Welcome to the jungle!

Molt ràpid vam dir nosaltres que volíem passar uns dies a la selva, des de Sabadell som capaços de tot i ens apuntem a un bombardeo, però venir de la civilització maca de Nova York i Woodstock i en 10 hores plantar-te a Lima (“una selva”…) + 2 hores més per arribar a Iquitos (una altre “ciutat selvàtica” plena de moto-taxis on només s’hi pot accedir per aire o riu ja que es troba al mig de la selva) i endissar-te a la selva Amazònica de veritat… té tela. Així vam començar la nostra primera incursió a Perú, amb un matí a Lima (més que suficient) i amb 2 hores de retard en el vol que ens havia de dur a Iquitos. Per sort teníem reservat un hotel que ens havien recomanat els de l’agència amb qui fèiem el tour a l’Amazones, un hotel que estàvem estrenant nosaltres i que ens el deixaven a força bon preu (60 Nuevos Soles Peruanos, 18 E) amb esmorzar, bany, TV i AACC (imprescindible, vaya caldo!). Així que aquests primers dies vam tirar bastant d’hotel i vam descansar pel què podia venir….

Centenars de mototaxis a Iquitos

Centenars de mototaxis a Iquitos

Però arriba el dia i toca iniciar el tour amb Amazon Explorer, iniciem l’aventura a les 7h del matí, el líder de l’expedició Paulo, 2 taxistes i les dues altres noies espanyoles amb qui compartiríem aquests tres dies ens venen a buscar a l’hotel. 1:30h de cotxe patint i és que pel que hem vist fins ara, el peruà es caracteritza per conduir molt ràpid i pitar quan ell vol tenir preferència, si a això li sumes que pels voltants de les carreters està ple de gossos, gent i altres cotxes reincoporant-se i que no duus cinturó doncs la cosa fa iuiu i decideixes mirar el paisatge.

Iniciant el tour cap a la selva amazònica

Iniciant el tour cap a la selva amazònica

Arribem a Nauta, un poblet vora el riu on agafem una barca a motor típica i enfilem riu amunt durant 3h mentre anem al·lucinant amb l’esmorzar a base de fruita que ens prepara el Paulo, els poblets típics que trobem a la vora del riu, la quantitat de natura que ja s’aprecia i el diluvi que comença a treure el cap. Finalment arribem a l’entrada del Parc Natural Pacaya Samiria on passarem aquesta tres dies, ens inscrivim al llibre de registre i ja al WC ens piquen els primers mosquits… 45’ més de barca i arribem al poblat de Buenos Aires, on farem la primera nit i coneixerem el guia que ens ha d’ensenyar els secrets de la selva i vetllar per la nostra seguretat, el Lorenzo, la seva dona ens cuinarà els tres dies i deixaran el seus fills a càrrec dels avis que viuen al mateix poble.

Alçada que agafa el riu en època de crescuda

Alçada que agafa el riu en època de crescuda

Poblat de Buenos Aires

Poblat de Buenos Aires

Al bellmig de la selva

Al bellmig de la selva

Aquí els nens són guapíssims

Aquí els nens són guapíssims

Jakler, el fill del nostre guia

Jakler, el fill del nostre guia

Instal·lats i dinats el tute comença; ens calcem les botes (imprescindibles) i ens tapem fins les dents per si de cas el litre de relec que portem no fes prou i agafem la canoa de rems i enfilem riu amunt fins un llac. Al estar en complet silenci ja comencem a veure de tot, des d’óssos mandrosos a dofins roses i grisos (sí sí, dofins) que ens segueixen pel riu, garces i mil tipus d’ocells. Arribem a terra ferma i fem una petita excursió per beure arbres enormes, cridar caimans, escoltar mil sons diferents i deixar-nos emportar amb les històries i anècdotes que ens explica el Lorenzo. Va ser en el moment en què el Lore cridava els caimans (jo pensava, al igual contesta algú…. però després de fer dues vegades un so gutural bastant …xungo, contesta alguna cosa que semblava com un lleó! Era un caimà d’uns 3-4 metres) va ser en aquell moment en què alguna cosa se’m deuria col·lar pels pantalons perquè em van acrivillar viva. Total, que se’ns fa de nit a la selva i toca encendre els lots i tornar per on hem vingut, una mica de respecte la veritat i més després d’haver sentit la història dels otorongos, un felí molt temut pels pobladors.

