Bali, la nostra porta d’entrada a Àsia

Per fi Indonèsia, per fi Àsia! Amb aquestes ganes aterràvem a Bali de nou, dos anys després. Teníem un molt bon record de la primera vegada ara fa tres anys i ens havien quedat moltíssimes coses per veure i fer, així que aprofitant la proximitat amb Austràlia i els bons preus dels vols no vam tenir massa dubtes en fer-la encabir de nou a la nostra ruta. Hi arribàvem relaxats, sense guia Lonely Planet i sense haver pensat gaire en els següents passos, però aquí és diferent, no cal reservar res, no passa res si t’estàs en un hotelet alguns dies perquè són molt econòmics i a més teníem al cap allò que volíem veure, el que no havíem pogut dos anys abans. Però com sempre arribes a un nou país i t’has de situar, has de calibrar la moneda, els preus habituals per dormir, transport… El que vull dir és que el primer transport que vam pagar per sortir de l’aeroport va ser el “timo” de rigor de benvinguda, vam pagar per un taxi fins a Sanur, al sud-est de Bali, molt més del que vam pagar uns dies més tard per tornar-hi, però tot i així no era car, ho acceptem i paguem la novatada.

En uns 45’ ens plantem a Sanur, les olors balineses ens són familiars, el caos de motos i les voreres intransitables també, però avancem pel carrer i acabem trobant un hostal anomenat “Ari acomodation” en un carreró per un preu raonable després d’un breu regateig, 120.000 rupies (uns 8 euros) per una habitació doble amb bany privat, ventilador, paper higiènic, tovalloles, wifi i esmorzar completíssim! Que contents d’estar a Àsia! Ens instal·lem, fem el ronso tot el matí intentant recuperar una mica d’hores de son (tot i que com diuen les mares les hores de son no es recuperen…)  i cap al migdia sortim a fer un mos, mmm… quan de temps sense tastar el Nasi i Mie Goreng i el tempeh! En unes setmanes ja ens en cansarem, però de moment ens entra molt bé acompanyat d’un bon suc de papaia.

Esmorzar de l'hotel

Esmorzar de l’hotel

Botes per 3E

Botes per 3E

Els propers dies descansarem, farem blog, rentadores barates, un parell de massatges balinesos de cos sencer per poc més de 3 euros… hem passat de la precarietat de mirar per cada dolar gastat a Oceanía a la comoditat de pagar per luxes a preu de saldo al sud-est asiàtic,i estem encantats de la vida!

Vistes des de la platja de Sanur

Vistes des de la platja de Sanur

Templet  amb ofrenes

Templet amb ofrenes

S’acostuma a dir que Bali no és la verdadera Indonèsia, i és que Balí té personalitat pròpia i una manera de fer molt… balinesa. Bali és una illa molt petita comparada amb les seva immediata veïna, Java, el nord i centre de Bali són més tranquils i genuïns que el sud, totalment transformat pel turisme, fet que li ha fet perdre molt encant. El sud de Balí aplega molts turistes, principalment australians que hi arriben en vols barats buscant platja i piscina, menjar i cervesa barata, festa i servitud indonèsia… És interessant passejar per la platja de Sanur i observar els australians rondant pels seus ressorts a peu de platja, cervesa en mà a dins la piscina, prenent un bany de sol a les tumbones o bé rebent un massatge abans no els serveixin el dinar. Cal seguir caminant més enllà fins arribar a la zona de les barques municipals que porten a Nusa Lembongan, la nostra propera parada, per trobar-se més balinesos que occidentals prenent el bany del dia o bé pul·lulant amb poca feina i veient passar les hores. Sí, Balí és turística i ningú es sorprèn al veure un occidental conduint les seves carreteres o caminant els seus carrers, tot i això creiem encara conserva un encant que mereix conèixer, a nosaltres ens agrada passejar entre templets hinduistes, observar com cada matí cremen els encens i fan les ofrenes als petits altars que hi ha a cada racó, i de tant en tant, escoltar aquella música balinesa tan característica de campanetes i veus aflautades.

