Caminant Myanmar

La nostra següent parada és Kalaw, un poblet al mig de la muntanya, punt de partida de molts trekkings per la zona, exactament allò que necessitem després de 3 dies de ciutat. I de nou aprenem una cosa nova sobre Myanmar, el dia que toca canviar de “camp base” comporta esgotament… No és pel transport en sí, els autocars són correctíssims i si pagues un parell d’euros més per la tarifa VIP tens manta, beguda, menjar, butaca reclinable, coixí i fins i tot raspall i pasta de dents. Però durant tot el trajecte has de suportar els musicals o les series d’humor made in Myanmar a la TV, quasi sempre a uns nivells de decibels per sobre dels estrictament recomanables. A part d’això has de sobreviure a les gèlides temperatures de l’aire condicionat dignes de la 4a glaciació, incompressible… I per si no fos poc tens un 90% de possibilitats d’arribar a la teva destinació a les tres de la matinada (encara que t’hagin confirmat 3 persones diferents que arribaries a les 6am), vinguis d’on vinguis i vagis on vagis, de nou incomprensible.

Així arribem a Kalaw, a les 3am, rebentats, congelats, adormits, amb un raspall de dents a la mà i sense saber on carai caure morts la resta de la nit. Però com a quasi qualsevol lloc del sud-est asiàtic la gent que viu del turisme controla i coneix perfectament la situació del turista, així que només baixar de l’autocar ja tenim un noi molt maco amb un anglès perfecte esperant-nos per oferir-nos un hotel on acabar de passar la nit i fins i tot la possibilitat de començar el trekking l’endemà mateix amb els guies de la seva agència, no gràcies, demà dormirem molt… Us podeu imaginar la situació, pugem dalt d’una espècie de camioneta amb bancs, anant en plena nit cap a no sabem on, arribant a un hotel, llevant a la pobre senyora (ho deu fer cada dia), negociant en veu baixa el preu per almenys les properes 5 hores i caient rendits a l’habitació doble amb WC, TV , esmorzar completíssim (segons la senyora) i més econòmica que pagarem al país (10$), està clar, sempre amb la condició de no dir el preu acordat a ningú. I així va ser, l’endemà ens esperava el millor esmorzar inclòs que ens han servit mai durant tot el viatge, jo que arrossegava ja problemes de panxa i portava 2 dies menjant plain rice and plain roti, altrament dit; arròs blanc i pa indi, em vaig fotre les botes, amb totes les conseqüències…

IMAG0067

I falten els xurros que ens els vam menjar en un plis!

Després d’atipar-nos de valent el noi de la nit anterior ja ens ve a buscar a l’hotel per explicar-nos totes les possibilitats que ofereix la seva agència, allà és quan s’afegeix a la xerrada el Thaís, un holandès de 20 anys pura energia i el Jeroen, un altre holandès de 26 curtit de voltar pel món en solitari durant els darrers 8 mesos, la combinació heterogènia més perfecta. Ideal, en un moment hem creat un grup de quatre amb les mateixes inquietuds i objectius; fer un trekking de 3 dies fins al Llac Inle. Després d’informar-nos a vàries agències i d’haver estat xerrant força estona sobre el país i la seva política amb el Robin, un guia indi d’un hotel proper, ens decidim per l’agència “Green Discovery“ on ens asseguren la possibilitat de poder sortir l’endemà mateix, de ser només quatre els components del grup i de dormir la primera nit en un poblat fora de la típica ruta turística. Ens convencen i ens agraden, tant ells com el preu.

Però aquella tarda es comencen a torçar les coses, l’Aitor no està massa fi i augura un principi de febre, així que la volta pel poble l’acabo fent sola mentre ell s’està a l’habitació mig dormint. Que n’és d’estrany caminar sol pel món quan portes els darrers nou mesos amb algú les vint-i-quatre hores del dia!

Petita stupa

Petita stupa a Kalaw

P1190051

Els guardians

P1190057

Queda clara la fruita predominant de la zona…

P1190059

La tanaka que es posen a la cara els protegeix del sol i a més va bé per la pell

De camí a un monestir

De camí a un monestir

Els monjos estan enfeinats

Els monjos estan enfeinats

P1190076

P1190084

P1190085

El daurat és el color predilecte dels burmesos

Guardant la porteria

Guardant la porteria

P1190101

P1190102

Abans d’entrar als monestirs ens hem de descalçar

Malgrat les meves insistències l’Aitor vol marxar de trekking l’endemà, està a 37.1 i això només vol dir una cosa, que segurament la febre li acabarà pujant tard o d’hora, ens arrisquem, l’Aitor amb febre i jo amb la panxa així així… L’endemà a les 7am tornem a gaudir del fantàstic banquet i tenim la motxilla petita pel trekking preparada, les grans ens la duu l’agència fins al Llac on hi arribarem l’últim dia.

