Budes i temples a milers

Fullejant la guia de Myanmar que vam trobar a l’hostal de Yangun hem sentit curiositat per Pindaya, un petit poble amb un atractiu molt curiós; una gran cova plena de budes, milers de budes. Nosaltres volem arribar a la famosa Bagan i Pindaya ens ve de camí així que ens decidim a fer-hi una nit i visitar la cova dels budes. Arribar-hi ens demana 3 hores i una petita aventura de transports. Primer agafem un pick up, una mena de tricicle amb motor que arrossega un remolc amb seients des del mercat central de Nyangshwe que entre bots i salts i salts i bots ens deixa davant d’una agència de viatges on se suposa ha de passar un autobús en poc menys d’una hora, però veiem que van passant altres pick up o similars tipus furgoneta oberta amb més potència i també més carregats de gent i que es dirigeixen en la mateixa direcció on anem nosaltres, així que en parem una alçant la mà i ens hi encabim com podem. Després d’una hora botant sobre el terra metàl·lic de la furgoneta arribem al següent poble, esperem una hora més i agafem un últim transport fins a Pindaya, aquesta vegada és un autobús petitet tancat, una mica més còmode que l’anterior (bàsicament perquè té seient), però igual de pintoresc ja que va carregat fins dalt de menjar, tant per dins com per fora, i de gent és clar. Compartim el trajecte al costat d’un senyor gran que només té una mà i un nen d’uns 5 anys que deduïm deu ser el seu nét, al nen li toca seure just al darrera, a la part del maleter, a sobre d’un sac d’arròs, i l’avi de tant en tant compra menjar per la finestra a les venedores ambulants, ens n’ofereix a nosaltres i després li dóna al nét. Així és com descobrim una espècie de galetes fetes amb crispetes boníssimes. Nosaltres que també portem alguna cosa per picar els hi oferim. És curiós com situacions d’aquestes es produeixen sense paraules, l’única comunicació es fa amb el llenguatge visual i gestual i tothom s’entén, no cal res més. Un somriure i endavant!

Dins un "pick up"

Cap a Pindaya!

La pluja ens ha fet companyia gairebé tot el dia, si és que és època de monsons! Però quan arribem a Pindaya ja només cauen quatre gotes i brilla el sol, ens hem acostumat a aquests canvis de temps, a vegades plou una mica, però després acaba sortint un sol espectacular i no passa res, un paraigües ho soluciona tot. No canviaríem la pluja per una munió de turistes per res del món, visca les temporades baixes!

A Pindaya hi ha arbres enormes!

A Pindaya hi ha arbres enormes!

Estupa a Pindaya

Estupes a Pindaya

Pindaya és un poble no massa gran, amb un atractiu turístic molt concret i amb una oferta d’allotjament limitada a tres o quatre hotels i cap guesthouse o similar, poca competència, això fa que els allotjaments siguin cars de nassos! Però no hi ha més, preguntem a l’hotel més econòmic i regategem tant com podem. Al final ens toca pagar 20$ per una habitació doble i sense esmorzar, una flipada de preus molt pròpia dels hotels a Myanmar. Ens instal·lem a l’hotel i de seguida ens posem en marxa, no hi ha temps per perdre, ens creuem amb nens en bici, arbres banyan immensos i homes i dones que tornen cansats de treballar els camps que envolten l’àrea de Pindaya. Seguim el camí i arribem al peu de les escales que duen a la famosa pagoda i cova de Shwe Oo Min. Centenars d’escales que no s’acaben mai, ens recordem de Machu Pichu i els inques i la seva obsessió per les escales i amb un somriure a la boca els maleïm una mica, només una mica. Després de mitja hora pujant escales arribem a l’entrada del temple on ens hem de treure les sabates i acabar de pujar unes desenes d’escales més per arribar a la cova. L’esforç valdrà la pena, a més a més estem sols i podem gaudir-ho sense cues i fer fotos sense amagar els espontanis. En la vida havíem vist ni veurem tantes escultures de budes juntes, milers, més de 8700 escultures de Buda de totes les mides, majoritàriament daurades però també negres, blanques, grans i petites, de fusta, d’alabastre, de marbre… Totes les figures han estat donades pels peregrins que durant segles i encara ara han visitat les coves cercant benaurança i suport a les seves creences i espiritualitat. A nosaltres ens resulta un lloc molt curiós i alhora ben extravagant. El nombre de figures és aclaparador i, permeteu-nos-ho, també absurd, però és bonic de visitar i hi passem una estona distreta perdent-nos pels laberíntics passadissos. Acabem de fer unes poques fotos aprofitant que ningú vigila; a l’entrada et fan pagar per poder fer fotografies a l’interior de la cova, però hem seguit fidels al lema “millor demanar permís que demana perdó” i després, com acostuma a passar a Myanmar, ningú s’encarrega de controlar o vigilar que ho compleixes.

