La costa oest sobre rodes

Arribem a Perth ben d’hora al matí, força cansats perquè ens hem llevat a quarts de cinc a Melbourne per agafar l’avió on tan sols hem tancat els ulls una estoneta. Hi arribem amb certa incertesa perquè encara no tenim la confirmació del couchsurfing que ens hauria d’acollir i perquè només tenim una lleugera idea de quins seran els nostres plans per als propers dies. Des de l’aeroport intentem lligar un cotxe de lloguer per als propers dies, encara tenim la tenda de campanya i pensem que podrem anar fent nits aquí i allà sense massa problemes mentre recorrem la costa oest australiana. Llogar un cotxe ens resulta complicat, com sempre, les companyies cobren tot tipus d’extres segons la nacionalitat del teu carnet de conduir, els quilòmetres que vols conduir, les dates festives o no i el tipus d’assegurança, és clar, a més, la majoria no et permet conduir més enllà del Paral·lel 26, o sigui el Tròpic de Capricorn,   ja que significa que conduiràs molt al nord de Perth i per tant sumaràs molts quilòmetres al cotxe. La veritat és que comencem ha estar una mica cansats d’aquesta exactitud i rigidesa australiana i/o occidental, tenim la sensació que tot resulta més complicat i que tot té un preu. Decidim deixar l’aeroport i provar sort amb la companyia local Baywaters Rentals, aquesta sí ens permet conduir fins a Exmouth, a 1268km de Perth, el cotxe és un Toyota Corolla gairebé nou i el preu està força més arreglat que els que oferixen les altres agències. Bé, ja tenim cotxe i estem llestos per començar a fer ruta una vegada més, però no engegarem fins l’endemà, doncs aquella nit la passarem amb la Berta i en Leigh! El couchsurfing ens ha fallat però ens n’alegrem perquè la Berta, amiga i sabadellenca que viu a Perth des de fa 6 anys ens rep amb els braços oberts per oferir-nos un bon sopar i un lloc còmode on passar la nit, a més, podem passar el dia de Sant Jordi plegats, conversant en català i comentant un munt de coses sobre Austràlia, viatges, anhels i plans de futur… En Leigh ens ofereix cervesa freda i ens aconsella què veure en la nostra ruta per la costa. Ambdós són uns excel·lents amfitrions, moltes gràcies per tot!!

L’endemà ens llevem descansats i amb moltes ganes, fem una parada al supermercat, posem benzina a besar i prenem la Indian Highway direcció nord. Ens esperen moltes hores de cotxe i volem fer alguna parada pel camí abans no se’ns faci fosc. Ja sabeu, conduir de nit per Austràlia rodejat de bush és una activitat de risc, en qualsevol moment et pot sorprendre un cangur creuant la carretera o un road train t’amenaça pel darrera exigint que li deixis pas.

Que me lo quitan de las manos!

Encara no hem sortit de Perth que ja parem a fer amics

Està clar que a Austràlia hi ha molta vida salvatge

Està clar que a Austràlia hi ha molta vida salvatge

Desenes de vaques en un road train enmig d'una àrea de servei a l'Outback

Desenes de vaques en un road train enmig d’una àrea de servei a l’Outback

La gran desgràcia de les carreteres australianes

La gran desgràcia de les carreteres australianes

A mig matí ens aturem al Yanchep National Park, fem un mos i una passejada tranquil·la per veure cangurs ajaguts fent la migdiada i uns koales molt mandrosos que ens miren despreocupats mentre masteguen fulles d’eucaliptus. Fem quatre fotos i ens posem en marxa de nou, conduïm uns quants quilòmetres més i ens aturem de nou al Pinnacles NP, ens serveix la mateixa entrada del Yanchep NP i en una hora pots recórrer aquest paisatge més marcià que terrestre, una terra groguenca i milers de roques erosionades pel vent i la pluja que han adoptat formes verticals i punxegudes. El lloc és curiós i podem intuir que les postes de sol hi deuen ser molt maques però els núvols ens acompanyen i hem d’arribar a l’àrea de descans on volem passar la nit, uns 150km més al nord.

