Sense funerals a Tana Toraja

Sulawesi és al nord d’Indonèsia, entre Kalimantan (Borneo) a l’oest i les Illes Moluques a l’est. En la nostra primera visita a Indonèsia, ara fa tres anys, vam descartar-la perquè no teníem prou temps, així que ara, amb més temps que diners, ens vam decidir a recórrer alguns llocs d’aquesta immensa illa. Arribàvem a la ciutat de Makassar en avió, viatjant amb la companyia LionAir, la companyia indonèsia low cost per excel·lència. Per a molts viatjar amb aquesta companyia aèria és una activitat de risc, si totes les companyies aèries indonèsies  ja tenen mala fama, i a excepció de Garuda Indonèsia, estan a la llista negra d’aerolínies de la Unió Europea, LionAir resulta especialment poc recomanable. Aparentment tot és tant correcte com a qualsevol altre aerolínia però la precarietat va per dins. Per sort, el nostre vol va ser correctíssim, bé, correctíssim no, per desgràcia ens havien obert les motxilles facturades. Al recollir l’equipatge ja vam notar quelcom estrany així que vam demanar d’obrir les bosses amb un paio de seguretat i un altre de LionAir al davant. Va resultar que a l’Èlia li havien robat el mòbil que duia a la bossa, res més, però LionAir ja avisa que no es fa responsable de res, és a dir, qualsevol manipulació de l’equipatge queda impune. En fi, ens acontentem amb un informe del que ha passat signat per la companyia per poder reclamar a l’asseguradora i deixem l’aeroport negociant un taxi fins a la terminal de busos de Makassar, teniem una hora per agafar el bus nocturn que ens portarà a Rantepao, la principal ciutat de la zona de Tana Toraja al centre de Sulawesi.

Al·lucinant amb el mòbil

Els nens de l’hostal al·lucinen amb el mòbil

Cases tradicionals, però més modernes, fixeu-vos en les teulades

Cases tradicionals, però més modernes, fixeu-vos en les teulades

P1150766

Casa tradicional amb la típica teulada

D'excursió pels rodals de Rantepao (Sulawesi)

Teràpies de fang

Ens relaxem en les comodíssimes butaques del bus nit i aconseguim dormir unes horetes abans no arribem a Rantepao, són les 6:30 del matí i cal buscar un hostal on passar les properes dos nits. En mirem un parell i ens decidim per Ryana Homestay, és força nou, està net i la zona és cèntrica però tranquil·la. Ens paguem un esmorzar, descansem una estoneta i planifiquem el dia. Volem fer un tomb pels pobles del voltant i veure de ben a prop els camps d’arròs i les cases tradicionals dels Tana Toraja, i és que aquesta zona de Sulawesi, Tana Toraja, és coneguda i visitada per l’interès que desperta la seva cultura singular, una ètnia, història i llengua pròpia, i sobretot, unes tradicions entorn la mort i els funerals molt particulars. Els Tana Toraja celebren la mort com un gran esdeveniment que aplega familiars, amics i coneguts d’arreu per acomiadar el mort, organitzen uns funerals que duren dies i, entre d’altres cerimònies,  celebren una matança de desenes de porcs i búfals d’aigua, si el mort és molt rellevant i ric potser centenars, amb la finalitat d’assegurar el benestar del que ja no hi és i dels que es queden. Tot plegat sembla ser un espectacle força sagnant, només apte per a estómacs forts i persones amb empatia dubtosa, una gran bacanal i també un motiu de retrobament familiar i d’honorar les tradicions ancestrals. Com algú haurà intuït a nosaltres no ens interessava massa el tema, sabíem que hi havia funerals aquells dies però els vam evitar. Tolerem, quin remei, i no estem molt segurs de respectar aquest tipus de tradicions que impliquen animals i mort, ja siguin a casa nostra o a l’altra punta del món, sigui per festes populars o per funerals, així que vam optar per denegar alguna invitació i explicitar el perquè. No pretenem jutgar-ho però no ens motivava tu! Qui senti curiositat pels funerals dels Tana Toraja, principal atracció turística d’aquestes terres, pot consultar dos visions totalment diferents sobre aquesta tradició en els blogs d’en Joan i l’Èlia,Voltant pel món , i de l’Adrià i la Marta, Suc de Coco.

