Runes de pedra i meravelles d’aigua

Travessem tot el nord d’Argentina des de Salta fins a Puerto Iguazú en el millor bus de tot el viatge, així que les més de 20 hores de trajecte són de relax; llegim, mirem pelis, escoltem música, fem blog, mengem, dormim i disfrutem del paisatge que cada vegada és més selvàtic i brasiler a mesura que ens acostem a la nostra destinació.

De camí a Puerto Iguazú, a la província de Misiones, a tocar de Paraguai i Brasil, passem per San Ignacio de Miní, un petit poble amb carrers rogencs sense asfaltar on decidim estirar una mica les cames i visitar les runes de Las Misiones jesuíticas més ben conservades d’Argentina i Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l’any 1984, un complex bastant ben conservat del que va ser un assentament jesuïta posterior a la conquesta, amb la finalitat de colonització i evangelització de les poblacions indígenes guaranís. La visita inclou un guia que gaudeix explicant tot allò que sap sobre els jesuïtes antics i actuals, sobre Francesc I (argentí i jesuïta), sobre els guaranís d’avui i d’ahir i sobre el funcionament de les missions, autèntics centres de poder religiós i ideològic, autònoms i amb un poder i una influència creixent que van ser percebudes com un perill per la monarquia espanyola, amb el resultat conegut d’expulsió de la Compañía de Jesús al segle XVIII.

Carrers de San Ignacio de Miní

Carrers de San Ignacio de Miní

Runes de l'antiga església

Runes de l’antiga església

P1080559

P1080553

P1080526

L'arbre s'ha cruspit la columna...

L’arbre s’ha cruspit la columna…

Una vegada arribats a Puerto Iguazú ens adonem que és molt diferent a com ens esperàvem (tot i que no sé ben bé què esperàvem…). Només baixar del bus comencem a veure peus vermells degut a la terra roja dels carrers que llueixen tot tipus de xancles de dit. Això sembla Brasil (mai hem estat a Brasil…) i la calor i la humitat ens donen la benvinguda. Benvinguts al caldo!

La calor ens tempta...

La calor ens tempta…

La terra rogenca dels carrers empedrats contrasta amb el verd dels arbres a la vegada que les cases benestants amb jardins enormes combinen amb hostals amb piscina i asadores.

Carrers de Puerto Iguazú

Carrers de Puerto Iguazú

La natura ho invaeix tot

La natura ho invaeix tot

Vam arribar a la terminal sense hostal reservat, com sempre, però aquesta vegada ens va costar més esforç del normal trobar-ne un a un preu raonable i amb el nostre standard de condicions. Després de caminar amb les dues bosses cadascú durant més de mitja hora (la qual ens va donar per perdre’ns i constatar que ho tindríem xungo per menjar alguna cosa que no fos parrilla…) vam trobar un hostal que, de nit, feia bona pinta; piscineta, WC al dormitori i un esmorzar amb més de 5 plats per escollir. L’endemà va resultar ser que la piscina tenia l’aigua negra, de l’esperat esmorzar només hi havia llet i cafè i el WC era deficitari… Total que vam canviar d’hostal i per 10 pesos més (1 Euro) vam trobar-ne un altre de molt millor. A vegades l’encertes a la primera i d’altres no! Però ja comencem a ser veterans i tampoc ens espantem per una mala nit… Al nou hotel vam disfrutar d’un bany, d’unes partides de ping pong i d’una cuina àmplia i ben muntada on cuinar i recuperar forces.

Hostel ( el segon)

Hostal ( el segon)

Però vam arribar a Puerto Iguazú per veure Las cataratas, així que després de debatre des de quin país podria valdre més la pena, si Argentina, la opció més propera i sembla ser que més espectacular,o també des de Paraguai i Brasil, vam optar i amb encert, per veure-les des de la part Argentina. Anàvem amb expectatives molt altes, però tot i així ens van encantar, és al·lucinant la quantitat d’aigua que hi ha i l’energia que desprenen. Malgrat la immensa quantitat de fotos que vam fer no podem mostrar ni una ínfima part del que realment són. Sabíem que ens agradarien però també ens acompanyava una dosi d’escepticisme perquè sovint, entre viatgers, les experiències s’acostumen a exagerar. Però no, són espectaculars, un autèntic plaer  per a la vista i un tractament molt natural per recuperar l’energia perduda. La visita a les Cascades d’Iguaçú és extasi!