Hotels de luxe a peu de platja

Hotels de luxe a peu de platja

Pura (temple)

Pura (temple)

Trobem uns gossets vivint en una claveguera

Quina carona…

La propera parada és totalment improvisada, ens en van parlar molt bé i després de fer una mica de recerca no ens hem pensat gaire. Nusa Lembongan és una illa a hora i mitja en barca pública des de Sanur, allà el temps no va tan ràpid com a la seva veïna Bali, hi ha una mica més de tranquil·litat i la majoria d’hostals tenen jardí i piscina, nosaltres ens vam acontentar amb el jardí després de canviar d’hostal el segon dia, com sempre pagues pel que reps i per unes poques rupies més al dia teníem jardí i una habitació i lavabo més nets i agradables.

El nostre hotel a Nusa Lembongan

El jardí del nostre hotel a Nusa Lembongan

Però a Nusa Lembongan hi anàvem per un motiu, el de poder veure de ben a prop mantes gegants. A l’illa del costat, Nusa Penida, hi ha un parell de llocs en concret on aquests fantàstics animals s’hi acostumen a deixar veure (Manta Point i Manta Bay), així que el nostre objectiu era fer un parell d’immersions i provar sort. L’Aitor, al no tenir el certificat Open Water va haver de fer una sessió introductòria a la piscina d’un ressort, jo el tenia des de feia 10 anys, però des de llavors que no m’havia tornat a posar un bombona a l’esquena, per això vaig estar ben al cas de totes les explicacions que li feia l’instructor, el més important; no deixar de respirar 😉

Nusa Lembongan

Un carrer qualsevol a Nusa Lembongan

Vam estar preguntant pels cursos d’Open Water Padi a Sanur i a Nusa Lembongan però els preus no ens van semblar cap ganga, potser sí més econòmics que a Catalunya però molt més cars que a Tailàndia, a Koh Tao, on per uns quants euros menys pots fer el curs amb allotjament inclòs i fins i tot en català! Com que en aquell moment teníem en ment arribar-nos a Tailàndia vam decidir posposar el curs Open Water i realitzar tan sols la mínima instrucció per poder fer un parell d’immersions.

P1150463

P1150466

A tope!

Aquella mateixa tarda, després de disfrutar de la piscina i els jardins del ressort on ens feien el curs ens vam acostar a un hotel i centre de busseig del davant, Big Fish, on un cop a la setmana fan una xerrada gratuïta sobre les mantes i la seva conservació, en hora i mitja vam aprendre més sobre aquests animals que fent un màster. Les mantes gegants estan amenaçades, són una espècie en perill d’extinció, amb aquestes xerrades intenten conscienciar els turistes que venen a bussejar en aquestes aigües perquè col·laborin en la seva conservació i practiquin el submarinisme de forma responsable. A més animen a col·laborar en les campanyes de conservació i a la vegada exerceixen pressió sobre els governs locals perquè treballin en l’eradicació de la seva pesca i comerç i vetllin per la conservació dels coralls que resulten imprescindibles per tota la fauna marina i el planeta en general, ja que l’intercanvi gasós que produeixen ajuda a equilibrar l’oxigen del planeta. Aquests tipus de xerrades, campanyes i iniciatives en general ens semblen molt interessants, però ens enduem la impressió que sempre estan fetes per i per a occidentals, els promotors sempre són gent de fora i els que assistim també, i és curiós perquè creiem que les principals amenaces per a la conservació les podem trobar en les pràctiques i costums de les gents locals, que semblen que ni entenguin ni els importi ni valorin la riquesa que els envolta. Tot i així, sembla que les campanyes internacionals que cerquen la protecció d’aquests animals de tant en tant obtenen alguns èxits importants, com per exemple, la il·legalització del comerç i pesca de la carn o productes derivats d’aquests animals. Si la població i els governs locals són conscients que el turisme interessat en bussejar amb aquests animals genera molts més ingressos que les pràctiques de pesca i comerç les mantes gegants tindran una oportunitat de sobreviure. Ja sabem, els petits canvis són poderosos!

