Els deserts i estrelles d’Atacama

Entrem a Xile pel modest pas fronterer amb Bolívia i el nou país ens rep amb carretera asfaltada i senyals de trànsit, furgoneta per més de 10 persones, obligatorietat d’ús del cinturó de seguretat i un ordenat i amable control duaner, sí, hem abandonat Bolívia i som a Xile. El transport ens deixa a San Pedro de Atacama, petit, bonic i turístic poble a l’estil Far West amb tot allò que necessites per planificar els propers dies i decidir si el viatge ha de seguir Xile avall o bé cap a l’est, cap a Argentina.

Església de San Pedro de Atacama

Església de San Pedro de Atacama

Carrers de San Pedro

Carrers de San Pedro

Ens instal·lem en un hostal on compartim habitació amb en Frederic i la Lynn, la parella belga amb qui vam recórrer el Salar d’Uyuni, els quatre ens trobem còmodes plegats així que decidim cuinar i compartir els àpats, i d’entre les moltes opcions d’activitats i visites que ofereix San Pedro de Atacama (que no són poques), optem per llogar unes bicis i passar el dia recorrent El Valle de la Luna, espectacular lloc d’increïbles formacions rocoses i extensions de sorra i sal en ple desert d’Atacama. I de nou ens sentim com nens amb la bici nova de reis, jugant a exploradors enmig d’un escenari de pel·lícula.

2013-12-08 13.40.03

Es nota que per aquí hi passava un riu, com entraria ara...

Es nota que per aquí hi passava un riu, com entraria ara…

Les 3 Maries

Les 3 Maries

P1070942

Lluvia??? hace pinta de llover mucho por aquí...

Lluvia??? hace pinta de llover mucho por aquí…

Amb la Lynn i el Frederic

Amb la Lynn i el Frederic

Grimpant per les roques

Grimpant per les roques

P1140732-001

P1140724

Recuperant-nos de l’extenuant sortida en bici passem tot l’endemà estudiant el mapa de sudamèrica i fent càlculs amb el calendari. De totes les possibles rutes que se’ns presenten creiem que la d’entrar a Argentina directes des de San Pedro és la millor, almenys és una manera de començar i sempre podem canviar els plans sobre la marxa. Això significa passar les properes 4 setmanes a Argentina i s’inaugura la nostra obsessió en obtenir dòlars americans… Per què? Doncs perquè l’economia Argentina fa anys que lluita per trobar l’equilibri d’ençà dels anys d’esclat de la crisi financera i el famós corralito, i el resultat avui en dia és una moneda nacional força devaluada. Això, a priori, no hauria de ser un problema per a nosaltres, però des  de fa setmanes sabem que és un mal negoci obtenir pesos argentinos de forma legal, és a dir, utilitzant caixers automàtics o retirant diners a les oficines bancàries, el bon negoci és arribar al país amb un bon munt de dòlars americans o euros i canviar-los al mercat negre, a botigues o al carrer literalment. I per què? Doncs perquè a caixers o bancs obtens un canvi dòlar/euro oficial i al carrer un ràting de canvi molt més alt. Per posar un exemple, en el moment que escric al canvi oficial et donen 6,56 pesos argentinos per cada dòlar americà, i al carrer vam arribar a canviar un dolar americà per 9,5 pesos argentinos (bitllets de 20 dòlars o menys, el de 50 o 100 te’ls paguen inclús millor). Al no portar una bona provisió de moneda americana per a les properes setmanes entrem en l’univers del money exchange i hem de començar a jugar al joc de les monedes, les cases de canvis, els diferents ràtings, canviar poc aquí per arribar fins allà perquè el canvi serà millor i així aguantar amb dòlars fins a Buenos Aires on el canvi sempre és millor… etc. Un tema un pel estressant i també arriscat però que ens permet aprendre a planificar perfectament les despeses i a entendre com funciona aquest mundillo.

