Amb claus de casa a Kuala Lumpur

Són les cinc de la tarda i ja som a Malàisia, a l’aeroport internacional de Kuala Lumpur, un dels principals hubs des d’on viatjar per Àsia i arreu del món. Per a nosaltres Malàisia ha estat un destí improvisat, no l’havíem contemplat mai seriosament i la decisió de deixar-nos-hi caure va venir com a alternativa a Tailàndia, encara no descartada, que pocs dies abans havia patit un enèsim cop d’estat militar. La majoria de viatgers ens comentava que a Tailàndia el turista no ha de patir per a res i que la situació política, inestable, no suposa cap perill per visitar el país. Vam contrastar un parell d’opinions més i finalment vam decidir que guanyaríem una mica de temps en un altre país. Nosaltres contents i les nostres famílies més tranquil·les!

KL City Gallery

KL City Gallery

En sabem poc de Malàisia, hem tingut poc temps per informar-nos i encara menys per dibuixar una ruta. Bé, a aquestes alçades del viatge això ja no ens estressa, confiem en que trobarem la manera de fer el país i que les coses aniran sortint a poc a poc, com sempre. Per sort, hem pogut aconseguir una guia breu i fotocopiada de Malàisia del 2006 que ens serveix per situar-nos mínimament.

Skyline de Kuala Lumpur

Skyline de Kuala Lumpur

Kuala Lumpur és tot un projecte, una maqueta de modernitat

Kuala Lumpur és tot un projecte, una maqueta de modernitat

Però tornem a l’aeroport de Kuala Lumpur. Ens hem decidit a intentar allotjar-nos per couchsurfing, fa tres dies que hem enviat alguna sol·licitud però encara no hem tingut èxit, donem una última oportunitat i ens connectem al wifi de l’aeroport  tot just al arribar i voilà!, la nostra petició era oberta i rebem varis oferiments d’allotjament, entre ells el d’en Ritz, un noi indi amb més de 200 referències i vots positius que viu “a prop” de Kuala Lumpur ciutat i que ens pot acollir de forma immediata i sense condicions. No ens ho pensem gaire, acceptem i agafem tren i bus fins a les afores de Putrajaya, ciutat governamental i administrativa de Malàisia des del 1997, una àrea dominada per blocs de pisos immensos amb una densitat de població bestial i majoritàriament habitada per estudiants universitaris i treballadors de les empreses tecnològiques que hi ha per tota la zona. En Ritz viu al pis 13A del seu condomini, el 13A correspon al pis 14 però com que l’edifici va ser construït per una empresa xinesa i el número 4 s’associa a la mort i la mala sort, el pisos 4 i 14 senzillament no existeixen. Ens movem pels passadissos del bloc de pisos que semblen més una presó que un lloc per viure-hi i arribem al “portal” d’en Ritz, és quasi de nit, estem cansats i ens sentim com a la sèrie de “Prison Break”, però hi ha algú que ens ha obert les portes de casa seva incondicionalment i només per això estem molt agraïts. Dormirem a la seva habitació i ell al sofà, només per posar un exemple de la seva generositat i bon caràcter! Estem baldats, baixem a sopar amb ell als restaurants de la zona i ens fem una idea de la multi culturalitat del lloc; restaurants i locals malais, xinesos, africans, siris, indis… tots plens i amb ambient, un ambient una mica decadent però a joc amb les vistes del voltant del condomini, tot ell rodejat de solars tallats per carreteres i llestos per construir més i més edificis.

Mirant el cel des casa el Ritz

Mirant el cel des casa el Ritz

Condomini del Ritz

Condomini del Ritz

Acabarem la nit morts de son parlant amb en Ritz, un paio d’allò més inquiet i interessant i que ens dóna un munt d’informació de com moure’ns per Kuala Lumpur i per Malàisia, és com el nostre agent de turisme particular, sap amb exactitud tot els horaris, rutes i preus de tots els transports de la ciutat, genial!

L’endemà, més de desperts i preparats per visitar Kuala Lumpur som conscients de la dura realitat, per arribar de casa el Ritz a Kuala Lumpur City Center cal agafar dos busos, opció barata, i ens separen hora i mitja… com si per visitar Barcelona fessis nit a l’Hospitalet de l’Infant! És absurd és clar, així que malgrat en Ritz és un tipus genial i amb qui es pot parlar de tot optem per acceptar una nova oferta de couchsurfing més propera a KL com ells l’anomenen, a 20 minuts en tren, però d’això en parlem més endavant.

