Singapur, ciutat gran país petit

Singapur era un altre destí que no teníem previst, una vegada més ens vam deixar endur per l’improvisació i per tal com bufava el vent. Va ser a Indonèsia hores abans de pujar al volcà Bromo que vam conèixer al Lester i la Charmain, una agradable i jove parella de Singapur amb qui vam compartir bones estones i que ens obrien les portes del seu petit país si mai decidíem visitar-lo. Doncs bé, ja estàvem a Malàisia i potser mai tornaríem a estar tan a prop de Singapur, a dos autobusos i poques hores, i allà ens esperava la Charmain per fer-nos d’acompanyant i guia tot un dia sencer. A més, ens allotjàvem de couchsurfing a casa la Lee i l’Ang, una família xinesa, molt simpàtica i també molt peculiar!

Un cap de setmana a Singapur, un petit país que és gran com una ciutat, (uns 50Km de llargada  i 697 Km quadrats), una de les economies més pròsperes del món, amb una població majoritàriament xinesa però culturalment molt occidentalitzada, amb una democràcia rígida i controlada per un partit familiar legalment escollit, i amb un cos de lleis que busquen assegurar l’orde social, l’estabilitat i les bones maneres. Singapur és també molt ciment, edificis i gratacels, una autèntica jungla de formigó on els amants de la natura s’hi poden sentir derrotats.

La primera nit a casa la Lee i l’Ang no la vam aprofitar per descansar tant com voldríem, com sovint passa amb els couchsurfings no es tracta d’arribar a casa dels hostes i dir holabonanit i anar a dormir. Ells volen saber de tu, quins plans tens, compartir i conversar abans no et deixin voltar per casa seva i per la seva vida com un membre més de la família, és lògic. Així que la primera nit es va allargar una mica entre fotos del viatge a Suïssa de la filla de la Lee, lliçons sobre meditació i budisme de l’Ang a l’Aitor i possibles plans per l’endemà. Se’ns van fer les tantes!. Quan ja dutxats i relaxats per fi vam caure al llit quedar-se adormit va ser un obrir i tancar d’ulls… havia estat un dia molt llarg com tots els què et porten canviar de país i creuar de nou una frontera.

L’endemà vam esmorzar en família i també en família vam pujar al cotxe familiar per visitar el Changi Museum, un museu una mica apartat del centre de Singapur en memòria d’aquells ciutadans que van patir la invasió japonesa durant la Segona Guerra Mundial i al camp de concentració que duia el nom de Changi. Vam aprendre força sobre Singapur i la seva història i ens vam deixar endur per la duresa que comporta endinsar-se en aquells anys salvatges de guerra, conflicte i incertesa. Era una visita no programada, però que agraïm molt a l’Ang i la Lee, una bona lliçó de vida i d’història abans d’entrar a fons a la moderna Singapur.

Singapur multilingüe. En anglès, xinès, malai, indi i japonès!

Singapur multilingüe. En anglès, xinès, malai, tamil i japonès!

Amb els nostres "couchs", la Lee i l'Ang

Amb la Lee i l’Ang

Després de la visita al museu era l’hora de fer un mos més consistent que el lleuger esmorzar de recent llevats. Ens van portar a un food court molt animat, un espai ple de locals de menjar i terrasses on seure i triar d’aquí i d’allà fins quedar plenament saciats. Allà comencem a reconèixer el perquè els singapuresos estan tan orgullosos del seu menjar i el perquè discuteixen als malais quin país ofereix més i millors opcions culinàries. L’estona que compartim menjant i xerrant ajuda a afinar la nostra oïda a l’anglès de la nostra família d’acollida, al principi patíem una mica. L’anglès és la llengua oficial de Singapur i tothom la parla, però a Singapur són majoritàriament xinesos i parlen també el xinès mandarí, la Lee i l’Ang tenen un parlar molt ràpid i amb un accent xinès molt marcat, de fet el singapuresos diuen que ells parlen singlish, un anglès amb accent xinès i amb unes expressions úniques, tot un nou repte lingüístic per a nosaltres però que anem solventant a poc a poc!

