Maduixes, coves, temples i carrerons amb art

Hem deixat enrere Kuala Lumpur i en Kenny, avancem cap al nord cercant una mica d’aire pur. L’autocar de Kuala Lumpur fins al poble de Tanah Rata ens mostra un paisatge diferent, anem guanyant alçada i després de set dies a Kuala Lumpur agraïm que els boscos guanyin protagonisme. Arribem a Tanah Rata a l’hora de dinar i sota una pluja fina, tenim molta gana però primer cal trobar un hostal per deixar bosses, rumiar l’excursió de l’endemà i passar la nit. Ens allunyem una mica de l’estació de busos i ens instal·lem al Twin Pines, un hostalet modest amb habitacions petites tipus golfes però netes i econòmiques. Sortim a dinar i ens decidim per un restaurant indi que tenim clissat d’algun bloc, no només és barat, és que els murtabak (una mena de truita) de verdures i els naan (massa de pa amb diferents salses) estan boníssims! Fem una volteta, ens informem de les opcions que hi ha per conèixer la zona i ens prenem un descans al pati de l’hostal. Allà coneixem al Pablo i en Carlos (www.primoslejanos.wordpress.com), dos catalans que també fa temps que la volten i que també van començar a Sud Amèrica. Però el viatge d’aquest parell és ben diferent, atorguen més protagonisme a la vida nocturna de les ciutats que nosaltres, per exemple, i s’han recorregut tot Sud Amèrica i Centre Amèrica en quatre mesos, a tota castanya és clar. Com sempre diem, hi ha moltes maneres de viatjar, tantes com viatgers! Al mateix hotel coneixem a l’Ivan i la Marta, ells madrilenys i viatjant per Àsia en bicicleta, són una parella molt maca i ben intencionada, i ens confessen impressionats que tan sols es troben motxilers catalans, que de la resta d’Espanya pocs. I per què? ens pregunten, doncs no ho sabem, tenim alguna idea però en qualsevol cas és força cert i no cal dir que ens omple d’orgull i satisfacció. El tema de l’abdicació reial es parla en el sopar que compartim tots sis. També de l’ independència de Catalunya, del partit Podemos, de futbol… en fi, un sopar en òrbita ibèrica.

P1170392

El poble de Tanah Rata és el camp base des d’on conèixer l’entorn de les Cameron Highlands, àrea de muntanya i boscos, de camps de te i maduixes. Des del poble és possible prendre diferents camins de major o menor dificultat per conèixer els voltants, passant per salts d’aigua, plantacions de te, camps de maduixes, boscos, miradors… Després de preguntar i llegir alguns comentaris d’altres motxilers vam decidir descartar el sender número 9, sembla ser que força gent ha estat assaltada a mig camí per un paio amb matxet! Molt bé, descartat el nou i sentint-nos amb ganes de caminar i agafar una mica de forma ens decidim pel número 1. Haurem d’arribar al següent poble, Brinchang , des d’allà trobar l’inici del sender 1 que et duu al cim del Gunung Brinchang i des d’allà tornar per la carretera que passa per la vora de les plantacions de te i de maduixes. Així que l’endemà al matí ens llevem més o menys d’hora, esmorzem en un xiringuito local i preguntem pel bus. Però fem tard, l’últim bus acaba de passar i ens tocaria esperar el següent que passa d’aquí 1 hora cosa que no ens ve gens de gust. Així que seguim els consell d’altres viatgers i decidim provar de fer auto stop, ens han dit que és fàcil i segur i que a Malàisia s’aturen de seguida. I és cert! Ens situem a la sortida de Tanah Rata i ens posem a fer dit i no hem d’esperar més de 5 minuts perquè tres nois xinesos s’aturin, ens preguntin on anem i ens portin fins a Brinchang mateix. Tenen molta curiositat per saber d’on venim i què fem per allà, ells són de Kuala Lumpur i han vingut a passar uns dies de vacances lluny de la ciutat. Ens deixen al poble i després de preguntar i situar l’inici del sender número 1 ja ens posem en marxa. Primer per una carretera bruta i descuidada, després a través d’un camí molt trepitjat per un bosc espès, atapeït, amb pocs colors i cada vegada més envoltat de boira.

P1170396_

Sender 1, doncs som-hi…

P1170401_

Un bosc atapaït

P1170414_

La verdor ens envolta

Quin xixon!

Si bades…

P1170417_

P1170419_

P1170436_

P1170441_

I a dalt ens envolta la boira

P1170458_

P1170459_

Oooh!

P1170460_

Guau!

