Bye bye Mandalay

Bagan i els seus temples van ser una experiència fantàstica però ja tocava posar-se en moviment i encarar el nou destí. A Mandalay hi vam arribar un migdia calorós i cansat, d’aquells que t’animen a trobar hotel i no sortir-ne fins el vespre, quan corre l’airet i un breu passeig no suposa un esforç. Mandalay és una ciutat gran, amb més d’un milió d’habitants és considerada la capital cultural del país i, malgrat reproduir les deficiències d’altres ciutats del sud-est asiàtic, ofereix atraccions suficients per dedicar-hi un parell dies i és un bon enclavament des d’on visitar els pobles dels voltants. Aprofitem la primera tarda a la ciutat per caminar els carrers propers a l’hotel, planificar la visita dels voltants i preguntar preus als motoristes que s’ofereixen a portar-te als llocs més atractius de la zona. Aquell vespre sopem en un restaurant nepalí i fem un gelat asseguts al costat d’un monjo budista que supera la nostra golafreria amb un gelat de tres boles mentre xafardeja el seu smartphone últim model, tot un exemple de contenció del desig i les temptacions materials. El passeig també ens serveix per descobrir un hotelet que no surt a la guia i que per uns pocs dòlars menys ens ofereix habitació nova, neta, esmorzar inclòs i wifi, així que ja tenim hotelet nou per les dues nits següents.

El primer dia sencer a la ciutat l’aprofitem per visitar el turó de Mandalay. Hi arribem després de travessar mitja ciutat caminant a ple sol, rodejant l’inmens complex que és el Palau de Mandalay i aprofitant per visitar el Sanadamuni Paya, un temple i pagoda d’entrada gratuïta, a diferència de moltes altres atraccions “imprescindibles” de la ciutat, que  reuneix al voltant d’una pagoda daurada les 1774 stupes que guarden les tantes altres esteles de marbre que formen el llibre del Tripitaka.  El turó de Mandalay no impressiona, però sí ofereix unes bones vistes de la ciutat i el seu entorn, i tant de pujada com de baixada es visiten vàries pagodes amb les seves respectives figures de Buda que s’acumulen al llibre mental de records que anomenem “Myanamar, pagodes i budes fins l’avorriment ”. Les escales que duen fins el turó estan plenes de desenes de paradetes de souvenirs i venedors poc motivats que sense gaire esforç ni convicció intenten vendre’t des d’una samarreta a una ampolla d’aigua. Amb nosaltres no tenen gaire sort perquè només ens aturem quan veiem un gosset, que avorrit, ens permet unes carícies.

De camí al turó ens trobem amb aquest espectacle

De camí al turó ens trobem amb aquest espectacle

P1190925

Uns dels budes de les pagodes

Uns dels budes de les pagodes

P1190933

Sanadamuni Paya

La tornada al centre serà més lluitada perquè no volem desfer la caminada, i regatejar un preu just al àvids taxistes que esperen a peus del turó és una activitat tediosa. Decidim caminar un quants carrers i provar sort amb les pickup que van amunt i avall, ens costa una mica i hem de discutir preus amb algun espavilat, però finalment arribem a un acord i en 10 minuts ja som a prop de l’hotel. Necessitem una dutxa, descansar un ratet i sortir a sopar alguna cosa. Quan sortim veiem poca gent al carrer, alguns restaurants ens diuen que ja han tancat i al final del carrer unes tanques i uns policies uniformats per a la repressió ens fan sospitar que alguna cosa passa o ha passat. Finalment sopem en un petit restaurant dels que en som els últims clients del dia, allà ens assabentem que hi ha imposat un toc de queda a tota la ciutat com a mesura per evitar els enfrontaments entre la minoria musulmana de la zona i la majoria budista. Ens expliquen que un noi musulmà va agredir o abusar d’una noia budista i que això a desfermat tots els odis que existeixen entre aquestes comunitats. L’endemà parlarem del tema amb el motorista que ens porta a les afores de la ciutat, ell és budista practicant, i no li costa gens mostrar el seu odi cap a la comunitat musulmana de Mandalay i Myanmar, segons ells tots ells haurien de ser expulsats del país doncs Myanmar és budista, i prou, alhora que lloa l’actitud Israel cap a els palestins i justifica la violència i tal i tal… Nosaltres com sempre conversem amb diplomàcia i assumim que el conflicte religiós a Myanmar existeix.

Amb aquest motorista hem negociat un petit tour de tarda pels voltants de Mandalay. El matí l’hem aprofitat per escriure blog i publicar, com sempre anem molt endarrerits i disposar d’una bona wifi no té preu ni es pot desaprofitar. Enfilats els tres en una sola moto ens hem apropat al monestir Shwe In Bin, un monestir construït amb fusta de teca força impressionant i on hi tenim la sort de trobar els monjos resant. La visita al monestir és gratuïta i és una bona alternativa al més famós i visitat monestir de teca Shwenandaw Kyaung. Abans de pujar a la moto ens entretenim a mirar un partit de canball, un esport molt popular a Myanmar i al sud-est asiàtic, una mena de volei amb els peus que és juga amb una pilota feta de canya o plàstic. Els tios són uns artistes colpejant la pilota amb moviments super elàstics. Nosaltres ens trencaríem a la primera!

