Aventura Outback

Austràlia és un país molt gran, enorme, és una illa i un continent, per recorre’l tot es necessita temps i diners, i és clar, si vas curt d’alguna de les dues coses és imperatiu destriar què vols veure i fer i què serà el que deixaràs per a un possible futur viatge…  Abans de trepitjar la terra australis ja teníem clar que volíem fer la costa est, allà hi ha la gran barrera de corall, Fraser island i altres llocs que mereixen una visita, volíem a més conèixer les ciutats del sud-est, Sydney i Melbourne, i recórrer la famosa Great Ocean Road que transcorre a mig camí entre Adelaide i Melbourne. Però una estada a Austràlia és també la oportunitat de veure d’a prop una de les icones més famoses d’aquest país i lloc sagrat per a tots el aborigens australians, l’Uluru, l’immensa roca que descansa ben bé al mig d’aquesta illa. Aquesta era la nostra idea de viatge australià però com que sempre deixem oberta la porta a les improvisacions i als canvis de plans sobtats aquest pla inicial va patir alguns canvis.

Érem a Sydney, gaudint de l’hospitalitat de la Buxe i fent calendari dels nostres propers moviments, la easter week, el que seria la nostra setmana santa, ens quedava a prop i això significa més moviments d’australians aprofitant dies de vacances i per tant preus més alts arreu. Així que ens decidíem per un vol força barat Sydney – Alice Springs, al cor d’Austràlia, des d’aquesta petita i mediocre ciutat podríem visitar l’Uluru i fent molts kilòmetres de carretera arribar fins a Adelaide, al sud, a tant sols 1600km de distància… No ho hem dit? A Austràlia les distàncies són enormes, absurdament grans. Si haguéssim decidit anar al nord, a Darwin, hauríem hagut de conduir 1495km, la ciutat més propera cap a l’est, Cairns, queda a 1853km, i la més propera a l’oest és Broome, a 1663km. Per que us en feu una idea, Barcelona i París es troben a 1000km de distància. A més, per fer qualsevol d’aquest trajectes has de travessar l’outback, paraula que els australians usen per definir tot allò que els queda lluny de la civilització, zona semi desèrtica o desèrtica, on la vida és un miracle i les possibilitats de sobreviure si t’hi perds, escasses. La literatura australiana està plena d’històries d’exploradors, busca tresors i il·luminats de tot tipus que es van endinsar a l’outback i mai van tornar, així com d’èpiques i brutals històries de supervivència. Entre el mar, la civilització i l’outback hi trobem el bush, el que seria un bosc escàs, sec i amb més matolls que arbres. Així doncs ens disposàvem a deixar la civilitzada i atractiva Sydney per endinsar-nos a una de les remotes zones australianes, i ho fèiem ben d’hora, a les 5am per arribar a Alice Springs sobre les 8:30am.

Per la carretera et trobes de tot...

El bush

Pensàvem que havíem tornat a triomfar amb el clima deixant a Sydney la pluja de l’últim dia, però no va ser així, plovia a tota Austràlia, fins i tot a Alice Springs on l’any  anterior només hi va ploure 4 dies… Penseu que hi ha gent que porta vivint-hi 30 anys i tant sols ha vist la llera del principal riu d’Alice Springs amb aigua un parell de vegades. Som afortunats, no? Nosaltres rai que teníem més flexibilitat, però la majoria de “backpackers”, sobretot alemanys, que havien vingut per tres dies al melic d’Austràlia no feien tant bona cara. Poso backpacker entre cometes perquè molts d’ells, no tots, només tenen de backpacker la motxilla d’esquena… arriben en avió, fan el tour de tres dies fins l’Uluru pagant 300 Euros i tornen a marxar de la mateixa manera. Crec, i creiem, que el concepte backpacker va més enllà de si vas amb motxilla d’esquena o no, és un tipus de manera de viatjar, més flexible, econòmica i lliure, no diem que sigui la millor ni la pitjor, però és el concepte que intenta descriure per al nostre entendre aquesta paraula.