Aproximadament dos hores després ja som al cim on ens espera una torre de telecomunicacions… tampoc podem apreciar els voltants, la boira ho envolta tot. Allà d’alt coincidim amb els grups de turistes i també motxilers que han contractat un tour i han arribat en furgonetes. La caminada ha estat bé, ens ha permès gaudir d’un temps de solitud i d’anar fent petar la xerrada de moltes coses, però allà d’alt i ha poc a fer. Iniciem el descens xino xano per la carretera i a mesura que passa l’estona el sol es fa més fort i podem gaudir d’algunes vistes força xules de les plantacions de te.

P1170503_

Plantacions de te

P1170513_

Un entorn ben bucòlic

P1170518_

Hi ha molt per recollir

P1170514_

Un mar de te

Ens aturem a unes plantacions de maduixes on l’encarregat ens embauca per fer-nos tot tipus de fotos amb el tema “maduixa”. El resultat valoreu-lo vosaltres mateixos. El paio, que és de Sri Lanka i fa anys que hi treballa, ens ven les maduixes com sí nosaltres no n’haguéssim tastat mai cap, però ja l’informem dels maduixots que mengem a casa nostra ;-). Paguem quatre duros per poder recollir uns cent grams de maduixes i menjar-les de tornada. Les maduixes són boníssimes però se’ns acaben aviat… Anem baixant la carretera fins arribar a la fàbrica de te que venia de camí i que d’entrada ens feia gràcia visitar, però canviem d’idea al veure la quantitat de cotxes que hi arriben, de fet n’hi ha tants que no poden ni avançar. Així que continuem una mica més i ens decidim a fer auto stop altre vegada per evitar caminar un parell d’hores més sobre l’asfalt. I de nou aquesta gent ens demostra la seva amabilitat i trobem cotxe de seguida, fins a quatre cotxes més agafarem fins arribar a Tanah Rata! De camí hem tornat a menjar alguna cosa al mercat local i quan arribem al nostre hostal ja estem llestos per dedicar-nos una migdiada com cal. Descansarem la resta del dia i ja pensem en moure’ns l’endemà més cap al nord, a la ciutat de Ipoh. No podem dir que no ens hagi agradat Cameron Highlands, però tampoc ens ha fascinat, alguns paisatges macos, un descans de la caòtica Kuala Lumpur, maduixes, te i poc més.

Plantacions de maduixes

Hi cultiven maduixes

P1170487_

Quan més roges més dolces

P1170493_

Seleccionades personalment

P1170476_

Yeah!

P1170520_

Doncs sí, boníssimes!

Deixem les Cameron Highlands en companyia d’en Pablo i el Carlos, ells també van cap al nord i volen arribar a Georgetown. De camí però, tots quatre farem una parada a Ipoh, ciutat típica malaia, amb cases colonials mig ensorrades i aquella barreja peculiar de malais islàmics i xinesos taoistes. La ciutat no té massa encant però des d’allà és possible visitar alguns temples budistes i taoistes que valen molt la pena i, seguint recomanacions d’en Kenny, ens decidim també per visitar les coves Gua Tempurung, famoses per ser les coves més grans de la Malàisia Peninsular.

I a Ipoh arribem els quatre, amb cara de despistats i fent una volta enorme per la ciutat carregats amb les bosses per acabar dormint en un hotel molt proper a l’estació de busos i regentant per un xinès una mica bolat. El lloc és molt senzill però suficient per passar la nit. Ens estem en una habitació de quatre que compartim amb els nostres nous companys de viatge. Aquella nit dormirem plans i descansarem tot el que cal sota un ventilador enorme i al so dels coloms que s’apleguen al nostre balcó. Abans però sortim a explorar una mica la zona, sopem en un restaurant indi per quatre duros i localitzem un altre hotel situat a una zona més cèntrica i animada, on s’hi poden trobar “noies amb poca roba” com ens explica un xinès a qui  preguntem. En qualsevol cas per una mica més tenim una habitació molt millor i amb un wifi decent que ens permet posar al dia el bloc, o intentar-ho.

P1170541-001_

Temple xinès de Sam Poh Tong

P1170532-001_

P1170534-001_

Convida a meditar

P1170525-001_

Un jardí molt xinès

P1170569-001_

El passadís secret a la cova

P1170566-001_

P1170573-001_

Un lleó a l’estil xinès

P1170582-001_

P1170599-001_

Flors de lotus de cera

P1170586_

P1170603_

Els dracs simbolitzen el progrés i la bona sort

L’endemà negociem un taxi entre els quatre i passem el dia visitant temples amunt i avall. Ho disfrutem força perquè els temples són molt macos i estem pràcticament sols, i això ens agrada!

