L’hora de la tortuga

Ja portàvem dos setmanes a Malàisia i anàvem ben servits de temples, ciutats i d’anar amunt i avall. Era hora de gaudir d’un dels atractius de Malàisia, les seves platges. A Malàisia hi ha bones platges, una part del país és península i l’altre és una gran illa, Borneo, compartida amb Indonèsia i Brunei. En la nostra ruta circular les vam deixar pel final de l’estada al país expressament i sense saber ben bé què esperar, ens havien recomanat les Pulau Perhentians, dues petites illes a la costa est del país i Pulau Kapas, una petita illa secreta amb molt d’encant, així ens la van vendre el Daniel i la Marlene, els alemanys amb qui havíem compartit el paradís a les illes Togean (Indonèsia).

Com ja hem après a les illetes maques hi costa d’arribar i com menys conegudes i turístiques siguin encara més, vam començar a Georgetown agafant un taxi a les 6 de la tarda des de l’estació d’autobusos del poble perquè el bus públic que ens havia de dur fins a l’estació central, a 45’ del poble, no apareixia, així que vam començar el viatge corrent; busca un taxi, regateja, corre, nervis, senyor hem d’estar d’aquí 20’ a l’estació, paga. A temps! Busquem el nostre autocar, col·loquem maletes, les lliguem amb corretges perquè si a algú se li acut robar-nos-les li costi un pèl més, pipi ràpid mentre l’altre les vigila, canvi, un puja a buscar lloc i l’altre segueix a baix fins que tanquin el maleter; bones manies de l’Aitor apreses a sud-amèrica. Fins aquí tot com sempre, però amb una mica més d’estrès inicial. L’autocar està correcte, 2 files + 1, això vol dir que els seients són més amples, però hem pillat, perquè tenim un avi al darrera que no para de tirar-se rots i d’aixecar-se a pixar a cada parada el que suposa que hem de tirar el nostre seient endavant perquè pugui passar, més enllà tenim el roncaire que sempre hi ha a tot autobús, l’únic que aquesta vegada també el tenim a prop a prop, i finalment el malalt, el malalt no pot faltar, el paio que s’ofega i té atacs de tos i que sembla que hagi d’iniciar una epidèmia apocalíptica precisament al nostre autocar. Total que com us podeu imaginar de dormir poc. Cap a les 5am algú ens desperta i ens diu que hem de canviar d’autocar, recollim antifaç, taps i l’Èlia el coixí inflable, agafem les maletes i canviem d’autocar, mitja hora més viatjant sols a la part de baix d’un autocar de dos plantes nou de trinca, morts de son i i confosos però també confiats, esperem que no ens estiguin raptant… 😀 . Finalment arribem amb el sol ja despuntant al port de Kuala Besut, des d’on podem fer el salt a les illes, ens informem i comprem els tiquets per la barca que ens ha de dur en breu cap a Pulau Perhentians Kecil, l’illa petita. A les 8am ja som dins d’una de les barques amb 4 motors plena de turistes joves locals amb les armilles salvavides posades, quina diferència amb Indonèsia! En menys d’una hora arribem a l’illa, saltem de la barca, ens carreguem les motxilles i ens disposem a buscar l’hotel que tenim clissat d’un blog, però no és tant fàcil com sembla perquè només a la platja hi ha desenes d’allotjaments i el fet d’anar carregats amb les bosses i descalços per la sorra no ajuda, però acabem trobant els bungalows en una zona més tranquil·la que a la platja tot just quan comença a diluviar, estan nets i a un preu raonable, ens quedem, quan pari de ploure ja revisarem la zona i si cal ens canviem l’endemà.