Típic "food court"

Típic “food court”

Ens acomiadem de l’Ang i la Lee fins al vespre, nosaltres tenim una cita amb la Charmain que ens espera a la parada de Chinatown. Amb la Charmain passejarem per la ciutat i ens farem una idea de com de moderns i orgullosos es senten els seus ciutadans del país que tenen, el qual consideren un oasi enmig d’un sud-est asiàtic molt més caòtic i subdesenvolupat. El cert és que la ciutat, el país, és modern i ordenat, amb bones infraestructures, amb gent educada i formada, és una societat plenament del primer món amb una cultura que mescla hàbilment occident i orient. També en política i democràcia. Viuen en una democràcia i poden votar les seves opcions polítiques, però reconeixen que els mitjans de comunicació estan controlats i en certa manera censurats, i el partit al poder porta governant el país des de fa més de 50 anys, de pare a fill. Però el país funciona, hi ha feina, tothom menja, tothom vesteix i té un sostre on dormir, la gent nota el progrés i a tothom li està bé que, a canvi, se’ls negui el dret a vaga o que la pena de mort estigui vigent. La ciutat-estat de Singapur funciona. Però com dèiem, amb la Charmain passejarem per la ciutat, primer pel Chinatown més net i ordenat que hem vist fins ara, després coneixent de ben a prop el temple budista amb la relíquia de dent de Buda, un temple renovat i molt luxós amb cinc plantes i un museu sobre la vida de Buda i el budisme arreu del món.

Temple xinès a Chinatown

Temple budista a Chinatown

A l'interior del temple molta gent resa

A l’interior del temple es reciten els sutra budistes durant hores

P1180603

P1180611

P1180623-001

IMG_4993

P1180626

Figura a l’interior del museu

Sortint del temple és l’hora de veure Singapur des de ben amunt així que la Charmain ens porta fins a la planta 50 de l’edifici The Pinnacle@Duxton per tenir una de les vistes més espectaculars de Singapur, amb el port per una banda i els altíssims gratacels pels voltants.

Els condominis contrasten amb els edificis colonials

Els condominis contrasten amb els edificis colonials

P1180659

P1180661

Tanta alçada ens fa venir gana així que fem camí i en un moment estem de nou fent l’asiàtic amb els chopsticks (palillos) a les mans i endrapant menjar exòtic i vegetarià d’un dels molts food courts que es poden trobar a la ciutat.

I de metro en metro ens plantem a Marina Bay Sands,  zona moderníssima amb un hotel imponent en forma de vaixell sobre tres pilars i un casino super luxós que en el seu moment va generar un seriós debat a Singapur sobre si era apropiat o no per al país. Seguint a la Charmain ens enfilem fins l’última planta de l’hotel com aquell qui no vol la cosa per de nou tenir unes vistes espectaculars de la ciutat i veure com s’ho passa de bé la gent amb molts diners que es pot pagar una habitació amb dret a piscina amb vistes sobre Singapur. Decidim que veurem la posta de sol des d’aquest lloc privilegiat així que mentre fem temps ens apropem als Gardens by the bay i al Marina Barrage, nous espais de la ciutat que busquen integrar la natura en aquest univers d’edificis i ciment. El lloc és força futurista i als tres ens recorda la pel·lícula Avatar.

Pujant a l'últim pis de l'hotel

Pujant a l’últim pis de l’hotel

La piscina només és pels de l'hotel

Una piscina amb molt bones vistes

P1180697

P1180689

Als “Gardens by the Bay”