Les taques de la panxa són el seu DNI

(foto no nostra) Les taques de la panxa són el seu DNI

Les mantes gegants són uns peixos molt intel·ligents (com la majoria d’animals), hi ha vídeos on realment mostren un comportament molt conscient d’ells i el seu entorn, per exemple, ens van mostrar un vídeo on apareixia un submarinista amb un focus enorme i unes càmeres de filmar i fotografiar, la manta va mostrar la seva incomoditat amb l’estrany visitant agafant-li el focus amb la boca i llençant-lo. Va agafar només el focus, no a l’home, tenia plena consciència que eren coses diferents i que era el focus que li molestava. Tot i això són animals molt curiosos i juganers, sovint quan es troben algú sota l’aigua s’hi acosten i hi passen nedant molt a prop. Però el més impressionant de tot és que poden arribar a mesurar  5,5 m d’amplada i 7 m de llarg! S’alimenten de plàncton, però tot i així tenen milers de microscòpiques dents que si les toquéssim ens semblarien paper de llimar. I evidentment són uns animals completament inofensius.

Manta-Ray

(foto no nostra)

Sortint de la xerrada vam quedar més que satisfets per la mà de coses que havíem après, i va semblar que tota la sala pensava el mateix. Però també vam sortir amb una mica de sensació de hipocresia… em refereixo que tothom va deixar anar un “ohhh….” molt trist quan va aparèixer a la pantalla una fotografia amb desenes de mantes mortes amb les aletes tallades en un mercat indonesi. Però quina diferència hi ha entre matar o menjar manta o matar i menjar una gallina? Sempre que anem al mercat veiem gallines mortes penjant d’un ganxo o potes de porc i ningú s’escandalitza, en canvi quan a la xerrada van mostrar les mantes a tothom li va fer molta llàstima, però segur que després de la xerrada molts dels guiris que hi havia a la sala van anar a sopar arròs amb pollastre o peix sense cap tipus de mirament… una mica contradictori creiem, però bé, si la xerrada va evitar que els guiris de la sala tastin la manta al mercat negre doncs ja és un primer pas.

L’endemà ben d’hora al matí ens posàvem en marxa, els tres alemanys del curs, nosaltres dos, tres instructors i el conductor de la barca, tots cap a Cristal Bay a fer la primera immersió i prendre contacte amb el mar obert en un lloc sense corrents. L’aigua no estava molt molt clara, però tot i així vam poder disfrutar d’uns coralls força espectaculars i d’una bona varietat de peixos. Dúiem la càmera aquàtica, però entre els nervis i la poca experiència amb aquesta sota l’aigua ens van quedar unes fotos bastant dolentes, a més ens la vam deixar encesa i se’ns va gastar la bateria abans de fer la segona immersió… quin greu, no vam poder filmar res! … prometem millorar.

P1150493

DCIM100MEDIA

DCIM100MEDIA

Les sensacions van ser prou bones, agafàvem confiança amb l’equip i en com moure’ns per sota l’aigua, ara ja estàvem preparats per a la segona immersió a Manta Bay on esperàvem nedar de ben a prop amb les mantes gegants. Però la corrent era molt forta i com ja ens havien avisat potser no era bona idea fer la immersió. Hi ha agències que t’asseguren fer la immersió, siguin quines siguin les condicions de la mar, nosaltres no volíem córrer cap risc i no tenim molta experiència, així que si ens diuen que no podem o que no és recomanable pel mal estat de la mar, doncs no podem i punt. Ens vam decidir pel centre de busseig Two Fish per fer el curs i les immersions, l’equip semblava en molt bones condicions, els comentaris d’anteriors clients del centre eren excel·lents, es miren força la seguretat del seus, de manera que posen tants guies o instructors com calguin i no escatimen en els temps d’immersió, menjar etc.  Com sempre, reps pel que pagues.

