Una de Helpx si us plau

Molts us preguntareu, què és el això del “Helpx”? Doncs un gran descobriment per a nosaltres. És el que té compartir i conèixer gent, que t’assabentes de mil i una. El Helpx és semblant al WOOFF, és una comunitat virtual on la gent es crea un perfil per demanar o oferir ajuda de tot tipus, ja sigui ajuda en les feines  de la casa, en construir un estable, en pintar una habitació, en cuidar el jardí, en alimentar els animals de la granja… A canvi d’unes 4 horetes de treball tens allotjament i àpats gratuïts, a part de tot l’intercanvi social i cultural que es produeix. Es tracta d’allò tan sa de donar i rebre però sense diners per entremig, que ja sabem que sovint els diners tot ho embruten! És una cosa que dúiem al cap des de que vam marxar de Sabadell però no sabíem com ni quan ni a on ho podríem fer, i aquesta vegada ens anava de perles trobar un lloc on estar-nos fins a agafar l’avió (molt més econòmic que una setmana abans). Qui ens coneix pot intuir quin tipus de tasques buscàvem… algun lloc tranquil on poguéssim estar a fora i disfrutar de més a prop de la cultura novazelandesa, ja que el fet de viatjar pel teu compte amb cotxe i tenda no t’ho permet gens.

Amb la Barbara i en Graeme

Amb la Barbara i en Graeme

Doncs vam triomfar! Ens vam crear un perfil, vam enviar unes quantes sol·licituds i va sonar la flauta. La Barbara i en Graeme ens van contestar que els aniria molt bé que els donéssim un cop de mà amb les 9 hectàrees de nogueres que tenen i que aquell any s’havien avançat al calendari i ja començaven a deixar caure nous com a desesperades. Així doncs les tasques que vam haver de fer eren totes relacionades amb les nous; collir-les de terra amb un estri semblant als joguets de nen petit que tenen un pal i una roda al final i que fan rodar per terra, seleccionar les nous massa petites o trencades i llançar-les, tallar la gespa dels camps per facilitar la recollida i empaquetar les nous en sacs.

P1130621

Nou apunt de caure de l’arbre

P1130616

IMG_3236

Cada arbre produeix desenes o centenars de nous

Vam aprendre moltíssim, de fet, abans d’arribar només sabíem que ens encantaven les nous i… això, que ens agradava molt menjar anous! Ara fins i tot sabem que de les nous se’n pot fer sabó natural i que la pols de closca de nou es pot aprofitar per netejar l’interior dels motors del cotxe quan aquest fan fallida, estalviant-he així centenars de dòlars! També vam aprendre que als eriçons els encanten les nous! Així que a les nits aprofitaven la foscor per rondar pels camps i fotre’s un bon tiberi, la Barbara i en Graeme l’única solució que han trobat de moment és furagitar-los al vespre amb una pistola de balins. Evidentment quan ens vam assabentar del fet ens va faltar temps per, abans d’anar a dormir, fer una ullada pels camps (es diu ràpid) i intentar allunyar-los ,però sovint a la que ens veien es feien bola i els havíem d’apartar agafant-los amb les mans i els guants. Un esforç benintencionat però en va perquè n’hi ha molts i tornen dia rere dia.

Buscant eriçons a mitja nit

Buscant eriçons a mitja nit

La Barbara i en Graeme són encantadors, en tot moment es van preocupar perquè ens trobéssim com a casa i la veritat és que durant la setmana que vam estar allà ens vam sentir com si fóssim part de la família. Al matí treballàvem unes 4 hores als camps amb un rigorós “break” a mig matí per fer el te i menjar un tros de pastís amb mantega, i la tarda la teníem lliure per fer els que volguéssim, dormir, llegir, passejar o treure les gallines a donar un volt per la granja. És curiosa la dinàmica novazelandesa, perquè com a molts països anglosaxons, treballen un parell d’hores, paren a mig matí per prendre alguna coseta, segueixen treballant, tornen a parar per fer un lleuger dinar, un sandwich o alguna cosa ràpida i segueixen treballant. Evidentment, amb aquest dinar sí que és possible seguir treballant (tot i que nosaltres no ho fèiem), en canvi amb els dinars que acostumem a fer per les nostres terres és lògic que necessitem una migdiada i un parell d’hores per tornar-nos-hi a posar, i sinó doncs a treballar amb la nyonya tonta i improductiva que tots coneixem.

P1130657

La primera passada millor fer-la amb la “harvester”

IMG_3237

La segona passada ja és més entretinguda

IMG_3214

Però de tant en tant ens deixaven “jugar” una mica!

Tallant la jespa

Tallant la gespa

Ara a destriar les bones de les dolentes

Ara a destriar les bones i de bon tamany

IMG_3247

Per tallar la gespa i destriar les nous havíem d’anar ben preparats pel soroll

Empaquetant

Empaquetant. Vam recollir-ne més de 300kg!

Tant en Graeme com la Barbara sembla ser que tenen feines bastant flexibles, perquè hi havia dies que no treballaven (fora de casa) i dedicaven TOT el dia als camps i altres dies que treballaven tot el dia i inclús passaven la nit fora, però quan tornaven seguien treballant amb les nous, uns currantes de cuidado. Però ells no s’ho prenen com una feina, els hi encanta, és el seu hobbie i com diuen ells s’estalvien el gimnàs.

Netejant nous

Netejant nous

Fent negocis

Fent negocis

A part de treballar, els dies que vam estar per allà els vam aprofitar per planificar una mica Austràlia, vam aprofitar que tenien bicicletes i vam acostar-nos al poble del costat per agafar una guia i veure una mica els voltants ja que la casa-granja està al mig del no res, bé, al mig d’altres camps i granges amb ovelles.

