Road trip per l’illa sud (Part 2)

Avancem cap a un dels hits de l’illa sud, el Mont Cook, i no és per menys. Quins paisatges! Sovint hem d’aturar-nos per intentar congelar el moment amb la nostra càmera cada vegada amb menys bateria.

De camí al Mont Cook

De camí al Mont Cook (Aoraki)

P1130025

P1130026

De trekking pel Mont Cook

De trekking cap al Hooker Glacier

P1130063

Hooker glacier

Pels voltants del Mont Cook valorem l’opció d’apuntar-nos a un vol en helicòpter per sobre la glacera, les muntanyes i les valls del voltant però el preu era… desorbitat; uns 200 euros per persona 20 minuts de vol total comptant els 5’ de caminadeta per la neu. No, deu ser espectacular però no volem gastar aquest diners en només 20 minutets, preferim mirar-nos-ho amb els peus a terra.

Cap al Aspiring National Park

Cap al Aspiring National Park

Trek per l'Aspiring National Park

Trek per l’Aspiring National Park

Rob Roy Glacier

Rob Roy Glacier

Disfrutem de tots aquest fantàstics paisatges i ens sentim lliures. Magnífic sentiment. A Queenstown ens hi aturarem uns dies. Ens han parlat molt bé de la ciutat i sembla ser un punt d’atracció per a tots aquells viatgers que busquin esports d’aventura o trobar feines temporals, així que després de situar-nos una mica agafem el cotxe i fem la famosa road paradise que condueix a Glenorchy, una petita població al final del gran llac on hi ha unes molt bones segones residències i un parell d’hotels dels cars.

Perla 9 miles road cap a Glenorchy

Per la road paradise cap a Glenorchy

Moll a Glenorchy

Moll a Glenorchy

Vora el llac a Glenorchy

Trobem un raconet de cel

Trobem un raconet de cel

A més, allà a Queenstown ens trobarem amb en Joan i l’Èlia, dos catalans de Sant Cugat que fa gairebé dos anys que volten pel món i que han decidit aturar-se un temps a Nova Zelanda i repensar els plans de futur. Nosaltres els anàvem seguint de tant en tant pel seu blog i sabent que coincidiríem per Nova Zelanda no vam voler perdre l’oportunitat de conèixer-los. La veritat és que porten molts dies de viatge i molta experiència acumulada així que escoltem atentament les seves aventures per Austràlia, el nostre proper destí, i disfrutem de la seva companyia prenent un cafè i parlant en català, s’agraeix! Amb en Joan pugem al turó de La Góndola i gaudim d’unes vistes de Queenstown i els voltants espectaculars, aquest lloc és molt maco. Nosaltres ens vam limitar a disfrutar de les vistes però molts hi pugen per llançar-se en parapent, saltar al buit lligats pels peus, o fer descens en bicicleta de muntanya, ja ho veieu, adrenalina al màxim.

Joc de trons de camí a la Góndola

Joc de trons de camí a la Góndola

Vistes de Queenstown des de dalt la Góndola

Vistes de Queenstown des de dalt la Góndola

L’endemà ens trobem els quatre i fem una excursió pels voltants d’Arrowtown, xerrem molt i arreglem el món, creuem un riu gelat i el Joan s’hi banya com un campió! Ens dutxem i recuperem forces a casa seva, l’Èlia ens cuina un risotto deliciós! i fem el sobretaula amb els seus companys de pis, l’Eva i en Javier, uns gallecs genials que també volten pel món. Des d’aquí una abraçada a tots, especialment a en Joan i l’Èlia que ens van obrir les portes de casa seva i ens van donar de dinar, una dutxa i un munt d’energia per seguir el viatge amb encara més ganes, com saben el que necessitem… Una abraçada!

Trobada catalana amb el Joan i l'Èlia!

Trobada catalana amb el Joan i l’Èlia!