Diluvi universal a Alice Springs

Diluvi universal a Alice Springs

El riu d'Alice Springs amb aigua!

El riu d’Alice Springs amb aigua!

Teníem lligat un relocation per als propers dies amb el que ens comprometíem a retornar una campervan 4×4 des d’Alice Springs a Adelaide, així que el pla era destinar els dos o tres dies a Alice Springs per llogar un cotxe i recórrer els voltants, la ciutat té poca cosa, poca gràcia, té 3 centres comercials, quatre bars, una bolera, alguns museus estrambòtics, i un ambient estrany potser per la també estranya relació entre aborígens i blancs australians. Del tema aborigens esperem poder parlar-ne amb dedicació en un altres post, se’l mereix.

En una galeria d'art aborigen

En una galeria d’art aborigen

Tot fet a puntets, espectacular!

Tot fet a puntets, espectacular!

Alice Springs

Alice Springs

Seguint amb el tema del lloguer del cotxe, estàvem amb el de sempre, preus desorbitats per un cotxe petit amb quilometratge limitat que no et permet arribar fins al parc natural més proper i sense poder anar per carreters sense asfaltar. O sigui uns contractes amb unes “lletres petites” incomprensibles i no fetes per a nosaltres. De moment de cotxe res, el tour de 300 euros ens l’arribem a plantejar, però no ens dona la gana pagar tant per anar dins un bus ple de joves backpackers amb ganes de festa, a això li sumes que està diluviant i que hi ha moltes carreteres tallades, i per tant t’has de quedar a Alice Springs esperant el dia de marxar amb el relocation… donem mil voltes i rumiem i tornem a rumiar què fer i com fer-ho… i cansats ens plantegem que… tornem a estar com a Auckland? Atrapats? Sabem que tenim un cotxe per d’aquí 4 dies o sigui que no és exactament el mateix… No ens desesperem, primer de tot canviem d’hostal, on estem no ens agrada, és el típic hostal definit com a hostal per backpackers, i quan un hostal es descriu així ja pots esperar soroll, birres, molta gent jove, brut, desordenat i no acord amb el preu que pagues. I així va ser, era car, la cuina era un desastre i el noi de la neteja ens va intentar robar les hamburgueses i el formatge de tofu de la nevera de l’habitació. Bé, ens va intentar robar no, ens va robar, l’únic que després ho vam recuperar; m’acosto a una taula plena de guiris fent birres i li pregunto al noi de la neteja “Hola, tu has fet les habitacions aquest matí oi? És que teníem a la nevera unes hamburgueses veganes i un formatge que potser t’has endut per equivocació…i ara no sabem què sopar…” “Doncs sí! i el formatge estava boníssim! Perdona, pensava que s’ho havien deixat…” Sí clar!!!! Total, que se’ns fa fotre dos hamburgueses i mig formatge! Però vam poder sopar aquella nit.

Els altres dies vam estar en un altre hostal, més econòmic, però amb piscina, cuina com cal i fins i tot sessió de cine a la fresca als vespres. Vam aprofitar els dies de diluvi per anar a la biblioteca a fer feina, mirar a alguna peli i tantejar el tema Gumtree, la web gumtree.com ens l’havien donat a conèixer en Joan i l’Èlia  (gràcies!)  i té un apartat de “comunitat” on hi ha un subapartat de “compartir trajectes”. La idea era baixar en cotxe fins a Adelaide (2000 km passant per l’Uluru i altres punts d’interès) amb altre gent per compartir despeses de benzina, menjar, lloguer de cotxe… Seguíem buscant sense massa esperances…

Cartells per tot el poble prohibeixen el consum d'alcohol degut als problemes que sovint causen els aborigens al consumir-lo

Cartells per tot el poble prohibeixen el consum d’alcohol degut als problemes que sovint causen els aborigens al consumir-lo