Unes escales de no res...

Unes escales de no res…

També uns pocs budes...

També uns pocs budes…

P1190484

La baixada és més agraïda, però no ens podem entretenir perquè és l’hora dels mosquits, així que camina que caminaràs i arribem al poble que ja es fa fosc, decidim fer un cop d’ull a la guia i sopem en un bar-restaurant molt econòmic, en mitja hora ja som a l’hotel rendits al llit gaudint de “la nostra nit d’hotel”, ni guesthouse, ni hostal, hotel de veritat, fins i tot ens trobem un puret de cortesia i sabonets!

L’endemà toca desplaçament i del bo, volem arribar a Bagan que segons els nostres càlculs queda a unes 7 hores de Pindaya. Cap problema, tenim tot el dia i molta paciència apresa, tot i així ens hem d’espavilar perquè no trobem busos directes de Pindaya a Bagan, les opcions passen per agafar un bus local que ens deixi en un poble a mig camí i allà trobar un altre mitjà de transport fins a Bagan, no saps com però sempre tot acaba sortint d’una manera o altre, arribes a la teva destinació més tard o més d’hora, més perjudicat o menys i amb més o menys diners a la butxaca. Però serà un dia dur. El recorregut fins a Bagan el farem en un bus atrotinat ple de caixes, sacs, trastos i gent, amb seients petits on no hi caps i no hi pots recolzar el cap, seients improvisats sense espai per la comoditat… i molta calor, la calor de Myanmar. Però aquí estem, amb la gent birmana compartint un viatge únic i molt econòmic. El trajecte ens ha costat una misèria, i gràcies al conductor i l’ajudant amb qui hem intercanviar unes poques paraules i somriures ens hem pogut estalviar la tassa turística d’entrada a Bagan, 15$ dòlars tu! Un premi inesperat. Tot ha estat molt ràpid i surrealista. Al apropar-nos a Bagan el conductor ens crida i ens fa entendre que ens amaguem, que ens estirem i tapem amb unes jaquetes. Nosaltres no entenem res, només els fem cas i especulem què carai passa. Uns pocs minuts d’incertesa i sospita… i ja ens avisen que podem alçar-nos. Ens expliquen com poden amb unes poques paraules en anglès que a l’entrada de la ciutat hi ha controls policials que aturen els autocars i transports amb turistes per fer-los pagar la tassa turística. Som els últims passatgers i el bus acaba el trajecte allà, així que ens acosten a l’hotel i s’esperen que tinguem habitació i tot estigui correcte. Davant de tots aquests privilegis que ens han ofert sense demanar res a canvi els hi volem donar una propina però no l’accepten pas. És ben bé que els burmesos es guanyen a pit la bona fama que tenen! Entre una cosa i l’altra arribem a Bagan 8 hores després, ha costat, però ja som a la ciutat dels 4000 temples!