P1170617_

P1170623_

El jardí de darrere el temple

P1170628_

Al migdia ens arribem a les coves Gua Tempurung, són les dues del migdia i és mala hora. Toca esperar una hora perquè el personal està resant… bé, això diuen, tot i que nosaltres els veiem estirats als bancs, dormint, mirant la tele, menjant i un parell jugant a la play… alguns quan diuen resar volen dir “hora del pati”. Pel que ens comenten els coneguts que hem anat fent a Malàisia sembla que això és així sempre i arreu, la feina és la feina fins que toca l’hora de pregar i tal i tal. Dinem i parlem de futbol amb en Pablo i el Carlos, avui la selecció espanyola juga el primer partit al mundial, contra Holanda, i ells són supporters absoluts i nosaltres també però… d’Holanda!  O sigui que ja hem decidit que la nit serà llarga i que estarem desperts fins l’hora del partit, a Malàisia seran les 3:00am, un pal, però en aquell moment ni sospitem que Espanya perdrà 1-5 amb Holanda i que serà una nit inoblidable! 😉

Finalment entrem a les coves i fem el tour fins al “Top of the World”, el punt més alt i espectacular a dins la cova. La veritat que són enormes, plenes de racons xulos i molt fresques contrastant amb la calorada que fa afora. El guia compleix el guió de tots el guies de coves i insisteix tota l’estona en assenyalar amb la llum del lot tots els sortints de roca que tenen una imatge similar a algun animal o persona; “el mono”, “l’elefant”, “la dona que es pentina”… i així anar fent, com si no es pogués gaudir de la cova coma cova i punt!

Quan ja en tenim prou tornem enrere i a la sortida on ens espera el taxista que ens acompanyarà a l’estació d’autobusos primer i a l’hotel després.

P1170648_

Coves Gua Tempurung

P1170645_

Les més grans de Malàisia, peninsular

P1170632_

El taxi anava a gas!

Com dèiem la nit serà llarga, els quatre aprofitem per relaxar-nos, escoltar música i escriure bloc perquè tots anem endarrerits, nosaltres un mes tard i ells … han d’escriure sobre Sud Amèrica! Ànims! A les 2:30 sortim de l’hotel i caminem per una ciutat plena de fantasmes, carrers buits, edificis foscos i decadents, i també per un edifici en construcció on s’hi treballa dia i nit amb grua il·luminada inclosa. Veurem el partit a la terrassa d’un local indi amb pantalla gran, menjant un roti (espècie de pa dolç) i acompanyats d’uns quants adolescents i d’un parell de borratxins que s’adormen sobre la taula. No cal dir que ens ho vam passar teta, especialment a partir del primer gol d’Holanda! Una nit llarga i feliç!

P1170694_

Dinant plegats a un racó de menjar xinès

Ipoh va quedar enrere i ja estàvem llestos per a Georgetown, principal ciutat de l’illa de Penang, més al nord encara i a la costa oest de Malàisia. Penang i Georgetown són un destí recurrent per a turistes occidentals però també per els malais, aquests últims es mouen molt per tot el país i mantenen una indústria turística domèstica força animada. A Georgetown s’hi pot trobar el mateix que a altres ciutats malaies però en petit i més maco; un little india i un chinatown, racons per passejar temples indis, xinesos i mesquites, una bona oferta de menjars de tot tipus i un ambient relaxat i bohemi, i per qui vulgui també un bon lloc per sortir a fer unes copes i conèixer la nit malaia… Pablooo!. A Georgetown també és maco passejar-se pels carrerons i anar trobant el grafittis i dibuixos varis que adornen molts racons de la ciutat, un street art força original que dona personalitat i que agrada descobrir i fotografiar.

P1170714_

En Carlos, en Pablo, nosaltres i el guarda del fort

Una de les curiositats amb què ens vam trobar a Georgetown va ser la trobada motera, en un parc hi havia desenes i desenes de motos de tot tipus i activitats ben diverses relacionades amb el tema. De sobte vam sentir que es donava la sortida a algun tipus de cursa en una racó del parc, corrent ens hi apropem i veiem uns 15 nens de no més de 7 anys amb cascs més grans que ells, equipadíssims i amb unes mini-motos que feien sonar com els més professionals. Com acostuma a passar els pares dels xavalins estaven igual o més motivats encara que els petits i això va produir alguna que altre caiguda sense importància degut als nervis. Nosaltres, al·lucinant amb l’espectacle i amb com de ve conduïen els nens ens vam quedar fins al final per veure el guanyador, un nen esquifit que havia estat quasi tota la cursa en segona posició però que cap al final havia avançat al primer en una corba tancada al més pur estil d’un professional.