Pels voltants d'Arrowtown

Pels voltants d’Arrowtown

De Queenstown conduïm més a l’oest, cap a Te Anau i Milford Sound, aquesta zona promet paisatges increïbles de valls inundades, boscos verds i humits, i infinites cascades d’aigua. Però també és una zona de molta pluja i amb nosaltres no hi ha excepcions. La nostra visita al Milford Sound és passada per aigua i amb molta boira, així que ens perdrem moltes de les imponents vistes. Tampoc ve massa de gust caminar algun dels molts trekkings de la zona així que ens limitem a anar parant amb el cotxe fent les millors fotos possibles i disfrutant d’aquest munt d’aigua caient per tot arreu que també té el seu encant. Amb tanta pluja decidim reprendre el camí i començar la tornada a Christchurch, ens queden pocs dies de lloguer i encara tenim unes quantes coses per veure i fer abans d’arribar-hi i ja hem trucat dues vegades per afegir dies de lloguer… De nou travessem l’illa de banda  a banda i conduïm per carreteres llarguíssimes només interrompudes per alguns petits poblets amb benzinera, quatre cases i dos botigues, milers i milers de vaques i ovelles aixequen el cap i deixen de menjar per un moment quan passem a prop dels seus camps, i nosaltres ens deixem portar pel paisatge i pels propis pensaments. Allarguem uns kilòmetres de més i arribem de nit molt a prop de la ciutat de Dunedin, agafem lloc al campsite i dormim a 20 metres d’una platja enorme i salvatge. Som molt a prop de la península d’Otago, al sud de Dunedin, un bon tros de terra que promet ser l’habitat preferit de molts pingüins i lleons marins.

Fiorland National Park ennuvolat i diluviant

Fiorland National Park ennuvolat i diluviant

Pels voltants del Llac Gunn

Pels voltants del Llac Gunn

P1130257

 Amb tota la bona intenció del món traiem el cap per una platja on se suposa que han d’arribar pingüins al capvespre, així que amb les motxilles a l’esquena carregades amb aigua, un parell de bimbos amb nocilla i l’e-book per fer l’espera més amena enfilem platja enllà, ens creuem amb uns quans lleons marins mandrosos i ens tanquem a una cabanya a esperar l’arribada d’aquests animalons tan elegants. I va arriba, un, tot sol, tot maldestre caminant per la sorra cap a les roques i saltant-les encara no sabem com, cada vegada que saltava d’una a una altra a peus junts tots fèiem un “hops!” alhora molt ridícul… Estem convençuts que d’entre tots els pingüins cada dia es rifen qui ha d’anar fins a la platja a satisfer els turistes, mentre els altres s’estan molt tranquils a la platja inaccessible del costat.  Després de més d’una hora i de descobrir la tàctica pingüinera vam decidir provar sort en una altre platja on se suposava que també n’hi havia d’haver, però quina casualitat, la platja tancava al públic a les 19h, just l’hora en què se suposa que han d’aparèixer. Al costat del cartell informatiu n’hi havia un de més gran que et proposava fer un tour per veure’ls… Molt hàbils… pagant Sant Pere canta. Així que una mica decepcionats vam conduir el cotxe fins al proper campsite.

Tunnel beach

Tunnel beach

P1130329

Amb els lleons marins

Amb els lleons marins

Big mamy

Però encara teníem una última carta a la màniga. Uns alemanys que vam conèixer a l’hostal d’Auckland ens van dir que hi havia un petit poble, turístic només per les formacions rodones de la platja, on més enllà també s’hi podia veure pingüins i molts lleons marins. Com que ens venia de camí vam decidir tornar a provar sort i ara sí! No era l’hora adequada i a la guia es describia la població en una línia, però allà estava, esperant-nos prenent el sol  molt tranquil. Era un pingüí de cella groga, el teníem a tres metres i era tot per a nosaltres sols. Ens hi vam estar com una hora mirant com estenia ara una ala ara l’altra, semblava que s’hi posava i tot a les fotos. Quan en vam tenir prou vam avançar una mica més enllà i les següents cales estaven plagades de lleons marins! desenes i desenes de lleons marins enormes i bebès, nedant i prenent el sol, jugant i barallant-se, un autèntic espectacle! Com podeu imaginar ens hi vam estar tot el matí i quan ja tornàvem cap al cotxe un altre pingüí! Aquest molt més jove perquè encara no havia perdut les primeres plomes i és que els pingüins són aus, tenen plomes, bec i ales, però aquestes les fan servir com a aletes dins l’aigua on poden agafar fins als 60km/h. Hi ha moltes espècies de pingüins, aquests posen els ous en nius fets a la costa, contràriament als pingüins emperadors per exemple, que duen l’ou sempre entre les potes. Total que va resultar ser que al final vam començar a descobrir pingüins amagats entre els arbusts i vam satisfer el cuquet que ens havia quedat.

