animals i de la gent que els cuiden.

Advertisements

6 responses to “Cadena de favors

  1. Ostres quin canvi mes gran de NY , ciutat %X% a Woodstock, natura i humanitat %X%. No vull triar quin d’aquest dos mons m’agrada més, simplement són diferents.

  2. Acabem de llegir l’historia en veu alta, amb la Norah i l’Anouk. La Norah ja sap on passara l’estiu dels seus 18 anys!!!

  3. Això és genial! El meu objectiu és buscar un lloc així i anar-hi tant ràpid com pugui. Esteu fent grans coses!! Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s