Bungalow

A l’illa s’hi pot trobar tot tipus de turisme, el que busca sol, relax i snorkel, l’addicte a les immersions i el que vol festa i cervesa, nosaltres ens sentim identificats amb el primer grup, així que després de tastar les dues platges principals de l’illa i de descobrir el que serà el nostre restaurant per la resta de dies (per la wifi, la retransmissió del mundial, els sandwitxos vegetals, les patates fregides amb ketchup i els batuts de galetes oreo), decidim contractar una excursió per fer snorkel en tres punts destacats; el fish point on sí, hi veurem peixos, el shark point on l’Aitor veurà de reüll un tauró i el turttle point, on tindrem unes de les millors experiències d’aquest viatge pel fet de poder-nos banyar, contemplar i tocar tortugues gegants. Va ser al·lucinant, n’hi havia unes quantes, menjant al fons, només calia buscar-ne alguna no massa profunda per veure-la millor i disfrutar del moment, a vegades giraves el cap i t’adonaves que eres tu mirant la tortuga més 6 malai, tots equipats amb la seva armilla salvavides ja que la majoria no saben nedar, i el seu snorkel intentant no ofegar-se, però és que si a més a més eren noies i musulmanes duien el vel, la túnica de màniga llarga i a sota pantalons llargs i normalment totes de negre, un espectacle de veure bastant a l’alçada de les tortugues… la sort és que amb les armilles no es podien a enfonsar gaire el que ens permetia ser dels únics de poder-les contemplar de ben a prop.

Al fish point

Al fish point

DCIM100MEDIA

FILE0083.MOV_000051785

Al turttle point

FILE0078.MOV_000046913

DCIM100MEDIA

FILE0050.MOV_000007040

DCIM100MEDIA

DCIM100MEDIA

Davant del frustrant shark point vam contemplar l’opció d’anar nosaltres sols a provar sort i buscar taurons, havíem llegit en un blog que es podien veure amb facilitat bebès de tauró nedant a banda i banda de les platges, en zones tranquiles, vam estar dos dies fent snorkel sense èxit, però ja l’últim dia, en l’última cabussada, a l’últim minut, quan només ens quedava una ratlla de bateria a la càmera i ens donàvem per vençuts vam deixar de moure braços i cames i quasi quasi de respirar i va ser llavors quan va aparèixer davant nostre un mini tauró! Era un tauró sens dubte! A les altres cabussades al final ja veiem taurons allà on no n’hi havia, però aquell l’era de debò, es passejava per davant nostre amb certa curiositat i molta elegància, nosaltres l’únic que vam fer durant els següents 10 segons va ser agafar-nos del braç sense deixar de contemplar-lo i prémer play. Aquell va ser el meu regal d’aniversari.

Baby shark

Baby shark

Però el què ningú ens havia dit era que les illes eren considerades parc natural no només per la seva fauna marina, sinó també per la terrestre, i és que el primer dia, després de passar el matí dormint sota la mosquitera mentre a fora diluviava de valent vam sortir a donar una volta i de sobte ens vam creuar amb un llangardaix enorme, semblava talment un drac de Komodo però a mida reduïda. A partir d’aquell dia sempre que la voltàvem per l’illa anàvem a l’aguait, atents per si en teníem algun a prop, i va resultar que en vam sentir i veure uns quants més. Genial!

P1180013

P1180020

Els nostres amfitrions més preuats (mengen mosquits)

Els nostres amfitrions més preuats (mengen mosquits)

En el fons no havien estat les illes paradisíaques, tranquiles i poc turístiques que esperàvem, hi ha molt ambient, hi ha molt bungalow, molta oferta d’activitats i també força gent amb ganes de festa, però van valdre molt la pena per disfrutar de nou d’uns dies de platja i poder veure llangardaixos, taurons i nedar amb tortugues! La nostra dosi de “Robinson Crusoe” la tindríem a Kapas, la nostra propera destinació.