El nostre transport, un d'ells

El nostre transport, un d’ells

Ja instal·lats sortim a respirar l’ambient més immediat i veiem que hi ha una gentada que es va aplegant pel carrer principal davant l’hotel. Hi ha banderes i molta il·lusió. Què passa? Té res a veure amb els cotxes amb banderes que hem anat trobant de camí a Bagan? Si és que estem de sort… aquesta mateixa tarda està prevista l’arribada de l’Aung San Suu Kyi ! Ara entenem tanta expectació. És difícil d’explicar i fer justícia a la figura de Aung San Suu Kyi en tan sols unes poques línies. No només és la filla de l’heroi nacional i defensor de la independència de Birmània, el general Aung San, que va alliberar el país dels anglesos primer i dels japonesos després, també és la líder del partit Lliga Nacional per la Democràcia (LND), partit polític que fa dècades que lluita i lidera l’avanç de Birmània cap a un estat democràtic, enfrontant-se al règim militar que governa amb mà de ferro, violència i corrupció, i que va condemnar-la a arrest domiciliari i a l’aïllament durant 15 anys, d’ençà el 1990, any que el LND va obtenir una victòria aclaparadora a les eleccions generals. La seva lluita tenaç i pacífica per la democràcia i la defensa dels drets humans la va fer mereixedora del Premi Nobel de la Pau, premi que van haver de recollir el seus fills. I allà estem nosaltres entre burmesos il·lusionats i expectants de totes les edats, banderes vermelles i altres turistes curiosos igual de sorpresos de tanta sort i privilegi. L’Aung San Suu Kyi i els seus han trigat a passar però l’espera ha valgut la pena, l’hem vist somrient, saludant i aclamada per un poble que majoritàriament l’admira i la respecta. Malauradament la nostra càmera s’estava derrumbant per moments i no funciona com cal, de manera que no va respondre com calia a l’històric moment… La càmera de fotos estava una mica com nosaltres, una mica cansats i amb menys energia que fa uns mesos.

El gran moment es fa esperar

El gran moment es fa esperar

Tots preparats

Tots preparats

Aung San Suu Kyi

Aung San Suu Kyi

P1190577

L’Antiga ciutat de Bagan va viure anys d’esplendor i prosperitat quan els seus reis, fervorosament convertits al budisme, emprengueren el projecte de construir una ciutat digne de Buda i el seu llegat. Entre els segles XI i XIII es construïren temples i més temples, tots ells plens de figures de Buda i de pintures murals explicant fets i tradicions del budisme. Dos segles i mig de fervor i falera constructiva que va decaure amb l’amenaça d’invasions mongoles i els enfrontaments entre els diferents regnes de Burma. Avui l’antiga Bagan és una ciutat emmurallada i una esplanada enorme plena de temples i estupes budistes també anomenada la ciutat dels 4000 temples. Es diu ràpid i quan penses en aquest sobrenom creus que deu ser una manera de dir que n’hi ha molts, però quan t’enfiles el més amunt que pots d’alt d’un d’aquests temples te n’adones que n’hi ha molts, diuen que més de 4000, és una bogeria, n’hi ha de totes les mides, de més petits i de més grans, de més nous, pintats i restaurats, a obres vista de totxana, alguns plens de turistes i d’altres de solitaris, alguns tancats i guardats d’altres plens de gent que hi dorm i hi passa el dia. Nosaltres, després de veure’n desenes i desenes ens enamorem dels petits templets enmig de la solana de Bagan, sense pintar, amb el seu color vermellós característic de la zona i el seu caminet de sorra al davant que sembla que et convidi a gaudir-lo només a tu, com si fes molt de temps que ningú hi hagués posat un peu. L’atmòsfera de l’antiga Bagan és la d’una ciutat antiga abandonada, una visió d’una esplendor passada, una obra arquitectònica i urbana ambiciosa i també desproporcionada.

Normativa per entrar als temples, sobretot no spaghettis!

Normativa per entrar als temples, sobretot no spaghettis!

P1190579

La daurada Schwezigon Paya

Ofrenes i pregàriies

Ofrenes i pregàries

P1190621

Milers de budes daurats

P1190640

Vora els temples sempre hi ha molt ambient

Quan dius "foto" apareixen nens de sota les pedres

Quan dius “foto” apareixen nens de sota les pedres

P1190768

Estaven vius no patiu

Estaven vius no patiu, hora de la migdiada, allà on caigui

P1190775

Algunes pintures tenen centenars d’anys d’antiguitat

P1190808

P1190790

Gaudint de la tranquilitat

Ajudant a encendre un encens

Ajudem a encendre un encens

P1190806

No aconseguim encendre l’encens, però tot i així el nen ens fa un preciós regal

P1190803

Descobrim que el nostre amic viu aquí, al costat del temple

Bagan el gaudim molt, passem dos dies amb les bicis llogades amunt i avall i un mapa que intenta situar, sense aconseguir-ho massa, alguns dels 4000 temples. Finalment decidim mirar endavant i perdre’ns pels camins de sorra que anem trobant i parar allà on més ens agrada però també intentant no perdre’ns res d’allò que ens diuen que és imprescindible. Una experiència inoblidable, sobretot pel fet d’haver-la viscut quasi en solitari, ja que al ser temporada baixa quasi no hi ha turisme i molts d’ells a més, opten per la via còmode de visitar els temples de manera organitzada.