Preparats per la primera expedisió; botes d'aigua, relec i ben tapats

Preparats per la primera expedisió; botes d’aigua, relec i ben tapats

De moment fem cara de descansats...

De moment fem cara de descansats…

Primer a trobar-nos; l'ós mandrós (tot i que és de la família dels simis)

Primer a trobar-nos; l’ós mandrós (tot i que és de la família dels simis)

Aquí tot és enorme!

Aquí tot és enorme!

Sopem i nonstop, agafem lots i navalles i marxem amb el Lore i el Paulo a buscar insectes i animals nocturns, en aquell moment no saps exactament si vols o no vols trobar res… I trobem de tot, milers de formigues gegants transportant menjar, aranyes de tot tipus i fins i tot una serp d’alt d’un plataner que s’acabava de cruspir alguna cosa perquè se li marcava a l’estómac! Amb tot això havies d’anar espantant els mosquits que et venien directe a la lot amb una samarreta o uns pantalonets curts… tot i així et picaven igual. Fins i tot el Lore ens va dir que per als pobladors que viuen allà els mosquits són un incordi i que ara encara n’hi havia pocs però que en època de pluges no poden ni fer tours per allà.

Expedició nocturna

Expedició nocturna

Taràntula cruspint-se un saltamartí

Taràntula cruspint-se un saltamartí

Següent odissea, l’hora d’anar a dormir; primer ves al WC (amb la lot) que està darrera de la cabana de bambú i fusta  on dormim, mentre pixes intenta espantar mosquits, eixugat, el paper a les escombraries, surt del WC, agafa amb un pot aigua d’un bidó, entra al WC i “tira de la cadena” amb l’aigua que has agafat. Tornes a la cabana, “piTjama”, mata qualsevol ésser no benvingut a dins la mosquitera, taps per difuminar el xivarri de la selva i a intentar dormir amb tota la calor i la teva olor a relec+suo. Encara ens en vam sortir prou bé. Ara, l’endemà a les 5.30 en peu que s’ha d’agafar la canoa, remar i 2 hores d’excursió per poder-te guanyar l’esmorzar. El Lore ens ensenya diferents arbres remeiers i ens explica per a què els fan servir, hi ha un arbre per a tot, com ell diu la selva t’ajuda molt però també et pot fer mal… hi ha resines d’arbre que curen la malària, resines de iode per cicatritzar… fem una mica el Tarzán i veiem gripaus enormes!. Full time i nonstop, aventura a tope!

WC

WC

Fent el Tarzán

Fent el Tarzán

Havent esmorzat ens traslladem, barca i riu amunt fins a l’indret on acamparem, mentre el Paulo ens prepara el campament el Lore se’ns emporta a pescar piranyes amb la canoa. L’Aitor i jo no ho teníem gaire clar… pobres piranyes, però de segur que aquelles piranyes que pescaríem havien viscut molt millor i molts més anys que les escopinyes que solíem menjar. Així que ens adaptem i pesquem amb canyes de bambú mentre un dofí gris ens ronda la barca i el Lore ens explica històries.

6h del matí i tothom fent feina

6h del matí i tothom fent feina

Primera piranaya

Primera piranaya

Millor que no et mossegui

Millor que no et mossegui

Tornem al campament amb 5 piranyes i preparats per la següent prova, es veu que encara no ens hem guanyat el dinar, el Paulo ens ensenya a fer-nos un flotador amb la fusta d’un arbre que flota molt i que és amb el que es fan les embarcacions. Evidentment després toca provar l’eficàcia dels flotadors, tot abans havent preguntat sobre el tema piranyes… ens confirmen que les piranyes només mosseguen quan hi ha sang a prop, així que ens repassem talls i ferides i de pet a l’aigua (caldos màxims i controlant el voltant…).