Al Yanchep National Park

Al Yanchep National Park

Aquí sí que estan sans i estalvis

Aquí sí que estan sans i estalvis

P1140874

P1140889

P1140886

Pinnacle National Park

Pinnacle National Park

P1140908

Escollim els llocs on passar la nit consultant una aplicació del mòbil, Wikicamps Australia, que ens informa de totes les àrees de servei i descans, o similars, que trobarem pel camí. Conduïm per l’autopista de la costa, transitada sobretot per camper vans i 4×4 que arrosseguen caravanes de tot tipus, també camions enormes i algun turista despistat com nosaltres. Les àrees de descans no són res més que un espai guanyat al bush al costat de l’asfalt, amb quatre papereres, unes latrines i dos taules mal posades, però no es necessita gaire més per plantar la tenda i passar-hi la nit. A més, és un bon lloc per observar els australians reunir-se al voltant d’un foc improvisat i petar la xerrada amb una cervesa a cada mà. A Austràlia són cada vegada més habituals els “nous nòmades”, gent solitària o parelles, majoritàriament gent retirada o jubilada que es venen les propietats  i arrepleguen un bon munt de dòlars per invertir-los en un potent 4×4 amb caravana o similar, inclús barca a motor, i que viuen recorrent el país de forma autosuficient, generant la seva pròpia energia amb plaques solars, amb els seus dipòsits d’aigua i aturant-se al punts de civilització per omplir el dipòsit de fuel i comprar el menjar que necessiten. La motivació està clara, ànsies de llibertat, tranquil·litat, solitud, aire lliure i natura. És interessant veure’ls arreu, orgullosos de les seves cases ambulants amb totes les comoditats i alhora disfrutant de la llibertat de la vida nòmada.

Dormir vora el bush té l’avantatge que les postes de sol són sempre un espectacle, la sortida de sol et crida a llevar-te, recollir tenda i preparar l’esmorzar.

Tot australià ha de tenir un 4x4, una carabana i una barca o similar

Tot australià ha de tenir un 4×4, una carabana i una barca o similar

Habitació doble amb bany compartit

Habitació doble amb bany compartit

Els nostres dos espais de privacitat durant 15 dies

Els nostres dos espais de privacitat durant 15 dies

No estem de sort, el segon dia de ruta ens plou i la pluja ens acompanya tot el dia, sembla ser que més al nord tampoc brilla el sol així que ens cal replantejar-nos la ruta. Visitar el Kalbarri NP en un dia de tempesta potser no és la millor idea, no portem un tot terreny i no esperem carreteres asfaltades. Per altra banda, arribar-nos a Monkey Mia i Coral Bay, és a dir platja, dofins, coralls i snorkel, tampoc sembla el millor pla amb núvols de tempesta a sobre nostre. I és que aquí quan plou ho fa amb ganes! Finalment tirem d’optimisme i ens diem que més endavant el temps millorarà, així que decidim conduir sense parar i arribar a Coral Bay, una badia amb una bonica platja turquesa, un parell de càmpings més aviat cars, una botiga, i unes dutxes públiques que ens faran molt de servei. Coral Bay està inclosa al Ningaloo Marine National Park, una reserva per a nombrosa fauna marina que hi troba unes aigües calentes i tranquiles i una enorme barrera de corall, això sí, no tan gran com la Gran Barrera de Corall a la costa est australiana, però molt més a prop de la costa, fet que et permet arribar-hi nedant. Una de les grans atraccions del Ningaloo Marine National Park en aquesta època és l’avistament de taurons-balena, aquests animals arriben a la costa australiana per alimentar-se de l’abundant plàncton que flota a prop dels coralls, els altres peixos i la carn en general no es troba en la seva dieta així que qui tingui temps i diners per contractar un tour de submarinisme pot gaudir de l’experiència de nedar a prop d’aquest animals gegantins als mesos de març-abril. Un tauró-balena pot arribar a mesurar uns 15 metres de longitud i pesar 800Kg!

Ens visiten desenes de peixos enormes a Coral Bay!

Ens visiten desenes de peixos enormes a Coral Bay!

P1150060

Els inicis de la nostra nova afició

Nosaltres arribem a Coral Bay i estem de sort, el temps aquí ha millorat i el sol brilla ben fort, així que podrem disfrutar de dos dies de platja i snorkel amb calma. La platja de Coral Bay és bonica i tan sols cal caminar uns quants metres per endinsar-se a l’aigua i topar-se amb el coralls. Ens ho prenem amb calma i ens regalem dos dies de sol, platja i coralls, improvisant dinars i dormint al rest area que hi ha a les afores. Dormir al pàrquing de la platja no està permès i t’arrisques a que aparegui un ranger i et posi una multa, i no, no necessitem més despeses extraordinàries!

