Argentina “Ice Age”

Recuperats del trekking a “Torres del Paine” i amb ganes de posar-nos de nou en moviment prenem un nou bus, cap al nord, sempre amunt, aquest cop per travessar de nou la frontera entre Xile i Argentina i arribar a El Calafate, petita ciutat amb barris cuidats, boniques cases, i hotels i restaurants més aviat cars.

Però l’estada era obligada, i és que El Calafate és la porta d’entrada al Parque Nacional de los Glaciares,  que com indica el nom és un parc que aplega un gran nombre de glaceres disseminades aquí on els Andes queden glaçats. La Terra del Foc i “El Parque Nacional de Torres del Paine” era només una part de les meravelles que ens tenia reservades la Patagònia. A El Calafate tenim l’oportunitat de visitar i meravellar-nos amb El Perito Moreno! una glacera molt gran, enorme… que descansa sobre el Lago Argentino, mesura aproximadament 5 quilòmetres de longitud i és una de les poques, sinó l’única glacera a tot el món, que avança any rere any exercint unes pressions fortíssimes sobre el propi gel que provoca el trencament de petits i a vegades immensos blocs que cauen sobre el llac aixecant l’aigua amunt i fent un soroll fortíssim… un espectacle de la natura strepitoso!! Des de les nombrosíssimes passarel·les habilitades i molt concorregudes per turistes i viatgers es pot copsar les seves espectaculars dimensions, 60 metres d’alçada sobre el nivell de l’aigua visibles… més llarg que un camp de futbol sala! una visió que evidentment corprèn. Aquí les fotos tampoc fan justícia està clar. De glaceres a la Patagònia i al Parque Nacional de Los Glaciares n’hi ha moltes, però aquesta és de fàcil accés i a un preu assumible. Pels més animats i amb més plata hi ha l’opció de prendre un vaixell per passar-hi per davant o fer una breu passejada sobre el gel.. Nosaltres ens conformem amb passejar-nos-hi per davant mentre sentim com ens parla, un petar constant molt sorprenent, i córrer passarel·la enllà quan sentim que algun tros gran s’ensorra i cau a l’aigua, i és que en vam poder veure uns quants d’aquests espectacles! Vam fer la visita a la tarda, quan el gel està més dèbil i els despreniments són més freqüents degut al sol de tot el dia (malgrat el fred que hi fa), semblen trossos petits, però molts tenen la mida d’un cotxe!

Impossible captar-ne la immenssitat

Impossible captar-ne la immenssitat

Si mireu l'arbre s'aprecien una mica les dimensions

Si mireu l’arbre s’aprecien una mica les dimensions

P1090931

P1090915

L’ull no capta el final de la glacera

No sabem què és més impressionant, si les dimensions o el soroll que fa!

P1090881

 A El Calafate hi estem el temps just i necessari però el suficient per prendre contacte amb un tema que es mereixeria un post exclusiu; els motxilers israelians i la seva relació no sempre positiva amb els xilens i argentins patagònics. Des de Ushuaia que ens hem anat trobant molts motxilers israelians, tots joves, tots recent sortits del servei militar, 3 anys els nois i 2 anys les noies, gairebé tots viatjant en grups i no sempre deixant bons records per allà on passen. A El Calafate vam fer d’intermediaris i traductors entre dos nois israelians i la cretina argentina gerent del hostel, només per aprendre que a molts llocs de la Patagònia argentina no volen hospedar a grups d’israelians o que directament els cobren habitacions més cares per evitar-los. A priori una discriminació que no enteníem però que esperem explicar en futures entrades al blog. I també coneixem el Lee, un coreà jubilat apassionat dels viatges i del tango el qual es marcarà uns  passos amb l’Èlia mentre jo m’ho miro des de la llitera.

P1090877

P1090876

Un fred important…

De El Calafate saltem a El Chaltén en un bus de 2 hores, o eren 4? tant és, hores i hores de bus que ja ens prenem amb total normalitat, relaxats mirant el paisatge, llegint, dormint… I a El Chaltén , hi descobrim un petit poble ple fins d’alt de turistes i motxilers, amb els hostals al complet, però amb un ambient agradablement contagiós. La wifi aquí és pobre, només hi arriba via satèl·lit, i és una bona raó per desconnectar de mòbil i ordinador i centrar-se en les opcions d’excursió i trekking que ofereix la zona i que no són poques. Perquè a El Chaltén s’hi ve per veure d’aprop dos dels cims més emblemàtics de la Patagònia, el Cerro Torre i el Fitz Roy , ambdós de més de 3.000 metres d’alçada. El Fitz Roy rep el nom del capità del HMS Beagle amb qui Charles Darwin navegà però també se’l coneix simplement com Chalten, que en la llengua dels natius patagònics significa “muntanya que fumeja”. Amb el rerefons dels dos cims és possible realitzar vàries excursions d’un dia o de varis dies acampant a llocs habilitats per descobrir preciosos llacs de muntanya i observar d’aprop altres glaceres. Aquí vam deixar passar una nova oportunitat de caminar sobre una glacera, l’espectacular Glaciar Viedma, però els preus en temporada alta són una presa de pèl i el fet de veure baixar d’un dels autocar desenes de parelles americanes d’avançada edat ens ho va acabar de fer desestimar, el whisky “on the rocks” de comiat amb gel del Viedma tampoc ha de ser per tant… Total, que ens vam conformar amb dos dies de trekking, un d’ells acompanyats d’en Niels, un holandès de 24 anys que amb els estudis universitaris acabats decideix viatjar per mig any abans d’embaucar-se al món laboral… Una molt grata companyia i amb qui encara mantenim el contacte.

