Fent l’inca al melic del món

Ja som a Bolívia, a pocs dies de passar a Xile i encara no hem explicat com acaben els nostres dies a Perú… som-hi doncs!

El pla era viatjar directes de Nazca a Cuzco, i la millor opció era prendre un bus nocturn per passar el més còmode possible les 14 hores de carretera que teníem per endavant. Sembla que aquesta ruta està força sol·licitada i quatre dies abans ja no quedaven bitlles de la companyia de busos més recomanable, Cruz del Sur (bona companyia d’autobusos, que m’ha trencat la nansa de la motxilla i no se n’ha fet responsable… però són còmodes, no corren i fins i tot ens serveixen menjar vegetarià), així que finalment optem per Tepsa, a preus similars i a priori igual de confortable i segura… error. El bus és còmode sí, però els conductors (que es relleven cada 4 hores en teoria) estan decidits a fer el millor temps Nazca-Cusco i premen l’accelerador més del que caldria, o aquesta és la nostra sensació ja que anem de banda a banda del seient semi-cama apreciant cadascuna de les corbes de la carretera que supera aquesta part dels Andes. I creiem que ho aconsegueixen doncs arribem a Cuzco una hora abans del previst. I l’alçada es clar, notem les orelles tapadíssimes i un lleuger mal de cap doncs passem dels aproximadament 500m sobre el nivell del mar de Nazca als 3300m de Cuzco, Andes amunt  Andes avall a 4000m d’alçada i sense aigua perquè la hostessa deia que “se nos ha congelado”, surrealista. Ho solucionem amb els pocs caramels de coca que ens han regalat, i entre insults i malediccions als conductors i confiant que tot acabarà bé anem fent camí fins a la ciutat de Cuzco, considerada el melic del món per als antics Inques.

Caramels de coca per combatre el mal d'alçada

Caramels de coca per combatre el mal d’alçada

Total que arribem a la Terminal Terrestre a les 6 del matí i engeguem una tàctica que ens funciona bastant bé; mentre un recull maletes l’altre guaita possibles candidats per compartir taxi cap al centre i així dividir despeses. Tot sobre el previst, ens encabim com podem 5 més el taxista després de regatejar el preu, tot i que com sempre, acabes pagant més quan arribes a la ciutat que quan en surts, perquè quan agafes un taxi que et porta a la Terminal per marxar de la ciutat sempre li pots dir “vine por 5 Soles hombre…” encara que haguessis vingut per 7… i t’acaba abaixant el preu. Finalment arribem a l’hostal que havíem reservat per internet, un no massa lluny de la cèntrica Plaza de Armas de Cusco, a un preu raonable i amb esmorzar inclòs. El taxi el compartíem amb una australiana que s’escaqueja de pagar perquè baixa abans d’hora i no té canvi… i una parella anglo-checa que es deixa portar fins al nostre hostal perquè no té ni idea d’on anar, per desgràcia d’ells. Diem per desgràcia perquè va resultar ser una mala opció, l’habitació era molt humida (tant que al tancar la porta ens cau un tros de paret al terra), amb una moqueta fosca, vella i tacada, les finestres no tancaven bé i va faltar que comencés a ploure per creure que sortiríem nedant i malalts. La idea era passar uns dies molt tranquils i descansats a un hostal per poder afrontar en condicions el trekking de cinc dies previ al Machu Picchu, però estava clar que allà no ens hi podíem quedar… Així que vam fer una nit (dormint dins els nostres sacs d’hivern) i vam canviar a un hostal igual de senzill però molts més decent i net on sí podríem descansar.

