Java, temples i volcans

Ens queden pocs dies a Indonèsia, el visat ens permet estar-nos-hi 30 i no tenim la intenció de demanar un extensió, ens hi fa bon temps i ens hi trobem còmodes però ja ens envaeix la voluntat de seguir movent-nos, de passar pàgina, de veure altres països i conèixer altra gent. Altre cop ens quedaran pendents llocs per veure i coses a fer, de nou ens hem de dir que no, que no anirem a Borneo per passejar per la jungla en barqueta i veure orangutans, així que anem fent créixer la llista dels pendents, cada cop més llarga i atractiva, qui sap, potser la propera vegada!

La última setmana a Indonèsia la passem a l’illa de Java, al cor d’Indonèsia, hi arribem en un vol de LionAir que ens deixa a l’aeroport de Surabaya, al nord est, aquesta vegada precintem les bosses i ens estalviem que ningú les pugui obrir i remenar. Allà, lluitant per trencar el plàstic que embolcalla les bosses tenim el primer contacte amb els adolescents indonesis que en aquestes dates gaudeixen de vacances escolars. Se’ns apropen, se’ns presenten i ens demanen de fer-se fotos amb nosaltres, ens ajuden a obrir les bosses i s’exciten al saber que som de Barcelona, Barcelona, una paraula màgica quan ets a l’estranger. Sufocats per aquesta rebuda i per la calor que cau a les tres del migdia ens obrim pas cap al bus que ens ha de dur a la terminal d’autobusos, d’allà cal comprar tiquets cap a Probolingo evitant que t’enganyin amb els preus o a d’alt el bus, i és que sembla ser que l’estació de Probolingo té la pitjor fama de tot Java. Però els nostres plans canvien de seguida, al pujar al primer bus localitzem als seients del davant a una altra parella europea, els seus cabells rossos els delaten, així que només baixar ens presentem i esbrinem que tots quatre tenim el mateix destí, arribar al poble de Cemoro Lawang des d’on és possible visitar el Bromo i els seus voltants. L’Stephane i la Mathilde són una parella de Suïssa que fa mesos que viatgen, ell ha passat mig any vivint i aprenent anglès a Nova Zelanda i ella viatjant amb amigues pel sud-est asiàtic. Ara, ja plegats, viatgen per Indonèsia i passaran unes setmanes a Filipines abans no tornin al seu país. Vam estar de sort de conèixer-los, vam compartir els nostres últims dies a Indonèsia i vam encetar una nova amistat. És interessant descobrir les afinitats que t’uneixen amb desconeguts i esbrinar que algunes inquietuds i il·lusions són compartides. A ells també els esperem a Catalunya, se’ns omple l’agenda!

I allà estàvem els quatre, negociant el preu amb un indonesi que només sabia 4 paraules en anglès perquè ens portés en cotxe cap a Cemoro Lawang. Amb l’ajuda desinteressada de dos nanus joves que sí que parlaven anglès tot va ser més fàcil, vam acordar el preu i el destí i ens van advertir i aconsellar perquè no tinguéssim cap problema.  Però el què ells no podien preveure és que el conductor patiria de son, altre vegada! Ens esperaven unes cinc hores de viatge i de nou érem a d’alt un cotxe amb un tio que semblava que se’ns adormia! Afortunadament no va ser res greu, el vam distreure una mica, el vam fer parlar i el vam preocupar perquè estigués al lloro, el vam fer parar amb l’excusa d’anar al lavabo perquè descansés, i a més, va aturar-se un parell de vegades per resar en una de les moltes mesquites que hi havia de camí. A Java la població és principalment musulmana i és habitual veure-hi mesquites, escoltar les pregàries des dels altaveus del minarets i veure-hi les dones vestides i tapades tal com els marca la… moral?. El trajecte se’ns va fer molt llarg però ens va anar bé per conèixer-nos i compartir plans de futur. Vam arribar al nostre destí cap a les nou del vespre, vam preguntar aquí i allà per una habitació no massa cara però ens trobàvem en plenes vacances escolars i estaven menys disposats a regatejar. Tot i això ens vam fer amb un parell d’habitacions netes i còmodes amb dutxa d’aigua calenta i tot, un luxe, aquí al voltant del Bromo la temperatura ha baixat molt, no fa fred però refresca.

