Ushuaia, a la fi del món

Anàvem a Ushuaia perquè s’hi havia d’anar, és el poble més austral del món i com tothom allà et recorda; el fin del mundo. No sabem si va ser l’esperit nadalenc, el fet de poder passar aquestes dates amb gorro i bufanda (com ha de ser i no passant calor a Buenos Aires), la consciència de saber que realment estàs a l’altra punta de tot, el genial hostal on vam anar, l’amistat que vam fer amb el Gonzalo o el fantàstic Parc Natural de Tierra del Fuego que el que havien de ser un parell de nits es van convertir en cinc i ja tenim clar que algun dia hi tornarem.

Després de tants autobusos la veritat és que ens feia il·lusió agafar un avió, encara que anés amb retard. Volàvem des de Buenos Aires amb la nostàlgia de no haver pogut passar el Nadal cagant el Tió amb l’Albert i el Thomas, així que com intentant evitar la realitat arribàvem a Ushuaia en pantalons curts i gorra. Ja des del cel, entre turbulència i turbulència, s’apreciaven muntanyes nevades agrestes envoltades per tot arreu de llengües i llacs d’aigua salada i dolça, una prèvia del què ens esperava els següents dies.

IMG_1628

IMG_1624

Port d’Ushuaia amb un vaixell antinc encallat

Ens havien recomanat reservar els hostals per avançat ja que quèiem a la Patagònia en plena temporada alta a l’hemisferi sud, però tot i doblar el preu d’un hostal respecte al nord d’Argentina vam estar al Cruz del Sur com a casa. L’altre parella amb qui vam compartir el taxi des de l’aeroport no havia reservat i no va tenir lloc, de fet nosaltres ens vam haver de buscar la vida per trobar in extremis dos nits més en un altre hostal. Ens va quedar clar que a partir d’ara hauríem d’avançar-nos uns mica als esdeveniments.

2013-12-24 23.21.48

Un bon hostal ha de tenir sempre un bon amfitrió

La primera excursió va ser al Lago Esmeralda que com molt bé el seu nom indica és de color maragda. Per arribar-hi s’havia de fer una caminada no molt exigent però que es veia dificultada bàsicament pel clima. En tot el matí vam tenir el típic dia Patagònic on es poden apreciar clarament les 4 estacions de l’any; ens va fer sol, ens va ploure, ens va nevar i ens va caure pedra, tot en poc menys de 4 hores.

P1090054

D’excursió al Lago Esmeralda

P1090058

Laguna Esmeralda

Lago Esmeralda

P1090063

P1090072

Comença a caure pedra, tot i que sembla porexpan…

D'excursió al Lago Esmeralda (Ushuaia)

L’excursió la vam compartir amb un grup d’homes de mar, un dels quals compartia el dormitori amb nosaltres, eren dos catalans, un basc i un gallec, sí, molt d’acudit… Es coneixien d’ofici i tots ja havien fet unes quantes voltes al món per mar, ara el seu nou objectiu era arribar a l’Antàrtida. Evidentment quan vam conèixer el seu nou destí el nostre objectiu va ser, sense èxit, aconseguir enrolar-nos com fos en el seu veler. És així com es pot aconseguir anar de gratis fins al continent de gel si tens una bona dosi de paciència fins a trobar l’oportunitat; netejant cobertes, fent menjars…. Haguéssim fet això i molt més. Per desgràcia no hi cabia ni una agulla més en aquella embarcació. Algun dia…

A falta de veler ens embarquem un matí qualsevol en un petit vaixell per travessar el Canal del Beagle i arribar al mal dit Faro del fin del mundo o Les eclaireurs (els il·luminadors). Mal dit perquè no és el més austral, encara n’hi un altre de més llunyà i antic, però se li va quedar el nom degut al llibre de Joules Verne. És el far que permet als vaixells arribar al bon port d’Ushuaia ja que si no segueixen bé les indicacions lumíniques es molt fàcil que quedin encallats degut a les grans quantitats d’algues que hi ha a les aigües que rodegen la zona.

Embarcats pel Canal Beagle

Embarcats pel Canal del Beagle

P1090177

P1090209

Les eclaireurs no està sol…

Al vaixell, un jove guia ens explica amb material didàctic aspectes molt interessants sobre aquells indrets i el món mariner; com llegir mapes marítims, com els antics pobladors vivien en aquelles terres nuus i com van desaparèixer en tant sols 200 anys per culpa de la “modernització” imposada pels colonitzadors i nous pobladors europeus. Morien de malalties, ens explicava, ells, acostumats a menjar foques (amb tota la ingesta calòrica que suposa)  i a viure despullats al voltant d’un foc per així eixugar-se més ràpid després de pescar, van ser aniquilats des del moment que els seus costums i tradicions van ser alterades. Avui dia tan sols sobreviu una descendent directe d’aquells pobles i que viu a Puerto Williams, una comunitat encara més austral.