L’estada a Cuzco va resultar ser molt agradable, el centre històric és acollidor i s’hi pot passejar, té carrerons tranquils i macos on sovint et trobes dones amb els seus vestits típics amb ovelletes en braços guarnides amb diademes i en el millor dels casos amb alguna llama que els fa companyia. Evidentment tot té un motiu i és que a la que et veuen que els hi fas una foto des de l’altre punta de la plaça ja et venen corrents i s’hi posen, per després demanar-te propina…

Després de 13h de bus ens plantem a Cusco

Després de 13h de bus ens plantem a Cusco

Plaza de armas de Cuzco

Plaza de armas de Cuzco

Pels carrers et trobes amb aquests espectacles

Pels carrers conviuen tradició i modernitat

Al estar-nos-hi força dies, Cuzco ens la vam fer bastant nostre, vam acabar coneixent on feien els millors alfajores de la ciutat (com dues galetes rotllo “perrunilla albercana” amb manjar (dolç de llet) entremig i sucre glaç per sobre) E S P E C TA C U L A R!. Els dies que volíem menjar econòmic anàvem a un restaurant petitó i vegetarià, El encuentro, on al menú diari t’entrava amanida, sopa, a triar entre 2 segons i te per 2,5€, i els dies que ens venia de gust alguna cosa diferent anàvem de carta i ens demanàvem espaguetis o crêpe de palta (alvocat) amb tomàquet i formatge… per poc més de 4€. Això sí, si decidies menjar a la Plaza de Armas els menús no baixaven dels 15-20 Soles per cap, uns 5€. Sí, d’acord, no són preus desorbitats però dia rere dia els diners volen i una manera de controlar el pressupost és fixar-se un màxim per menjar i dormir.

Record de dinar a Cuzco, 12 Soles = 4 Euros entre els dos

Récord de dinar a Cuzco, 14 Soles = 4’5 Euros entre els dos

Botes

Botes

Passats un parell de dies i sense signes de soroche (mal d’alçada) vam decidir posar-nos a prova pel trekking fent una bona caminada en alçada, així que vam “passar per l’aro” i vam pagar el Boleto Turístico de 10 dies (130 Soles, uns 37€) que et permet visitar els pobles i llocs històrics més importants de El Valle Sagrado que envolten la ciutat de Cuzco. Evidentment el preu dels Boletos pels locals és molt menor… però encara no entrarem en aquest tipus de debats… sabeu si el preu de l’entrada a la Pedrera és diferent per a nosaltres que per als guiris? No ho creiem. El cas és que ens vam fer uns entrepans i ens en vam anar d’excursió; primer vam agafar un taxi que ens va dur fins a la Terminal de colectivos, unes furgonetes que surten quan s’omplen, vam triomfar i vam sortir de seguida perquè eren els dos últims llocs per anar cap a Pisac, un poble de la Vall Sagrada característic pel seu Parque Arqueológico i els jaciments inques. Arribem a Pisac i teníem l’opció de pujar i baixar amb taxi o caminant, com que no sabíem exactament les distàncies vam optar (per bona sort) per pujar en taxi i baixar caminant més d’una hora muntanya avall disfrutant d’unes vistes fantàstiques.

El parc arqueològic de Pisac està ben conservat i cuidat, al ser temporada baixa hi havia poca gent i era fàcil anar per lliure. Abans però has de refusar als guies que s’ofereixen, que com anirem comprovant per tot Perú no sempre són guies qualificats. Tot i així aprofitem les explicacions d’un professor que acompanya un grup escolar per descobrir que els forats del turó que hi ha davant les runes són desenes de milers de tombes d’antics inques enterrats en posició fetal. En el recorregut de tornada al poble descobrim nous emplaçament inques i comences a preguntar-te com dimonis van aconseguir tallar aquelles enormes pedres tant perfectament perquè encaixessin entre elles sense deixar passar ni una agulla.

Vistes de la Vall Sagrada

Vistes de la Vall Sagrada

Parc Arqueològic de Pisac

Parc Arqueològic de Pisac

Tombes inques

Tombes inques

Travessem túnels

Travessem túnels

Impossible

Impossible

P1060278

No hi passa ni un full

No hi passa ni un full

Arribats al poble de Pisac travessem tot el mercat d’artesania (a cada poble hi ha mercat d’artesania) i cauen les primeres compres; gorro de falsa alpaca, moneder de motius andins i bossa de palosanto per contrarestar males olors a habitacions d’hostals. Ens plantem al mercat de menjar i ens adonem que estem morts de gana, així que dinem fruita i bebem un mate de coca mentre descansem i observem el peculiar i molt autèntic ambient mentre a una senyora li cauen totes les patates per terra.