El Chaltén des dels cims

El Chaltén des dels cims

P1090952

Excursió al Cerro Torre

P1090967

Més glaceres i llacs

P1090991

Compartim el dia amb el Niels, quina gran companyia!

D’excursió al Fitz Roy amb el Niels

P1100018

S’entén per què se li diu “muntanya que fumeja”?

Bancs per a tothom per disfrutar de l'espectacular dia, quina sort!

Bancs per a tothom per disfrutar de l’espectacular dia, quina sort!

P1100036

Fita aconseguida; “Lago de los tres”

Tocant el cel

Tocant el cel

P1100042

Se'ns envan els ulls...

Se’ns envan els ulls…

Com diu el Niels; vall sortida d'un conte de fades

Com diu el Niels; vall sortida d’un conte de fades

A El Chaltén farem tres amics més, més aviat amigues, unes ovelles precioses i molt afortunades que perdudes pel camp van anar a parar a casa dels propietaris de l’hostal, i de tant maques i simpàtiques que són que no han pogut sacrificar-les (bien!) i viuen pasturant al jardí de l’hostal compartint espai amb el gos. De fet n’hi ha una de mesos que encara ha de ser alimentada amb biberó i les altres quan li veuen a la mestressa li diuen que l’herba per les vaques! Que el biberó està més bo! Una monada… Tot això ho vam descobrir un dia mentre esmorzàvem (nosaltres i les ovelles), la mestressa ens va veure com ens queia la baba amb elles i ens va deixar que els hi donéssim l’esmorzar. Però el més fort va ser quan cada tarda les ovelles ens reconeixien al tornar a l’hostal i ens venien a saludar i a buscar mimos!

Trobem un restaurant que es diu "La senyera"

Trobem un restaurant que es diu “La senyera”!

Donant d'esmorzar a les ovelles de l'hostal

Donant d’esmorzar a les ovelles de l’hostal

El nostre hostal és molt maco!

L’hostal, cuquíssim!

Arribar a El Chaltén va ser fàcil però sortir-n’hi ja ens va resultar més complicat. Calia que hi hagués harmonia entre tres factors: la senyal satèl·lit d’internet que cau cada dos per tres i deixa al poble offline durant hores i dies i dificulta la venda de bitllets, la disponibilitat de seients lliures al busos col·lapsats d’onades de turistes camí al nord, i la tria encertada del millor bus amb l’arribada a hores no massa intempestives a la següent destinació, El Bolsón. Finalment ho aconseguim dos dies després amb més mals de cap dels previstos i havent valorat totes les opcions, inclosa la d’agafar un vaixell a prop de la costa que ens portés primer a Xile per fer la zona argentina de baixada… en fi, opcions que ja gairebé no recordem. Finalment aconseguim arribar a El Bolsón en un trajecte llarguíssim i accidentat, 2 hores d’espera en una benzinera per “reparar” els parabrises del bus que degut al fortíssim vent s’havien capgirat…, i fent una nit breu i ràpida a la població de Los Antiguos per evitar arribar a El Bolsón a les 4 del matí (!).

Anuncis

4 responses to “Argentina “Ice Age”

  1. Ya me parecia a mí que de Torres del Paine a Valparaiso había mucho por recorrer sin ningún post por el medio.Me parecían pocas las fotos de glaciares que habíais enviado ahora ya veo que os faltaba el Parque Nacional de los Glaciares ,más Cerro Torre y Fizt.
    Bueno todo natuleza y armonia ; fotos muy guapas la de los glaciares y demás.Espero os haya llegado un e-mail de Argentina donde sale mucha de las cosas que habeis visto. Este e-mail ya lo vereis al otro lado de la oliva pinchada por el palillo pues estáis justo al lado opuesto de la oliva “en fin eso que no sale ni siquiera en los mapas del tiempo” de Europa y América que hay que ir dándole la vuelta hasta encontrar la tierra de los mahoríes, fenomenal equipo de rugbi el que tienen con su “jaca o chaca” ritual aperitivo antes de comenzar sus partidos de rugbi. Aquí le va como anillo al dedo la peli El Piano música de Michael Nyman ,un dramón de cojones con amputacioes de los dedos incluidos de la pianista y está visto que si se toca el piano se toca piano y si haces otras cosas te puedes quedar sin dedos. En fin pasemos de pelis y espero en candeletas el post de la isla De Pascua,Valpariso y Santiago de Chile. Besos. Ah eso es curioso del hostal La Senyera ,veo que otros tambieén como vosotros van haciendo país y negocio.
    Por cierto como está la capa de ozono por la Patagonia ?? pues decían hace unos años que por ahí había un trozo de agujero que faltaba y que muchas ovejas se estaban quedando ciegas??
    Angel

    • Lo de la ceguera de las ovejas ni idea, pero lo del ozono seguro, el sol pica que no veas! El post de Pasqua se está cociendo, a fuego lento y con cariño 😉

  2. ¡Bravo por los dueños del hostal de El Chaltén! y bravo por esa naturaleza que tan de cerca habéis tenido la suerte de observar.
    Aitor, se te ve muy puesto con el biberón alimentando a las ovejas; una nueva experiencia.
    ¡Hasta pronto!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s