Els primers dos dies a KL els dediquem a caminar i visitar alguns dels molts llocs interessants de la ciutat. Kuala Lumpur ens impacta, és una barreja brutal, i per a nosaltres fins llavors desconeguda, de cultura malaia, xinesa i índia, en aquest ordre. Visitem temples xinesos, hindús i mesquites, fem els primers menjars a restaurants indis i ens en tornem addictes de seguida, ens deixem perdre per Little India i els seus colors i olors, i a Chinatown prenem els primers contactes amb aquesta cultura xinesa que tant ens sorprendrà en la nostra aventura per Malàisia.

IMG_4138

Mesquita Masjid Jamek

Mesquita

Masjid Kamek

P1160945_

L’Èlia es disfressa

L'amiga que ens explica sobre la mesquita i l'Islam

L’amiga que ens explica sobre la mesquita i l’Islam

Tot clar, eh?

Tot clar, eh?

L’últim dia amb en Ritz visitem junts el centre de Belles Arts Índia on desenes d’alumnes van a aprendre diferents tipus de danses o a tocar instruments ben diversos i sopem per tan sols 6 ringits, 1,4 euros, al restaurant indi del centre. Els treballadors són voluntaris, el menjar és 100% vegetarià, boníssim, tan abundant com vulguis i tan sols pagues la voluntat, una manera del centre d’ajudar i enfortir la comunitat.

IMG_4216

Sopant amb en Ritz i la Jenaveve

IMG_4190

Temple hindú Sri Maha Mariamman

P1160960_

Rondant…

Banyen amb llet i aigua les divinitats

En plena cerimònia

A Little India tots són colors

A Little India tots són colors

Una mica desorientats amb el transport de KL

Una mica desorientats amb el transport de KL

P1160936_

No hi falten flors

Modernitat i

Als voltants la Plaça Merdeka

P1160895_

mmm...

Els feia tant bé la senyora…

P1160854_

Afamats!

Cocos i rambatans

Cocos i Rambutans, boníssims

Abans de conèixer i instal·lar-nos a casa del nou couch aprofitem la proximitat de Putrajaya per fer-li una visita acompanyats d’una altra hoste d’en Ritz, la filipina Jenaveve. Putrajaya és una ciutat completament artificial que emana oficialitat i grandiloqüència i que ens avorreix força. Ens fem un fart de caminar sota un sol de justícia entre edificis governamentals immensos, un llac artificial immens i dediquem una visita a la nova mesquita, també immensa, és clar. Allà ens fan disfressar per poder-hi entrar, a les noies amb caputxa i tot, no sigui que entre tots destorbem l’estricta moral dels fidels. La mesquita no té cap gràcia, massa gran, massa pretensiosa, massa ostentosa, massa… moderna i nova. Allà som assaltats per l’Abdullah, una mena d’intermediari entre la paraula i el missatge de l’Islam i els estrangers infidels que ens deixem caure per aquest lloc. La cosa comença forta; Quin és el teu Déu?… i d’aquí ens posem a fer-nos més preguntes i respondre’ns mentre l’Èlia i la Jenaveve aguanten estoicament amb cara d’avorrides i mortes de gana. El bon Abdullah és senegalès i viu a Malàisia des de fa un temps, sembla un bon paio però no aconsegueix commoure el meu esperit i tampoc aconsegueix respondre de forma directe i sense metàfores plenes d’àngels i conceptes abstractes a cap de les meves inquietuds respecte l’Islam i alguna de les seves controvèrsies en les societats modernes. Però cadascú és lliure de pensar i creure en qui i en què vulgui, molt respectable, o no…. I l’Abdullah està encantat amb la conversa i les preguntes i insisteix que dinem amb ell al restaurant de la mesquita, ens convida als tres i seguim parlant però ara ja de coses menys divines fins que és hora de marxar i prosseguir la visita per aquesta no-ciutat que és Putrajaya.