Coral Bay

Coral Bay

P1150037

Els últims dies de sol ens animen a conduir més al nord encara, fins a Exmouth, des d’on és possible visitar el Cape Range National Park i que promet boniques platges i caminades i, si t’animés, fer el tour dels taurons-balena. Però el temps ens torna a jugar una mala passada; degut a les pluges dels últims dies la carretera ha quedat inundada i els rangers han tallat el trànsit, la carretera està tancada! Així que allà ens anem reunint tots els cotxes que teníem previst arribar a Exmouth i decidim fer nit allà mateix, esperant que l’endemà la carretera estigui en millors condicions i l’obrin al trànsit. Tot i així alguns australians decideixen ignorar les tanques i la prohibició i prenen la carretera. S’arrisquen a una bona multa, a més l’assegurança no cobreix els costos en cas d’ignorar restriccions de trànsit etc… però aquesta gent es prenen les coses d’una altra manera, a més, gairebé tots condueixen uns 4X4 ben potents i tenen menys risc d’avaria. Aquí sí que tenir un tot terreny té sentit!

Quina mala sot!

Quina mala sort!

Les innundacions es fan notar

Les innundacions es fan notar

L’endemà a les 9:00 obren la carretera i desfilem tots en caravana seguint el cotxe del ranger fins a Exmouth, total, només per arribar-hi i rebre la mala notícia que el Cape Range National Park està tancat degut a les tempestes i pluges dels últimes dies…! Increïble. Per això tants quilòmetres? Bé, decidim que el millor que podem fer és tornar a Coral Bay, passar-hi un altra dia i emprendre el camí cap a Perth, de baixada pararem a Monkey Mia NP i al Kalbarry NP. Cotxe amunt i cotxe avall anem gastant benzina i ja comencem a preocupar-nos per com de cara ens sortirà la ruta. I és que el tema del pressupost a Austràlia ens altera, com ja hem dit tot és més car, i si a més a més fas ruta i et desplaces amb cotxe et deixes molts dòlars només en benzina en aquestes carreteres i distàncies tant llargues. I no, no tenim ganes de compartir trajecte i despeses, ens agrada fer-ho sols i al nostre ritme! I a tot això hem de sumar-hi un cop de mala sort… El segon dia de ruta ens creuem amb un road train i just passar pel nostre costat ens salta una pedreta que impacta al vidre del davant i ens hi fa una esquerda…! Com que no hem volgut pagar un extra d’assegurança en el lloguer del cotxe calculem que la broma ens costarà 400 dòlars australians extres! Un drama, és clar, que tindrem present durant tota la ruta. La bona notícia és que setmanes després comprovarem que la companyia de lloguer no ens cobra el desperfecte, o no se n’han adonat o no li donen importància. Mil gràcies!

Carreteres infinites

Carreteres infinites

P1150192

De nou a Coral Bay i de nou a la platja, ja veieu, fatal… ;D Fem cas d’una família francesa que vam conèixer la nit passada i fem una caminada vora la platja, estem pràcticament sols, ens creuem amb un munt de crancs que corren als seus forats per amagar-se de nosaltres i arribem a una badia molt petita on en temporada de cria es plena de taurons. Ara no n’és l’època així que ens decidim a fer uns banys, volem veure què hi  trobem. No hem d’esperar gaire per veure els primers peixos i en pocs minuts, una rajada! N’haviem vist des de fora l’aigua i de fet l’Èlia el dia abans en va trepitjar una sense voler, per sort no va passar d’aquí, però trobar-nos-la de cop a dins l’aigua bussejant ens impressiona, el cos li deu fer mig metre de diàmetre i la cua més d’un metre, ens passa per davant amb un nedar molt elegant i s’allunya. Ens encanta! Acabem el dia amb més sol i platja, unes dutxes gratuïtes, un sopar a base de sandvitxos i fruita, i dormint dins del cotxe a l’àrea de descans. No són els dies més luxosos del viatge però la sensació de llibertat que ens acompanya no ens la treu ningú.

P1150014

P1150030

Zona de cria de taurons, no destorbar

Manta a la vista!

Rajada a la vista!