Com dèiem la segona immersió havia de ser a Manta Bay, però no era possible, les corrents eren massa fortes i les onades molt altes, així que calia descartar el submarinisme i tirar de snorkel, és a dir, de les olleres i tub de tota la vida. Va ser al·lucinant, increïble! En pocs segons teníem 3 mantes nedant-nos a un pam de les nostres panxes, al fons del mar hi havia uns quants submarinistes equipats amb unes càmeres enormes, semblaven extraterrestres, potser per això les mantes no els hi feien ni cas, però nosaltres que estàvem a la superfície els hi havíem caigut en gràcia i anaven i venien amb una facilitat i elegància impressionats. Va ser una de les millors experiències que hem tingut amb animals lliures en el seu entorn, sovint havíem d’obrir-nos de braços per evitar tocar-les, impressionant. Eren tres mantes enormes i precioses! Com diem va ser una experiència fantàstica, però a la vegada molt trista. Indonèsia té un problema molt greu, es mor, l’estan matant, els indonesis han passat en molts pocs anys de llençar les fulles dels plataners i cocoters al terra no cimentat a llençar les ampolles de plàstic sobre les voreres o el mar. Hi ha deixalles per tot arreu, la seva consciència vers el medi ambient és molt pobre, no els preocupa gens i no els molesta estar rodejats de brutícia, plàstics, ampolles…, és tristíssim veure nens que desemboliquen un caramel i llencen el paper al terra davant de les seves mares o homes que llencen la cigarreta al mar des de dalt la barca. Deu haver-hi raons culturals, de costum, el que sigui, nosaltres creiem que falta educació i més consciència. És incòmode donar lliçons com a turistes occidentals però realment ens dol veure la terra i el mar tant bruts. No són gens conscients del problema. Doncs el que dèiem, l’experiència amb les mantes va ser al·lucinant i molt trista, és el mar més brut o ens hem banyat mai, desenes i desenes de bosses de plàstics ens rodejaven, fins i tot de tant en tant apareixia una manta amb una bossa de plàstic enganxada a la boca o a l’aleta, una pena.  Sembla que les tempestes de feia pocs dies havien portat la merda de Bali cap a les costes d’aquestes illes o això ens van dir. A la fi la merda és de tots i el mar te la torna quan menys t’ho esperes.

Com us hem dit la nostra càmera aquàtica havia fet fallida, així que ens quedem per a nosaltres sols el record d’aquest fantàstic moment. Després del snorkel vam anar a un altre punt on vam fer la segona immersió, al nord de l’illa, allà no hi havia corrent i l’aigua estava netíssima, fet que ens va permetre gaudir molt més del corall que rodeja aquesta zona i la seva fauna marina.

L’endemà el vam destinar a voltar-la, vam llogar una moto per 50000 rúpies (3 euros) i vam fer el que tant ens agrada, perdre’ns. El primer lloc on vam arribar va ser a una zona de platges al  nord de l’illa on vam prendre una mica el sol i fer uns snorkels mentre parlàvem amb la noia del cafè sobre la principal religió de la zona, l’hinduisme.

Viciats als sucs

Viciats als sucs

Ofrenes per tot arreu

Ofrenes per tot arreu

Trobem aquesta monada

Trobem aquesta monada… lligada

Quan ja vam estar prou “axixarrats” vam agafar la moto i vam tirar en sentit contrari, l’illa és petita, així que en poc més de 15’ ja estàvem a l’altre punta en una altra platja més salvatge que l’anterior. I així vam estar tot el dia, de platja en platja i aturant la moto cada vegada que veiem algun racó o cosa interessant.

Nusa Lembongan amb Bali al fons

Nusa Lembongan amb Bali al fons

Els morts també necessiten ombra

Els morts també necessiten ombra

Una de les parades improvisades va ser a prop del pont que connecta Nusa Lembongan amb Nusa Ceningan, vam veure un grup de persones grans recollint algues, carregant-les en grans cistelles i estenent-les per assecar-les, és un dels menjars i negocis d’aquesta zona.

Recollint algues

Recollint algues

P1150551

P1150550

Sempre trobem un moment per a ells

A casa passa el mateix, però multiplicat per mil. Però no ho veiem.

A casa passa el mateix, però multiplicat per mil. Però no ho veiem. Els seus ulls eren tristos, molt tristos.

