Un mar i muntanya si us plau

A Ancud, la capital de Chiloé hi arribem des de Puerto Mont on hi passem només una nit a casa d’un hospedaje familiar molt curiós on l’home no callava ni a la de tres, a la dona li agradaven els terratrèmols, els dos gossos salsitxa dormien dins la funda del sofà i els dos gats es barallaven per rebre carícies. Amb aquest panorama només podien sortir converses interessants i ens van explicar de primera mà com porta Xile el tema dels terratrèmols, com que són molt sovint degut a que Xile està just a sobre d’una de les grans falles del Pacífic hi han d’estar preparats, per això als carrers de totes les ciutats hi ha cartells indicant la direcció que s’hauria d’agafar per evacuar la ciutat en cas de tsunami (posterior a un terratrèmol), fan sovint simulacres i tenen un codi de sirenes d’alarma que indica quin perill s’apropa. També ens van explicar com va ser l’última erupció del 2011 d’un dels volcans de la zona, la qual va portar tota la cendra i obscuritat a la part Argentina durant mesos (degut als vents), de fet l’Estel i el Xavi ens van ensenyar com encara tenien cendra al jardí de casa seva! Aquell dia els argentins de la zona dels llacs es van llevar amb el cel vermell i plovent cendra, com si d’una apocalipsi es tractés.

Vies d'evacuació per tot arreu

En aquest sofà hi ha dos gossos...

En aquest sofà hi ha dos gossos…

Quan arribem a Ancud ens instal·lem en un casot a dalt de tot d’un cerro amb les seves vistes corresponents, sembla que a mesura que ens allunyem de la Patagònia els preus tornen a baixar una mica perquè aconseguim una habitació privada amb esmorzar inclòs per un preu raonable.

2014-01-26 16.41.47

Vistes des de l’hostal i l’Aitor fent amics

Triumfem amb l'hostal i els gossos amb nosaltres

Triumfem amb l’hostal i els gossos amb nosaltres

Ancud vist des del nostre Cerro

Ancud vist des del nostre Cerro

Cases típiques de colors

Cases típiques de colors

P1100400

Ancud és el poble on hem trobat més gossos de carrer, una bestiesa, una pena i un problema greu a solucionar. Molts no tenien gana, només volien unes carícies i una mica d’atenció. Nosaltres hem regalat totes les que hem pogut, guanyant-nos alguna que altra puça…

Regalant carícies

D’Ancud  anem a Castro a casa d’una adinerada família xilena on tindrem els millors esmorzars de tot el viatge, amb pa i pastissos fets a casa per la nana, fruita, sucs, melmelada, cafè, te, dolç de llet… Castro és famós pels seus palafitos arran o dins el mar, són cases pintades de colors vius, com la majoria a Xile, construïdes sobre pilons per quan puja la marea. Està clar que fins aquí no hi arriba tothom perquè el turisme costa més de veure.

Palafitos de Castro

Palafitos de Castro

P1100530

Uns curiosos remers intenten apropar-se als palafitos, però en marea baixa… complicat

Castro

Castro amb la llampant catedral al fons

P1100485

Bar-palafito exquisit

Bar-palafito exquisit

L’endemà vam fer una excursió pel Parc Natural de Chiloé per acabar reposant a la seva immensa platja, allà ens mullem els peus i compartim el dia amb uns cavalls que es refresquen en l’aigua deixada per la marea, un fantàstic espectacle.

Al Parc Natural

Al Parc Natural

L'aranya anava una mica beguda...

L’aranya anava una mica beguda…

Arribem a la platja

Arribem a la platja

P1100589

I tenim companyia...

I tenim companyia…

P1100586

La casa on ens allotgem la compartim amb una família de Santiago, molt agradables i educats, sempre amb el seu “permiso” a la boca quan es volen aixecar de la taula o abandonar una conversa. Amb ells compartirem també un curanto per dinar, un plat típic xilè que ens ensenya a fer la Daissy, la mestressa de la casa. Així que ja ens veieu a tots a la gran cuina preparant la massa dels xapapeles i milcados que són com unes empanades, tot amanit amb ostres, musclos de mides gegantines, patates de diferents colors, pèsols i mongetes. Tot posat dins d’una immensa olla al foc i deixat fer al vapor durant una hora. El resultat va ser, com us podeu imaginar, un ambient de dinar familiar molt variat i copiós on tothom va acabar content i llest per una bona migdiada.

2014-01-29 10.53.04

Fent milcados i xapaleles

Però nosaltres no teníem molts dies, així que la migdiada la vam haver d’escurçar… Aquella tarda la vam dedicar a  fer la ruta de les esglésies pels poblets del voltant, molt autèntiques i cuques, totes fetes de fusta i algunes d’elles declarades patrimoni per la UNESCO.