Després d'un llarg viatge arribem a Cenor Lawang

Per Cemoro Lawang

L’endemà prenem un bon esmorzar i decidim que durant el dia caminarem cap al Bromo per veure el cràter fumejant de ben a prop. Sí sí, el Bromo és un volcà! De fet el Bromo és un volcà rodejat de volcans dins d’un cràter d’un altre volcà. Des del poble és pot veure la immensitat del què era el cràter d’un volcà primitiu que erupció rere erupció va anar configurant el paisatge com el coneixem avui. El Bromo és un volcà actiu, podria entrar en erupció en qualsevol moment, fumeja constantment i és encarat fàcilment, tan sols cal caminar uns 45’ des del poble a través d’un mar de sorra i cendra grisa volcànica i pujar unes escales de poc més de dos cents esgraons. Un cop a d’alt només has de gaudir de l’espectacle, observar de ben a prop el cràter i veure el fum i gasos dansar. El moment és molt maco però és sovint interromput per les demandes de fotos dels grups de nois i noies indonesis que estan de visita, sembla que els fa molta gràcia això de trobar-se amb europeus i aprofiten cada moment per fer-se fotos que suposem van directes al Facebook… Per sort els nostres amics rossos tenen més èxit que nosaltres i podem passar una mica més desapercebuts!

Caminant cap al Bromo

Caminant cap al Bromo

La pols ho envolcalla tot

La pols ho envolta tot

P1160379

P1160382

P1160386

Aquest volcà no és el Bromo, però és fotogènic.

Fotos per a tots

Fotos per a tots

Després de pujar unes quantes escales arribem al cràter

Després de pujar unes quantes escales arribem al cràter

El Bromo molt actiu

Un cràter impressionant.

Protegint-nos del sofre

Protegint-nos del sofre

P1160415-001

Caminant vora el cràter

Emprenem la tornada al poble travessant de nou la planícia gris, la tornada ens permet indignar-nos de nou amb Indonèsia i els i indonesis, aquí com a tants altres llocs la brutícia és arreu, el de sempre, plàstics, ampolles, bosses… a ningú sembla destorbar-li, a ningú sembla preocupar-li el més mínim, no hi ha personal netejant o tenint cura que no s’embruti, de fet no hi ha personal ni tan sols per demanar el tiquets de l’entrada. Hi ha deixadesa i cap cura de l’entorn. Com és habitual, un altre lloc espectacular que la natura ens ofereix i que l’home s’encarrega de malmetre. Aquest espai ha estat declarat parc nacional d’Indonèsia però aquesta categoria tan sols serveix per incrementar el preu de l’entrada que, com sempre, és desorbitadament més alt si ets estranger i que sembla evident que no serveix per tenir cura del lloc o per mantenir un personal que vetlli per l’entorn, no, els diners, ens atrevim a especular, serveixen per enriquir a uns quants poc feinosos de torn. Res nou a Indonèsia, la corrupció és quelcom evident i visible arreu; en el conductor d’autocar que subtilment dona uns bitllets al control policial, en el cobrador de tiquets que demana un preu més alt per endur-se un sou extra, en el policia que accepta suborn per evitar-te una multa, o en el govern i autoritats locals que fan la vista grossa amb la pesca il·legal.

P1160424

Així que tornem cap al poble dient que no als conductors de moto que s’ofereixen a estalviar-te la pujada, desenes i desenes de motos que embruten els paisatge amb la seva presència i el seu soroll. Dinem i ens prenem un merescut descans, i així coneixem a la Charmaine i al Lester, una parella de Singapur que fa dies que viatja per Indonèsia i amb qui intercanviem correus i telèfons per, potser, trobar-nos en unes setmanes a Singapur.  Conversem sobre Catalunya, i aprenem força sobre Suïssa i Singapur mentre acabem els nostres tes i deixem que passi la tarda. Ens animem tots plegats i decidim que pujarem junts al mirador des d’on veure la sortida del sol sobre el Bromo i els seus voltants.  Ens hem de llevar ben d’hora, a les 3:30am ja estem llestos  i poc després comencem l’ascens amb les lots per la carretera que ens du al mirador, en una horeta som a d’alt, una miqueta més a munt fins i tot per evitar els grans grups de turistes indonesis i xinesos que s’apleguen uns metres més avall. Tenim temps de sobres per relaxar-nos i gaudir d’una sortida de sol ben maca.