Dinem al mercat per 1,5 Euros

Dinem al mercat per 1,5 Euros

Amb la panxa tipa esbrinem d’on surten els colectivos cap a Puka Pukara, la nostra següent parada. Hi pugem, ens assegurem que ens cobren el mateix que a tothom i li diem al conductor on volem baixar, ja que si no hi ha ningú més que hi baixi ni ningú que hi pugi no s’aturarà. Puka Pukara, un altre jaciment inca, força pobre… s’ha de dir. D’allà caminem fins a les següents runes, primer seguint la carretera i després per un sender difícil de veure i que trobem quan una amable senyora seguida per un parell de gossos ens indica “por dónde los caballos”.

Puka Pukara

Puka Pukara

I travessem camps

I travessem camps

Regalats! (els dos)

Regalats! (els dos)

Després de creuar camps i de seguir les noves indicacions d’una dona i una nena amb la samarreta del Messi arribem a les runes de Qenqo on per fi ens demanen el ditxós Boleto! Tant pagar perquè després no te’l demanin enlloc fa ràbia… així que l’ensenyem orgullosos i ens neguem als serveis d’un guia que molt amablement se’ns ofereix, “no gracias”, dos paraules que utilitzarem fins a l’infinit a Perú i creiem que en molts altres països.

Seguim caminant i en 45’ arribem a la nostra última visita, les famoses runes de Saqsaywaman, hi arribem d’hora perquè ens han dit que al ser una zona tant extensa hi ha hagut casos de robatoris al cap vespre, així que nosaltres com a bons minyons a les 16h creuem un camp ple de llames amb arracades i diademes i tornem a ensenyar orgullosos el nostre Boleto. Saqsaywaman és una antiga fortalesa utilitzada pels Inques i escenari d’un setge i una cruenta batalla entre els conqueridors castellans i els resistents i derrotats Inques. La construcció impressiona per la seva ubicació ja que domina tota la vall on es situa la ciutat de Cusco, també per la quantitat, el volum i per la forma en que van ser tallades les pedres. S’atribueix la seva construcció als inques però com passa en altres emplaçaments sembla ser que els inques s’ho van trobar fet i ho van aprofitar.

Parc Arqueològic de Sacsayhuaman

Parc Arqueològic de Saqsaywaman

Tanta pedra al final ens hi convertirem...

Tanta pedra al final ens hi convertirem…

Moltes hores després i cansats de tant caminar arribem a Cuzco a l’hora de sopar, 6:30pm, sí, els horaris a la resta del món són bastant diferents, però a la vegada lògics ja que s’adeqüen a les hores de llum. Estem força orgullosos de la nostra excursió en solitari per la Vall Sagrada, tot i que l’endemà ens adonarem que tenim els bessons rebentats i plens de cruiximents (altrament dit agulletes)… tenim un dia de descans i trekking!

El dia esperat arriba i estem llestos per començar el trekking del Salkantay. Seran quatre dies on caminarem 60km passant per zones de bosc, alta muntanya fins al punt més alt al pas de Salkantay (4630m) i zones de selva, acampant i dormint en tenda amb l’objectiu d’arribar al Santuari del Machu Picchu gaudint d’un entorn i un paisatge únics.  El dia comença i comença ni més ni menys que a les 4h del matí, hi ha molt a caminar i l’aproximació a l’inici són 3 hores en furgoneta, cal aprofitar al màxim les hores de llum, així que ens llevem, esmorzem una mica i al cap de poca estona ja ens ve a recollir en Lennin, el guia amb el què  passarem els propers 4 dies. Ens enduem el mínim i les motxilles grans les deixem a l’hostal esperant que quan tornem encara hi siguin… De seguida recollim a l’altra parella amb qui compartirem l’aventura, els noruecs Magnus i Ane-Marte, i la resta de l’equip; el cuiner Amancio i l’Oswaldo, l’home del cavalls, amb les seves 3 mules que s’encarregaran de dur tot el menjar, les tendes i les  nostres motxilles. Aquí hem de fer un esment especial i atorgar honors a aquests animals, ja que resulten imprescindibles per la vida d’aquesta gent de muntanya com a animals de càrrega, recorren quilòmetres i quilòmetres a diari i suporten les inclemències del temps a l’intempèrie faci fred, calor o plogui. Inevitable no sentir-nos malament quan a l’inici del trekking les veiem carregades fins d’alt i suant…