P1190119

Feinejant els camps d’arròs

Es nota l'estació plujosa

Es nota l’estació plujosa

P1190123

Terrasses i terrasses d’arròs preparades per ser sembrades

P1190130

Foto de rigor

P1190148

Aquí n’hi ha un que viu bé perquè tots els turistes que passen pel restaurant li fan mimos

P1190149

Vistes des del restaurant nepalí on dinem

Després de dinar se’ns posa a ploure, ja ho sabíem, és uns dels riscs de moure’s per aquestes terres en època de pluja, però això no impedeix que quan arribem a un petit poblet situat al mig del no res una munió de nens apareguin corrent a rebre’ns pels carrers empedrats i molls, sense demanar-nos res, simplement saludant-nos, cridant Mingalaba! (Hola en burmès) i mostrant-nos els seus millors somriures.

Corre que hi ha fotos!!!

Corre que hi ha fotos!!!

P1190152

P1190156

P1190159

Ens hem decantat per fer una ruta una mica més llarga, caminem unes 7 hores al dia, però menys turística i amb més entorn natural, i malgrat que arribem al nostre primer allotjament baldats l’esforç està valent molt la pena.

Stand by me

Stand by me

P1190180

Norbert, el guia, i l’aprenent.

P1190183

El segon dia ens envolta un paisatge i ambient rural.

P1190184

P1190189

Ja queda poc per arribar!

Ja queda poc per arribar!

Passem la nit en un poblat on només nosaltres recordem al món occidental, la casa que ens acull ens prepara el sopar en el foc de llenya que té al terra de la cuina, mentrestant nosaltres descansem en els matalassos que ens han facilitat (recordant de no estirar-nos amb els peus en direcció al buda que presencia l’escena) i a l’Aitor li comença a pujar la febre. El sopar el fem en una tauleta baixa a la mateixa sala on dormim, asseguts a terra, i aprofitem l’estona per parlar sobre els costums del país amb el Norbert  i l’aprenent de guia, però el malestar em fa deixar el sopar a mitges i recargolar-me al llit, quin mal de panxa! Passem la nit com podem, l’Aitor a 38 de febre i jo corrents un parell de vegades cap al WC (= forat al terra) situat al darrera de la casa, encara no sé com he aconseguit arribar-hi…

El gat sopa primer

El gat sopa primer

P1190208

Aquí passarem la nit

 L’endemà  sembla que ens trobem una mica millor i mentre esperem l’esmorzar contemplem les escenes quotidianes d’un diumenge qualsevol en un poble burmès d’una ètnia que no recordem. A les 7am tots els nens ja estan al carrer jugant a jocs molt diversos, uns juguen a fer punteria amb gomes elàstiques, uns altres a peu coix a una mena de “xarranca” i els més petits s’ho miren o gaudeixen des de les alçades pel simple fet d’anar penjats de l’esquena dels germans grans. També n’hi ha que es dutxen a la font o qui li toca portar els bous a pasturar encara que sigui dia festiu.

P1190215

Una mirada diu més que mil paraules…

Jugant a gomes

Jugant a gomes

P1190233

Dutxes a la font

Dutxes a la font

El dia d’avui el passem caminant per paisatges espectaculars, sembla que som els únics en fer aquesta ruta perquè des d’ahir a l’hora d’esmorzar que no ens trobem a cap més viatger. Travessem camps d’arròs i conreu, petits poblets, basses amb búfals banyant-se i monestirs plens de petits monjos vestits amb les seves túniques vermelles, tot molt idíl·lic, fins i tot el dinar ens el prepara el Norbert i el “pequeño Padawan” en una altra casa amb la cuina de llenya i de nou tenim una estona fins l’hora de dinar per gaudir dels nens enfilant-se als arbres i jugant a baldufes en els carrers polsegosos.

P1190250

Bany matiner

P1190247

Se’t nota que gaudeixes!

4-3-2-1 és la seva tàctica

4-3-2-1 és la seva tàctica

P1190262

Fa calor!

Quina calor…

P1190305

Bon dinar per recuperar forces

Després de dinar l’Aitor està a 38.5, bull, jo segueixo fluixa de l’estómac, el Jeroen tampoc es troba bé i el Thaís amb els peus plens de butllofes decideix seguir el camí en xancles, fet que el fa caure tan alt com és i fer-se una bona ferida al genoll.  Quin percal… Què deu està pensant el guia…

P1190254

P1190312

Contrast

P1190253

P1190252

Camps de patates arreu

P1190251

El tercer dia cau en dilluns fet que ens permet veure tota la munió de nens del poble ben vestits amb els seus uniformes blancs i verds, les galtes pintades de tanaka i les seves bosses de mà de colors llampants disposats per començar una nova setmana escolar, fins i tot des del carrer els sentim recitar una i una altra vagada les lliçons que segurament els preguntaran uns minuts més tard a l’escola. D’altra banda els homes i les dones tallen bambús, treballen els camps, porten carros tirats per bous o passen el dia a les paradetes de queviures servint te als turistes que passem caminant per davant amb cara de cansats. Tots tenen feina a fer, però quan ens veuen passar no dubten en mostrar-nos un somriure mentre ens reciten un alegre Mingalaba! que nosaltres els retornem ben contents.