Una tarda va sortir una mica el sol i ho volíem aprofitar, feia una setmana que estàvem a Austràlia i encara no havíem vist ni mig cangur, així que vam pagar una excursió fins al Kangaroo Sanctuary on el Brolga, famós sobretot a UK pels seus documentals amb la BBC (no en teníem ni idea), vivia en una modesta cabana sense electricitat al mig del desert on passava els seus dies agafant el cotxe i fent quilòmetres buscant cangurs atropellats a qui rescatar i ajudar. Fa una feina excel·lent i admirable a canvi de res, res econòmicament parlant perquè de segur que és molt gratificant salvar cangurs. Ell els alimenta, els mima i quan es troben en perfectes condicions els allibera de nou al bush. Tres tardes a la setmana obre les portes del seu terreny i mostra la tasca que fa, sempre a grups reduïts, nosaltres aquella tarda érem 4 cares embadalides davant la miniatura dels cangurs que teníem allà al davant. A en Brolga també se’l coneix com a Kangaroo Dundee, suposo que té a veure amb allò de les pelis de Cocodrilo Dundee. És un tipus alt, amb barret i vestit a l’estil explorador australià, de seguida et conquereix el seu carisma i l’amor amb que fa la seva feina, un bon personatge!

En Brolga

En Brolga

P1130924

Aquest cangur va ser recollit de la panxa de la seva mare, atropellada a la carretera

P1130947

Una de les primeres preguntes que li vam fer va ser què podíem fer nosaltres com a viatgers  al respecte i ell, amb la parsimònia que el caracteritza ens va donar quatre consells; aturar-nos  quan veiéssim un cangur  atropellat, comprovar si dins la bossa (en cas de ser femella) hi tenia una cria i apartar el cos de la carretera, ja que els ocells que se’l menjaran posteriorment també poden ser atropellats sinó. En cas que hi hagi una cria li hem de donar aigua i posar-la dins d’un bolso o similar simulant la panxa de la mare i deixar-lo a algú del país que se’n pugui fer càrrec. Fàcil! Com podeu imaginar, nosaltres vam parar unes quantes vegades a la carretera, amb la sort de no trobar-hi mai cap cria.

El Gran Roger ens ensenya les seves facultats

El Gran Roger ens ensenya les seves facultats

Hora de sopar!

Hora de sopar!

P1140007

Quan cau el sol és quan surten els cangurs

P1140019

En aquests sots dormen de dia els cangurs

En aquests sots dormen de dia els cangurs

Un Australià ha de ser alt...

Un Australià ha de ser alt…

Però en breu teníem un relocation que ens esperava, com ja hem explicat en alguna altre entrada aquest sistema consisteix a agafar un cotxe d’un punt A i tornar-lo a un punt B per molt poc preu (5$ per dia…). És una molt bona opció, tan sols et fas càrrec de la benzina, però t’han de coincidir els dies i el que vulguis veure ha de venir molt de camí perquè sinó no dóna temps i a més, a última hora et poden dir que al final no tens cotxe… Ens la jugàvem, però a priori estàvem de sort. El dia acordat ens dirigíem l’Aitor i jo cap a les oficines a buscar el 4×4 que ens faria també de casa durant els propers dies a un preu super mòdic, però a més, havíem aconseguit tres acompanyants més per a fer el viatge a través del Gumtree, així que al cotxe hi aniríem nosaltres dos, la Lisa, una noia de 29 anys austríaca i molt feliç i una parella, en John i la Rita, de 21 anys super enamorats. Amb ells havíem acordat un import fixat per portar-los des d’Alice Springs a Adelaide en 5 dies passant per Uluru i Kata Tjuta, per ells una ganga tenint en compte que tenien transport, llit i cuina durant 4 dies, i a nosaltres ens donava per no pagar un duro doncs havíem calculat kilòmetres, preu de benzina i consum del cotxe, pura logística! Vam guanyar-hi diners, però si mires l’altre punt de vista, era a nosaltres a qui la companyia havia bloquejat 1000 dòlars reemborsables en cas que el cotxe tornés en bones condicions i nosaltres qui assumíem tota la responsabilitat de la conducció, però així d’entrada era un bon negoci i una manera barata de veure l’Uluru i recórrer l’outback des d’Alice Springs a Adelaide.

