El nostre cor amb Nepal – Preparant l’Annapurna Circuit Trekk

Se’ns fa difícil publicar aquest post, ens fa recordar tots els moments viscuts a Katmandú mentre a la vegada per les notícies van  informant sobre les rèpliques del terratrèmol de dissabte i del augment constant del nombre de morts. És difícil imaginar en runes els temples on ens vam enfilar i aixoplugar de la pluja un dia, però la realitat hi és i les imatges del telenotícies ho corroboren, ara li ha tocat a Nepal. El primer que vam pensar tots va ser en en Kiran i la seva família, però després d’insistir pel facebook i d’aguantar la respiració en unes trucades sense resposta es posen en contacte amb la Roser a les 5am a través d’un missatge, “We’re all ok, I’ll take care of all of them. Kiran” (Estem tots bé, cuidaré de tothom. Kiran). Quina responsabilitat per a un adolescent! Però malgrat saber d’ells se’ns encongeix el cor cada vegada que veiem les notícies. Saben que ens tenen aquí pel què necessitin.

Foto presa pel Kiran

Foto presa pel Kiran

Seguirem informant si hi ha més novetats.

El post que teníem preparat per publicar referent a l’Annapurna Circuit diu així;

Dèiem adéu a Katmandú! Necessitàvem un canvi d’escenari, de carrers i sorolls, Thamel ens havia consumit i calia sortir d’allà. No ens sentíem forts i ni molt menys en forma per marxar gairebé 15 dies de trekking pels Annapurnes, però sí en teníem moltes ganes, podríem dir que ho necessitàvem, que el nostre cos i la nostra ment ens ho exigien, molts mesos de viatge somiant en caminar per aquelles valls i muntanyes perquè ara, ara que hi érem tant a prop ho deixéssim córrer. Una setmana de descans a Katmandú, menjant bé, hidratant-nos millor i prenent antibiòtics ens atorgaven una treva, ni mals de panxa, ni mals de cap ni diarrees, ens trobàvem bé i estàvem decidits a caminar, suficient.

Teníem vàries opcions de transport per fer el trajecte Katmandú – Pokhara, la ràpida era prendre un microbus o furgoneta que omplien amb mínim 10 persones i que sense aixecar el peu del pedal et duia a Pokhara en 5 hores. Era la via ràpida i a un preu raonable però la seguretat no estava garantida… Però si volíem complir amb el calendari que ens havíem marcat i ser a Katmandú a temps per deixar el país abans no ens caduqués el visat havíem de guanyar temps com fos. Després de sis llargues hores de microbus amb nervioses accelerades i frenades arribàvem a Pokhara al migdia, trobàvem un hotelet tranquil i net a bon preu, i sortíem a explorar els carrers propers. Era clar que hauríem de dedicar tot l’endemà a preparar el trekking, havíem d’aconseguir els permisos, canviar diners, comprar menjar i quatre coses més que ens calien per estar llestos gairebé al cent per cent. A més, Pokhara resultava ser una ciutat més maca i tranquil·la que Katmandú, més relaxada fins i tot, i s’hi respirava un ambient d’expedició de muntanya que anticipava l’aventura que tots buscàvem.

Com a “bons i experimentats motxilers que érem” ens vam perdre per Pokhara, camí a les oficines del govern on tramitaven els permisos per entrar a l’Annapurna Conservation Area, allà ens vam registrar i pagar les taxes corresponents per poder recórrer una part de l’Annapurna Circuit Trekk en uns 10-12 dies, i també hi vam conèixer l’Alícia i el Toni, dos catalans que després d’haver passat un any a la Índia es decidien a fer el circuit sencer dels Annapurnes més els 7 dies fins al Camp Base, uns 25 dies aproximadament, tot un repte! Nosaltres ens marcàvem l’objectiu d’arribar i superar el Thorung La Pas a 5416m, la fita mental i física que ens acompanyaria durant tota la caminada. Aquest seria, fins el moment, el trekking més llarg que hauríem fet durant el viatge i l’alçada més alta superada. En el nostre tomb havíem caminat pel Perú superant el pas del Salkantai a 4400m d’alçada, cinc dies de trekking amb guia fins arribar al Machu Pichu, i a la Patagònia xilena vam gaudir i patir recorrent el circuit W al Parc Natural de Torres del Paine, també en cinc dies però sense guia ni portadors, per tant, aquest nou repte en distància, durada i alçada eren paraules majors per a nosaltres i ens venia molt de gust intentar-lo superar.