P1180715

Abans que marxi el sol ja som de nou a la planta mirador de l’hotel per gaudir de nou de les vistes i del luxe que no tenim, i ens diem allò de “quan tinguem molts diners ens pagarem una nit en un hotel com aquest”.  Ho diem sabent que no és veritat, que mai no tindrem molts diners i que en cas que els tinguéssim tampoc els gastaríem aquí. Tampoc creiem que els gastaríem al casino que visitem a les plantes inferiors ni a les immenses galeries comercials que omplen els espais d’aquest complex. Nosaltres ens deixem portar per la Charmain, escales amunt i escales avall mentre xerrem i ens expliquem la vida com si fóssim amics…. de tota la vida, també hi ha temps per descansar una estona i menjar alguna cosa mentre observem com es fa de nit a Singapur. Fem una passejada pel pont The Helix dissenyat en forma de ADN i esperem amb la resta de turistes a que comenci un espectacle d’aigua i música molt prometedor però  força decebedor. Ja se’ns fa tard i el dia ha sigut llarg, estem cansats i tampoc volem arribar molt tard a casa de l’Ang i la Lee. De camí al metro ens aturem a veure i escoltar un concert en viu, sembla ser que hi ha un festival de música i la ciutat és plena de gent jove omplint els carrers. És un fantàstic final per a un dia molt complet, ja només ens queda acomiadar-nos de la Charmain i, per suposat, convidar-la a casa nostra quan amb en Lester decideixin fer un tomb pel nostre país. Us esperem!

P1180751

Enormes centres comercials

Enormes centres comercials

Venècia dins d'un centre comercial, per flipar...

Venècia dins d’un centre comercial, per flipar…

Se'ns fa de nit

Se’ns fa de nit

L’endemà visitem Singapur sols i pel nostre compte. Ens ho prenem amb calma, molta calma, primer de tot hem d’aprofitar l’esmorzar que ens ha deixat preparat la Lee; te, KitKat de menta, pa de motlle de plàtan i muesli en sobres, tot molt curiós. Després ens cal relaxar-nos una mica així que ens posem els banyadors i obrim la porta del menjador que du directament a la piscina comunitària. La piscina és enorme i estem absolutament sols, l’aigua és netíssima, bufa un ventet suau i el sol ens escalfa, què més es pot demanar?

P1180793

A una de les piscines de casa la Lee i l’Ang

Hi estem tan bé que pensar en posar-nos en marxa per caminar la ciutat ens fa una mandra important… però a Singapur encara hi tenim coses per veure així que ens l’espolsem i ens vestim per no fer tard amb la Lee. Hem quedat amb ella per dinar, ens passa a buscar en cotxe per casa i ens porta a l’IKEA, sí, aquí també tenen Ikea i els encanta. Dinem de nou en un foodcourt molt econòmic força ràpid perquè ella ha de tornar a la feina. Nosaltres agafem bus i metro i ens plantem al centre de la ciutat. El dia s’ha espatllat i ens plou però no ens impedeix visitar el Merlion Park, aquí hi ha l’escultura de la Merlion que representa un lleó amb cos de sirena o una sirena amb cap de lleó, com preferiu. Es diu que mentre de la Merlion hi surti aigua la ciutat de Singapur estarà segura, de moment tot controlat! Caminem i ens perdem, però això ens ajuda a conèixer una mica més la zona de l’esplanada amb les vistes de la badia de fons.

Merlion, el símbol de Singapur, amb l'hotel "Golden by de Bay" al fons

Merlion, el símbol de Singapur, amb l’hotel “Marina Bay Sands” al fons

Aprofitem que plou i ens decidim per visitar el recomanat Museu de les civilitzacions asiàtiques, el disfrutem i aprenem força, ens hi estem un parell d’hores fins que sortim a respirar i a passejar una estona més per la vora del riu entre edificis antics, nous i restaurants. Abans de tornar a casa la Lee ens apropem al barri indi que com sempre ens rep amb música, colors i olors ben diferents i especials. Allà hi sopem i també ens acomiadem de Singapur. L’endemà tornem a volar, deixarem la moderna i neta Singapur i caurem en un univers totalment diferent, a Myanmar, l’antiga Birmània!

Fins i tot a la vora del riu s'hi troben escultures originals

Fins i tot a la vora del riu s’hi troben escultures originals

P1180831 P1180835

Little India

Little India

P1180841

Un comiat de Singapur ple de color

Advertisements

2 responses to “Singapur, ciutat gran país petit

  1. Apa!!!, he descobert que Sigapur val la pena de veure encara que no tinc clar si aquest petit pais dona per estar-hi molts dies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s