Mil i un dubtes a Thamel

Doncs sí, ja tornàvem a estar sols. La família volava cap a Barcelona i nosaltres havíem de seguir el nostre camí. Però i ara què? Jo havia acabat el tractament amb antibiòtics i tot i que el pitjor semblava haver passat encara no em trobava del tot bé, havia perdut pes i el mal de cap m’acompanyava en molts moments del dia. L’Èlia tampoc anava molt fina, els símptomes eren els mateixos, mal de cap i mal de panxa… i cap al wàter. Com preteníem anar a caminar per les muntanyes de Nepal així!? Estàvem convençuts que els Annapurnes ens destrossarien si decidíem fer el trekking amb tant poques forces però… i què havíem de fer? Ho vam valorar tot, vam agafar el calendari per comptar els dies de visat que ens quedaven al país, vam planificar a setmanes vista i fer una ullada al nostre pressupost, vam valorar deixar Nepal i mirar desenes de vols i combinacions, vam donar-hi mil voltes a tot mentre anàvem amunt i avall pels carrers de Thamel, però sobretot vam provar d’escoltar-nos a nosaltres mateixos… i seguíem igual de pesats; volíem fer el trekking, potser no tindríem una oportunitat tant bona com aquella per caminar per l’Himalàia i volíem fer tot el possible per aprofitar-la.

Durbar Square

Durbar Square sempre en moviment

P1200853

I crèiem que només érem nosaltres qui estàvem penjats d’un fil…

P1200860

Venerant els déus

P1200859

Tots ben engalanats, petits i grans

P1200868

Sigui com sigui les bosses de mà són útils

Guanyaríem temps, aprofitaríem el 4-5 dies de marge que teníem per mirar de posar-nos bons, sans i el més forts possible. Aprofitaríem l’assegurança de viatge IATI que tant disciplinadament havíem anat pagant i renovant durant tots aquells mesos i visitaríem de nou al Dr. Ankit Neopane del Norvic International Hospital de Kathmandú (sona bé eh!), si calia fer anàlisis els faríem i si calia prendre més antibiòtics, també. Aquells 4 dies no escatimaríem amb els dinars ni els diners, volíem menjar el millor possible i anar agafant forces així que ens vam convertir en uns fixes del restaurant Nargila, cuina d’Israel i mediterrània per a motxilers en hores baixes. A més, encara teníem coses per veure i llocs per visitar.

P1200842

Blancor i netedat vs negror i brutícia. Qui guanyarà la partida?

Entre hores de descans a l’hotel, visites a l’hospital i àpats al restaurant vam trobar temps per visitar el temple Swayambhu també conegut com a Temple dels Micos, i és que a l’entrada del temple els micos vaguen lliurament, a vegades distrets pels visitants i d’altres totalment ocupats en fer una bona becaina, turmentar al mico veí o jugar entre branques. Per entrar al temple cal pagar entrada, evidentment, però la combinació de deixadesa del senyor que demana els tiquets amb la sang freda de l’Èlia ens va permetre, per fi, una visita gratuïta. El Swayambhunath és un temple budista al que s’hi arriba pujant una llarga escala d’uns pocs centenars d’esglaons que et porten directament davant la gran estupa budista. Al voltant, les tendetes, temples i santuaris que passegem ens relaxen. Des d’allà d’alt les vistes de la ciutat són amplíssimes, la maranya de cases, carreteretes, cotxes amunt i avall… ens va fer una mica de mandra baixar i deixar aquest moment de tranquil•litat, però començava a ploure i vam decidir tornar al Kathmandú més quotidià.

Preparats pel centenar d'escales?

Preparats pel centenar d’escales?

P1200841

Que monos els monos…

P1200836

Santa paciència…

Al temple dels monos

P1200804

P1200825

Desitjant-nos bona salut

Desitjant-nos bona salut

També vam tenir temps de visitar l’antiga ciutat de Bhaktapur, l’Èlia per segona vegada, una visita obligada a les afores de Kathmandú per conèixer un dels principals centres històrics i turístics de Nepal. La ciutat va ser, des de la seva fundació, un important punt de trobada cultural i religiosa entre Nepal i Índia, i per tant també econòmica, el que li va reportar la prosperitat que encara avui llueix en la seva arquitectura. La visita val molt la pena, dóna gust deixar-se perdre per les places i carrerons, tafanejar en l’anar i venir de la gent i observar l’animació que hi ha davant els temples. La plaça Durbar, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1979, impressiona per ambient i arquitectura, hi ha un munt d’història i d’art per descobrir tant en els edificis que ens rodegen com a les places de Taumadhi i de la terrisseria. Visita recomanada!