P1160466

Queda molt poc per veure sortir el sol

P1160490

La boira cobreix tot el cràter del què havia estat un volcà enorme

Amb tota la trupe

Amb tota la troupe; nosaltres, Stephane, Mathilde, Charmaine i en Lester.

IMG_4032

El Bromo fumejant darrera nostre.

P1160499

Esmorzats i amb les motxilles a punt ens acomiadem d’en Lester i la Charmaine, ells continuaran viatjant cap al nord, a Surabaya, i nosaltres amb l’Stephane i la Mathilde continuarem viatjant plegats cap a l’oest, cap a Jogjakarta, última parada a Java abans de deixar Indonèsia.

Desfem el camí del Bromo cap a Probolingo en furgoneta compartida i amb preu regatejat, i podem disfrutar del paisatge que ens vam perdre al arribar al poble de nit. Els camps conreats en les terrasses verticals i les petites casetes ens recorden a Perú i Bolívia, un salt mental en el viatge enorme, quins records!

El trajecte des de Probolingo a Jogjakarta és llarg i calorós i no hi arribem fins les nou del vespre. L’autocar ens deixa a tots a la zona cèntrica i allà comença una cursa contra el temps i el cansament, a més, al ser època de vacances escolars la ciutat és plena a vessar de turistes i també de grups d’adolescents, així que trobar un hostal o guesthouse amb habitacions disponibles i decents i a un bon preu és tot un repte, de nou. Carretegem amunt i avall per carrerons estrets i atapeïts carregats amb les motxilles preguntant aquí i regatejant allà, la cosa està complicada però finalment la sort ens somriu. Trobem una habitació doble amb ventilador, neta, i amb un excel·lent esmorzar inclòs al Lotus Losmen, ara ja podem disfrutar d’una dutxa, un sopar ràpid a les parades de menjar al carrer i a descansar.

Vistes des de la terrasseta del homestay.

Vistes des de la terrasseta del homestay. 

Carrers de la ciutat

Les motos ja han conquerit les voreres d’alguns carrers

Dinant de barato a un food court

Dinant de barato a un food court

Paradetes de menjar al carrer

Una opció econòmica és menjar al carrer.

Entrevistes i més fotos

Entrevistes i més fotos

Les voreres estan per fer negoci

Les voreres estan per fer negoci

A Jogjakarta volem visitar Borobudur i Prambanan, el primer és un impressionant i antic temple budista redescobert al segle XIX, i el segon un temple hinduista que, ens diuen, emula a Ankcor Wat, Cambodia. Però el primer dia a Jogjakarta el passarem de passeig per la ciutat, visitem el mercat i ens deixem caure pel Kraton, el centre polític i residència del Sultà, un complex d’edificis, sales, exposicions i templets d’allò més modest i, diguem que molt poc interessant. A més a més ens perdem els balls tradicionals que fan cada dia i que sí ens feien gràcia… Provem sort al Taman Sari  o palauet d’esbarjo i plaer del Sultà. L’estat del complex és força ruïnós, queda molt poca cosa del jardins i de les diferents sales, tan sols algunes piscines restaurades i mig buides. Ens passegem i perdem i quan ja estem prou avorrits decidim anar a dinar i visitar alguna galeria de batiks, tèxtils tradicionals i fets de forma artesanals que donen fama a Jogjakarta i Java.

Batiks

Batik en creació

Art Batik tradicional

Dibuixant amb cera

Al Kraton

Al Kraton

Iniciant-se en la música Gamelan.

