Visita catalana a Myanmar

Estem molt emocionats perquè en breu ens trobarem amb la Berta i el Pablo, ens trobem només a unes 12 hores en bus nit (Hsipaw – Yangun), que com sempre acabaran sent menys, així que enfilem cap a l’autocar i intentem dormir una mica, hem estat de sort i l’autocar va mig buit, així que aprofito que estem a la penúltima fila i m’estiro a la part del darrera on no hi ha ningú, em tapo amb la manta i tot el kit de dormir; taps, antifaç i coixí inflable i m’adormo força fàcilment, com és habitual al cap d’un parell d’hores l’autocar s’atura en una àrea de descans; paradetes per sopar alguna cosa i anar al WC, jo estic tan bé que decideixo quedar-me, es veu que l’hostessa, al veure’m estirada i que no tenia intenció de baixar li ha preguntat a l’Aitor si em trobava bé, “de conya estic! Que no ho veus?” A les 5am l’autocar s’atura de nou, aquest cop no per menjar sinó per fer pipis i rentades de dents, sí, a les 5am una cua de birmans rentant-se les dents al costat de la carretera… En menys de dues hores ja som a la terminal de busos de Yangun, com que ja hi hem estat sabem el què ens val el trajecte en pick up i en taxi fins al centre de la ciutat,  optem pel taxi, ara només ens cal buscar un parell d’acompanyants per compartir-lo i repartir despeses, en aquest cas seran dues noies una mica tristes perquè acaben les seves vacances d’estiu, l’endemà ja seran a casa, a Suïssa, i a nosaltres ens entra una mica de morrinya… no per Suïssa sinó per casa. El taxi fins al centre ens costa una negociació i regateig amb dents i ungles, taxistes cridant i discutint i nosaltres durs com els motxillers més experimentats. Finalment aconseguim un preu just i ja estem llestos per entrar de nou al cor de Yangun.

Una vegada a l’hostal acabem de lligar l’arribada de la Berta i el Pablo, comprovem que tenen l’habitació que els hi vam demanar reservada (no és el cas, evidentment) i nosaltres ens instal·lem, esmorzem, fem dutxes, blog i esperem el gran moment. Es comença a fer fosc i plou i el centre de Yangun s’atura, com és habitual, se’n va l’electricitat amb totes les conseqüències, no tenim llum, ni wifi,  això vol dir que ens hem de dutxar amb el frontal i que no ens podem comunicar amb la Berta i el Pablo per saber si han arribat, només podem fer que esperar-los a l’entrada de l’hotel, a les fosques és clar. Però això és Yangun i ja sabem com son les coses, ens ho prenem amb calma. Finalment, el noi de recepció de l’hotel agafa una trucada i pregunta a l’aire si algú espera una germana espanyola, “aceptamos barco” i m’alço ràpid per veure què passa, es veu que estan a l’altre hotel, el que té el mateix nom, però el vell que es troba al final del carrer, li dic al noi que li digui que vinguin cap aquí, però es veu que l’habitació reservada li han reservat a l’altre hotel… quin xou! Finalment s’instal·laran al mateix hotel que nosaltres en una habitació reservada per a una altre parella, però que encara no ha arribat… Veig entrar a la Berta per la porta i el primer que ens diem abans d’abraçar-nos és; “estàs igual!!!”, genial, com si el temps no hagués passat.

S’instal·len a l’habitació amb una gran lot que els hi deixen a recepció i marxem a sopar al “nostre” restaurant indi, de camí, mentre ells es van situant amb tot el xou de la ciutat a les fosques, el soroll i les olors, les paradetes de menjar al carrer en el seu màxim esplendor i la gent amb paraigües amunt i avall ens expliquen la seva estel·lar aterrada, es veu que han seguit les instruccions que els vam donar sobre el tema del taxi i tot, però que han tingut la mala sort de punxar una roda a mig camí… han hagut d’esperar i finalment canviar de taxi per acabar arribant a les fosques i plovent a l’hotel que no era, en fi, les primeres hores a Myanmar i ja han estat tota una aventura!