P1090136

Pingüins!

Pingüins magallànics

Ohhhhh!! Això és amor i el demés són tonteries

Ohhhhh!! Això és amor i el demés són tonteries

Paradeta a l'illa Bridge

Paradeta a l’illa Bridge

P1090256

Aquí hi van habitar antigues civilitzacions

P1090244

El fred és considerable…

Guanyem el concurs del vaixell i ens enduem la bandera!

Guanyem el concurs del vaixell i ens enduem la bandera! Com les regles indiquen, enviarem una foto amb la bandera des d’algun lloc emblemàtic de BCN

Teníem ganes de glaceres i l’oportunitat se’ns presentava amb el Glaciar Martial, un remis (equivalent a un taxi, però més econòmic) ens va dur als dos més al Gonzalo a uns quilòmetres del poble on vam començar la caminada i el discurs sobre Catalunya, Espanya, Uruguai (el Gonzalo és de Montevideo), i els plans presents i futurs de cadascú. Tot un tema! Amb la tonteria estem fent molt país, la veritat és que molts saben de Catalunya i la nostra lluita particular i mostren molt interès en què pot passar i cap a on anem. Nosaltres ens esplaiem explicant i anem guanyant simpaties a la causa. El Gonzalo, uruguaià de 23 anys, el vam conèixer a l’hostal i des d’allà que vam estar viatjant junts durant quasi dues setmanes. Un molt bon paio, enginyer de professió, però músic i artista de cor i un extraordinari company de converses.

21h del vespre

21h del vespre

La glacera estava dalt de tot d’unes muntanyes que a l’hivern es converteixen en pistes d’esquí, no estem segur d’haver arribat a la glacera, creiem que no…  perquè després de caminar durant més de dues hores pistes amunt un cartell ens indicava que s’havia de caminar una hora més, no sabem si fins dalt la glacera o per veure-la. Tot i així només pel paisatge, la companyia, les vistes i la casa de te que semblava més una casa de nines que de te, ja va valdre la pena.

P1090287

Els gossos ens oloren les carícies a metres vista

Seguim el guia

Seguim el guia

P1090326

Glaciar Martial?

Trobem una Casa de Te cuquíssima!!

Trobem una Casa de Te cuquíssima!!

La darrera aventura per la fi del món va ser la visita al Parque Natural Tierra del Fuego i com venia sent habitual ens sortia més car el transport fins al Parc que la pròpia entrada. El Parc no és petit i hi ha la possibilitat de fer diferents trekkings de dia i fins i tot acampar, però has de calcular per avançat què faràs i fins on arribaràs per poder agafar la furgoneta de tornada a un dels punts indicats i a una de les hores fixades. Nosaltres vam optar per fer un sender de costa no molt exigent que ens havien recomanat i després endinsar-nos pel parc fins a una castorera i boscos rodejats de llacs, en total vam caminar unes 6-7 hores per uns paratges de conte de fades plens de màgia. Si la primera part de costa ens va encantar, la part dels llacs ens va fascinar, potser pel fet que no ens trobéssim quasi ningú pel camí i que el sol hagués decidit acompanyar-nos la resta de dia. El parc és magnífic i ens vam quedar amb les ganes d’acampar i fer algun dia més, però no, l’acampada i els dies de trekking ens els reservàvem per a la Patagònia Xilena, al Parque Nacional de Torres del Paine.

P1090352

Parque Natural Tierra del Fuego

El vent fa de les seves aquí...

El vent fa de les seves aquí…

P1090427

P1090418

P1090403

P1090386

P1090470

P1090509

P1090522

Castorera

Castorera

P1090580

P1090525

Tot per a nosaltres!

P1090546

P1090615

Trobem l’Indy!! Tot i que ara hem comprovat que no s’assembla massa…

Carregats de l’energia que ens va transmetre Ushuaia deixàvem la fi del  món amb la certesa que tard o d’hora i tornarem, a intentar arribar a l’Antàrtida o a fer una altra xocolata calenta en una de les tantes confiterias del poble.

Anuncis

2 responses to “Ushuaia, a la fi del món

  1. Ei!! aquesta me l’apunto, jo també i vaig., però pot ser en una època que no faci tant fred?
    La Casa de Té m’ha encantat.
    Maria

  2. Estoy disfrutando muchísimo con todos los amigos peludos que reciben vuestras caricias y se muestran tan agradecidos. Fantástico intercambio.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s