Putrajaya

A Putrajaya tot ha de ser gran

P1160988_

Al final l'Abdul ens acaba convidan a dinar

Amb l’amic Abdulha

P1170046_

La mesquita rosada de Putrajaya

P1170063_

Vistes del pont de Putrajaya

Al vespre ens trobem a KL amb en Kenny, el nostre nou couch, un noi xinès que ens acollirà els propers 5 dies a la ciutat i que ens cuidarà com si fóssim germans! Evidentment el seu nom oficial no és Kenny, però per evitar als demés la dificultat de pronunciar i recordar el seu nom xinès (ho vam intentar sense èxit), la majoria de xinesos adopten un nom occidental que els agrada i l’usen amb total normalitat. Doncs en Kenny ens rep meravellosament convidant-nos a sopar a un restaurant coreà i ens porta fins al seu condomini, un altre bloc de pisos monstruós on hi viuen més de mil persones i que es troba a 7 parades de tren del centre. Som el seu primers hostes a couchsurfing i nosaltres ens hem llençat a la piscina confiant amb ell malgrat no tenir cap referència i un perfil més aviat auster, però l’experiència no podria haver estat millor. Superada la fredor inicial i demanats un llençols nets pel llit… congeniem de seguida. Passarem cinc dies a casa seva, aprendrem un munt sobre Malàisia i la cultura xinesa, ens portarà a esmorzar, dinar i sopar a restaurants i locals tailandesos, indis i xinesos demanant el millor per a nosaltres, feliços vegetarians i gairebé mai ens deixarà pagar, pura generositat! També ens acompanyarà a la ciutat en cotxe i visitarem plegats les Batu Caves, unes coves properes a Kuala Lumpur on hi ha un dels principals temples hindús del país, i al museu dedicat als Orang Asli els primers i originaris habitants de l’actual Malàisia. Amb ell ens enfilem per segona vegada en un dia a d’alt del Sky Bar, a l’últim pis del Traders Hotel per prendre un suc compartit, aquí els preus piquen, i contemplar el skyline de Kuala Lumpur amb les Torres Petrones imponents al davant nostre. Un matí ens prepararà uns fideus boníssim i una sopa de miso doncs ens ha sentit dir que ens encanta, el nanu s’ho curra!

Primeres hores amb el Kenny

En Kenny ens rep convidant-nos a sopar!

I el condomini d'en Kenny

I el condomini d’en Kenny

P1170233_

Les Batu Caves en dissabte

P1170255_

Les coves són impressionants

En Kenny ens porta a les Batu Caves

En Kenny ens porta a les Batu Caves

L’últim sopar amb en Kenny el passem a casa, l’Èlia li vol tornar una mica la generositat mostrada i insisteix en preparar-li sopar, així que passem una vetllada molt tranquil·la parlant i convidant-lo a visitar-nos quan decideixi trepitjar Europa.

Vistes des de Sky Bar

Vistes des de Sky Bar de nit

I també de dia

I també de dia

Els dies a Kuala Lumpur també els hem aprofitat per obtenir el visat a Myanmar* i comprar els vols que ens durant de Singapur a l’antiga Birmània i de Singapur altre cop a Kathmandú, Nepal.

P1170151_

Carrer Tokyo al centre comercial

P1170158_

Una abraçada per ser feliç

IMG_4196

Els shopping malls, centre comercials, són enormes

P1170333_

El butterfly park és un petit jardí de l’Eden per a les papallones

P1170336_

Ben maques

I així deixem Kuala Lumpur, una ciutat molt diferent al que havíem conegut fins ara, amb una barreja cultural impressionant, un transport públic abundant però caòtic i ineficient, una oferta culinària tremenda, poc agradable de caminar i recomanable per aquells viatgers que vulguin gastar molt en centres comercials gegantins. Una ciutat que ens deixa molt bons records per l’experiència couchsurfing i que resulta un molt bon primer tast de Malàisia.

 

Dades pràctiques:

* Des de l’octubre de 2013 l’ambaixada de Myanmar a Kuala Lumpur ja no tramita els visats d’entrada al país. El servei està externalitzat a l’agència de viatges Ever Fine Travel & Tour, ben a prop de la mesquita Masjid Jamek i de la cafeteria Coffe Box shop, a la parada de tren Masjid Jamek. No obren els caps de setmana i cobren 110 ringits pel visat i 30 ringits pel tràmit.

Advertisements

4 responses to “Amb claus de casa a Kuala Lumpur

  1. Loved this post about the Indo. islands. The photo of Pollania (sp?) looks just like Koh Jum in Thailand. Hope you get there eventually.

    What adventures you’re having. Love the photos and your writing.

    Looking forward to visiting you in Barcelona in 2015. 🙂 xoPaula

    Paula Silbey 845-389-7678

    Sent from my iPad

    >

  2. Verdaderament Kuala Lumpur m’ha resultat una ciutat molt original.
    Quina sort heu tingut al trobar a en kenny!!!

    • A Kuala Lumpur hi anàvem per tres dies i ens hi vam acabar quedant 5, també ens va sorprendre molt gratament, però evidentment el Kenny va tenir molt a veure, quin gran noi! Ens ha fet canviar molt els estereotips que teníem de la gent i cultura xinesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s