Iniciant-se en la música Gamelan

Al kraton, l'antic palau del Sultà

P1160536

De pares a fills

Al Water Palace

Al Water Palace / Taman Sari

P1160590

P1160577

Les visites i la calor ens han deixat morts, tan sols ens recuperem quan per sorpresa topem amb una pizzeria que ens fa sentir com a casa, ens regalem una pizza per cap i dinem tranquils parlant del futur, no podem fer gaire més perquè de sobte comença una pluja torrencial que neteja els carrers de d’alt a baix. Ara entenem aquella xafogor!

Diluvi universal

Diluvi universal

Acabem el dia passejant per la ciutat, evitant ser enganyats per uns busca vides dels que abunden a Indonèsia, i acordant el lloguer d’unes motos per l’endemà. Visitarem el Borobudur  ben d’hora al matí per veure-hi la sortida del sol i més tard ens arribarem fins el Prambanan per la posta.

P1160815

Motoritzats

A les quatre del matí ens enfilem a les motos i tots quatre posem rumb a Borobudur. Tenim una hora de camí per endavant, gran part de nit, i tot i que el camí no és difícil ens hem d’aturar a preguntar unes quantes vegades. Ens en sortim prou bé i arribem al poble de Borobudur i al complex budista abans de la sortida del sol, però tant és, el dia està tapadíssim i no pots entrar al complex fins a les 6am a no ser que paguis una entrada extra, diguem-ne ticket sunrise, i la zona ja és plena d’autocars d’adolescents i turistes a punt per a entrar en massa al temple. No serà un visita tranquil·la, relaxada i meditativa, de fet lluitarem per treure fotos on no hi surtin espontanis i ens haurem de fer mil fotos de nou amb grups de nois i noies excitats per veure i parlar amb occidentals. Ens ho prenem amb bon humor i visitem el millor que podem aquest espectacular lloc, ens prenem el nostres temps i tornem a pujar quan les riuades de gent van desapareixent. Ben mirat, no cal matinar ni una mica, creiem que el millor és arribar a Borobudur a mig matí, evitant els més matiners i visitar l’espai amb la implacable solitud que atorga el sol del migdia.

Sembla que estiguem sols eh...

Sembla que estiguem sols eh…

 

P1160792_

Budes al sol.

P1160741_

A cada estupa hi ha un Buda, aquest tenia millors vistes 

P1160653_

La sortida del sol va ser emboirada.

P1160622

Sota un sol i una llum implacables

P1160633

Per entrar ens fan posar sarongs

P1160634

P1160650

Borobudur és un temple budista construït al segle IX dc, abandonat posteriorment i redescobert al segle XIX quan Java estava sota mandat britànic. El temple el formen nou terrasses escalonades amb relleus i escultures del buda, el nivell superior està culminat per una immensa estupa; una representació dels diferents nivells espirituals en el budisme, a més, vist des de d’alt, el temple és una enorme mandala que fa venir ganes de colorejar! L’espai és arquitectònicament  impressionant i les vistes de l’entorn un plaer. Abans de sortir val la pena fer una visita al museu annex, s’hi explica la història del seu descobriment i alguns panells i objectes ajuden a entendre el seu significat i importància.

P1160677

Força Barça

Força Barça!

P1160702

Que alta que em sento…

P1160708

Te pillé!

P1160711

P1160719

P1160727

Foto feta des del Nirvana

P1160742

Cadascú al seu lloc

La visita i la calor ens deixen fregits així que decidim tornar al guesthouse, aprofitar l’esmorzar que tenim inclòs i descansar per reemprendre les visites de la tarda. Volem fer un cop d’ull al Prambanan però ja no les tenim totes, el preu de l’entrada a Borobudur és cara i no estem massa convençuts de voler tornar a pagar el mateix preu per visitar el Prambanan. Decidim que aprofitarem el lloguer de les motos per apropar-nos al temple hindú i decidir allà mateix què fer. Amb el tràfic de la tarda és una aventura arribar-hi, empassem un munt de fum esquivant cotxe, motos i camions, però hi arribem.. al temple. I és clar, el preu de l’entrada per a estrangers és prou alt com per plantejar-te si entrar-hi o no, un preu desorbitadament alt comparat amb el preu per a locals cosa que ens trobem una vegada i una altra i que acaba per emprenyar de debò. Rumiem una estona i ens adonem que no ens emociona prou entrar-hi perquè sinó ja seríem dins sense donar-hi tantes voltes, així que abandonem, ens colem per la sortida on hi ha totes les tendetes de souvenirs i traiem unes tristes fotos del complex des de fora tot dient-nos que no passa res, que ja ens han dit que no és tan impressionant…

Prambanan

Acabem el dia divertint-nos amb la moto pels voltants i els carrers de Jogjakarta i fent un sopar comiat amb la Mathilde i l’Stephane. Són una parella genial amb qui hem congeniat força i compartit moltes idees i inquietuds, ens intercanviem correus i telèfons i ens desitgem el millor tot esperant retrobar-nos més endavant.

