Somniant Rapa Nui

Illa de Pasqua, Rapa Nui, Easter Island, Te Pito o Te Henua i El melic del món. Tots aquests noms fan referència a aquest petit tros de terra situada al mig de l’Oceà Pacífic, i és que tothom a la seva manera necessita batejar-la per poder fer-se-la una mica seva, com si donant-li un nou nom suposés tenir un trosset d’illa a la butxaca dels pantalons per sempre. Nosaltres ens conformem en haver-hi pogut passar 6 dies màgics que recordarem sempre i un grapat de fotografies, i és que a vegades, si persegueixes prou els somnis, es compleixen.

Somni fet realitat

Somni fet realitat

Eren les tres de la tarda i l’avió sobrevolava una illa verda, petita i triangular. Dalt de l’avió es respirava un cert nerviosisme, la majoria de passatgers, americans i anglesos d’edat avançada però també xilens fent vacances, s’entaforaven a la petita finestra per començar a disfrutar de l’espectacle abans de tocar a terra, nosaltres no podíem ser menys. Com és habitual, només aterrar ja tothom es descordava els cinturons abans que la senyal lluminosa s’apagués, i començava a fer una estúpida cua que mai hem entès, per poder sortir dels primers i ser també dels primers en estar esperant l’equipatge facturat. Però a nosaltres també ens va entrar una mica el cuquet i a la que la cua es va mobilitzar vam saltar dels seients per poder posar els peus a terra i veure que realment no estàvem somniant, que estàvem a l’Illa de Pasqua. Vam sortir de l’avió per unes escales que ens portaven directament a la pista d’aterratge, veies a tothom amb somriures d’orella a orella, tothom fent més fotos del habitual i jo sense acabar de creure’m on érem em va ser impossible no emocionar-me.

Recent aterrats i flipats

Recent aterrats i flipats

Esperant les maletes ens vam asserenar una mica, a veure, què hem de fer, pas a pas, teníem un couchsurfing emparaulat des de feia 3 setmanes, però no havíem obtingut cap altra resposta des de llavors ni sabíem on trobar el noi, així doncs no teníem massa esperances de realment tenir algun lloc on estar-nos-hi. Per tant, primer pas; buscar allotjament. L’Aitor esperant les motxilles i jo que m’acosto a les caselles que ofereixen allotjament; ressorts, lodges, cabanes, càmping… tirarem de càmping està clar. I no sé perquè em passa pel cap preguntar pel nostre amfitrió, en el fons l’illa és petita i només hi ha un poble, per tant potser el senyor que m’ofereix dormir al càmping per 15 Euros per persona al dia pot saber alguna cosa sobre el tal Elías, alies Laser amb qui ens havíem de trobar. I voilà; “Ah! El Laser! Sí hombre, puede que esté fuera esperándoos, vete a ver” i jo molt catalanament “Es que no se qué cara hace, nos alojamos en su casa, pero nunca lo hemos visto…” I l’home que m’acompanya a la porta corredissa, me’l busca i ens saludem com si ens coneguéssim de tota la vida. Bravo tenim casa i bravo tenim les dues maletes. Que fàcil. Sortim amb les motxilles més plenes del normal degut a la carregada de menjar que hem fet a Santiago ja que vam llegir que a l’illa tot és super car i que es recomana portar tot el possible des de la capital xilena, la vam encertar. Però al que anava, l’Elías, un rapanui de 40 anys, gros i moreno ens rep a la sortida del mini aeroport amb un gran somriure i un collaret de flors per cadascú, cool! Parla amb no sé qui i ens envia en un cotxe cap a casa seva mentre ell ens segueix amb la moto. La primera impressió de Rapa Nui és que és molt autèntica i que la batalla entre la vegetació i les cabanes que l’habiten està molt igualada. Costa de creure que quan els primers europeus hi arribaren al segle XVIII es trobaren una illa gairebé desèrtica, sense cap arbre, tot herba, roca i mar.

