Per la Great Ocean Road

Els dos dies de tranquil·litat a Adelaide ens van anar de meravella. Havíem de lligar els propers passos a Austràlia, decidir entre costa est o costa oest i per tant, quan i des d’on sortiríem del país per fer el salt a Àsia! D’inici anàvem  amb la idea de fer la costa est, ens n’havien parlat molt bé, ens quedava més a prop i té alguns atractius únics, però a mesura que recollíem informació i parlàvem amb altres viatgers vam començar a pensar que potser no s’avindria amb les nostres preferències, nosaltres preferim poca gent, poca moguda i si pot ser a un preu baix, tot el contrari del que s’espera trobar a la costa est. Sabíem que ens perdíem la Gran Barrera de Corall i Fraser Island, però a la costa oest esperàvem trobar-hi altres encants, menys gent i millors preus, així que moguts per intuïcions i una mica d’informació d’aquí d’allà prenem la decisió de volar de Melbourne a Perth i passar els últims dies d’Austràlia a la costa oest. Els vols interns a Austràlia no són ni cars ni barats, però com sempre és una bona manera de guanyar temps i fer-ho fàcil; vam descartar conduir d’Adelaide a Perth ja que les dues ciutats estan separades per 2420Km que travessen el Nullarbor, una extensió enorme de outback o no hi creix ni un arbre, paisatge repetitiu per una carretera infinitament llarga que augurava un dispendi de fuel tremendo.  Com ja hem dit les distàncies a Austràlia són enormes i a vegades és molt més econòmic agafar un vol que gastar kilòmetres i kilòmetres de benzina i cotxe. Aquests plans els fèiem des d’Adelaide i ens calia primer arribar a Melbourne, ja veieu que a vegades l’ordre des les decisions és invers i una mica estrany… teníem un vol des de Melbourne i encara no sabíem com hi arribaríem. Però de nou, sense saber ben bé com, tot es mou i poc a poc es col·loca a seu lloc per poder ser a Melbourne el dia que tocava.

A mig camí entre Adelaide i Melbourne hi ha la famosa Great Ocean Road, una carretera costera de 200km que passa per uns paisatges força espectaculars. Volíem fer aquest trajecte sense complicar-nos massa la vida, fer-ho fàcil, així que de nou remenem pel Gumtree i trobem un noi amb cotxe que busca gent per anar d’Adelaide a Melbourne i així compartir despeses de benzina, en 10 minuts ens posem d’acord amb ell i lliguem el viatge de dos dies que ens portaria a Melbourne alhora que recorrem la Great Ocean Road. Que bé! No ens havíem de preocupar de conduir, ni de llogar cotxe, ni de buscar relocation, fora responsabilitats per dos dies! Però es clar, eximir-se de responsabilitats i no conduir també té els seus inconvenients… va resultar que el Fabi, l’alemany que conduïa, era una TDAH (sense medicar) en toca regla, un hiperactiu, no parava quiet mentre conduïa; ara bec aigua, ara em toco la gorra, ara la radio, ara la finestra, ara filmo amb el mòbil mentre condueixo… Més por que viatjant de nit per l’outback… a més, el cotxe era un flamant Holden, marca de cotxes australiana, model Commodore, línea esportiva, per tant un cotxe baix, amb suspensions dures i sorollós, molt sorollós, o sigui que ens esperaven dos dies de conducció accelerada, nerviosa, on cada petita protuberància de la carretera ens feia volar pels aires, i amb més estrés del que ens hagués agradat. En Simon, també alemany  i quart component de la partida , de tant en tant li deia que abaixés el ritme i la velocitat però no ho acabava d’aconseguir… Poca responsabilitat però poca tranquil·litat!

La Great Ocean Road comença pròpiament al poble de Warnambool i acaba abans d’arribar a Melbourne, i va ser a Warnambool on vam fer nit per descansar després d’unes quantes hores de cotxe força avorrides. Warnambool atrau molts backpackers per la possibilitat de practicar surf a les seves platges, és també un lloc força cuidat i en dies de easter week, setmana santa, esdevé un lloc turístic ple a vessar i molt car. Nosaltres, carregats amb tenda i màrfegues volíem estalviar-nos els 25$ per cap del hostel i vam decidir buscar un càmping, però ai, resulta que al càmping ens demanaven 48$ per plantar una tenda en la seva cuidada gespa… 48$! És tard, estem cansats i volem plantar la tenda a algun lloc però no pagar el dineral, així que amb alguna discussió que altre decidim entrar al càmping d’estranquis, plantar la tenda darrera els arbustos més alts, saludar als vigilants que fan ronda com si fóssim clients de tota la vida, i posar-nos a dormir ben aviat per poder llevar-nos ben d’hora l’endemà, cap a les 6am, recollir la tenda en 5 minuts i sortir del càmping amb més cara que vergonya, agraïts per la gespa tendra i fresca que ens havien prestat. I fins aquí Warnambool. Quin gran nom per un poble. Warnambool.