Construïnt un flotador

Construïnt un flotador

P1050982

El flotador funciona! Però ull amb les piranyes…

Havent dinat ens espera una caminada de 4 hores, les dues últimes de nit pel mig de la selva i cridant caimans…quin iuiu, per sort ells es van espantar més que nosaltres… Cal destacar que tot plegat era com estar filmant una peli d’Indiana Jones perquè tots seguíem el Lorenzo, el qual s’anava obrint camí moltes vegades a cop de matxet, i havíem d’anar saltant arbres, fent equilibris per sobre de troncs per evitar enfangar-nos… i mentre ves espantant mosquits i vigilant on trepitges…  Tota una aventura! Cal destacar quan l’Aitor va posar la mà sobre un niu de termites per després refregar-se les mans i passar-se-les pels braços per evitar les picades de mosquit, remei dels locals, jo no vaig poder…

Mono nocturn

Mono nocturn

Termites per evitar els mosquits

Termites per evitar els mosquits

Però la nit no s’acaba aquí, encara quedava el millor moment (per a mi); agafem la canoa per provar de veure caimans, només vam poder veure’ls-hi els ulls brillar xq s’amagaven quan ens hi apropavem, però el més xulo de tot va ser que anàvem remant a les fosques pel riu, només amb la llum de la lluna i de la tempesta de llamps que teníem a uns quilòmetres, si a això li sumes que els arbres de la vora del riu no paraven de fer pampallugues degut a les cuques de llum…dóna un resultat excepcional, de pel·lícula.

Tornem morts al campament i a mitja nit comença el diluvi, tots desperts, córrer, ràpid, entrem-ho tot a dins la mosquitera amb el risc d’incloure-hi algun individu non-grat…però amb la son que tenim ens és igual. A les 5.30h ens llevem, aquí s’aprofiten al màxim les hores de sol, i sense esmorzar enfilem riu avall amb la canoa de rems per veure els últims monos, tenim sort i veiem una família de monos udoladors  (per fi) i una altre de monos… Però estem tant groguis que no tenim fotos… jo em clapava a la canoa… Després de dues hores ens recull el bot amb l’esmorzar llest, quina gana! I recuperem energia amb un bol ple de fruita, iogurt i cereals.

Rebentats...

Rebentats…

Però aquí no acaba l’aventura perquè de tornada ja de tot amb el bot a motor, de cop i volta s’atura, i només de veure la cara del Paulo ja veiem que allò no estava previst. L’Alex, el nostre conductor intenta de totes totes arreglar-ho, però res. Així que al final acabem fent senyals amb les armilles salvavides perquè alguna embarcació ens vingui a remolcar i les altres dues noies arribin a temps a l’aeroport. Finalment ens recull un “bus-barca” amb hamaques i només gent local i deixem al pobre Àlex a l’embarcació esperant que nosaltres arribem a port i avisem a algú perquè el vagi a buscar, suposem que la cosa haurà acabat bé… Déu ni do l’aventura inicial a Perú!

Advertisements

18 responses to “Welcome to the jungle!

  1. Que xulo! Demà li deixaré llegir a la Teruska. De tantes coses que m’ha explicat i ara llegir-vos a vosaltres em dóna una sensació de “ah!! si!! doncs és veritat!”.

  2. Malgrat tots els inconvenients que resulta estar en plena selva, no puc fer més que envejar-vos. I tot just acabeu de començar! Gràcies al vostre blogg ens apropeu més en l’aventura.

  3. Hola estem xalant amb les fotos i les vostres comentaris.
    La selva sembla dura i molt humida però segur que plena de recons plens de vida.
    Una abraçada.

    • Racons plens de vida? tota ella n’està plena! Impossible sentir-t’hi sol, et despistes i alguna cosa se’t cola pels pantalons, jaja! Molts petons!
      PD: T’hem trobat a faltar després del trek… tenim els bessons fets pols…

  4. I tot això ens hem perdut en directe? Ens encanta viatjar amb vosaltres, quan veiem aquestes imatges, una part de nosaltres es troba aquí en aquests paratges. Continueu enviant fotos i escrits , són genials. Jana, Mina, Roser y Robby.

    Ep! jo vull un flotador com aquest. A més m’ ha semblat que és de la talla XXL. Just a la fusta, mai millor dit.

    BESAZOS!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s