El  nostre mitjà de transport per l'Outback

El nostre mitjà de transport per l’Outback

Però de nou les coses es van tornar a complicar… arribem a primera hora a la companyia i la noia ens diu que ahir ens va trucar per dir-nos que el cotxe arribaria a partir de les 12h, que si volíem podíem tornar al centre del poble i esperar fins llavors “No senyora, hem pagat 15$ perquè un taxi ens dugui fins aquí, ens esperem aquí” i rumiant (i rabiant…) vam decidir seguir la conversa per treure’n l’entrellat… “i a quina hora tornaran el cotxe?” “no ho sabem””i llavors a quina hora se suposa que ens havien de dir per telèfon que tornarien el cotxe?””els podem trucar…” evidentment si estan al mig del desert no tindran cobertura, i així va ser. El que era evident era que qualsevol persona que llogui un cotxe el tornarà a l’últim moment per aprofitar el temps al màxim, i l’últim moment eren les 15h de la tarda… Vam passar tot el matí a la oficina esperant, fent blog i comunicant-nos amb els nostres companys viatgers de les novetats que com nosaltres feia hores que ens esperaven al centre del poble amb la compra del super feta (en teoria). Per fi, a les 14:50 tornen el cotxe, però ens hem d’esperar 30’ més perquè l’han de netejar i revisar… Les 16h, ens ve la senyora, que suposo que li deuríem fer una mica de pena i ens diu que ens descompta el poc que havíem pagat pel cotxe, però ens diu que al cotxe li falla el fre de mà… i que no tenen cap més cotxe allà per donar-nos. No pot ser… Ens diu que farà una trucada per veure si ens el pot deixar igualment. “Però i sense fre de mà… què farem?”. La noia ens diu que sí que el podem agafar, ara la decisió és nostra…  farts fins la medul·la acceptem i ens fem a la idea de deixar la marxa posada a cada stop. Per fi arribem al centre d’Alice Springs cap a les 17h de la tarda per recollir els nostres companys de viatge, però encara hem d’esperar 30’ més perquè als dos lovers se’ls ha acudit anar a fer la compra ara! Què collons han fotut tot el dia?  Entaforem totes les motxilles i el menjar dins el 4×4, anem a rebentar, els dos lovers estan d’acord en viatjar a la part del darrera estirats entre bultos mentre ens diuen “Sabeu que viatjar aquí darrera no és legal…”, l’Aitor al volant, jo amb el mapa al costat i al meu costat l’austríaca, llestos! Però hem perdut un dia sencer i ja fosqueja i la norma de la conducció nº1 a AUS és no condueixis mai de nit. Però havíem de sortir encara que fos del poble…  no vam tardar a tenir el primer susto, un canguret al mig de la carretera, ens esquivem mútuament i seguim conduint a 70km/h amb uns ulls com a taronges mentre els dos lovers no sabem què fan al darrera…

