Adéu Xile, adéu Sud-amèrica

El nostre tomb per Sud-amèrica arriba a la fi, poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en ens apropem als nostres últims destins, Valparaíso i Santiago de Chile, l’illa de Pasqua la comptem a part, període de transició cap a Oceania. Per nosaltres aquests noms signifiquen la fi d’una etapa del viatge, i ens suggereixen mirar enrere per repassar tot allò que hem viscut els últims 4 mesos. Per això Valparaíso ens acompanya tant bé en l’estat d’ànim que portem, una certa nostàlgia al  mirar enrere, recordar llocs, gent i experiències, i ser conscients que el temps passa ràpid, molt ràpid.

Valparaíso és una ciutat famosa pels seus murals i grafitis al carrer iniciats als anys noranta i brillantment continuats fins avui dia, coneguda per La Sebastiana, una de les exquisides cases on va viure el poeta Pablo Neruda, i recordada als llibres d’història pel seu passat com a ciutat d’arribada de milers de mariners i homes de negocis que rodejant el continent americà pel Cabo de Hornos trobaven en Valparaíso un lloc de descans. Però Valparaiso és molt més que això, té ambient i caliu, tota ella és un museu a l’aire lliure, pots passejar-t’hi hores i hores veient les cases pintades, acariciant els gossos de carrer, pujant als cerros en ascensor i respirant aquella brisa marina que tota ciutat de costa té. Ens hi vam trobar còmodes des del principi, els pantalons curts s’agraïen, l’ambient de poble que es respira malgrat ser una ciutat, el dia de platja que vam fer a la propera Vinya del Mar i de nou la fantàstica casa on ens vam allotjar a dalt de tot del Cerro Alegría, allotjats sols en una habitació per a sis. Podríem dir que és una estranya barreja entre Lisboa, Belfast i el barri de Montmartre de París, i alhora res de tot això ja que té una personalitat única, pintoresca i bohèmia.

A Valparaiso ningú s'avorreix

A Valparaiso ningú s’avorreix

P1100784

Ascensors per pujar als cerros

Ascensors per pujar als cerros

Murals per tot arreu

Murals per tot arreu

Vam aprofitar el free tour for tips que s’oferia, és a dir, un tour guiat per la ciutat a canvi d’una simpàtica propina, una bona manera de situar-te i conèixer història, carrers, i recollir informació útil, t’ensenyen el més important de la ciutat, racons especials que per tu sol potser no trobaries. En aquest cas la guia era una noia jove xilena que en tot moment es va esmerar al màxim perquè passéssim unes molt distretes tres hores. Ens va dur als llocs més emblemàtics de la ciutat tot explicant-nos el declivi que va patir degut a la construcció del canal de Panamà al 1911 i la situació que es va viure durant el cop d’estat de Pinochet, ens va dur a casa de la senyora que fa els millors alfajores que hem tastat mai, ens va presentar la única senyora italiana que encara viu en el primer hotel que es va construir a la ciutat i que mai va poder ser obert al públic, a un guitarrista de carrer que va tocar pel grup, vam tornar a fer un got de Pisco sour (beguda típica a Xile i Perú), vam pujar al tramvia i ens va ensenyar on degustar un dels suposats millors gelats del món. Una visita completa!

La Sebastiana (casa del Neruda)

La Sebastiana (casa del Neruda)

Tardes con Neruda

Tardes con Neruda

P1100901

Escalera "El piano"

Escalera “El piano”

Ens canten una cançó

Al mercat

Al mercat

P1100855

L’última parada del gran continent sud-americà era Santiago de Xile. Des d’allà havíem d’agafar el segon i últim vol que dúiem reservat des de terres catalanes amb rumb a l’illa de Pasqua. I, de nou, ens va tornar a passar com a Buenos Aires, subestimant les grans ciutats vam anar una mica justos de temps per gaudir de tots els encants que ens oferia la capital del país. Santiago és una ciutat neta i dinàmica, té un metro nou i eficient, i és en molts aspectes tant moderna com moltes ciutats i capitals europees. Vam decidir conèixer-la en tour gratuït, nosaltres i 20 persones més, i ens vam fer una idea del present i del passat més recent de Santiago de Xile. Aquest passat recent està lligat als anys de Guerra Freda, a la CIA, a Allende i Pinochet, a un  fatídic 11 de setembre, al Palacio de la Moneda bombardejat, a milers de presos polítics, tortura i repressió política i de classe, a la divisió d’un país on una part celebrava el cop d’estat militar i uns altres ploraven i temien el pitjor per a ells i els seus familiars. Van ser 17 anys de dictadura que acabaren amb un referèndum on la societat civil es va treure la por del damunt i va dir que NO, que no volien un present i un futur liderat per la sinistra presència del dictador. El Museo de la memoria és un lloc excel·lent per conèixer la història d’aquells anys, escoltar testimonis i protagonistes, apropar-se una mica al dolor dels torturats i represaliats, i esbrinar que l’esperança en un futur en positiu sempre prevaldrà davant el missatge de la por i de la violència. No vam poder evitar pensar i reflexionar sobre el nostre petit país i sobre tot allò que l’Espanya contemporània ha estat incapaç de resoldre, i en com altres països donen una lliçó de democràcia, justícia i reparació que avui dia sembla quelcom impossible a casa nostra.

Entrada a l'antic edifici de tortures al C/ Londres nº38. Els presoners amb els ulls tapats reconeixien el terra

Entrada a l’antic edifici de tortures al C/ Londres nº38. Els presoners amb els ulls tapats reconeixien el terra

Antiga habitació de tortures del C/ Londres

Antiga habitació de tortures del C/ Londres

P1110076

Al Cerro Santa Lucía

Al Cerro Santa Lucía

P1110033

Santiago

Al Museu de Belles Arts

Al Museu de Belles Arts

Palacio La Moneda

Palacio La Moneda

A la Xile d’avui l’empremta de la dictadura és present en l’herència conservadora i l’economia neoliberal. Sí, Xile és un país que prosperitat, amb una societat i una economia dinàmica, però també és un país de fortes desigualtats, molt classista, i on l’educació de qualitat encara és un privilegi d’uns pocs.

Adéu Xile, adéu Sud-amèrica.

Anuncis

4 responses to “Adéu Xile, adéu Sud-amèrica

  1. Eli, Aitor, com passa de ràpid el temps viatjant, eh?

    Ara canvi d’aires i cap a Oceania que també es deixa estimar! No està gens malament! Continueu fent molt bona cara i no n’hi ha per menys.

    Illa de pasqua segur que ha estat genial, esperem el post per veure com l’heu visitat i quins racons i personatges heu conegut.
    Ara mateix vindríem a cercar-vos sense pensar-ho! quins records…

    Apa! a continuar gaudint, que d’això es tracta aquest break!

  2. Vuestra nostalgia es un poco también la nuestra, nos despedimos de América del Sur para encontrarnos en tierra de Nueva Zelanda que, nos seguirá emocionando con nuevos relatos, nuevas vivencias y muchas fotografías que tanto nos gustan.

    Un abrazo nuestro y muchos guau, guau, guau….del Indy.

    • Conocer de cerca el Nuevo Mundo aunque sea sólo un poco nos ha dado alguna lección, hemos perdido algunos prejuicios, y hemos conocido lugares donde quisieramos volver. Ahora las Antípodas nos esperan! Una abraçada a tots!

  3. He gaudit tant de les vostres vivències en aquest país que em queda com assignatura pendent de seguida que tingui la oportunitata, i si pot ser amb vosatres.
    Apa a continuar disfrutant de la vida, ja veieu que val la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s