Pingüí de cella groga prenent el sol

Pingüí de cella groga prenent el sol

P1130502

P1130495

Boulders de Moaraki

Boulders de Moaraki

P1130540

Mmm...

Mmm…

L’última parada abans de deixar el cotxe va ser una altre recomanació inesperada. Just al llogar el cotxe ens vam creuar amb dos francesos que deixaven el seu cotxe després d’uns dies de ruta. Només ens van donar un consell; si us agrada l’aventura aneu a la Stream Cave, una cova que no ens venia gens de camí ni sortia a la guia, però que ens va fer acabar el nostre road trip amb molt bon gust de boca. És una cova situada al mig de l’Arthurs Path, ja de per sí els paisatges són espectaculars per allà i la majoria de gent fa la parada per fer-hi alguna caminadeta, la cova se la miren des de fora i és que si no t’ho han explicat bé, segurament no hi entres. La cova té una entrada molt gran i una sortida just per l’altre costat de la muntanya, la distància entre les dues obertures és d’un kilòmetre aproximadament. Això vol dir que creuaràs les entranyes de la muntanya, que necessites un frontal que no et falli i sucar-te una mica perquè hi ha aigua, està freda i en alguns casos t’arriba fins la cintura. Al principi no ho vèiem massa clar… però el lloc era impressionat i l’adrenalina no ens va deixar fer més que tirar endavant passa rere passa per satisfer la nostra curiositat. Va ser genial! Després d’uns 40’ caminant per l’aigua gelada amb les nostres xancles lligades i sense massa sensibilitat a les cames vam trobar la llum i la cascada final de 3m, la qual tenia una escala al costat per pujar-hi i poder sortir a al superfície. Espectacular i gratis! Ara sí que podem donar per tancada la nostra ruta per Nova Zelanda, xapó!

A la foto no s'aprecia, però l'aigua estava gelada!

A la foto no s’aprecia, però l’aigua estava gelada!

Al·lucinant amb la cova

Al·lucinant amb la cova

Anuncis

6 responses to “Road trip per l’illa sud (Part 2)

  1. Tal i com dieu, Nova Zelanda és plena de recons amagats i sorprenents pels que no fa falta pagar un tour.
    Nosaltres vam tenir bon temps a Milfordsound, però en canvi no vam poder fer cap part del trek de l’Abel Tasman National Park, ens va diluviar! Ara ja n’hem vist un trosset en el vostre post! I sembla irresistible!

    Una abraçada.

    PS: Per cert, el kiwis són un mite, ni fent treks nocturns, ni esperant sota el cel estrellat, mai apareixen, com a molt pilles hipotèrmia!

    • Els kiwis són tot un misteri, segurament una exitosa campanya publicitaria del Dept de Turisme 😀
      Sí, el país és molt maco, amb bon temps o mal temps, i superat el síndrome “hauríem de fer aquest tour tant irresistible!?” es gaudeix encara més!

    • És genial poder ver animales en libertad, en su hábitat y que no corren peligro porqué estan protegidos y respetados. Debería ser siempre así! Besos!

  2. Be ja he fet el recurregut per la illa sud de Nova Zelanda encara que alguns indrets ni tan sols els he trobat al mapa , però ,si més no, m’he situat prou . Mira que són estranys tost aquests noms! però la illa m’ha semblat preciosa, natura i més natura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s