La troupe de viatge al complet, molt il·lustrativa la foto

La troupe de viatge al complet, molt il·lustrativa la foto

Preparant dinar a una barbacoa pública

Preparant dinar a una barbacoa pública

Al cap d’una hora parem per fer uns pipis, torno del WC i veig la happy i els dos lovers discutint-se i l’Aitor posant pau… No pot ser… què ha passat??? Es veu que la Rita havia tingut anys enrere una mala experiència pel desert d’Egipte… viatjava amb un grup d’amics i es van perdre amb el cotxe pel desert, fins que no els van venir a rescatar van passar molta sed… Total, que volia comprar més garrafes d’aigua a la benzinera. De moment dúiem 30L d’aigua en garrafes més 40L d’aigua bona en el dipòsit del cotxe… Però ella creia que no en teníem prou i volia comprar 20L més per si ens perdíem al desert… L’Austríaca es negava, comprensiblement, però la lover insistia… jo m’ho mirava i flipava mentre l’Aitor deia, molt diplomàticament, que si la noia havia d’estar tranquil·la amb dur 90L d’aigua al cotxe doncs que no feia mal a ningú. Evidentment l’últim dia ens vam repartir dues garrafes per encetar que vam pagar entre tots… Era impossible perdre’s. Travesses l’outback, sí, però vas sempre per la Stuart Highway i amb cotxes amunt i avall, no anàvem a passar uns dies al desert de Simpson! Aquella nit la vam passar en un càmping gratuït, nosaltres i l’austríaca dormíem al cotxe i l’altre parella a la nostra tenda neozelandesa, necessitàvem tots descansar, quin dia més llarg i intens…

Dins del cotxe

Dins del cotxe

P1140423

L’endemà encara ens quedava una llarga tirada fins l’Urulu, el fet d’haver perdut un dia ens impedia anar als Kings Canyon, i a Austràlia comprovarem que tot són llargues tirades, entre un punt d’interès i un altre hi ha un mínim de 400 km i a vegades fa que et plantegis si val la pena o no… Però per veure l’Uluru i les Kata Tjuta és clar que val la pena!

L’Uluru és una roca immensa al mig d’una planura també immensa i acompanyada per un altre conjunt de turons erosionats pel vent, el Kata Tjuta, i que formen tot plegat una paisatge únic, un escenari molt especial i que, com tota Austràlia, fa pensar en temps llunyans, molt i molt llunyans. Sembla ser que l’Uluru i Kata Tjuta són els vestigis d’una gran formació muntanyosa que erosionada per milers sinó milions d’anys ha anat agafant la forma particular que tenen avui. Per altra banda ens han explicat com si d’un iceberg es tractés, des de la superfície tan sols veiem una petita part de l’Uluru ja que a sota terra la roca continua gegantina. Al Kata Tjuta hi pots fer una bona caminada, veure les gorges i els rierols provocats per la pluja de ben a prop i impressionar-te amb vistes esplèndides. L’Uluru és una altra història. L’Uluru és un lloc sagrat per als aborígens i et demanen que si et plau et continguis i no provis d’escalar i pujar a d’alt de la roca. Nosaltres ho vam respectar i ens vam acontentar amb disfrutar de l’Uluru des de lluny i des de ben a prop, fotografiar-lo i observar molts dels seus racons. Alguns australians es passen el tema sagrat pel forro, és a dir, pensen que Austràlia ja no és aborigen i que per què dimonis no hi han de poder pujar o el que faci falta. En fi, de coses sagrades aquí no en parlarem massa, tant sols direm que els aborígens australians fa almenys  40.000 anys que van colonitzar la terra d’Austràlia i que des de fa potser 40.000 veneren aquesta roca com un lloc sagrat. Amb tant i tant que ha perdut aquesta gent potser sí que els podríem respectar la sacralitat que senten per aquest lloc tan especial. L’Uluru impressiona, et fa sentir petit, i et transmet de seguida com de vella és la nostra Terra i quin camí tan llarg que hem recorregut. És un lloc ben especial.