P1180007

Un noi de Sabadell massatgista... ho havia de fer

Un noi de Sabadell massatgista… ho havia de fer

És curiós perquè a l’illa de Pulau Kapas no és difícil d’arribar, està a 20’ en barca des del port de Meleka, que no Melaka, però per arribar a aquest port has d’agafar un autobús local des de la ciutat de Terengganu, on segurament hi has de fer nit si vens del nord per fer temps i marxar l’endemà ben d’hora perquè les barques cap a l’illa només circulen de matí. L’illa surt a la Lonely Planet i l’únic que hi diu al respecte és que hi arribaràs, però no saps quan en sortiràs, i és ben bé el què ens va passar a nosaltres. La idea era estar-nos-hi uns 3-4 dies, però es van convertir en 6, un dels llocs on ens hi hem estat més temps de tot el viatge, tot i que ja sabem que no és massa. Només trepitjar la sorra ja vam veure que allò era una altre món, a la platja principal hi havia només dos resorts, uns kayaks i una red de vòlei, gent prenent el sol i llegint i a l’aigua algun “Nemo” malai tot equipat aprenent a respirar amb el tub. Així d’entrada pintava molt bé.

Pulau Kapas

P1180091

P1180260

Arribem al primer resort que trobem i que amb amaques, bungalows macos i gent llegint ens crida força l’atenció, decidim fer la tàctica del “campament base” i mentre un es queda amb les bosses l’altre va a buscar habitació i preguntar preus per les rodalies, quan de cop i volta sentim;

  • Hola!

Són el Jon i la Sandra, dos bascos que en entendre una mica la nostra idea ens diuen;

  • Éste es el mejor resort calidad-precio, nosotros ya hicimos la ronda el otro día y éste estaba lleno, pero a la que han tenido sitio nos hemos venido.
  • Mil gracias!

La que ens han estalviat! Amb aquesta solana anar recorrent platges i comparant preus i habitacions fa una mica de mandra. Així que confiem plenament en ells i ens instal·lem en un dormitori de 5 (amb ells inclosos) amb WC compartit, ventilador i mosquitera per 20 ringuits cadascú, uns 4,5 euros. L’Eze i l’Ana, dos asturians voluntaris que estan donant un cop de mà des de fa 1 mes ens instal·len, també ens asseguren que quan quedi una habitació doble privada amb WC pel mateix preu ja ens ho faran saber. Gràcies de nou!

El nostre bungalow en plena platja

El nostre bungalow en plena platja

P1180112

Animalons…

I com aquell qui no vol la cosa acabem fent una bona família amb el Jon i la Sandra que estan disfrutant dels últims dies del seu llarg viatge, el Gorka i la Bea, dos bascos més que fa una setmana que estan a l’illa i que cada dia diuen que marxaran però que mai troben el moment de deixar tan bona vida, i el Dustin i la Sarah, dos alemanys perfectes en tots els sentits (de fet encara no sabem si són persones de veritat…) que fa pocs mesos han començat la seva aventura viatgera, i nosaltres. Un grupet de 8 amb qui compartirem àpats, excursions en kayak, snorkels, vòleis a mitja tarda i cocos recent despenjats de l’arbre. Així qui se’n va?

Amb el Gorka, la Bea, la Sarah, el Dustin, la Sandra i el Jon

Amb el Gorka, la Bea, la Sarah, el Dustin, la Sandra i el Jon

Lloguem uns kayaks

Lloguem uns kayaks

P1180298

Collint cocos

Collint cocos

Patxangues a les tardes

Nit de carioques amb foc

Nit de carioques amb foc

A l’illa s’hi poden veure tortugues també, però aquí no hi ha cap excursió organitzada ni turttle point, t’he les has de buscar tu solet les tortugues, el Gorka que portava ja molts dies buscant-ne va acabar concloent que era un mite, el mite de la Deesa Tortuga. Però n’hi ha, de fet a l’illa hi ha un conflicte obert entre un grup de locals que es dediquen a robar els ous que posen les tortugues per després vendre’ls al mercat de Meleka a 5 ringuits l’ou, comptant que cada vegada en posen uns 150… és un bon pico, i un bon home i els guiris que l’ajuden, que com pot intenta agafar-los abans que ells, incubar-los en un recinte protegit, i al cap d’unes setmanes de néixer, cuidar-les i alimentar-les en una piscina per finalment alliberar-les al mar. És una llàstima que la gent compri ous de tortuga, una llàstima que les autoritats no hi facin res (de fet a l’illa no hi ha cap tipus de vigilància) i una llàstima que la lluita sigui un home sol contra un grup sencer.