Casa tradicional

L’Aitor aprenent noves paraules en Bahasa Indonèsia

La casa principal del poble acumula totes les banyes de búfals morts en cerimònies

La casa principal del poble acumula totes les banyes de búfals morts en cerimònies

Així que nosaltres, amb cascos i moto llogada enfilem les sinuoses carreteres de la regió decidits a perdre’ns entre viles tradicionals, camps d’arròs i llocs d’enterraments. En altres temps era tradició entre els Tana Toraja dipositar els taüts dels morts en coves profundes, penjats en parets de roca, o si el difunt era un recent nascut o fruit d’un avortament en els forats de grans arbres. Per visitar tots aquests llocs ens demanen pagar una entrada, tot i ser només unes 20.000 rupies, euro i mig per persona, ho trobem desproporcionat i mirem de regatejar sempre o pagar a la sortida en funció del que creiem just. És cert que ens emportem alguna mala cara però la majoria de vegades accepten i entenen que una visita de cinc minuts no val el mateix que un plat d’arròs amb verdures i una ampolla d’aigua. L’última cova que visitem és la més sinistre, l’entrada és atapeïda de taüts molts d’ells corcats, gairebé que podem veure-hi els morts, ens endinsem a la cova humida i amb una olor… inquietant, caminem il·luminats pels mòbils i arribem a un espai més ample, alt i ple de ratpenats que comencen a despertar per la nostra presència. L’últim que volem és una estampida de ratpenats allà dins o sigui que avancem creuant els dits perquè segueixin adormits, abans de sortir ens creuem amb un aranya un pam de grossa, i finalment, la llum. Espeleologia macabre!

Un altre arbre on enterraven fetus d'aborts

Arbre on enterraven els bebès d'avorts

Arbre on enterraven els bebès d’avortaments

Tampangallo. Cova on antigament enterraven els morts adults

Tampangallo. Cova on antigament col·locaven els taüts dels morts adults

P1150891

A vegades fins i tot els quasi penjaven del sostre

P1150818

Ens perdem moltes vegades malgrat els dos mapes que portem però trobem el camí preguntant i tornant a preguntar, i aprofitem les estones de pluja per descansar de moto i menjar un bol d’arròs amb verdures al primer warung presentable abans de continuar fent ruta. El paisatge és força maco i ens ho passem bé sent el centre d’atracció de les viles per on passem, la majoria d’occidentals que veiem fan la ruta en taxis particulars que els porten d’un punt turístic a un altre, però en moto, pocs.

Nens tornant de l'escola

Nens tornant de l’escola

P1150863

Feinejant al camp

Els nens també ajuden

Els nens també ajuden

Els més perjudicats...

Els més perjudicats…

P1150704

Flipat!

Hello míster!

Hello míster!

Haurem estat dos dies sencers a Rantepao, el primer visitant els pobles i terres del nord (Palawa, Lempo, Batutumanga, Bori, Barana) i el segon fent el sud fins a Makele fent un ruta circular (Buntu Pune, Kete’Kesu, Pala’tokke, Kambira, Suaya, Makele, Lamo, Londa). Al blog Suc de Coco trobareu un parell de mapes de la zona que ens van ser de molta ajuda!

Vam descartar fer cap trekking, no ens venia massa de gust i plovia molt sovint, en els següents dies ens n’empanadirem doncs en Daniel i la Marlene, fantàstica parella alemanya que coneixerem i amb qui compartirem la propera setmana de viatge, ens parlaran meravelles d’un trekking per la zona de Mamasa, no massa lluny de Rantepao. Si us apropeu a aquestes terres no deixeu escapar l’oportunitat de caminar-hi i gaudir de l’hospitalitat de la seva gent.