Amb l'Elías al jardí de casa ple de plataners

Amb l’Elías al jardí de casa ple de plataners

Arribem a la casa (cabana) i ja l’Elías ens ho ofereix tot; una cervesa, suc, ens ensenya el llit on dormirem, ens explica les mil aventures que ha viscut com a couchsurfer des de que n’és membre ara farà mig any i riem una estona mentre comencem a notar-nos les primeres picades de mosquit, em tornaran a acribillar penso… però és igual perquè estem a l’Illa de Pasqua.

Compartirem casa i couchsurfing amb una simpàtica i viatgera parella de motxilers alemanys, ella viatja sola des de fa més de 3 anys i ell ha voltat Europa i una part de Sud-amèrica en bicicleta, odissees personals!

Amb la parella alemana; Stephan i Bea. I el gat.

Stephan, Bea i el gat.

Estem cansats, suats i tenim gana, però necessitem sortir a donar una volta per començar a gaudir de l’illa a cada minut. I la gaudirem molt, ni les explicacions ni les fotografies faran realment justícia als 5 dies que hi vam passar, però una idea aproximada us en podreu fer.

P1110168

Moai complet amb el seu Pukao (tocat), el seu Ahu (plataforma) i els ulls fets de corall

Moai complet amb el seu Pukao (tocat), el seu Ahu (plataforma) i els ulls fets de corall

P1110206

La pedra volcànica del Moai provenia de la cantera del volcà Rano Raraku i la pedra roja dels tocats del volcà Puna Pau

Caminant tranquil·lament de la casa de l'Elías al centre del poble et trobes amb aquest espectacle

Caminant tranquil·lament de la casa de l’Elías al centre del poble et trobes amb aquest espectacle

Reconstrucció d'una antiga cabana tradicional rapanui en forma de vaixell capgirat

Reconstrucció d’una antiga cabana tradicional rapanui en forma de vaixell capgirat

Els primers dies vam explorar Hanga Roa (El poblat de l’illa) i els seus voltants a peu. Realment pots apreciar com flueix per tot arreu com una energia positiva que no saps si prové de l’illa o de la gent que, complint un somni, la desprèn per tot arreu. El tercer i quart dia decidim llogar un moto i fer la resta de l’illa motoritzats amb la llibertat i bon rotllo que això ens suposa sempre. A l’illa només hi ha una carretera asfalta que més o menys voreja la costa passant per tots els llocs emblemàtics on hi ha restes arqueològiques de l’antiga civilització rapanui; moais, petroglifs, antics poblats, coves on s’amagaven els antics rapanuis… És cert que l’illa és petita i que en un dia te la pots fer de dalt a baix, però cada dos per tres et vas trobant moais tombats, moais drets, cavalls salvatges, caletes de pedra … i ens va ser impossible no parar cada dos per tres i fotografiar-ho tot.

Hi ha moais realment enormes

Hi ha moais realment enormes

P1110654

P1110655

Volcà Rano Raraku

Volcà i cantera Rano Raraku

P1110529

P1110534

P1110547

P1110559

Moai a mig fer

Moai a mig fer

P1110573

Ahu Tongariki

P1110918

Oju peligru!

Oju peligru!

El segon dia amb la moto ens vam llevar d’hora, havíem tingut molta sort perquè aquella setmana estava fent bon temps i hi havia lluna plena, així que vam agafar la moto i vam anar fins a l’altre punta de l’illa per no perdre’ns el fascinant espectacle de veure sortir el sol per darrera els 15 moais de l’Ahu Tongariki amb la lluna plena guardant-nos les espatlles. No sabem què va ser millor, si els minuts davant dels moais mentre tot clarejava o els minuts en moto a les fosques amb la lluna plena guiant-nos d’oest a est de l’illa.

Si ens llevem ben d'hora ben d'hora...

Si ens llevem ben d’hora ben d’hora…

P1110809

P1110818

P1110841

La nostra ombra i la dels moais

La nostra ombra i la dels moais

Platja paradisíaca d'Anakena

Platja paradisíaca d’Anakena

On no hi poden faltar uns bons moais

On no hi poden faltar uns bons moais

Però la sort no acabava aquí perquè també havíem coincidit, de casualitat, amb les festes anuals de l’illa on es coronen els futurs rei i reina fins el següent any, es fa la pirotècnia de rigor, es realitzen comparses on hi pot participar tothom pintant-se i vestint-se com un autèntic rapanui i mil i una activitats més. Entre les festes de l’illa, l’Elías i la pel·lícula a casa “Rapa Nui” produïda pel Kevin Costner que ens va passar a casa podríem dir que ens vam empapar bastant del que seria la comunitat pasquense.