Amb la Mathilde i l'Stephane

Amb la Mathilde i l’Stephane

Així que l’endemà posem rumb a l’aeroport de Jogjakarta i volem cap a Malàisia, una destinació no planificada, però per això més sorprenent, i que ens deixarà molts bons moments i records. I de nou diem adéu a Indonèsia, de nou ens enduem bones sensacions d’un país immens amb molt per veure i viure.Hem passat gairebé un mes amb moments molt intensos i altres de molt relaxats, hem conegut gent molt maca i fet algunes amistats, i hem estat a llocs gaudit de llocs preciosos, sens dubte una bona experiència. Potser el nostre record no és tan dolç com la primera vegada que el vam visitar, deu ser el desgast del viatge o potser és qüestió de moments i situacions, tant és, ens ha agradat prou com per saber que hi volem tornar! Selamat Tingal i fins aviat!

Dades pràctiques:

Allotjament:

A Cemoro Lawang ; és el poble més proper al Bromo i des d’on es pot visitar a peu. No recordem el nom del homestay però va sortir per 150.000 rúpies per una habitació doble amb bany compartit amb aigua calenta.

A Jogjakarta; la zona backpacker es troba pels voltants de Jl Sosrowijayan. Lotus Losmen; 150.000 rúpies l’habitació doble amb ventilador, bany privat, bona wifi i esmorzar boníssim a triar entre 5 plats en una terrassa pintoresca. Molt recomanable.

Transport:

Des de l’aeroport de Surabaya hi ha busos fins a la terminal principal d’autobusos des d’on surten autocars cap a diferents destinacions. Allà mateix hi ha cotxes privats amb conductor amb qui es pot negociar el preu. Si agafeu un autocar haureu de fer transbord a Probolingo. El nostre cotxe compartit ens va sortir per 500.000 rúpies a dividir entre quatre.

De Cemoro Lawang hi ha furgonetes que surten cap a les 9am des de davant de l’hotel Cafè Lava Hostel fins a Probolingo, en aquest hotel també es pot aconseguir bona informació turística i és l’únic lloc amb wifi de tot el poble. Per arribar a Jogjakarta es pot agafar el tren a Probolingo, però nosaltres ho vam trobar ple, així que vam agafar un altre shuttle bus que surt cap a les 11 des de la terminal d’autobusos, on et deixa la furgoneta, 150.000 rúpies i sense opcions de regateig.

De Jodgjakarta ciutat a l’aeroport hi ha busos públics que surten des de Jl Malioboro cada 30’ per 3000 rúpies, tarden uns 45’, recomanable.

Lloguer de motos; 60.000 rúpies 24h

Els preus de transport, busos o cotxes privats, podien variar moltíssim segons illa, ciutat i poble, el cost d’un trajecte de 9 hores pot ser el mateix que un trajecte de 9 hores, dependrà de lloc i també de les necessitats de qui demana i qui ofereix. Com sempre, cal regatejar.

Punts d’interès:

Bromo; A l’entrada del parc hi ha una taquilla on comprar l’entrada, a dia d’avui val 200.000 rúpies! però ningú la demana ni hi ha manutenció del lloc, així que us recomanem que entreu directament, ningú us dirà res, camineu per la carretera en direcció al volcà, a més, passada l’entrada hi ha un gran hotel, sempre podeu dir que esteu allà allotjats.

Jogjakarta; Existeix una entrada una mica més econòmica que combina Borobudur i Prambanan, es demana a les mateixes taquilles.

Advertisements

One response to “Java, temples i volcans

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s