P1190234

P1190293

P1190317

P1190322

P1190325

Descansant a l’ombra d’un Baynan, l’arbre on va restar Buda fins assolir la il·luminació

P1190329

L’última part del trekking acaba al Llac Inle, famós per les seves cases de fusta sobre pilars, els horts flotants i els pescadors que remen les seves barques amb una sola cama mentre amb les mans recullen la xarxa. Però estem cansats, enfebrats i amb totes les bateries esgotades, les de les càmeres i les nostres, així que les fotos que tenim no són les millors que podíem haver pres… Tot i així som conscients de la bona experiència que hem viscut (al final només ens ha plogut dues hores el primer dia i no se’ns ha enganxat cap sangonera),  del gratificant contacte que hem pogut tenir amb la gent local i la natura i que amb el temps recordarem aquests tres dies com uns dels millors del nostre pas per Birmània, sens dubte, llàstima que no ho haguem pogut viure en les millors condicions possibles.

P1190370

Al mig del llac hi ha un poble sencer

Dones girafa

Dones girafa

P1190368

Ens deixem portar…

Els següents tres dies els passem a Nyaungshwe, el poble situat a la vora del Llac Inle, l’Aitor decideix passar-me la febre i recuperar-se força, compartir és viure… però es veu que tothom està igual, parlant amb altres guiris a l’hora d’esmorzar ens adonem que quasi tothom ha estat o està amb febre en aquells moments, que fort! Què li passa a Myanmar? És l’aigua? El menjar? Els aires condicionats? No ho sabrem mai. Trampegem com podem i aprofitem que dormim en una bona habitació doble per mirar alguns documentals que tenim baixats i voltar una mica pel poble i els voltants quan ens trobem millor, però amb la primera marxa posada, que encara ens queda molt país per endavant i el volem seguir gaudint.

Molt tranquils

P1190432

Monestir a Nyaungshwe

P1190438

P1190441

P1190428

Dia de mercat

Al mercat

Fregint més tofu

Visitem una “fàbrica” de tofu

P1190419

Galetes d’arròs

P1190411

Pastissos

P1190410

Trobem el petit Buda

P1190376

Fem amics en un monestir budista

P1190399

P1190402

Dades pràctiques

Allotjament

  • A Kalaw; “Paradise Hotel”. Demanen 20$ per l’habitació doble amb dos llits, WC, TV i esmorzar inclòs, però es pot negociar.
  • A Nyaungshwe; “Little Inn”. Demanen 20$ per l’habitació doble amb WC, ventilador i esmorzar, però es pot treure per 18$ la segona nit.

Trekking

Amb l’agència “Green discovery”, vam negociar el preu de 37,5 dòlars per cap (essent només 4) els tres dies amb totes les dietes, l’allotjament, el trasllat de les maletes, la barca de l’últim dia pel Llac i el servei dels guies. No inclou l’entrada al Llac (10$). Vam anar amb un guia, el Norbert i un aprenent de guia de 18 anys, molt recomanables. Menjar bo i abundant, fins i tot es van adaptar a la nostra dieta vegetariana.

Pel trekking és recomanable anar amb bon calçat, un paraigües en temporada de pluges, lot i pantalons llargs per evitar les sangoneres. Als allotjaments et donen matalàs i manta, per tant és ideal dur un sac-llençol i si es té mosquitera millor, tot i que només la vam fer servir la primera nit. D’aigua i snacks se’n pot anar comprant pel camí.

Hi ha trekkings de diferents dies i dificultats, circulars començant i acabant a Kalaw o de dos dies en comptes de tres fins al Llac.

Anuncis

6 responses to “Caminant Myanmar

  1. ¡¡¡Ohhh!!! como me ha gustado vuestro “Caminant Mayanmar” los ojos y la sonrisa de los niños pura inocencia, los perros resignados, buscando caricias. Que poco piden aquellos que tienen tan poco.
    ¡Hasta muy prontooooo!

  2. M’ha encantat tota l’explicació i les fotos són genials, l’únic que no surt és la febre i el mal de panxapero me’ls imagino. Quina mal sort després de tants mesos de viatge, sense cap enfermetat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s