Carrossa de la comparsa

Carrossa de la comparsa

Participant de la comparsa

Participant de la comparsa

Fent cua pel recompte de punts. Em van donar un 10!

Fent cua pel recompte de punts. Em van donar un 10!

Coronació de la nova reina i rei de les festes Tepati

Coronació de la nova reina i rei de les festes Tepati

Podríem explicar molts aspectes que hem conegut sobre la cultura rapanui, les aventures que sempre vivim amb els gossos de carrer (dos ens van seguir fins a casa a canvi de carícies i un plat d’arròs, van dormir al jardí fins  l’endemà i ens van acompanyar de passeig al poble), com van sortir esparverats els cavalls davant nostre en sentir els focs artificials o com una nena de 5 anys m’ensenyava a moure la cintura per acabar de semblar una autèntica rapanui, però tampoc seria suficient. Per tant, l’únic que podem dir és que qui tingui la oportunitat i el desig de voler-hi anar que no s’ho pensi dues vegades i vingui a descobrir la màgia d’aquesta enigmàtica illa.

Reconstrucció de l'antic poblat d'Orongo

Reconstrucció de l’antic poblat d’Orongo

Petroglifs

Petroglifs

P1110621

P1110710

Cova on s'amagaven els rapanuis en èpoques de conflicte

Cova on s’amagaven els rapanuis en èpoques de conflicte

La història de l’Illa de Pasqua és fascinant. Malgrat molts dels seus enigmes històrics i arqueològics han quedat resolts, o bé existeix un cert consens sobre l’origen de la seva població i les diferents etapes de la seva civilització, l’illa segueix irradiant una àuria de misteri, com si totes les argumentacions racionals que proven d’explicar el seus secrets no poguessin vèncer les ànsies de misteri i aventura que a tots ens commouen i que, de forma potser espiritual, ens lliguen amb aquells avantpassats llunyans que s’obrien en una terra molt més pura que la que avui habitem.

P1110168

Cau el sol a Hanga Roa

Cau el sol a Hanga Roa

Seguint els consells d’en Pau i la Júlia, amics viatgers amb qui ens vam trobar a Nova York i que ja reinventen les seves vides a la Catalana terra, vaig empapar-me de Rapa Nui i la seva història llegint un parell de llibres de l’ intrèpid explorador i antropòleg noruec Thor Heyerdhal, La expedición de la Kon-Tiki i Aku-Aku. En ells Heyerdahl desenvolupa en teoria i pràctica la seva idea sobre el poblament de l’Illa de Pasqua i els moviments marítims d’aquelles gents prehistòriques, i alhora explica les seves recerques antropològiques i arqueològiques in situ, aportant una explicació de qui, com i per què es van erigir els moais, d’on venia aquella gent i perquè a l’arribada dels primers europeus la civilització rapanui es trobava en una compromesa situació. Lectures recomanades per a amants de l’aventura, l’antropologia i l’arqueologia, però sobre tot per a aquells que vulguin deixar-se caure per Te Pito o Te Henua; El melic del món!

Anuncis

10 responses to “Somniant Rapa Nui

  1. Quin relat més rodó. I què dir de les fotografies, impressionats!!!
    Llàstima que sembla una mica car per a passar-hi una temporada llarga,però amb 6 dies ja firmaria, jeje

    • Rapa Nui ens ha deixat empremta però no vam llençar al mar el collar de flors així q potser no hi tornarem… El nostre Aku-Aku és tímid però poc a poc es va deixant veure! Una abraçada

  2. Renoi, m’ha quedat l’ànsia de saber la explicació de qui, com i per què es van erigir els moais en aquesta illa que sembla fascinant i que a més a més heu tingut la sort de enganxar les festes més importants.
    Esper-ho el proper capítol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s