Les 6am

A les 6am hi ha molt ambient

Al llarg de la Great Ocean Road vam anar parant a diferents llocs d’interès com Bay of Islands, els 12 apòstols, a algun poblet per fer un mos, i platja de la costa per contemplar, i també a una carretera interior on s’hi poden veure koales en llibertat penjats dels eucaliptus.

Bay of islands

Bay of islands

P1140468

P1140471

12 apòstols

12 apòstols

Ens trobem un equidna molt espantat

Ens trobem un equidna molt espantat

I trobem koales enfilats als alts eucaliptus

I trobem koales enfilats als alts eucaliptus

El hombre pájaro...

El hombre pájaro…

P1140526

P1140537

Arribàvem a Melbourne a mitja tarda amb la sort de tenir un couchsurfer que ens esperava, l’Angelo.  L’Angelo és un italià de San Marino, un petit país independent que viu amb normalitat, potser per això sovint les converses queien cap a aquest tema; els països petits, política, Catalunya, 9N… No us preocupeu que el vam deixar ben informat sobre el tema, pobre… Però a part de converses vam compartir experiències també, aprofitant que s’estava celebrant el campionat mundial de surf a la Bells Beach, l’Angelo, kitesurfista i surfista tant per mar com per neu, ens hi va dur amb el cotxe. Allà vam poder viure en primera persona la importància i tota la moguda surfera que aporta aquest esport a la societat australiana.

Bells beach

Bells beach força plena de gent

P1140674

Amb l'Angelo

Amb l’Angelo

Mundial a la Bells Beach

Mundial a la Bells Beach

Vam aprendre que cada vegada competeixen dos surfistes a la vegada, unes motos d’aigua els remolquen fins a la zona on trenquen les onades (per no perdre tant temps) i després cadascú agafa la onades que vol i quan vol en un temps determinat, per això s’ha d’intentar esperar una mica per intentar agafar les millors onades per poder-se lluir més, tot i així si es donés el cas que els dos agafen la mateixa n’hi ha un que té preferència i l’altre ha de recular i no agafar-la, llavors segons els trucs que fa obtindrà una puntuació o una altre. Per a nosaltres tots ho feien de conya i sabíem apreciar poc la diferència, però si que ens adonàvem quan algun surfista feia algun salt xulo o truc difícil perquè tota la munió de gent arreplegada a la platja deixava anar un ; “ohhhhhh!!!!!”. També era interessant veure tots els petits surfers jugant a la vora de la platja amb unes onades gegantines sense cap tipus de por, i a la que algun dels competidors sortia de l’aigua l’anaven a buscar perquè els hi firmessin la gorra o alguna samarreta, i els que tenien més sort de tots aconseguien algun tros de taula trencada arrossegada fins la platja, hi havia algun tipus de preferència respecte els nens perquè no se la quedava el primer que l’agafava…  Bé, allà estàvem nosaltres, disfrutant en primera persona d’una prova del campionat mundial de surf a Austràlia, el mateix que una parella de catalans que vam conèixer voltant per allí, uns altres catalans que volten el món però que de moment han decidit provar sort a Austràlia, trampejar per arreglar el visat i buscar feina en un país ple d’oportunitats. Cal saber que com a ciutadans espanyols no se’ns permet obtenir la coneguda working holiday visa, que permet compaginar feina i vacances, opció que sí tenen la resta d’europeus i que aprofiten molts francesos, alemanys, anglesos i d’altres, per passar uns mesos treballant en granges o en altres feines poc compromeses guanyant un munt de dòlars  i, si volen, passar un temps viatjant pel país o intentant fer-s’hi una vida. Com sempre, els espanyols, a la cua. Farts que n’estem! En fi, als catalans els hi desitgem molta sort!

Una taula s'ha trencat per la meitat i tots els nens van a buscar-la

Una taula s’ha trencat per la meitat i tots els nens van a buscar-la

Autògrafs per tothom

Autògrafs per tothom

Mini surfers

Mini surfers

Els altres dos dies que ens quedaven els vam dedicar a la ciutat, tothom ens n’havia parlar molt  bé i no ens va decepcionar;  gran ciutat amb barris ben diferenciats, ambient cosmopolita i gent de tot arreu, molt a fer i per veure i tot molt net, ens agraden les ciutats australianes. A primera vista totes semblen iguals i podries confondre un barri de Sydney amb un de Melbourne, però tenen les seves peculiaritats i els seus encants únics. Vam seguir els consells de l’Angelo i vam agafar el tramvia des del seu barri, Middle Park, un barri molt xulo al costat de St. Kilda i ben a prop de la platja, per començar una visita des del centre recorrent el riu i empapant-nos de l’ambient relaxat, festiu i agradable que desprèn la ciutat. És difícil d’explicar però podríem dir que Austràlia i les seves ciutats desprenen un sentiment de… Prosperitat.