Recorregut fins al Salkantay (2 pimers dies)

Recorregut fins al Salkantay (2 pimers dies)

Cuzco està ubicat a 3300m sobre el nivell del mar, així doncs la caminada comença des de ben amunt i els camins planers escassegen, al cap de poques passes de pujar a aquella alçada ens adonem que ja estem esbufegant. El primer dia és el més fàcil, 6 hores de caminar, però sense massa fred ni desnivells, així que ho portem força bé, a més les vistes són impressionants! L’objectiu del dia és arribar al camp base de l’Humantay on plantarem les tendes sota uns coberts enormes per protegir-nos dels forts vents i possibles pluges al vespre. El dia ha estat agradable i ens adonem que hem passat tot el trajecte xerrant ara amb l’un i ara amb l’altre i que hem après un munt de coses amb el Lennin, que aprofitava la mínima ocasió per ensenyar-nos diferents tipus de plantes i flors de l’entorn i unes quantes coses sobre la història i cultura inca.

Intentem seguir el ritme del Lenin

Intentem seguir el ritme del Lenin

Més amics abans de dinar

Més amics abans de dinar

Direcció l'Humantay

Direcció l’Humantay

Força descansats després de 6 hores de trek

Força descansats després de 6 hores de trek

1r campament. Aquí dins plantarem les tendes

1r campament. Aquí dins plantarem les tendes

Una vegada instal·lats i mig descansats ve la que seria la millor hora del dia, el tea time, l’hora del te, la qual consisteix en prendre te, cafè o xocolata amb crispetes, blat de moro fregit, plàtan fregit o torradetes amb melmelada, un luxe molt calòric i energètic! I quan ja no pots engolir ni mitja crispeta més (perquè no en queden) t’anuncien que és l’hora de sopar, o sigui que gana no hem passat. L’equip format pel Lennin, l’Amancio i l’Oswaldo s’encarrega de tot, nosaltres tan sols hem de caminar, menjar i gaudir!

Tea time! El millor moment del dia!

Tea time! El millor moment del dia!

La nit és molt freda, des del camp base veiem les muntanyes blanques de neu permanent! Tot i així passem una nit força bona dins dels sacs que hem llogat (els nostres no suporten temperatures tant baixes). Ens llevem a quarts de 6 amb pluja, el que més ens preocupa… la caminada que ens espera sota la pluja pot ser penosa, però confiem en el sol i ens vestim per “posar-nos les botes” amb l’esmorzar a base de pancakes, melmelada, fruita, llet condensada, xocolata i el mate de coca de rigor per contrarestar el mal d’alçada. Coneixem la Marizette, la nova incorporació a l’equip, la pobra ens explica que no va poder sortir de trekking el dia abans perquè els seus companys de grup es van fer enrere, o sigui que s’ha llevat a les 2h del matí i ha fet la nostra caminada amb cotxe fins al campament base per seguir el trek amb nosaltres. El grup de trekking queda definitivament tancat; des de Cuzco en Lenin, el guia, representant a Noruega en Magnus i l’Anne-Marte, una parella molt agradable i divertida i que trobem a faltar, la Marizette de Meyer des de Sud-àfrica, i l’Amancio i Oswaldo, cuiner i “home dels cavalls “respectivament.