Ja de baixada direcció a Perth parem al Monkey Mia NP, una barreja entre parc natural i resort, aquí pots passar-hi uns dies de relax, aprendre sobre la fauna marina de la zona, caminar entre pelicans i emus i, allò que més atrau als visitants, veure de ben a prop els dofins que alimenten cada dia vora la platja. Hi ha dos torns i nosaltres arribem just per al segon, som unes vint persones a la platja amb els dofins a 3 metres, esperant que el personal del parc trïi un parell de persones per donar algun peixet als dofins, no som els afortunats. Tot plegat ens sembla poc natural, els dofins massa acostumats a les visites i als peixos, però bé, allà estem nosaltres i la resta de turistes. Una mica més tard ens allunyem platja enllà i ens fem uns banys, els dofins ens neden a prop distrets buscant menjar i atrets per la nostra presència. Quins animals més elegants!  Abans de marxar l’Èlia té la sort de veure com els pelicans i el dofins es persegueixen i juguen vora l’aigua!

Monkey Mia National Park

Monkey Mia National Park

Els dofins saben perfectament a quina hora els hi caurà peixet per dinar

Els dofins saben perfectament a quina hora els hi caurà peixet per dinar

P1150104

Mai hauríem pensat que els pelicans són tant grans!

Mai hauríem pensat que els pelicans fossin tant grans!

P1150143

Un emu es passeja per la platja

Un emu es passeja per la platja

Un gos perseguint dofins

Un gos perseguint dofins

P1150181

A prop de Monkey Mia hi ha altres punts d’interès, un és la platja de les petxines o Shells Beach on, com bé indica el nom, tota la sorra és feta de mini petxines i l’aigua és tant salada que quan t’hi banyes flotes. L’altre lloc és la Hamelin Pool on es poden veure stromatòlits, és dels pocs llocs del món on es poden veure, per tant és més espectacular per aquest fet que visualment parlant. Els estromatòlits són fòssils dels primers bacteris que van habitar la terra i que van fer possible la nostra existència gràcies a l’intercanvi de gasos, van generar l’oxigen que respirem, tenen uns 3500 milions d’anys d’antiguitat i a nivell científic tenen un valor importantíssim.

Shells Beach

Shells Beach

P1150216

Aquest tipus de sorra serà ideal per a la col·lecció de la Maria

Aquest tipus de sorra serà ideal per a la col·lecció de la Maria

P1150239

Estromatòlits

Estromatòlits

P1150272

Es pon el sol a la Hamelin Pool

Es pon el sol a la Hamelin Pool

Ens queda una parada més abans no tornem a ser a Perth. Al Kalbarri NP hi passem gairebé un dia sencer, ens arribem als principals miradors des d’on contemplem uns paisatges espectaculars marcats pels colors ocre de la terra i les roques, i els verds dels arbres i els peculiars arbustos d’aquesta part d’Austràlia. Els rius han marcat valls i profundes gorges, i el vent ha modelat les roques més exposades. És sens dubte un paisatge únic, a nosaltres ens resulta molt autèntic, molt australià, i de nou ens fa pensar en com d’antiga és aquesta terra, aquesta illa i continent. Austràlia, civilització a part, té quelcom d’atàvic, fa pensar en temps llunyans, en alguns moments sembla una terra verge que encara no hagi conegut l’home on hi viuen uns animals també únics, alguns dels quals capaços d’infringir tant dolor amb tan sols una picada o mossegada que creiem que estan adaptats a uns perills avui en dia ja extingits. A Austràlia hi pots trobar la medusa esponja capaç de matar de dolor, o l’aranya d’esquena vermella que amb una picada et pot liquidar en menys d’una hora. En aquesta terra prehistòrica hi van prosperar els aborígens, arribats de mar enllà fins a l’arribada dels europeus i les seves ambicions i tecnologia.

De camí al Parc Nacional ens trobem un equidna

De camí al Parc Nacional ens trobem un equidna

P1150309

Kalvarri National Park

Kalbarri National Park

P1150326

P1150327

Observant l’Austràlia més natural, la dels rius estacionals, la de la terra i roca vermella, la de les platges verges i salvatges, la dels koales, cangurs i dingos, la del bush i el desert infinit, ens és inevitable pensar que aquesta terra pertanyerà per sempre a aquells aborígens prehistòrics malgrat avui només siguin un folklore cultural, un record vergonyant, i un problema social que ningú sap com gestionar. En tot això pensem quan caminem cap al cotxe i ens trobem un cangur femella i la seva cria voltant i menjant a prop nostre. Ens allunyem sense fer soroll i deixem el Kalbarri NP enrere.