Seguim les passarel·les

Seguim les passarel·les

P1080587

Això no ens ho esperàvem…

P1080610

Molta vida arreu

Molta vida arreu

P1080755

L'home de les papallones

L’home de les papallones

2013-12-19 11.30.23

El nom d’Iguaçú en guaraní vol dir “aigua gran” literalment, estan formades per més de 275 caigudes d’aigua i van ser descobertes el 1542 per l’andalús Álvaro Nuñez. Des del 2012 són considerades com una de les 7 meravelles naturals del món i des del 1984 són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

P1080639

2013-12-19 10.19.27

P1080684

P1080692

Dins de les cascades

Dins de les cascades

Acabem xops

Acabem xops

Direcció a la Gola del Diable

Direcció a la Gola del Diable

P1080733

La Garganta del Diablo

Antiga passarel·la derruïda per les innundacions d'aquest 'estiu

Antiga passarel·la derruïda per les innundacions d’aquest ‘estiu

De tornada a Puerto Iguazú aprofitem per visitar la reserva d’animals de Güira Oga, dedicada i esforçada en la recuperació d’exemplars d’animals autòctons. Fan una molt bona feina.

2013-12-19 17.29.55

2013-12-19 16.47.29

P1080787

Hola que ase

Un tucá molt curiós ens segueix

Un tucá molt curiós ens segueix

Des de Puerto Iguazú vam acabar fent una altra visita inesperada, ni més ni menys que a Ciudad del Este (Paraguai), ja que la nostra felera obsessiva per aconseguir dòlars encara ens perseguia. A l’hostal vam conèixer un pare i un fill argentins que dues vegades l’any venien a aquell hostal des de El Mar de Plata amb l’objectiu de creuar la frontera i comprar a meitat de preu, podríem dir que seria com anys enrere feia molta gent quan s’acostava el Nadal i se n’anava a Andorra de compres, però amb menys màgia, doncs Ciudad del Este és bruta i calorosa. Ells ens van confirmar que de segur que allà es podrien treure dòlars dels caixers, així que com qui no vol la cosa els quatre ens vam enfilar en un bus sense aire condicionat i a rebentar de gent per passar el dia en un altre país. Així que per unes hores rebíem el segell de sortida d’Argentina per ingressar a una terra de ningú, la zona franca que uneix Paraguai i Brasil, Ciudad del Este i Foz de Iguaçu  a través d’un pont sobre el riu Paranà. La primera impressió no era la d’entrar a Paraguai sinó a una ciutat/mercat asiàtic perquè des del moment que vam creuar el pont i frontera a peu (si a peu, ens vam sentir una mica immigrants il·legals…) vam entrar en un laberint de voreres i carrers plens de paradetes, botigues i venedors que no et deixaven ni veure la llum del sol, semblava ben bé que estiguessis a un mercat de Ho Chi Min City, fins i tot el garbuix de cables elèctrics de l’enllumenat era el mateix. Un caos i un espectacle. Però vam aconseguir treure dòlars i tornar amb totes les nostres pertinences, ara només tocava trobar un bon lloc de canvi a Buenos Aires, la nostra propera destinació.

Creuem la frontera

Creuem la frontera

Ciudad del Este

Ciudad del Este

Anuncis

5 responses to “Runes de pedra i meravelles d’aigua

  1. Ha de ser difícil descriure la sensació davant la inmesitat de la natura . Aquí també m’hagués agradat estar amb vosaltres.

  2. Wapa!
    Ens fa molta il·lusió veure’t cada setmana! A les pràctiques d’informàtica els teus nens de segons sempre demanen veure per on vas!
    Gràcies per explicar-nos-ho!!!
    Esteu molt macus i em feu mooolta enveja!

    Una abraçada ben gran!!

    • Ei! Salutacions a tots! Quina il·lusió que ens seguiu les passes! Nosaltres intentant disfrutar al màxim de cada instant i intentant transmetre-ho per escrit. En sé d’uns quants (alumnes i profes) que s’ho passarien pipa amb els pingüíns, les foques o d’excursió per la muntanya, oi Alba? 😉

      Cuideu-vos moltíssim segon!
      Una fortíssima abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s