En bici cap a a la llibreria de Lincoln

En bici cap a a la llibreria de Lincoln

Granges properes a la casa

Granges properes a la casa

Un altre dia la Barbara i en Graeme ens van dur a una fira popular grangera on el Graeme tocava el trombó, cal dir que de manera espectacular, així que ens vam poder impregnar bastant d’aquest entorn rural força comú a tot el país i disfrutar d’una orquestra i unes chips a l’aire lliure. Per mala sort no tenim cap bona foto d’aquell matí.

Però encara no us hem parlat de la casa… Quina casa, molt gran, molt solellada i molt ben cuidada. Nosaltres dormíem en una habitació de matrimoni amb bany i vistes directes a l’enorme jardí, tot un luxe. Darrera la casa hi ha un hort enorme amb tot de tomaqueres, enciams, patates, cebes… i un gran hivernacle. I més enllà les 9Ha. de camps rodejant la casa. Digne de veure.

P1130615

P1130610

L’hort ben farcit

P1130672

Amb les 3 Maries

Amb les 3 Maries

P1130674

P1130629

El què també va ser fantàstic van ser els àpats, el Graeme i la Barbara ja de per sí mengen poca carn o sigui que no vam tenir cap problema amb la nostra alimentació veggi, però a part d’això si li sumes que quasi totes les verdures que menjaven venien de l’hort, orgànic es clar, i que tenen la mà trencada amb la cuina… Ens llepàvem els dits a cada àpat! Nosaltres vam intentar posar una mica de la nostra part i només vam aconseguir fer unes patates amb ous estrellats en comptes de la famosa truita de patates… un desastre. Els hi vam ensenyar una foto de com hauria d’haver quedat per si algun dia se’ls acut passar per la nostra terra i demanar-ne una…

IMG_3231

Amb una bona copa de vi blanc tot passa millor

Lasanya de carbassa i espinacs

Lassanya de carbassa i espinacs amb quinoa, brocoli i xampinyons

En aquests àpats les converses sorgien fàcilment i un tema recorrent van ser els terratrèmols. Nova Zelanda està situada al bell mig d’una falla del Pacífic i com Xile, cada dia pateixen terratrèmols encara que no ens n’adonem. L’any 2011 no va ser així, tothom se’n va adonar. Va tenir una magnitud de 6,3 i va durar un parell de minuts, es diu ràpid… Això i el fet que moltes cases no estiguessin preparades va fer endur-se la vida de milers de persones sobretot a Christchurch, a l’epicentre. La casa de la Barbara i en Graeme és molt nova i estava ben feta, així que només va patir unes esquerdes. Aquella nit quan els sacsejos els van despertar no van poder fer res més que esperar a dins el llit després de comprovar que a sobre no hi tenien cap llum. Quan va parar van agafar lots i van anar a trobar els veïns més propers, els quals tenien les dues nenes mortes de por. Després d’això van acabar de passar la nit tots junts fent un te amb els fogonets de càmping que tot neozelandès té per aquests casos. De fet, a la tauleta del costat del llit sempre hi tenen un lot per quan marxa la llum degut als terratrèmols. I com ens van dir ells no hi ha massa cosa a fer quan et sacsegen així, has d’intentar seguir el protocol, però depèn on estàs és difícil; Safe, Cover, Wait, o sigui, posar-te en un lloc segur, cobrir-te (sota una taula) i esperar. Mai s’ha de sortir al carrer perquè els vidres, les totxanes i moltes coses cauen i és el que produeix el major tant per cent de morts, com va passar a la ciutat.

Una de les nostres preguntes va ser si no es podien predir els terratrèmols. Ens van dir que la única manera de saber del cert que en vindrà un és quan ja n’ha passat un altre, llavors saps que darrera en vindran molts més. És el que va passar aquella nit, després del gran terratrèmol a cada minut en venia un una mica més fluix i curt… fins a milers en van passar els següents dies… de fet, ara encara n’hi ha. I el més impactant és que n’esperen un de 8.4 que serà molt destructiu per la força però també per la durada, esperen que s’allargui uns 4 minuts! Per això tothom està refent les cases i adequant-les a les noves lleis. O sigui que qui vulgui feina relacionada amb la construcció aquí n’hi ha per estona. Després d’aquella conversa aquella primera nit vaig decidir dormir en pijama i vaig pensar que si alguna vegada havia de viure un terratrèmol fort que fos en aquella casa amb aquells dos experts a dins, per sort els que vam patir no els van percebre.

Van ser 8 dies de treballar al camp, a l’aire lliure, aprendre molt sobre granges, horts, compostatge, anous i nogueres, organització, de veure com la gent que s’estima la seva feina no la veu com una càrrega sinó com una passió que dona fruits, d’admirar  l’esforç dels nostres amfitrions, d’aprendre molt sobre Nova Zelanda, la seva cultura, història i manera de viure, i alhora de tenir l’oportunitat d’explicar d’on venim, qui som i que volem, i com ens estimem la nostra terra. Vam estar molt ben acollits, ens van fer partíceps de la seva vida i les seves amistats i ens van obrir casa seva, i els estem molt agraïts! Una experiència molt gratificant i enriquidora!

Anuncis

9 responses to “Una de Helpx si us plau

  1. Quina passada això dels eriçons, deu ser difícil no punxar-se!!!!! Es veu que continueu en forma carregant aquests sacs de nous!!!!

  2. Avui he vist la Mercè i diu que des de que ha llegit i ha vist aquest redactat es mira les anous d’ una altra manera i amb molt de carinyo. Besitos.. Roser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s