Aquest segon dia és el dur, caminem i esbufeguem durant 3 hores, ens posem i traiem roba perquè a aquesta alçada fa fred i el vent bufa però el sol crema, i finalment arribem al pas del Salkantay a 4630m d’alçada, tota una fita i el nostre cim! En Lennin ens introdueix en les creences inques i en el significat diví que per aquesta cultura tenien les muntanyes (apus), i aprofita les espectaculars vistes del Salkantay per celebrar un breu ritual inca; ens entrega a cadascú tres fulles de coca on hi concentrem els nostres desitjos i els demanem a l’apu Salkantay bufant-les tres vegades i enterrant-les sota una pila de rocs. Finalment ens fa aspirar una beguda molt forta i ja estem llestos per prosseguir el viatge, a partir d’aquí tot serà baixada i els genolls començaran a patir… De moment tenim sort i la pluja ens respecta, només ens plou al vespre i als àpats.

Direcció al Salkantay

Direcció al Salkantay, avui serà el dia més dur, 25 Km passant pels 4600m d’alçada

Pas aconseguit!

Pas aconseguit! I el mal d’alçada (soroche) bastant controlat

El poder del gorro

El poder del gorro

2013-11-10 09.55.00

Es fa fosc, han estat 10 hores de caminar amb alguns descansos, arribem al segon campament, al patí d’una casa particular on ja l’Oswaldo ens té les tendes mig muntades, i les mules ja descansen menjant arreu i sense les càrregues. De nou impressionats per aquests animals i l’home que les acompanya… Nosaltres a la que podem ens entaforem dins les tendes per descansar una mica i fer-nos uns massatges als peus i bessons perquè els tenim destrossats. Per sort, en breu vindrà el “tea time” i el sopar i ens refarem bastant, això sí, a quarts de nou dormint, que l’endemà sant tornem-hi!

Camí inca real! Fixeu-vos ens els esglaons de pedra que baixen cap al camí de sorra

Camí inca real! Fixeu-vos ens els esglaons de pedra que baixen cap al camí de sorra

Els grans protagonistes resposant forces

Els grans protagonistes resposant forces

2n campament; el pati d'una casa

2n campament; el pati d’una casa

És el tercer dia i hem pogut dormir una mica més, fins quarts de 7, com cada matí ens desperta el cuiner Amancio amb un te de coca a l’entrada de la tenda, tot un luxe, ens rentem la cara amb l’aigua calenta que també ens deixa en una palangana (2n luxe) i cap a esmorzar. Els paisatges d’aquest tercer dia són molt diferents dels dos anteriors, ja hem deixat les grans muntanyes per entrar més en zona boscosa i selvàtica, ja no fa fred, ara hem de suportar la calor i els mosquits que fan la caminada una mica més difícil, a més, ja notem tots els quilòmetres a les nostres cames i estem cansats. Però el camí se’ns fa amè, travessem cases al mig del no res, rius i un parell de poblacions fins a arribar a La Playa, on dormirem al bell mig de la plaça. Aquesta tarda és força relaxant, la passem acariciant gossos, gats i jugant a volei amb nenes i noies del poble. Aquesta nit ens costarà agafar el son perquè ha donat la casualitat que una noia del poble celebra els seus 15 anys i es veu que pels 15 es fa festa grossa, on? a un dels bars de la plaça del poble… Finalment ens adormim merescudament de pur esgotament.

3r dia

3r dia. Amb el Magnus, el Lenin i l’Anne-Marthe

Amb la Mariesette, la nova incorporació

Amb la Mariesette, la nova incorporació

Descans per fer uns mimos

Descans per fer uns mimos

Travessem més rius

Travessem més rius

Concentració, no la liem...

Concentració, no la liem…

3a nit, acampats al mig del poble

3a nit, acampats al mig del poble

El quart dia ens llevem amb ganes perquè sabem que ens apropem al destí i principal objectiu del trekking, i perquè sabem que passarem la nit sobre un matalàs en un bon hotel a Aguas Calientes, el poble que també anomenen Pueblo de Machu Picchu… des d’on tothom puja al Santuario histórico de Machu Picchu.