Amb cel·lo i tot

Amb cel·lo i tot

L’última nit a San Pedro ens regalem una experiència memorable. El desert d’Atacama és conegut per ser un dels millors llocs per a l’observació astronòmica degut a la seva alçada sobre el nivell del mar, la climatologia i la poca contaminació lumínica, hi ha construït l’ALMA, un dels observatoris astronòmics més grans del món, així que és possible realitzar una sortida de poques hores al desert per observar el cel estrellat, allà, acompanyats d’un estudiant de física i amb l’ajuda d’un parell de telescopis aprenem a identificar la constel·lació d’Orió i el seu cinturó, Taure, el Canis maioris i l’estrella Sirius, la Creu del Sud, observem de “ben a prop” la Lluna i Saturn… realment fascinant. Ah, i tot ho veiem cap per avall, és a dir, a l’inrevés que com ho acostumem a veureu des del cel dels Pirineus doncs ens trobem, efectivament, a l’hemisferi sud! Per això al Salar d’Uyuni no trobàvem l’Ossa Menor ni Major, perquè només es poden veure des de l’hemisferi nord… 😀 La vetllada l’acabem amb xocolatada i galetes obsequi de l’agència i aprofitem la motivació que el jove físic ens ha transmès per resoldre aquells dubtes i curiositats que algunes pel·lícules ens provoquen i que arrosseguem pels que la física i l’astronomia ens queden més distants; com afecta la Lluna a la Terra? Només observem un cara de la Lluna? Com s’orienten a l’hemisferi sud si no es veu l’estrella polar?

La lluna del desert

Abandonem l’hostal i els amics belgues amb un últim i ràpid esmorzar compartit, ens prometem mantenir el contacte i ens desitgem un bon viatge. Ens sap greu acomiadar-nos però tots hem de seguir endavant!

De camí a la terminal de busos vam tenir temps de viure una surrealista experiència; un veneçolà que ronda pels carrers de San Pedro, que parla català i segueix l’APM aprofita el poder de distracció de la samarreta del Barça de l’Èlia per entrar en conversa amb nosaltres, aquesta conversa provoca una situació de distracció important per al noi suec de 1,90m que tenim al costat el qual perd de vista les seves motxilles, i 5 minuts després, amb nosaltres dos en estat d’alerta per la sospitosa insistència i gràcia del veneçolà, el noi suec es posa les mans al cap al adonar-se que la seva motxilla de mà a desaparegut. L’Èlia, convençuda que el veneçolà i alguns altres paios que hi ha a la terminal (d’aquells que no fan res, ni arriben ni marxen, ni treballen ni venen ni res de res…) ho tenen tot a veure amb la pèrdua de la motxilla, intenta mediar entre aquest i aquells per recuperar la motxilla o si més no el passaport, però no hi ha res a fer. El veneçolà es feia el suec, el suec no sabia què fer i  el nostre bus ja marxava. Amb aquesta sensació d’impotència per no haver-ho evitat o solucionat però a la vegada alleugerits al pensar que potser érem nosaltres l’objectiu inicial del robatori, posem via cap a la frontera amb Argentina.

Anuncis

4 responses to “Els deserts i estrelles d’Atacama

  1. Molt bé nois. La lliçó de les estrrelles ja la teniu apressa i espero que la de les motxilles no torni a passar.
    Sembla que les finances també le teniu controlades, jo també.
    A L’ARGENTINA SI HA D’ANAR AMB DOLARS
    Ja veig que la samarreta del Barça no passa desapercebuda, per bé o per malament, fins la propera

    Un petonás Maria

  2. ¡Vaya situación! Pobre sueco, una experiencia que seguro os hará estar muy atentos.
    Que apetitoso el chocolate y las galletas después de contemplar la Constelación de Orión, magnifica velada que, hemos vivido a través de vuestra explicación.
    Hasta pronto, El Indy os manda muchooooos lametones. Un abrazo.

  3. Quantes emocions diferents.
    Sort que no us van robar les pertinences. Es que viatjar és fascinant però sempre s’ ha d’ anar amb els ulls ben oberts, i sense obsessionar-se, vigilar els estris personals. Recordo un viatge… van obrir el “maleter” de l’ autocar i uns “personatges” esperant-se al davant van sortir corrent amb unes quantes bosses alienes, i com corrien, ningú els va atrapar!!!!

    • Suposo que algun dia ens tocarà… de moment no ens ha passat res més greu que això… intentem vigilar molt i toquem fusta! La resta és cosa de si la fusta és prou bona o no… 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s