Al santuari de tortugues

Al santuari de tortugues

Tortugues devoradores de peix

Tortugues devoradores de peix

Hi ha una tortuga alvina

Hi ha una tortuga alvina

Després de visitar les piscines on l’home cria les tortugues vam quedar-nos amb la sensació que aquelles serien les úniques tortugues que veuríem a Kapas, però de nou la sort tornava a estar de part nostre. L‘última nit de totes, quan ja el Gorka, la Bea i els alemanys havien marxat sentim que algú ens truca a la porta del dormitori;

  • Chicos (xiuxiuejant)
  • (Cap resposta)
  • Chicos!
  • Qué?
  • La tortuga!
  • Dónde?
  • Aquí!

Com podeu veure, una conversa de lluços, però a les 5am què es pot esperar? No sabíem ni qui ens havia vingut a buscar ni què estava passant, però la paraula “tortuga” ens va treure del llit. Vam sortir tal qual, amb el pijama i els lots a veure què passava i just a l’entrada del resort hi havia una enorme tortuga esbufegant i movent les aletes per tapar el forat on se suposa havia posat els ous. Ens havia despertat el Jon, que a la vegada l’havia llevat l’Ana que s’havia assabentat del xou quan el Dave (un dels gerents de l’hostal) havia anat al bungalow del Shasha (un local cambrer de 18 anys que treballa al resort) per dir-li si volia veure la tortuga, però ho havia dit tant fort que l’Ana del bungalow del costat ho havia sentit des del llit i havia mobilitzat als que s’havia que ens podia interessar el xou. Total! Que al final érem un bon grup qui estàvem a les 5am de la matinada a la platja veient la tortuga posar ous! El primer que vaig pensar va ser en el pobre Gorka que havia marxat el dia anterior sense veure’n cap… No tenim cap foto bona de la tortuga perquè no la volíem molestar amb el flash ni amb el soroll de la càmera, qualsevol soroll fort les espanta i marxen tant ràpid com poden mar endins.

Marques que ha deixat la tortuga

Marques que ha deixat la tortuga

Una vegada la vam haver acompanyat fins al mar ens vam posar a buscar els ous per portar-li al bon senyor de les piscines, però per més que buscàvem i buscàvem no trobàvem res. Fins que el Dave va anar a buscar a un paio que sí sabia el què es feia, un home local que estàvem acostumats a veure de nit al resort i que és un dels personatges que es dediquen a buscar i controlar les tortugues que s’apropen a les platges de l’illa a posar el ous, és clar, ell i els seu col·legues són dels què es dediquen a robar els ous i vendre’ls. Això ho vam deduir tots quan en un tres i no res va treure l’únic ou de la posta, el que deixen per assegurar-se la continuïtat de l’espècie i que la tortuga que neixi torni al cap dels anys a la mateixa platja a posar ous, encara li haurem de donar les gràcies a l’home… i cap més. Ell ja sabia que n’hi havia un d’ou, un de sol, els altres ja feia estona que els havien pres. Tots tristos ens en vam tornar a dormir mentre l’Ana li preparava un llitet de sorra a l’ou amb més sort de la nit.

Desenterrant ous

Desenterrant ous

Ou de tortuga

Ou de tortuga

Però aquesta no va ser l’única aventura que vam tenir. Una nit, estàvem als sofàs de la sala d’estar xerrant, acabant de sopar i uns quants tocant la guitarra i l’ukelele quan de sobte entra per la porta la Sarah i ens diu (en anglès);

  • Mireu quin centpeus més gran!