P1170721_

Hi havia trobada motera per a grans

P1170767_

I per a petits. En uns anys el veurem conduint al GP de Sepang

P1170684_

Ens va agradar la façana

P1170685_

Mesquita a Georgetown

P1170696_

Guardant el temple

P1170702_

Quins dos barbuts…

P1170705_

De temple en temple

P1170782_

P1170773_

P1170774_

Jo ho tenia clar

P1170801_

P1170802_

Art al carrer

L'Akane i la Shampo

Als xinesos els encanta fotografiar-se

P1170810_

P1170812_

Petits detalls arreu

P1170817_

El món és ple de rates

P1170823_

P1170824_

P1170819_

Hagués preferit la del Dr. Slump

P1170830_

P1170828_

Carrerons

P1170842_

Xarrupa!

P1170847_

P1170851_

Un mapa és bàsic

P1170856_

P1170862_

P1170863_

Fotògrafa fotografiada

P1170865_

P1170871_

Turquesa i violeta? Doncs sí

P1170878_

Temple de la serp a Penang

P1170882_

De serps n’hi havia un munt

P1170890_

Arbre de desitjos

P1170886_

Al temple Kek Lok Si

P1170910_

La comarca?

P1170906_

P1170897_

P1170922_

P1170926_

Un elefant blanc va anunciar l’arribada de Buda

P1170938_

P1170941_

P1170949_

A Georgetown seguirem descobrint la cuina india, menjarem iogurt després de dos mesos, dormirem fins les onze del matí com feia temps que no fèiem, i patirem fins l’últim moment per arribar a temps per agafar l’autocar que ens havia de dur a Pulau Perhentians, on ens retrobarem amb en Carlos i el Pablo i on ens banyarem amb tortugues gegants i petits taurons…!

Dades pràctiques

Tanah Rata

Ens vam allotjar al Twin Pines per 25 ringits l’habitació (petitíssima, però neta) doble amb WC compartit. Bona opció.

Evitar el sender 9.

Hi ha busos públics fins als pobles propers pèro l’auto-stop funciona molt bé.

Ipoh

Ens vam allotjar al Embassy Hotel (senzill, net, amb ventilador i WC) per 55 l’habitació de 4 i al New Caucasian (amb AACC, TV, wifi i més luxós) per 90 ringits entre els 4.

Per visitar les coves l’ideal és llogar un taxi amb conductor i pactar el preu.

Georgetown

Vam estar a l’hostal Super OK en una habitació doble amb WC compartit per 50 ringits, hi ha dormitoris per 25 ringits amb WC. Recomanat. Creiem que també pot estar bé el House of Journey (Lorong Seck Chuan), però estava ple.

Cafeteria The Mugshot, molt xulo i amb iogurts, cafès i croissants boníssims. Al mateix carrer de l’hotel (Lebuh Chulia).

Per visitar temples del voltant s’hi pot arribar en bus públic des de l’estació central de la ciutat. L’estació amb els autobusos de llarga distància està lluny del poble (45′) i s’hi pot arriba en transport públic, però cal anar-hi amb molt de temps perquè només hi ha dos autobusos que hi van i passen molt de tant en tant.

Anuncis

11 responses to “Maduixes, coves, temples i carrerons amb art

  1. Ei, viatgers!!!

    Com va? Gran post aquest! M’ha servit per recordar aquells bons moments junts visitant temples, compartint white coffees i petant la xerrada (bé, i també “aguantant” la que ens va caure als suppotters de ‘la Roja’ en aquella maleïda matinada malàisia).

    Quina enveja com porteu d’actualitzat el blog. El nostre ‘delay’ arriba ja als 4 mesos 😓 Però com a mínim ja hem canviat de continent i estem escrivint sobre …Oceania! 😅

    Seguiu gaudint de l’aventura. Nosaltres també ho fem, ara a Vietnam!!

    Petonets i Força Barça! (Que sembla que aquesta temporada pinta millor 😊)
    C.

    • Ep! Bones!

      Què lluny que queda Malàisia eh!? Llegint la vostra entrada de Nova Zelanda escrita des de Vietnam… sou molt grans!
      No us penseu, el nostre blog també porta un retràs important.. tant important com que… ja som a casa! Us haureu d’espavilar a acabar el viatge o el 9N no podreu votar.. ;D Pel Barça no et preocupis Carlos, el Lucho és un tio amb idees clares, i tu Carlos, jo em preocuparia perquè el Sergio… 😀
      Seguiu disfrutant nens i fins aviat.

      Per cert, ja heu convençut al 5è dentista?

      Aitor i Èlia

      • Suposo que l’última menció sobre el Sergio anava dirigida al Pablo! M’ha costat entendre-ho 😅 Però vaja, crec que no li amoina gaire el que faci l’Espanyol.

        El cinquè dentista l’hem de convèncer encara, quan el trobem!

        Salut des de Thailandia i a 3 dies del Madrid-Barça, que espero amb Luis Suárez! 🙂

        El 9-N eem sembla que poc importarà que votem o no. Anyway, el viurem ben tranquilets, des de la espiritual Myanmar 😊

        Petonetss,
        C.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s