Monestir de teca

Monestir de teca

Jugant a canball

Jugant a canball

Pugem de nou a la moto i disfrutem observant la vida dels habitants de Mandalay ara que el sol ja baixa, homes i dones que tornen de la feina, dels camps, que s’aturen per comprar menjar de camí a casa a una de les moltes parades que omplen els carrers, que es relaxen i descansen el dia asseguts a un petita terrassa prenent un te o jugant a escacs. Nosaltres passem de llarg i saludem aquells motoristes que divertits ens saluden i somriuen al veure a dos occidentals pujats en una moto a tres. Abans que el sol es pongui ja som al pont de U Bein, famós i molt visitat pont de fusta de teca, el pont de teca més llarg del món, desconeixem quants ponts de teca hi ha al món i si hi molta competència… però aquest ens diuen és digne de veure. El pont és al sud de Mandalay, a la zona de d’Amarapura, i travessa i connecta les dos ribes del llac Taungthaman. El lloc és ple de gent, locals que venen a passar l’estona o tornen a casa, i també turistes que caminem el pont de punta a punta esperant que el sol ofereixi una bona foto. El lloc és pintoresc, tampoc diríem que impressionant, però ofereix boniques vistes i una sensació d’autenticitat malgrat ser atracció turística. Es triga una estona a recórrer el pont d’anada i tornada, són 1200 metres de llargada que es caminen tranquil·lament i animen a la melancolia.

Pont

P1200055

P1200023

P1200005

P1200003

Tornem amb el nostre motorista a qui li preguntem per un restaurant amb menjar típic que sigui bo i no gaire car. No s’ho pensa massa i ens porta fins al centre, no massa lluny de l’hotel. Allà mateix i amb aquelles casualitats que només passen quan viatges ens retrobem amb en Thais i el Jerome, els dos nois holandesos amb qui vam fer el trekking al llac Inle. Les coses els han anat força bé des de llavors, el Thais segueix igual d’emocionat per la vida i el Jerome segueix amb aquell malestar de febre i mocs que tants viatgers agafen a Myanmar. Ens acomiadem una vegada més d’ells i agafem taula. Sopem mitjanament bé, el menjar de Myanmar ens té desorientats, és tant diferent… Estem cansats i ja només pensem a arribar a l’habitació i fer-nos una dutxa.

Al matí deixem Mandalay pujats en una altra pickup i en poc més d’una hora arribem a la ciutat de Pyin U Lwin, abans poble i ara ciutat, abans un lloc d’estiueig per al personal colonial britànic i ara un destinació concorreguda pels motxillers i altres turistes per fer-hi nit i prendre el tren cap a Hsipaw, en un trajecte de 6 hores en un tren atrotinat però que ofereix unes impressionants vistes des del viaducte de Gokteik, un pont a gairebé 100 metres d’alçada i de 688 metres de llarg. A Pyin U Lwin decidim aprofitar el meravellós dia que fa i visitar les cascades de Anisakan, l’excursió ens surt per 7000 kyats, 2000 kyats en pagar una pickup d’anada i tornada que ens apropa al desviament des d’on caminar una hora fins a les cascades, i 5000 kyats que donem a un pare de família que mostrant-nos casa seva i els seus ens acabava embaucant… la jugadeta ens deixa mal cos però sabem que hem guanyat uns puntets de karma i que ell, probablement, els ha perdut.

P1200067

P1200081

No dubtem en sucar-nos-hi

P1200090

Tornant de les cascades i abans de retirar-nos a l’hotel fem un passeig pel mercat nocturn de Pyin U Lwin, volem menjar alguna cosa ràpida i “de carrer”, i hi degustem un dels pitjors sopars del viatge, tot a base de fregits i sucres… mala idea!

L’endemà ens llevem d’hora i som ben puntuals a l’estació de tren. A priori, el tren que arriba de Mandalay en direcció a Hsipaw surt a les 8:30 del matí, però la cosa es torça, ens diuen que el toc de queda a Mandalay ho ha endarrerit tot i que el tren duu hores de retard, 3 hores concretament. Així que ens ho prenem amb calma, observem la vida a l’estació i deixem passar les hores, tampoc tenim pressa.

Malgrat que encara no hi passa cap tren a l'estació hi ha molt moviment

Malgrat que encara no hi passa cap tren a l’estació hi ha molt moviment

Amistat

Passant el temps

P1200100

Per fi!

Per fi!

El recorregut en tren fins a Hsipaw ofereix paisatges i vistes maques, el pas pel viaducte de Gokteik és espectacular, però també és un recorregut llarg, pesat i incòmode, ple de bots i molta calor. Arribats a Hsipaw serà molt fàcil trobar un bon hotelet, et recullen a l’estació i el preu i els serveis que t’ofereixen són correctíssims. Malgrat que Hsipaw és un bon lloc des d’on fer trekkings i excursions que ens diuen són molt xules i recomanables nosaltres només hi passarem una nit, volem ser a Yangun al cap de dos dies per trobar-nos amb la Berta i el Pablo que venen directes des de Catalunya. Tenim moltes ganes de veure’ls i no volem fer tard! A més a més el dia a Hsipaw ens plou gairebé sense parar, hi hem de posar ganes per fer una volta pels voltants i visitar un monestir i un temple i tornar de nou a l’hotel. Aquella mateixa nit prenem un autocar nocturn que ens durà directes a Yangun. Un altre cop en moviment, una nit i adéu i cada cop més cansats…!

P1200130

Que viene que viene, uh uh!

El moment esperat arriba

El moment esperat arriba i tothom treu el cap amb respecte

P1200189

Un buda protegit per uns gats a Hsipaw

P1200181

Com a tot el sudest asiàtic aquí els nens també van en moto

P1200178

Un petit monjo berenant

P1200177

Jugant a bales

Jugant a bales amb molt estil

Anuncis

4 responses to “Bye bye Mandalay

  1. Te raó la Maria, les fotos son espectaculars! M’agrada totes! Un recorregut de imatges molt significatiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s