Mont Cooner

Mont Cooner

P1140130

Caminadeta per Las Olgas

P1140073

Las Olgas

P1140142

P1140152

P1140159

P1140164

P1140167

Aquella nit vam trobar a prop del parc una espècies de complex amb bars, hotel, piscina… i vam veure que les dutxes i la cuina estaven a fora de l’hotel en recintes a part, estava ple d’asiàtics i australians d’edat avançada amb cara de dòlar, així que vam pensar que amb tant garbuix de gent unes cares de més per allà ni es notarien, i efectivament, ens vam fer unes dutxes que vam agrair moltíssim i ens vam poder cuinar un plat calent en una cuina decent. Aquí no ha passat res. La nit la vam fer a l’únic càmping,  de “paganini”,de la zona, ens volíem estalviar uns dòlars marxant d’hora al matí per veure la sortida de sol a l’Uluru (l’entrada val per dos dies), però es clar aquesta idea nostra ja és vella així que el vigilant del càmping es lleva encara més d’hora per evitar que ningú marxi sense pagar, o sigui a les 6 del matí ja ens venien a reclamar que a les 8 del matí, quan obren la oficina, paguéssim el que tocava. I sí, nosaltres som legals i vam dir que pagaríem però a la tornada de veure la sortida del sol! A la tornada vam pagar però per 2 persones, un bon preu al cap i a la fi.

De camí cap a l'Uluru

De camí cap a l’Uluru

P1140195

Rodejant l’Uluru

P1140197

P1140215 P1140222

En boca cerrada...no entran moscas, por la boca no, pero por la nariz y las orejas...

En boca cerrada…no entran moscas, por la boca no, pero por la nariz y las orejas…

Era curiós perquè qualsevol plan que els hi proposàvem als lovers els hi era awesome! (fantàstic!) Els hi dèiem d’anar a fer la volta a l’Uluru i awesome! Els hi dèiem d’anar a donar de menjar als baby cangurs a Coober Pedy i awesome! Però després s’apalancaven per algun lloc i es posaven a veure alguna de les 7 ampolles de vi que havien comprat per a ells. És el que va passar amb la caminadeta al voltant de l’Uluru, l’Aitor i jo vinga a corre cuita a veure si ens donava temps de fer la volta sencera i quan tornem ens els trobem a 10’ del cotxe asseguts a terra al mig del camí bevent vi i jugant amb l’Ipad… surrealista, però cadascú a lo seu… En fi, hem de creure que eren una parella jove, enamorada, que havien anat a parar a Alice Springs gairebé per accident amb la sola motivació de sortir uns dies de Sydney i veure món, però el que realment els importava era estar junts, lovers for ever

P1140254

Capvespre a l’Uluru

P1140256

P1140284

Uluru amb Las Olgas al fons

Ens acomiadàvem de l’Uluru a trenc d’alba i enfilàvem camí de nou cap a la Stuart Highway, la propera parada era el petit poble miner de Coober Pedy on hi ha tota una històrica indústria destinada a la recerca i manufactura d’òpal, un mineral molt preuat que ha atret busca tresors de tot el món a la recerca de la pedra que els faci rics d’un dia per l’altre. En aquest diminut poble es poden visitar esglésies subterrànies, provar sort buscant òpal per terra, visitar algunes de les mines i donar de menjar als cangurs rescatats per un orfenat! Nosaltres a la que podem tirem cap al tema animal ja ho sabeu… així que després de passejar-nos una estona pel poble i veure que els lovers seguien amb la dinàmica de jeure i beure i que l’austríaca estava obsessionada amb buscar òpal vam enfilar cap una botiga d’artesania on els amos tenien un pati on cuidaven també cangurs rescatats de les rodalies.

Mines d'Opal a Coober Pedy

Mines d’Opal a Coober Pedy

Església subterrànea

Església subterranea

Buscant opal

Buscant òpal

A l'orfanat de cangurs

A l’orfenat de cangurs els donem de menjar

Als cangurs també els agrada que els rasquin la panxa

Als cangurs també els agrada que els rasquin la panxa

Hora del bibe!

Hora del bibe!