Kalvarri National Park

Kalvarri National Park

P1150373 P1150366

P1150363

P1150341

Fem nit a mig camí, serà l’última nit dormint en tenda! Abans de deixar Perth volem vendre la tenda per internet, jo no hi creia massa, però l’Èlia amb bon ull per treure dòlars de sota les pedres posa l’anunci i en poques hores trobem un italià interessat i ens paga 20$, ben bons!

Visitem Perth, comprem quatre coses que ens faran falta per als propers mesos i fem nit al cotxe a prop de Fremantle Beach. Aquí està estrictament prohibit fer-hi nit així que aparquem el cotxe en un carreró tranquil i somiem que dormim en un hotelet balinès amb l’aire suau del ventilador acaronant-nos. L’endemà és l’últim dia a Perth, l’últim dia a Austràlia i l’últim dia a Oceania. Ens envolta un sentiment d’alleujament però també de nostàlgia per tot el que hem viscut durant aquests més de 6000km de cotxe conduits. Austràlia i Nova Zelanda queden tant lluny que no sabem si mai hi tornarem… En aquest estat no podem desitjar res millor que acomiadar-nos d’Austràlia retrobant-nos amb en Bruce, nova zelandès afincat a Austràlia que vam conèixer visitant el Machu Pichu i més tard al Salar d’Uyuni, a Bolívia. Amb en Bruce hem mantingut el contacte durant aquests mesos de viatge i ara és un plaer poder compartir un dinar, un cafè i una agradable conversa abans no enfilem cap a l’aeroport per passar-hi una nit molt llarga. Amb en Bruce comentem el seus mesos de viatges i les nostres experiències, també el que hem vist d’Austràlia i el que pensem d’aquest país. Tenim l’ocasió de conèixer molt més sobre els aborígens australians doncs en Bruce hi ha treballat de ben a prop defensant el seus drets i propietats davant les grans companyies mineres australianes. Ens fem una idea nova sobre la dura realitat d’aquesta gent; un poble dispers, desarrelat, amb un passat traumàtic, amb un present a mig camí entre els seus orígens i un món occidental que els és absolutament estrany, un present castigat per l’alcoholisme i enterbolit per les ajudes i subvencions estatals. Són l’altra Austràlia, allunyada de ciutats tan modernes com Sydney, Perth o Melbourne, plenes de nous immigrants i d’oportunitats.

Pel Kings Garden de Tperth

Pel Kings Park de Perth

photo4

Un baobab típic del nord d’Austràlia al Botanic Garden de Perth

photo5

En Bruce ens acompanya a l’aeroport i li fem un forta abraçada, esperem veure’l algun dia a casa nostre i tornar-li l’hospitalitat!

Amb el Bruce

Amb el Bruce

El vol de Perth a Bali surt a les 5 del matí, ens esperen moltes hores d’aeroport que aprofitem per fer uns whatsups, escriure blog, carregar bateries de mòbils i assimilar que en poques hores ja serem a Balí, Indonèsia, Àsia! Vam trobar una web molt útil anomenada slepping in airports on et pots informar sobre els horaris d’obertura dels aeroports i dels serveis que ofereixen de nit, si disposen d’algun lounge, wifi gratuïtsala on poder fer una becaina o dutxes públiques. Nosaltres ens vam fer la última dutxa d’aigua calenta abans de començar a fer servir les dutxes que ja coneixem d’Indonèsia, consistents en una galleda enorme d’aigua freda i una cassoleta de plàstic… També aprofitem per passar per l’oficina de taxes per estalviar-nos l’IVA dels productes cars comprats al país, en aquest cas el mòbil de l’Èlia. Ens ho va comentar la Buxe, a Austràlia i possiblement a molts altres països, com a visitant, estàs exempt de pagar les taxes per als objectes amb valor de més de 300 dòlars (en el cas d’Austràlia), només cal passar per la turist tax refund office presentar el tiquet de l’objecte en qüestió, el passaport i la targeta d’embarcament, llavors et retornen l’IVA, en el nostre cas 40$, ben bons! Apunteu-vos-ho per quan compreu coses de valor a l’estranger!

Adéu Oceania! Hola Àsia!

 

Advertisements

9 responses to “La costa oest sobre rodes

  1. Muy interesante la postura de los “nous nòmades” Una manera muy peculiar de como enfocar la vida tras la jubilación. Me encanta vuestra visión crítica del tema de los aborígenes como apuntáis, la lucha por sus derechos está presente y su realidad comprometida.