El tenia al costat del peu, però quan ens havíem incorporat per veure’l ja s’havia escolat sota el sofà. Fins aquí cap problema, però de sobte veiem que els del sector instrumental, amb l’Eze i l’Ana comencen a cridar i a enfilar-se a les cadires;

  • Con el ukele! Dale con el ukelele!

Però què passa? No veiem res.

  • Un cienpiés mortal!

Òstia!!! Quan vam caure en què el centpeus que ens havia volgut ensenyar la Sarah era el mateix que ara intentaven aniquilar sense èxit ens vam quedar glaçats. Era realment enorme, de colors molt vius i es movia molt ràpid. Amb una picada d’un centpeus d’aquella mida (un pam de llarg) t’envien directe a l’hospital i si no arribés a temps t’hi pots quedar. El cas és que el van intentar matar i no hi havia manera, fins i tot partit en dos es movia! En fi, amb les pluges de les últimes nits els centpeus proliferen així que a partir d’aquell dia tots anàvem amb xancles i lot per l’hostal.

Centpeus mortal (foto del Sr. Google)

Centpeus mortal (foto del Sr. Google)

Un dia l’Aitor va sortir de l’aigua parlant sobre certa hostilitat que havia percebut entre els peixos que l’envoltaven sota l’aigua, no li vam fer gaire cas, almenys fins que realment va ser atacat per un peix gatell!

Els peixos a vegades ataquen i no com els peix pallasso que es posen sorruts i fan cara d’enfadats, no, ataquen a mossegar. Estàvem fent snorkel amb tota la family, buscant taurons o alguna cosa que s’hi assemblés, veient Nemos (els de veritat, no els de l’armilla), i peixos de colors. Mentre jo tenia la meva guerra particular l’Aitor i en Dustin n’estaven lliurant una altre, jo vaig tenir la mala sort de donar una petada a una de les roques amb corall que estaven poc profundes i només sortir de l’aigua el peu ja em va començar a sagnar de mala manera, se’m van acabar els vòleis, però mentrestant l’Aitor que anava nedant amb la càmera va sentir el Dustin que cridava;

  • Trigger fish! (peix gatell)

Amb el cap fora de l’aigua i nedant d’esquena intentava espantar amb els peus un peix que se li llançava a sobre i amenaçava de mossegar-lo. L’Aitor al sentir-lo va anar cap a ell per veure què passava i el peix el va començar a perseguir a ell, agafava carrereta i es llençava fletxat cap a ell que amb la càmera, la màscara i el tub prou tenia per haver d’anar lluitant contra aquest peix emprenyat! Per sort tots dos només van acabar una mica cansats, però amb els 10 dits dels peus.

Trigger fish amb unes bones dents (foto del Sr. Google)

Trigger fish amb unes bones dents (foto del Sr. Google)

I com sempre passa, l’últim dia va arribar, vam fer motxilles i de nou ens vam mobilitzar, vam marxar en barca amb llàgrimes als ulls i saludant el Jon i la Sandra que es quedaven un dia més intentant allargar la tornada. Algun dia els tornarem a veure i ens posarem nostàlgics recordant el centpeus i la tortuga i aquells dies de sol, vòlei i cocos.

P1180203

Dades pràctiques

Pulau Perhentians

Els vaixells surten del port de Kuala Besut i es compren en una agència davant del port. Abans de pujar al vaixell s’ha d’abonar una tassa de 8 ringuits com a entrada al parc natural. A Perhentians Besar hi ha moll, però si baixeu a Perhentians Kecil, l’illa petita, haureu de pagar 2 ringuits més perquè us barca t’acosti a la platja.