Melbourne

Melbourne

P1140576

Mengem barato, uns sushis

Mengem barato a la Federation Square

St Pauls Cathedral

St Pauls Cathedral

L'estació de tren

L’estació de tren

A Melbourne, com a Sydney o Perth, els edificis més antics, de principis del segle XIX, es barregen entre els més moderns i futuristes, amb una harmonia i respecte per la recent història del país que a vegades costa de trobar a la nostra terra.

P1140584

Pel barri xinès

Pel barri xinès

Una de les coses que no ens agrada perdre’ns de les ciutats són les biblioteques i els mercats, s’hi barregen tot tipus de gent, l’ambient és molt autèntic, i és possible copsar l’ambient cultural del lloc. La Library of Melbourne és espectacular, només a fora ja hi ha wifi, pufs sobre la gespa per estirar-s’hi i escacs gegants on fer una bona partida, però l’interior el supera, moltíssimes sales d’estils i ambients diferents amb lloc i ordinadors suficients per a tothom, exposicions, espais amplis, tot molt net i endreçat, aquí no li venen ganes d’estudiar aquí?

La biblioteca pública

La biblioteca pública

Sala principal de la biblioteca

Sant Jordi?

Sant Jordi?

Una cosa que no sabíem era que a Melbourne també es poden veure pingüins! I sense pagar un duro! Vam estar a punt de conduir  2 hores per anar fins a Phillip Island i pagar 20$ per veure pingüins blaus, però quan l’Angelo ens va dir que allà mateix, al moll de la platja de St. Kilda podíem veure pingüins, no vam dubtar a provar sort. I allà estaven, a l’espigó del port, entre les roques, protegits de l’onatge.  Eren pingüins blaus, una de les espècies més petites. Com que són molt sensibles a la llum no els hi podíem fer fotos amb flaix ni il·luminar amb lots, però hi havia gent que duia una lot folrada amb paper vermell i els vam poder veure millor enmig de la semi foscor, una monada… Tot i així també sabia una mica greu la invasió que pateixen… no érem molts turistes, però ens passejàvem per la passarel·la de davant de l’espigó i ens els quedàvem mirant una bona estona com si fossin a un aparador. Que estrany, a Nova Zelanda ens havíem d’amagar perquè si ens veien no s’acostaven i aquí… massa acostumats.

Pingüí blau

Pingüí blau

Però a les ciutats també aprofitem per fer tràmits, jo necessitava un mòbil en condicions per poder fer tràmits per internet, mirar blogs… i encara dúiem la pantalla del portàtil trencada. Quan ja donàvem per perduda l’opció d’arreglar la pantalla perquè o bé no tenien el recanvi adequat, o bé havíem d’esperar una setmana, o el cost era tant alt com un portàtil nou, llavors, vam tenir sort, vam entrar a una cafeteria que també era botiga i que també reparaven ordinadors, el propietari, un senyor xinès amb cara de treballar molt i dormir poc ens diu que no problem, que en dues hores ens el té llest, increïble! Que fàcil ho fan els asiàtics, quin mono d’Àsia…

L’endemà ens acomiadàvem de l’Angelo i a les 6am agafàvem un vol cap a Perth amb l’objectiu de fer la costa oest, l’última aventura australiana. Gràcies Angelo per obrir-nos casa teva, cuidar-nos i cuinar-nos una pasta deliciosa, quan vinguis a esquiar pels Pirineus et fem la truita de patates promesa 😉

Amb l'Angelo

Anuncis

2 responses to “Per la Great Ocean Road

  1. Chicos esto de leer vuestras peripecias y experiencias ya se ha convertido en una adición irrenunciable, cada lectura es superada por la siguiente. Me ha gustado mucho todo lo que explicáis sobre la gente, las ciudades y la cultura australiana; como habéis escrito: “harmonia i respecte per la recent historia del país” define muy bien ese compromiso de los valores australianos. ¿Conseguiremos ese compromiso? ….. Un abrazo.

  2. M’imagino la quantitat de persones que us heu trobat al llarg del vostre viatge, amb caràcters diferents. Pobre TDAH, gràcies Angelo.
    La biblioteca de Melbourne és espectacular, verdaderament sembla una ciutat molt maca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s