Més coves amb tombes

Més coves amb tombes

Dintre les coves hi ha reproduccions en fusta dels difunts

Dins les coves hi ha reproduccions en fusta dels difunts

Taller on fan les reproduccions

Taller on fan les reproduccions. L’Aitor li volia preguntar al de la samarreta si podíem fer la foto… 😉

Tombes actuals

Tombes actuals més modernes

Trobem la mare de l'Indy!!!!

Trobem la mare de l’Indy!!!!

P1150720

I molts més gossos controlant tot el que poden

P1150915

P1150722

En una de les moltes paradetes que hem fet amb la moto hem viscut una situació molt tendra que recordarem sempre. Mentre caminàvem per uns camins inhòspit en direcció a una de les moltes coves de la zona ens hem trobat un búfal lligat, fins aquí res d’estrany, però quan ens hi hem acostat per saludar-lo (molt típic per part nostre) i l’hem començat a acariciar el búfal se’ns ha acabat estirant a terra i girant el cap perquè el gratéssim ara per aquí ara per allà. Ha estat espectacular, per uns moments hi ha hagut una complicitat i confiança brutal entre nosaltres i ell que amb paraules se’ns fa molt difícil de descriure. Al cap d’una estona d’anar fent moixaines al búfal ha aparegut un nen que el veure’ns se’ns ha acostat de seguida i ha fet el mateix, acaronar el búfal per participar amb nosaltres d’aquell moment.

P1150836

Una mà a la banya no fos cas…

El nen ens diu que búfal en indonesi és "herbu"

El nen ens diu que búfal en bahasa  indonèsia és “kerbau”

Crec que li hem agradat al búfal

Crec que li hem agradat al búfal

L’endemà ens espera un viatge llarg i dur, a priori 10 hores de bus fins a Tentena, encara més al nord, així que decidim sortir a sopar d’hora i qualsevol cosa ràpida. Fem quatre passes i preguntem al primer noi que trobem on podríem anar a sopar, qualsevol lloc barat, bo i proper, i el noi, tot emocionat ens suggereix un warung a pocs metres i ens hi acompanya, ens aconsella sobre el menjar i ens demana un favor; fer-nos una entrevista i enregistrar-la amb el mòbil per poder-la treballar més tard a classe. Ens diu que està estudiant en alguna cosa relacionada amb ser guia de turisme i és clar, li anem més que bé! Responem un munt de preguntes, donem el nostre parer sobre Indonèsia i el poc que sabem de la seva cultura, expliquem d’on venim i com funcionen algunes coses al nostres país, ell ens respon alguns dubtes que tenim sobre els Tana Toraja i Sulawesi i ens acomiadem amb una foto de família. Un bon nanu!

Entrevistats

P1150921

Monument enorme a Makele

Algunes dades pràctiques:

Transport:

L’estació de busos de Makassar és a 30-40 minuts de l’aeroport. Hi ha busos públics que fan el trajecte per unes poques rúpies però el servei acaba sobre les 18:00, així que si s’arriba tard a Makassar cal negociar un taxi o bemo. Des d’allà es pot agafar un bus de 9 hores fins a Rantepao, l’últim surt a les 22:30, hi ha diverses companyies i el preu és negociable, nosaltres vam fer el trajecte nocturn per 120.000 per cap, però sospitem que el preu pot ser més baix, o més alt!

Lloguer de moto a Rantepao; 60.000 rúpies 24 hores.

Dormir:

A Rantepao; Rayna Homestay, força nou, net, tranquil i amb wifi. És molt a prop del lloc on paren els busos que arriben de Makassar, al carre principal de Rantepao, pregunteu allà mateix i us indicaran el camí, sinó és difícil de trobar.