Església de Achao

Església de Achao

Església de Cucao de Velez

Església de Cucao de Velez

P1100649

Platja de Achao

Platja de Achao

Església a Ancud

Església a Ancud

 La següent parada és Pucón, un poble molt turístic situat a la vessant del volcà Villarica i amb una àmplia oferta d’esports d’aventura. Hi té a prop volcans, llacs, parcs naturals, muntanyes i rius, el qual permet banyar-te en termes, fer rafting, hidrospeed, muntar a cavall, ascendir a volcans nevats actius… Podríem dir que és com un Sort a la xilena. Nosaltres vam optar per l’última opció, ho haguéssim volgut fer tot, però sovint cal triar l’activitat exclusiva del lloc, allò que no podràs trobar ni fer enlloc més, així que com que encara teníem una mica l’espina de no haver-nos calçat uns grampons i  armat un piulet ens va semblar la millor opció, pujaríem al volcà Villarica. Una experiència genial!

2014-02-02 13.30.26

Flors de fusta úniques al món (segons ells)

Flors de fusta molt ben aconseguides

El dia el vam començar  d’hora, a les 6am ja estàvem dins la furgo amb la madrilenya Irene, una parella d’alemanys i dues noies israelianes que des del minut 0 ja s’havien procurat d’informar-nos que acabaven de finalitzar la mili i que anaven a totes, s’havien de menjar el món… després va resultar que les vam haver d’anar esperant durant les 3 hores de pujada al volcà mentre el guia s’anava tornant les seves bosses on hi portaven llaunes de palmitos, tomàquets, alvocats evidentment xafats… el que podríem definir com allò “necessari” que s’ha de dur quan vas a pujar un volcà i vols fer un petit mos per dinar… això sí, la llauna de palmitos la sabien obrir a la perfecció amb la navalla perquè es clar, we’ve been in the army…

P1100702

Primers minuts de l’ascens

2014-02-01 08.32.17

El cim encara ens queda molt lluny…

2014-02-01 09.37.48

Vam tenir molta sort amb el temps, un gran matí de sol que ens va deixar arribar a dalt el cràter i estar-nos-hi el temps just per al·lucinar amb l’espectacle d’estar a la vora d’un volcà fumejant, després vam haver de baixar ràpid perquè, com el temps havia previst, s’estava tapant per moments i anunciava pluja que feia la baixada més difícil i perillosa. L’inici de l’ascens al volcà es fa a peu travessant unes pistes d’esquí que obren a l’hivern i que pots fer, si el vent ho permet, en el telecadira més vell que hem vist mai. Més endavant, quan la neu i el gel és a tot arreu t’has de calçar uns grampons i un piulet que et serveix per equilibrar-te i per frenar-te en cas de caiguda. El guia ens va explicar com malauradament de tant en tant hi ha accidents de gent que no fa cas de la previsió del temps o que no està prou experimentada per fer-ho pel seu compte. Els accidents a la muntanya són habituals, i és que la pluja és el pitjor aliat, a la que plou la neu es gela i qualsevol patinada et pot fer lliscar volcà avall o endins…

P1100714

Ready?

2014-02-01 10.55.08

2014-02-01 12.57.59

Últim tram

2014-02-01 12.17.32

P1100742

Amb el cràter fumejant a 1m

Amb el cràter fumejant a 1m

Els  núvols avançaven i havíem de baixar d’allà, ens vam treure els crampons, vam guardar el piolet i vam treure el nou equipament per a la baixada; el trineu. Sí sí, no tenim fotos perquè vam haver de baixar ràpid i guardar càmera i mòvil però vam baixar tota la part nevada del volcà en les típiques pales que es posen a sota el cul i que no funcionen… però ja us asseguro jo que amb un desnivell del 25% amb la pala lligada al cinturó per davant i lliscant per tobogans fets a la neu baixes que te les peles, de fet baixes tant ràpid que t’has d’anar frenant amb el piolet, una passada! Cal mencionar que per acabar-ho d’adobar quan els hi va tocar el torn a les israelianes per tirar-se ens van deixar passar a tots i es van posar al final de la cua… jo no m’hi vaig poder estar i em va sortir un; “però no heu estat a la mili?”… aix…

Des de dalt del Villarica veiem el seu germà

Des de dalt del Villarica veiem el seu germà

Els altres dies a Pucón van ser més tranquils, vam anar al Museu d’Art Mapuche, vam fer un tour gratuït per la ciutat i vam tornar a llogar unes bicis per anar fins a una comunitat Mapuche per saber una mica més d’aquest resistent i combatiu poble. Els mapuches són originaris d’aquestes terres xilenes, donen nom a la zona de l’Araucanía, i en algunes zones encara ara resisteixen les imposicions del l’estat xilè per defensar les seves terres i drets. Malgrat la força militar i cultural dels inques i dels espanyols el poble Mapuche porta més de cinc cents anys resistint, són respectats per a seva tenacitat i són part inalienable de la cultura xilena doncs per una gran majoria dels ciutadans xilens actuals hi corre sang Mapuche.

La platja de Pucón és de sorra volcànica

La platja de Pucón és de sorra volcànica

Al poblat Mapuche

Al poblat Mapuche

P1100667

El Mapuches juguen al hoquei!

El Mapuches juguen al hoquei!

Típica casa Mapuche

Típica casa Mapuche

Al Museu Mapuche

Al Museu Mapuche

Advertisements

3 responses to “Un mar i muntanya si us plau

  1. Aquesta zona de Xile m’ha semblat molt original, per les cases i la pujada al volcà. Aquesta també me l’apunto.
    Una forta abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s