P1190760

Perdent-nos a gust

P1190716

Sols a la gran esplanada de Bagan, serà per la temporada baixa?

P1190725

P1190710

P1190654

IMG_5308

Escoprí vs serp

Escoprí vs serp

P1190662

No estem sols

P1190749

No és mala idea la de passar les hores de més sol sota els arbres

Camins de terra infernals i bicis de passeig. Mala combinació

Camins de terra infernals i bicis de passeig sovint són mala combinació

P1190726

Botigueta improvisada de titelles

P1190741

Els temples blancs destaquen entre el rogenc paisatge

Acabem les dues jornades sencers i sobre rodes, hem tingut sort i no hem punxat ni se’ns ha tret o trencat la cadena i com la majoria de gent fa quan visita la zona ens decidim a pujar d’alt d’algun temple alt per veure la posta de sol. N’hi ha molts per triar i si et llegeixes la guia te’n recomana dos o tres precisament per la seva gran alçada, però què passa? Al estar recomanats tothom està allà, i el que havia de ser una romàntica posta de sol al mig de l’esplanada de Bagan es converteix en una munió de turistes armats amb les seves càmeres lluitant per aconseguir la millor foto. Ens en cansem ràpid, així que decidim provar sort i pujar a un temple qualsevol que trobem de camí a l’hotel on a dalt només s’hi veuen dues persones. Sembla un bon lloc per acabar la tarda i gaudir el moment i el lloc. Un noi ens explica que hem tingut sort perquè el temple s’ha reobert fa només tres dies enrere i per tant pocs saben que s’hi pot pujar, i és que realment som cinc allà dalt enfilats, alguns d’ells fotògrafs amb uns càmeres professionals, tots buscant la fotografia perfecta. Nosaltres més que immortalitzar el moment amb la nostra humil i cada dia més atrotinada càmera ens asseiem del costat oposat a gaudir de l’espectacle. Els núvols no ens han deixat veure una posta de sol de les maques maques, però el silenci, i tots aquests milers de temples als nostres peus ens fan sentir vius i molt lliures. Bagan ens transmet una mica de la seva màgia i del seu passat i nosaltres tan sols volem agrair el moment.

P1190816

P1190899

P1190890

P1190877

P1190819

Fent el Peter Pan

Fent el Peter Pan

IMG_5301

Adéu sol

IMG_5272

P1190902

Ja de nit baixem com podem per les escales interiors del temple, descalços i amb el llum del frontal a la mà intentant no trepitjar res massa desagradable i que ens faci córrer cap a l’hospital (si n’hi ha…), ho aconseguim i enfilem de nou dalt de les bicis per fer camí cap a l’hotel. Ha estat un dia rodó i ara de tornada a l’hotel encara gaudim de la foscor, l’agradable temperatura i els temples il·luminats que ens anem creuant, genial, només cal amanir-ho amb un bon sopar!

Advertisements

4 responses to “Budes i temples a milers

  1. Recoi amb els autobusos d’aquest país, tota una aventura.
    No sé si hi ha molta gent s’està morint-se de gana, pero temples i budes no hi falten, ressar segur que poden.
    En aquests països és d’admirar que hi hagi dones que lliutin pel que creuen just com l’ Aung San Suu Kyi., si aquí és difícil, imagineu allà.

    • A Myanmar la gent no es mort de gana, són humils, però la majoria viuen bé, del camp i la ramaderia, de fet molts no es queixen gaire per la dictadura perquè afirmen que mentre tinguin un sostre i per menjar ja estan bé.
      Xapó per l’Aung, només podem treure’ns el barret.

  2. Elia quim regal tan preciós et va fer el nen, segur que sempre ho recordaràs.
    Mai hagués pesant que en una ciutat poguessin abeura tants temples amb el seus corresponents budes.
    Quina sor coincidir amb la visita de Aung San Suu Kyi i comprovar l’admiració de la gent de Bagan per ella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s