Anuncis

9 responses to “Sense funerals a Tana Toraja

  1. Aquesta begada no m’he perdut en el mapa.
    Que bonics que són els nens i que extranyes les seves tradicións, però no m’agrada el tracte amb els animals.
    L’Indi és més bonic.

  2. Me voy a esperar un poco para más adelante hacer un comentario más extenso y detallado ,pero por lo que veo la cosa va bastante de tradiciones funerarias y rituales varios con la consiguiente ristra de sangre…vaya con la llegada a Asia, me quedo con la inmersión de las mantas gigantes, vi una de medio metro en El Poris y casi me da algo como para encontrarte con una de esas, me dá un colapso.No sé si fué una manta o una raya pero un australiano que salía por la tele haciendo un programa de animales diversos un día le pegó un aguijonazo uno de esos bichos y la palmó , le clavó el aguijón de la cola y creo lo electrocutó pues hacen descargas eléctricas.
    Llegar a Asía es ver ojos rasgados por todos sititos , todos me parecen iguales , osea medio chinos o algo parecido, supongo a ellos los occidentales tambien les parecerán de la misma opinión, creo sin embargo que los asiáticos no suelen llevar “barba” salvo la gente mayor, es así ??
    Es una pena que esa gente y sus gobiernos no sean conscientes de que la naturaleza así como el mar hay que conservarlos para los que vienen detrás, aunque bastante tienen que pelear para el sustento del día a día.
    No sé por allí, pero aquí dudo que pudierais circular en motocicleta los dos sin alguna multa que os pusieran?? por lo que veo es un medio de trasporte muy habitual , cuidado con las caidas.
    Las fotografías son muy bonitas y se ve todo muy verde ,que es época de monzones?? de sunamis ya sé que no, por la tele ,es broma.
    Bueno seguiremos en contacto, en Australia era más facil de seguiros porque solo era una isla, me pasa como a la María me pierdo con tanto salto de isla en isla.
    Un abrazo y hasta la próxima.
    Angel

    • Las mantas son totalmente inofensivas, como mucho te comen a besos, jeje. Son las rayas las que tienen el aguijón y con las que se tiene que tener cuidado, pero no son tan grandes como las mantas y tienen un color más arenoso ya que se desplazan mayoritariamente per encima de la arena para camuflarse, yo pisé sin querer una en Australia… se asustó tanto ella como yo así que las dos salimos pitando y saltando del susto.
      En éstos meses de verano es temporada seca, pero como durante la húmeda llueve cada día está todo muy verde, pero también depende de la zona y isla de indonesia, intentaremos poner un mapa más adelante con los sitios dónde hemos estado porqué es normal que vayáis un poco perdidos con tanta isla.
      Es cierto que aquí de barbas pocas, de hecho Aitor se la quiso arreglar y fue difícil encontrar un sitio, al final unas chicas muy majas se la cortaron con la máquina de afeitar cabezas… un poco precario…

  3. Hello misters!!! Genial Sulawesi, ens va encantar a nosaltres!!! Anireu a les Togian?? Si podeu no us en perdeu l’oportunitat, és fantàstic!! Per cert, vau tastar el suc de tomàquet d’arbre (tamarello) a Rantepao?? Buff és una passada de bo!!! Que gaudiu molt d’aquesta illa, té bons tresors amagats!!

    • Ei!! Hem anat a les Togian! A la propera entrada us en fem cinc céntims xq realment va ser brutal! Haurem d tornar x akesta illa x tastar el suc de tomàquet… Abraçades als dos!

      • Les Togian.. per nosaltres un bon paradís…!! Que bé que hi anessiu! Cap a on us porten les properes passes? Per cert, gràcies per la doble menció del nostre bloc en el post 😉 Bon viatge macus!

      • Ara estem x Malaysia, a les illes Perhentiens, maques tmb, xo no com les Togean…es q portem el bloc amb una mica de retràs ;-). De res home! Us consultem sovint i ens agrada llegir-vos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s