L’endemà es dia de visitar Yangun, nosaltres vam deixar de veure els llocs més emblemàtics per quan ells vinguessis, però repetim algun mercat al carrer i el temple hindú perquè el vegin. Caminem una estona mentre xerrem i anem comprant alguna cosa per picar de les paradetes del carrer; uns rambutans (una fruita vermella com amb punxes que a dins hi té com grans de raïm), xurros i pastes dolces… Per a nosaltres ara ho trobem el més normal del món i ja no ens estranya res, però per a ells tot és nou  i no sabem si al·lucinen més pel què veuen o perquè nosaltres ho trobem tot tant normal i ens sentim com a casa, nosaltres ens excusem dient que ja ens coneixem una mica la ciutat de l’altre vegada que hi vam ser, però la veritat és que cada vegada costa més que les coses ens sorprenguin i no ens agrada.

Un dels “must” de la ciutat és la Shwedangon Paya, la pagoda amb l’estupa més gran de Myanmar, i com no els burmesos li treuen el màxim profit cobrant-ne 8$ per l’entrada més 5$ si has de llogar un longyi amb que tapar-te de cintura en avall. Nosaltres aquesta ja ens la sabem i portem els pareos a la bossa per a l’ocasió. Sabem que és difícil però provem d’accedir per una porta secundària per veure si ens podem estalviar els 8$ per cap que a part de ser un dineral van directes al govern militar del país, però no és possible, aquí sí ho tenen ben controlat i no tenim més remei que pagar l’entrada que, per sort, val per tot el dia i ens permet tornar-hi al vespre per veure la pagoda tota il·luminada (i en ple diluvi universal).

P1200253

Les dues germanes juntes de nou 😀 A que no endevineu quina és la ballarina i quina la futbolera… fàcil, no?

P1200241

Els birmans hi venen a resar, llegir, meditar, passejar…

P1200238

El Buda també posa a la foto

P1200242

P1200248

Inundacions varies

P1200306

De nit el daurat encara es veu més daurat

Fem temps fins que es faci fosc i ens acostem a un monestir i una pagoda una mica allunyats del centre però que valdran la pena per la seva magnitud, la seva gratuïtat i la seva solitud turística. Hi trobem un buda reclinat i un d’assegut, els dos immensos. Ens costa trobar-los, però uns nois molt macos que ens veuen una mica perduts i que tenen ganes de practicar anglès i donar-nos a conèixer el seu mínim espanyol ens ajuden a arribar-hi.

P1200281

Un problema de llums però som davant del Buda

P1200300

Un buda força maquillat eh…?

P1200292

Problema de goteres solucionat

P1200298

Et portaries bé amb l’Indy

De tornada passem per casualitat per davant d’una escola, deduïm que l’és perquè sentim nens recitant lliçons, no pas perquè l’edifici ho sembli. Decidim treure el cap i ràpidament se’ns acosta una noia jove i ens convida a passar, ens descalcem i ens ensenyen la lliçó del dia, estan treballant sobre notícies del diari, nosaltres molt discrets ens els mirem i escoltem les poques paraules en anglès que saben dir. Quan ens n’adonem tenim tot de nens i nenes d’edats diferents enganxats a nosaltres, mirant-nos i somrient-nos, les seves cares són de foto, de segur com les nostres.

Ens conviden a entrar a una escola

Lluís!!