    Gracias por compartir vuestras experiencias. Un abrazo.

    Joana

    • Sí, no parece una mal retiro el de estos nuevos nómadas! Ha sido muy interesante conocer sobre la realidad de los aborígenes, diferentes puntos de vista, incluso el nuestro, y muchas verdades para un mismo tema.

      Gracias por leernos!

  2. Aitor, t’ has plantejat escriure de veritat? Un 10 per aquest relat i una gran pena tot el que han hagut de passar els aborígens. Us recomano llegir “Cuentos de los aborígenes australianos” de “OceanoAmbar” una recopilació de contes que se situen a diferents punts de la geografia australiana. Força i a continuar viatjant!!!!

    • Moltes gràcies Mercè! ;D
      Ens apuntem el llibre, ens hem quedat amb ganes de saber-ne més, i seguirem viatjant encara que a vegades sí que ens falti força. Una abraçada!

  3. Estoy de acuerdo con Mercedes , el próximo premio Cervantes ha de ser para Aitor . Hola muchachos , creo habeis hecho bien en hacer la Costa Oeste a pesar de los inconvenientes de la meterología , esa es la Australia profunda , lejos del modernismo y el urbanismo de Sindney, Melburne y Phert.
    Una pregunta que es bush??
    Confiar en unToyota Corolla es una buena elección y encima si es nuevo es perfecto por eso se ha ganado el título de” coche más vendido del mundo” por encima del Wolswaguen Golf,( hoy día Toyota Auris). Pero de todas formas como decís, creo que por ese pais lo más conveniente es un 4×4 con caravana y barquita incluida , una detrás de otra y hacer kilómetros , “eso me llama la atención”, aunque creo tendré que esperar un tiempo y hacer un “reset”.
    Por cierto me llevais ” a mata caballo” cuando creo que ha acabado Australia ,sigue y continua , y no me extraña porque es más larga que “El Señor de los Anillos o La Guerra de las Galaxias”, pero eso del paralelo 26 y el Trópico de Capricornio , tú diles que ya lo sabes que estáis acostumbrados , que en todos los sitios os lo piden, que en España cuando llegas a los Monegros te paran para pasar “El Peaje”.
    Es una suerte ir por el Mundo y llegar a un lugar y tener amigos como la Elisabeth y la Berta , donde podeis relajaros y compartir unos momentos inolvidables , mi gratitud y mis mejores deseos para ambas.
    Coral Bay y Kalbarri Nat. Park por lo que veo de lo mejor , los contrastes es lo mejor, como las fotos, contrastes, eh Elia, hay me hubiera gustado bañarme en la playa con los delfines y en el río , y si puede ser con algún aborígene mejor….Siempre las minorías llevan las de perder…
    La sorra de Coral Bay es sorra o son pechinas?? Me recuerda las dunas al lado del mar a Doñana.
    Supongo Aitor que el día de Sant Jordi no se te habrá olvidado la “rosa” o sí ,aunque esteis en Australia, bueno si es así no te preocupes a mí también se me olvidó estando en Tenerife, tiene arreglo.
    Buena gente ese Bruce , mis mejores deseos para él y para los suyos , tiene en Barcelona su casa.
    Australia me recuerda a esa misma pelicula de no hace mucho tiempo y con el mismo nombre , con Nikole Kidman y el de Lobezno que no sé com0o se llama que ambos son oriundos de ahí así como Crowe Rosell , el de Gladiator .bueno ese es de al lado de N.Z.,así como a Jinetes de Leyenda que participaron en la reconquista del Imperio Otomano y es que estos australianos como los canadienses siempre están metidos en todos los “fregaos” aunque ni les va ni les viene.
    Cudiaros y un abrazo , hasta la próxima entrega , estamos en candeletas y disfrutad del cercano bálsamo asático que os espera.
    Angel

    • Hola Angel! Que lejos q queda Austràlia! La disfrutamos tanto como pudimos pero como bien dices llegar a Ásia fue un bálsamo en casi todo. Todo tiene su momento. Ah, el bush es el aparentemente espacio vacio y desolado solo ocupado por arbustos que predomina en el centro de Australia. Y Coral Bay son conchas, millones de conchas! Nos encanta q viajes con nosotros a través del cine y la historia. Un abrazo!

  4. Quina història mes interessant, está tan ben explicada que quasi sembla que la he viscuda jo . Moltes gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s