Ens vam allotjar al Bintang Resort, a prop de Long Beach per 40 ringuits el bungalow amb ventilador, mosquitera i WC compartit. Recomanable. Nets i força nous. Hi ha bungalows amb WC a dins. Les excursions que venen per fer snorkel són molt més cares que les que ofereixen a Coral Bay; 25 ringuits per persona tot el matí amb la màscara i el tub inclosos.

Dormir a Long Beach és més barat però més sorollosa si s’està a peu de platja.

A l’entrada de Coral Bay hi ha el resort Ombak on cada nit ofereix pel·lícules a la fresca en pantalla gran.

A mig camí entre Long Beach i Coral Bay hi ha l’Ewan’s cafe, un lloc agradable amb la millor wifi de tota la illa, bons plats occidentals i malais, i uns batuts boníssims.

Per veure els bebès taurons cal anar a Long Beach i vorejar nedant les roques que queden a mà dreta, requereix paciència, silenci, calma i sort! Abans d’arribar a l’extrem se n’han d’haver vist. A Coral Bay, endinsant-se a la costa cap al sud també n’hi ha però nosaltres no en vam veure.

A les Pulau Perhentians no hi ha ATM així que cal portar la cartera plena.

Pulau Kapas

El vaixell des de Meleka ens va valdre 35 ringuits anar i tornar (obert), pregunteu als locals que hi pugen què paguen perquè ens van intentar fer pagar 40. A la tornada ningú ens va demanar el tiquet.

Ens vam allotjar al KBC, el primer que trobes al baixar del vaixell. Molt recomanable. Hi ha bungalows en format dormitori, habitacions dobles amb WC pel mateix preu (40 ringits) i bungalows més propers al mar, més cars. Hi ha màscares de snorkel gratuïtes, pilotes de vòlei… Es pot fer servir la cuina per cuinar lleuger, l’ideal és portar menjar per fer esmorzars i aigua en garrafes perquè a l’illa tot és car. Ambient molt agradable.

De camí a l’inici del Jungle Track hi ha un resort ple de palmeres carregades de cocos. Si es demana permís s’hi pot anar i fer-se amb uns cocos per menjar o beure, de franc!

Com a Pulau Perhentians tampoc hi ha caixers.

L’últim vaixell de sortida de l’illa és a les 16h, i a les 18h passa l’últim bus local de Meleka a Terengganu, en direcció nord. Aquest bus, de color groc, s’agafa a la parada de bus a la carretera principal de Meleka.

Advertisements

8 responses to “L’hora de la tortuga

  1. ¡Hola guapos! Por fin, me he puesto al día de vuestro recorrido desde Indonesia a Malasia. Como siempre he disfrutado con las fotografías y he hecho mi propio viaje virtual. “ESPECTACULAR” (Esta expresión se la he copiado a la Elia) jajaja. ¡Hasta pronto! El Indy os envía unos cuantos guau, guau, guau……

    • Tanta isla y islita seguro que tenéis un buen lío en la cabeza…. Pero ya no queda mucho para la vuelta así que ya os acabaremos de contar en persona todos los detalles. Muchos besos a los 3!!

  2. Quina aventura més emotiva amb tanta i tan bona gent. les fotos precioses semblen irreals, penen so aixo és de pel·lícula no pot ser de veritat. Només amb aquest tros de món ja val la pena viatjar.
    Estic molt orgullosa que hagi-ho tingut aquesta bona experiència.

    • La veritat és que moltes vegades ens quedem més amb l’experiència i la gent amb qui hem compartit una mica del nostre camí que amb el lloc ensí, però en aquest cas va donar la casualitat de convergir ambdues parts i això fa que recordem aquells dies com uns de molt especials dins el viatge.

  3. Grans experiències! Efectivament, quan s’ajunten un bon lloc i gent maca, l’equació resulta perfecte!!

    I sí, donem fe dels excel.lents batuts a l’Ewans! Vam provar el d’Oreo i el de Mars… Yummy!!

    Petonets, parella.
    C.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s