El dia el comencem reposant forces en uns banys d’aigües termals que ens venen de camí, després agafem furgoneta i fem uns quilòmetres per una pista amb moltes corbes que ens porta a l’estació hidroelèctrica i la via de tren, allà ens acomiadem del cuiner, prèvia merescuda propina (hem esmorzat, dinant i sopat com reis els 4 dies de trekking) i caminem la via durant 3 hores fins a arribar a Aguas Calientes. Només hi ha dues maneres d’arribar a aquest poble, en teoria, una és la nostra, caminant, i l’altre és agafant el tren, l’únic tren que pot fer aquest recorregut i que és propietat d’una companyia privada xilena que en té la llicència, pagant una morterada (possiblement el tram de tren més car del món…) Diem en teoria perquè és inevitable preguntar-se com han arribat les desenes d’autobusos que fan el recorregut Aguas Calientes – Machu Picchu…  Així que camina que caminaràs per la via, com a la mítica peli Stand by me arribem a Aguas Calientes i el primer que fem tot el grup és prendre una Cusqueña ben freda, la cervesa local, ens la mereixem.

Relax calentó a mig terkking

Relax calentó a mig terkking

Despedim el super chef Amancio

Despedim el super chef Amancio

Shhh....

Shhh….

Seguim la via com a "Stand by me"

Fent via

P1060567

Ara ja sí que les cames fan fluixera…

Seguim seguint la via com a "Stand by me"

Seguim seguint la via com a “Stand by me”

L’endemà comença encara més d’hora, a les 3:30 llevats, tenim sort i el peruà que dorm al sofà de l’entrada de l’hotel ens serveix l’esmorzar, tot i que per l’hora que és no sabem si li podem dir esmorzar… Com que encara és de nit engeguem els frontals i iniciem el camí pel poble cap al primer punt de control del Machu Picchu, “tothom hi era… tothom…”, tots els turistes fent cua davant d’una caseta enmig de la foscor, però el pitjor vindrà després… Quan ens van dir que podíem pujar fins l’entrada principal del Machu Pichu en bus, evidentment, ho vam descartar, després d’haver estat caminant 4 dies no volíem arribar a l’entrada del santuari en bus! Així que vam començar a pujar els milers d’esglaons de pedra del camí inca, tots desiguals i de molta alçada… però els inques no eren gent menuda!?… i les escales no s’acabaven, i allò semblava una competició per veure qui arribava primer… i només faltava que comencés a ploure! Total, 45’ de pujar escales sense parar a les 5 del matí a un ritme força alt i plovent,  entre la suor de l’esforç i la pluja vam arribar a dalt molls per dins, molls per fora i rebentats de la vida. Però ja hi érem, ho havíem aconseguit, el Machu Picchu al davant esperant-nos,  esperant-nos a nosaltres i a centenars de turistes més que arribaven per les escales o en busos. Finalment som al Machu Picchu i només podem gaudir-ho, el lloc és preciós, les construccions, la vegetació, les muntanyes al voltant, la boira que envolta l’entorn… tot plegat fa que el lloc resulti molt especial. Fem una ràpida primera visita acompanyats del nostre guia que ens explica el bàsic del lloc, cal dir que el noi té mala sort perquè som un grup bastant crític i constantment posem cares d’escepticisme a les seves explicacions i teories… però també som educats i el deixem fer fins que arriba el moment d’acomiadar-nos i agrair-li tot el seu esforç perquè el trekking sortís gairebé perfecte. Una mica més lliures per explorar l’espai caminem amunt i avall i escoltem les explicacions d’altres guies que acompanyen infinitat de petits grups, llavors te n’adonés que cadascú explica el què vol o el què sap… i decideixes que el millor serà buscar la informació pel teu compte i no fer gaire cas del que t’expliquen.

4:45 am. Cua per pujar al Machu Pichu

4:45 am. Cua per pujar al Machu Pichu

Més de 1000 escales per arribar al Machu Pichu

Més de 1000 escales per arribar al Machu Picchu

Machu Picchu

Machu Picchu

La family al complet

La family al complet

Més escales? és una broma oi?

Més escales? és una broma oi?