P1200742

Durbar Square

Nepalís a la foto dels recent casats per donar una mica de realisme

Nepalís ambientant la foto d’uns estrangers recent casats

P1200761

Plaça Taumadhi

P1200719

P1200847

Durbar Square

Monzó en 3, 2, 1…

P1200749

P1200754

A la plaça de la terrisseria, Talako

P1200757

Handmade

P1200760

P1200753

Donant un cop de mà

Donant un cop de mà

P1200718

La fabulosa arquitectura a l’abast de tothom

P1200779

I nosaltres a “lo nostre”…

Capítol a part van ser les anades i tornades a l’hospital, massa lluny per anar-hi caminant però no prou per anar-hi amb taxi, de manera que vam fer de tot, caminar per la populosa i polucionada Kathmandú, ben diferent de la turística Thamel, i també prendre una moto taxi col•lectiva des de l’hospital que ens va deixar molt lluny d’on volíem. A l’hospital hi anàvem a fer-me les proves, així que un cop identificats em van donar un parell de potets i cap el lavabo… i tu mateix. Però és clar, així improvisat és difícil… si no en tens ganes no en tens ganes… Dos dies després tornàvem a ser a l’hospital per recollir resultats, però abans hauríem de discutir amb el personal de l’hospital. La nostra assegurança ens cobria les proves i, el més important, no calia que nosaltres ho paguéssim per avançat, però això a l’hospital no ho tenien tant clar i ens demanaven que paguéssim els gairebé 100 euros que costava la visita mèdica, les proves etc. Ens van marejar amunt i avall i quan ja ho veiem fotut el metge que ens havia de visitar ens va fer entrar directament a la consulta sense demanar-nos papers ni factures, tan sols els resultats de la prova que deien que potser, i només potser, el meu mal es devia a un paràsit intestinal. La solució passava per prendre una pastilla “anti-cuc” gran com una moneda de 1€ i esperar que allò ho matés tot. Ens ho vam creure i vam sortir d’allà, avorrits d’hospital i de trobar-nos malament i amb ganes de prendre una pastilla que miraculosament ens posés bons. Encara no sé si la pastilla XL va fer la seva feina, però sí que sé que aquella nit vaig tenir calfreds, tremolors i suors.

Un diumenge d'hospital. L'endemà estava a rebentar, curiós...

Un diumenge d’hospital. L’endemà estava a rebentar, curiós…

Ens quedava poc temps per decidir el nostre futur més immediat, havíem de prendre decisions i fer-ho ja. Marxaríem de Kathmandú en dos dies i des de Pokhara enllestiríem tots els preparatius per fer el trekking pels Annapurnes. En 15 dies hauríem de ser a Kathmandú de nou per enviar a Barcelona un paquet amb regals i altres compres, i agafar el vol que ens duria de Tòquio via Delhi, a Japó, l’última destinació del nostre viatge, el país que posaria punt i final al nostre tomb, el nostre últim caramelet. Ho havíem valorat i allò era el que més ens venia de gust, el que més encaixava amb el nostre moment, no ens vèiem amb cor ni teníem la motivació de visitar la Índia, ja que de les poques coses que en sabíem a través d’altres viatgers és que allà s’hi ha d’anar amb ganes, paciència i força energia, i era precissament del què anàvem  mancats. Tampoc aniríem a Sri Lanka, un destí recomanat que havíem valorat amb molta força i on podríem haver coincidit amb la Jacqueline i l’Adrien, amics anglesos amb qui vam fer fa uns anys el nostre primer viatge a Indonèsia, guardaríem aquests destins a la motxilla de “futurs viatges”, de futures aventures.

De compres

De compres

El dia abans de deixar Kathmandú vam fer les últimes compres per Thamel, vam canviar euros i dòlars, vam comprar on-line el Japan Rail Pass per recollir-lo a la tornada a l’hotel, vam empaquetar quatre embalums que deixaríem a l’hotel i vam anar a dormir ben d’hora emocionats perquè finalment i després de tants dies marxaríem cap Pokhara des d’on començaríem una de les millors aventures del viatge.

Annapurnes! Ja venim!

Algunes dades pràctiques

– Khatmandú

Allotjament; Holy Lodge (www.holylodge.com). Ens vam patejar tot Thamel i aquest va ser l’escollit en relació qualitat-preu. Té habitacions de diferents qualitats, ordinador, wifi a l’habitació, aigua embotellada gratis i dos germans a la recepció que són un encant, ens van guardar les motxilles durant els 12 dies que vam ser a Pokhara i ens van recollir el Rail Pass que ens van enviar, a més de trucar-nos al metge unes quantes vegades. L’únic inconvenient és que si no plou no hi ha dutxa… El preu de l’habitació, si es negocia allà mateix, surt molt més econòmic del que diu a la web. Nosaltres vam  optar per l’econòmica sense WC. Just al davant hi ha un bon restaurant que evita els possibles mals estomacals, i al final del carrer un altre d’occidental i vegetarià (caret) amb bon ambient i música per sopar i prendre una copa.

“Temple dels micos”; caminant des de Thamel s’hi arriba en 45′. S’ha de pagar entrada per accedir a la part més alta.

De compres; hi ha molt bona roba de muntanya a tot arreu, però n’hi ha de molt bona qualitat i de no tant bona, s’ha d’anar amb molt de compte, tocar el teixit, obrir cremalleres… Nosaltres vam descobrir unes jaquetes de plomes molt bones a prop de l’hotel Kathmandú Guest House, en un carreró estret, just al davant d’una agència de viatges i al costat d’un civer-cafè, enlloc les vam trobar de tant bona qualitat com en aquesta mini botiga. També, a prop del mateix hotel, al costat d’un supermercat hi ha una botiga gran on hi ha molta varietat i bona qualitat d’altres peces de roba.

– Bhaktapur

Desplaçament; s’hi pot anar de moltes maneres, nosaltres hi vam anar en autobús local, n’hi ha de regulars, s’agafen a les afores de Thamel i et deixen davant l’entrada mateix de la part històrica de Bhaktapur.

Bhaktapur; la part històrica té varies entrades, algunes d’elles (les principals) amb una taquilla a l’entrada on comprar el tiquet que val per una setmana. És una bona opció per dormir-hi uns dies perquè té molt d’encant i és tranquil·la, però no sabem com van els preus.

Advertisements

One response to “Mil i un dubtes a Thamel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s