Acompanyats de l’Alícia i el Toni vam recórrer el passeig pel costat del riu de Pokhara, vam dinar plegats en un restaurant de cuina turca que ens va extasiar i vam passar tota la tarda de botiga en botiga buscant, remenant i negociant per tot allò que necessitàvem i encara no teníem; dos jocs de bastons per caminar, una cantimplora de litre, ulleres de sol, pastilles potabilitzadores d’aigua i un oli anti-sangoneres. Va ser una tarda esgotadora. Ens calia descansar perquè l’endemà ens llevaríem a les 5 del matí per prendre un taxi que ens duria als quatre catalans a l’estació on agafaríem un autobús que, com era d’esperar sortiria amb retard, i on coneixeríem el Niko i el Jos, anglès i holandès, que serien companys en l’aventura que tots junts estàvem a punt de començar.

Dades pràctiques

Desplaçament; la furgoneta que ens va dur de Katmandú a Pokhara la vam agafar en una “estació” de busos local on hi vam haver d’arribar en taxi perquè quedava molt lluny de Thamel. Hi havia opcions més còmodes i cares que et duien amb autocar amb AACC i et recollien a l’hotel, però sortia més car i tardava més estona.

El bus que vam agafar des de Pokhara fins a l’inici del trek (BhulBhule) el vam agafar des de l’estació local d’autobusos (hi vam anar amb taxi) i el vam pagar allà al moment.

Annapurna Circuit Trekk; per recórrer els Annapurnes es necessiten uns permisos, això vol dir que has de pagar unes taxes per poder-los caminar i perquè et tinguin registrat en cas d’accident. Per fer el registre es necessiten dues fotos de carnet (te les poden fer allà), 2000 Rúpies (30 Euros) i omplir un formulari amb l’itinerari previst i els dies que hi dedicaràs. Llavors et fan entrega d’un simple però imprescindible mapa i de dues targetes diferents que et demanaran per segellar en diversos trams del camí. Aquest registre es pot fer tant al ACAP de Katmandú (Exhibition Road) o al de Pokhara, els dos al costat de la Tourist Police corresponent i valen el mateix.

Allotjament; vam estar a un hostal al costat del Unicorn hotel (Mansawar Road) el qual feia molt bona pinta, però estava ple. Del nostre no recordem el nom, però tenia un gran pati al mig, era tranquil, amb WC dins i a bon preu i ens van guardar les motxilles que no necessitàvem pel trek. Tot i així preferim recomanar l’altre hotel on hi vam passar els dies de després del trek, el Palm Garden Lodge.

Restaurant; just davant del Unicorn Hotel (Mansawar Road) hi ha un parell de petits restaurants locals molt econòmics i prou bons.

De compres; a Pokhara hi ha de tot, us podeu equipar perfectament allà. Va ser l’únic lloc on vam trobar l’oli anti-sangoneres, en una farmàcia local.

Material pel trekking; nosaltres vam dur la motxilla gran amb la funda impermeable, uns pantalons llargs, uns curts, una samarreta de màniga curta i una de llarga, tot tècnic perquè s’eixugui ràpid. Unes malles, mitjons i samarreta tèrmica (ens ho posàvem bàsicament per dormir). Una jaqueta de plomes, una 3a capa goretex, 2 parells de mitjons de trek , guants, gorro, buf prim, bastons, ulleres de sol, sac de primavera, camel/cantimplora, farmaciola, navalla, frontal, cartes, diari, boli, un xiulet, espelma, encenedor, cinta americana, tovallola, mp3, botes de tresk, xancles lligades, rúpies, mòbil i carregador, mapa i permisos, kit petit de costura, adaptador, pastilles potabilitzadores, càmera de fotos i cables, bossa aïllant, antifàs i taps, necesser bàsic, rellotge, globus, aigua i menjar (xocolata, fruits secs varis,barretes energètiques de cereals). La veritat és que ho vam fer servir tot i ens vam acabar tot el menjar, bàsic perquè a mesura que vas pujant es va encarint per moments i una xocolatina va a preu d’or.

Advertisements

One response to “El nostre cor amb Nepal – Preparant l’Annapurna Circuit Trekk

  1. Mare meva quina desgracia!!!!!!!
    El Nepal mai tornarà a ser com nosaltres el recordem encara no fa un any, pero quina sort hem tingut de poder-lo gaudir. Aquí si que està
    escrit el destí.
    Estic sorpresa per la gent que truca demanant noticies de la nostra família Nepalí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s