P1060651

Recomanació per als que teniu jardí i no voleu tallar la gespa; feu-vos amb alguna llama

A aquestes alçades de la pel·lícula estem rebentats de caminar i farts de pujar escales de pedra… potser sí que és cert que els inques no coneixien o no utilitzaven la roda! De conèixer la roda haguessin construït rampes i no tanta escala! Però com que som així no podíem quedar-nos només amb l’experiència de pujar al Machu Picchu, havíem de pujar també al Waynapichu, la muntanya que veieu al davant del Machu Picchu en la fotografia clàssica, 45’ més d’escales de pedra amunt, quasi res, i 45’ de baixada, però el cim, les vistes i el bon ambient compensen l’esforç. El lloc és difícil de descriure però en tenim fotos!

Micro escales

Micro escales

Fent país

Fent país. Després d’1h de pujar arribem al cim del Waynapichu, amb el Macu Picchu al fons.

El dia havia aguantat prou bé oferint-nos una boira mística molt xula, però la pluja era inevitable i va haver de descarregar posant fi a la nostra visita; 45 minuts escales avall ben xops fins arribar de nou al poble… què hi farem, encara gràcies que ens havia respectat el 4 dies de caminada per boscos i muntanyes.

La pluja no perdona, però ja què més dóna?

La pluja no perdona, però ja què més dóna?

De tornada de tot, mullats, cansats i amb el Machu Picchu a la butxaca, hi ha consens total al grup i decidim que ens mereixem una bona pizza, així que tots cinc més el Bruce, un neozelandès molt trempat i interessant que coneixem durant la visita al santuari, decidim  deixar els pressupostos plorant en un racó i devorem les nostres pizzes familiars mentre fem temps per agafar el tren de tornada a Cuzco. I quin tren! Pugem, i amb el tren en marxa de cop i volta sona música i apareix un personatge disfressat de diable ballant i fent el tonto al mig del tren, música i balls tradicionals diuen… riem una estona i més encara quan el peruà disfressat treu a ballar a l’Anne-Marte, boníssim! Però la cosa no podia acabar així, perquè els i les hostesses que 10’ abans ens havien servit un snack ara se’ns posen a fer passes de models pel vagó ensenyant-nos bufandes, ponxos, jerseis i jaquetes d’alpaca (llana d’alpaca) per comprar…molt rar tot plegat, fins i tot li diuen a l’Aitor si es vol emprovar un jersei i fer el passe de models! Haha, encara ho estem esperant.

Xou al tren!

Xou al tren!

Baixem del tren al poble d’Ollantaytambo on passarem la nit i ens acomiadem dels víkings Magnus i l’Anne-Marthe amb un abraçada sincera i desitjant tornar-los a veure qualsevol altre dia a qualsevol altre lloc, quins grans companys de viatge que han estat! L’endemà fem camí a Cuzco aprofitant per visitar Ollantaytambo, Morais, el salar de Maras i Chinchero, els principals pobles i llocs històrics del Valle Sagrado que encara teníem pendents i que ens entren al Boleto Turístico (estem disposats a exprimir-lo al màxim!).

Ollantaytambo des de la fortalesa

Ollantaytambo des de la fortalesa

Rocs enormes

Rocs enormes

Salinas de Maras

Salinas de Maras

Terrazas de Moray

Terrazas de Moray

P1060716

Trànsit a Chinchero

Trànsit als carrers de Chinchero

Inspiració divina

Inspiració divina

No grácias, no nos cabe en la maleta...

No grácias, no nos cabe en la maleta…

Dos dies després ens acomiadem definitivament de Cuzco intentant descansar entre crits de nenes i nenes que envaeixen l’hostal, aprofitem per rentar roba, revisem fotos, planifiquem els propers passos i comprem bitllets cap a Arequipa, al sud de Perú i última parada abans d’arribar al llac navegable més alçada del món, el Titicaca.

Anuncis

2 responses to “Fent l’inca al melic del món

  1. ¡¡¡Hola guapísimos!!! A través de vuestra detallada explicación, casi en vivido en primera persona el intenso y fructífero recorrido por pueblos, valles y montañas del Perú. Felicidades estáis en plena forma física y se os ve como dice la Elia ESPECTACULARES. Muchos besos, ¡CUIDAROS!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s