L’endemà ben d’hora agafem un tren cap a Bagó i ja la Berta i de nou l’Aitor no estan massa fins de la pantxa… i el super tren que no para de fer bots tampoc ajuda. Després de 3 hores d’incòmode tren arribem a Bagó, fem dos passes i ja se’ns posa a ploure a bots i barrals i no podem fer res més que arrecerar-nos sota uns porxos, on no tenim escapatòria per desfer-nos dels buscavides que ronden l’estació i que ens intenten vendre un tour complet per tot Bagó amb hotel inclòs. Ens els escoltem una mica, recollim informació, però a la que deixa de ploure enfilem cap al centre del poble, un centre lleig i perillós, travessat per una carretera asfaltada de dos sentits plena de trànsit, soroll de botzines i gossos intentant creuar. Fem un cop d’ull a tres hotels diferents recomanats pel Sr. Buscavides però que no ens agraden gens, són cars, res de l’altre món i el propietari amic del Sr Buscavides ens tracta com si ens fes un favor, no, decidim trobar un hotel que recomanaven el Joan i l’Elia  en el seu blog (voltantpelmon.com), però que segons ell estava tancat, evidentment era mentida i tant les habitacions com la mestressa i el gos ens van agradar de seguida.

La resta del dia el passarem per l’hotel, uns vomitant i els altres amb diarrea i marejos, quin quadro… Resulta complicat trobar un lloc per sopar i, de nou, topem amb el Sr Buscavides que intenta vendre’ns altra vegada un tour, un restaurant, se mare… el que sigui, i jo emprenyadíssima li dic que “Stop!, stop!” Que no el vull sentir més!!!! Però que pesat! Crec que la Berta i el Pablo encara estan al·lucinant de la bronca que li vaig fotre, però és que era massa…

L’endemà al matí l’Aitor i jo anem a donar una volta pel mercat i a la tarda tenim tour! Hem contractat un conductor amb una moto-tricicle i un guia que ens ensenyarà els llocs més emblemàtics del poble i els voltants; uns quants budes reclinats i sense reclinar, unes pagodes daurades i no daurades i un monestir amb una boa gegant de 125 anys, tot ben amanit sota una bona pluja final i uns bons mals de panxa que faran retirar a la Berta abans d’hora cap a l’hotel.

P1200314

Pollets a la venda…

P1200317

La botica de la abuela

Thanaka per la cara

Thanaka per pintar la cara

Les inundacions no impedeixen el bon funcionament del mercat

Les inundacions no impedeixen el bon funcionament del mercat

De tour en moto-tricilce

De tour en moto-tricicle

La boa gegant

La boa gegant

Temps d'estudi

Temps d’estudi

P1200352

P1200374

Ens observen

P1200369

Precs al sortir de l’escola i abans d’anar a casa

P1200378

Crec que és el buda més gran que mai hem vist

P1200380

P1200381

P1200384

IMG_5464

Cap a l’estació d’autobusos

Acabem el tour cansats, mullats i tocats de la pantxa. És hora de tornar a l’hotel i acomiadar-nos, aquests 4 dies se’ns han passat volant, massa, no ens hem adonat i la Berta i el Pablo ja són en un bus nit cap a Kalaw continuant la seva aventura per Myanmar, els queda molt per veure! I nosaltres en poques hores en tren cap a Yangun on passarem l’última nit en un nou hotel (per variar una mica) i on ens gastarem els últims kyats en un excel·lent sopar en un restaurant japonès. Ara sí, adéu Myanmar! i esperem adéu mals de panxa!

Advertisements

6 responses to “Visita catalana a Myanmar

  1. Myanmar m’ha sorprés pel la magnitud de les seves estatues i els seus monuments, pero m’ha emocionat m’ha fet plorar el veure les meves nenes juntes en un país tan llunyà. Estic super orgullosa de vosaltres per ser com sou i només desitjo que sigueu molt i molt felices al costat de les vostres parelles Aitor i Pablo.

  2. Quins records!! La veritat és que visitar Myanmar és tot una aventura. Ens ho vam passar súper bé els 4 dies amb vosaltres, tot i que van passar volant!

  3. M’ha xiflat l’escrit! Mare meva! Explicat a la perfeccio! Quins records! Ens ho vem passar de conya amb vosaltres! Una gran experiencia! I tot i els mals de panxa! Repetiria! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s