Cangur de 6 mesos

Cangur de 6 mesos

P1140399

Un dia més tard arribàvem a Adelaide, el nostre destí, allà ens acomiadàvem dels nostres companys de viatge i donàvem gràcies a la nostra divinitat per haver-nos deixat acabar el trajecte sans i estalvis amb el cotxe en perfectes condicions. Les pluges torrencials havien fet d’un outback desert i taronja un terreny una mica més verd i fèrtil, i aquest fet, segons en Brolga, fa que els cangurs tinguin molta herba per tot arreu (no només a la vora de les carreters produïda per l’aigua que es desprèn del CO2 dels cotxes) i en conseqüència no hi hagi ni la meitat de morts que en dies àrids perquè els cangurs no s’hi apropen. Nosaltres estalvis, els cangurs també, el viatge ha estat una aventura en tots els sentits i l’hem feta de franc, així que què més es pot demanar?  I per acabar-ho d’adovar arribem al hostel que teníem reservat a Adelaide i pel mateix preu d’una habitació de 8 ens posen en una doble privada amb TV i nevera! Crec que els dos dies a aquesta ciutat els disfrutarem a l’hostal, farem com el Pau i la Júlia, però en comptes de a Ubud a Adelaide 😉

Llac rosa vora la carretera

Llac rosa vora la carretera

Única foto que tenim d'Adelaide...

Única foto que tenim d’Adelaide…

Anuncis

6 responses to “Aventura Outback

  1. Australia un imenso pais mirando al mar, por eso todas las ciudades más importantes están en la costa.
    Me parece por las fotografías que Australia no tiene nada que ver con N.Z aún estando muy cerca y hasta hace relativamente poco tiempo esta última perteneciera a la mayor.
    A parte de su inmensidad y por su paisaje el origen de ambas es bien diferente, N. Z es volcánica totalmente y Australia queda aislada en la época glacial de la plataforma euroasiática con la elevación de las aguas de los océanos hasta la actualidad.
    Sólo de pensar lo grande que es ,ya me canso, casi ni llego a pensar que simplemente es una inmensa e infinita isla.
    Australia me hace pensar en canguros,koalas,aborígenes ( 42.000 años), gran tiburon blanco, surf por proximidad al anterior, gran barrera de coral ( 2000 km. de largo y entre 100 y 300 Km de ancho) y como no en grandes tenistas ( escuela australiana ,saque y volea), nadadores (Ian Thorpe) y grandes atletas , en definitiva grandes deportistas siempre en “movimiento”.
    Las fotografías del “ombligo del mundo” son impactantes así como las del cañón por el que desciende un río, como se llama ese cañón??
    El atardecer de la montaña roja o Monte Uluru (monolito más grande del mundo) es muy bonita.
    Tendríais que hacer más retratos en “color sepia” quedan muy bien, como la que sale Elia en una de ellas, también a Robinson Crusoe no le quedaría nada mal con su barba y su cabello desmelenado.
    Los acantilados de Los Doce Apóstoles me recuerda mucho a las costas de Irlanda por su magnitud y belleza de los mismos, la foto que teneis en el comedor de casa….
    Continuad disfrutando y pasándolo bien en vuestro próximo destino Bali, otro cambio de cultura y modo de vida.
    Hasta la próxima desde estas Antípodas (lugar diametralmente opuesto al lugar en el que uno se encuentra , no es que Australia y N.Z sean las Antípodas de todo el mundo).
    Besos y cuidaros
    P.D Si podeis traeros un koala y un cangurito.

    • Com dius N.Z i Austràlia no tenen res a veure, malgrat la seva proximitat, i això ens ha agradat, hem passat dels volcans i les muntanyes i glaceres al pur desert vermell sense ni mig toronet i les platges blanques amb un mar blau turquesa impressionant.
      De les fotos del riu i les gorges en parlarem en el post de la costa oest, és al parc nacional de Kalbarri, impressionant, allà mateix ens vam creuar una mare cangur amb el seu fill i ens van deixar contemplar-los mentre menjaven, genial! Llàstima que no ens hi cabéssin a la motxilla sinó els facturavem!
      Ens apuntem lo del color sèpia :-).
      Seguim disfrutant!

    • Un lujo absoluto! Y Brolga un personaje entrañable que nos gusto conocer. Después de dar vueltas por la vida dijo q encontro su pasión cuidando y protegiendo estos animales. Afortunado!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s