Quan vam estar cansats de tanta platja ens vam passar a la piscina, quasi tots els ressorts tenen piscina i si consumeixes tens dret a ella. No ens ho vam pensar gaire la veritat.

De ressort...

De ressort…

P1150568

DCIM100MEDIA

Treiem el cap per un altre hotel de luxe amb platja pròpia

Traiem el cap per un altre hotel de luxe amb platja pròpia

Una mica de benzina per seguir el nostre camí

Una mica de benzina per seguir el nostre camí

Va arribar el capvespre i amb ell l’hora de la dutxa pels indonesis, però evidentment per als nens l’hora de la dutxa és l’equivalent a l’hora de la gresca.

Hora del bany

Hora del bany

P1150608

P1150624

P1150616

Ja de nit vam tornar la moto i vam decidir anar a sopar a un petit warung (típic “restaurant” indonesi generalment consistent en dues taules i quatre cadires) on vam tastar el millor suc de papaia del món mundial! Evidentment havia de tenir truquillo… la llet condensada, ens l’apuntem!

P1150600

P1150639

L’endemà després de llevar-me amb el cos ple de picades (no sé com m’ho faig …) vam tornar a agafar la barca pública fins a Bali on vam passar una nit més abans d’agafar un avió cap a la nostra propera destinació, al nord d’Indonèsia, a Sulawesi.

Algunes dades pràctiques:

Sanur

Allotjament: Ari Acomodation (a prop del Luisa homestay al carrer Jl. Danau Tamblingan 40(¿?), 120000 rupies però negociables, segur que es poden rebaixar, esmorzar inclòs. Lloc tranquil i agradable i amb una wifi molt ràpida.

Menjar: si s’eviten els locals del carrer principal Jl. Tamblingan i es camina pel carrer Jl. Pungutan, paral·lel i en sentit contrari a la platja, es poden trobar warung amb bons plats i a meitat de preu.

Transport: Des de l’aeroport de Denpasar hi ha uns 20-30 minuts, no pagueu més de 100.000 rúpies. El millor és agafar un bemo, petita furgoneta, sinó un taxi també és bona opció, però més cara. Com més atrotinat el cotxe més econòmic. Nosaltres sempre obtenim millors preus arribant-nos als aeroports que sortint-ne. De Sanur a l’aeroport hi pots arribar en bemo per 80.000 rúpies. Per arribar a Nusa Lembongan hi ha l’opció de barca privada, 30 minuts a 300.000 rúpies, caríssim, la nostra opció i la de molts motxilers és la barca pública, actualment 100.000 rúpies per trajecte i persona. Surten de Sanur cada matí a les 10:30 i tornen de Nusa Lembongan a les 8:00-8:30.

Nusa Lembongan

Allotjament: Daenys Homestay, habitació amb ventilador i bany privat, jardinet, tot força net, com a la resta d’allotjaments l’esmorzar no està inclòs. 100.000 rúpies però com sempre, a negociar. Hi ha opcions més barates, a 80.000 rupies però hi perds en netedat i comfort.

Submarinisme: Centre Two Fish, no és el més barat però la qualitat està assegurada. Pots aprofitar-te de la piscina i l’espai del ressort. Immersions aproximadament a 30 euros amb dinar inclòs.

Transport: llogar una moto tot un dia per 50.000 rúpies. Cal preguntar i sortir dels carrers principals.

Advertisements

4 responses to “Bali, la nostra porta d’entrada a Àsia

  1. M’ha costat situar me en el mapa perquè parleu d’ illes molt petites.
    Les fotos són precioses , aquest és un viatge més de la meva llista imprescindible.
    Molts petons

  2. Les ganes de viatjar es contagien, com la varicel.la!!! Aquí passant calor i somiant en emular-vos…
    Elia, la teva mare ja ens ha enviat un whatsapp dient que s’ apunta per anar a Bali. I és que veient aquestes fotos no m’ estranya, crec que ja som uns quants que us voldriem seguir els passos, mantes incloses. Gràcies per compartir-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s