De trekking! Part I

1er dia. Ngadi – Ghermu (9Km de recorregut i 500m de desnivell positiu)

El primera dia no vam caminar massa però va ser igualment dur. Van ser quatre hores de viatge en autocar des de Pokhara fins a Besisahar, on vam agafar i negociar amb sang i fetge el preu d’un altre autobús fins a Bhulbhule, des d’on preteníem començar a caminar. A mig camí però, el nostre bus es va creuar amb un altre i es va aturar, i llavors va començar una discussió molt acalorada que va acabar amb tots nosaltres baixant i canviant de bus, sembla ser que era un tema de preferència a l’hora d’agafar a la gent i per això un no deixava avançar a l’altre. El moment havia estat molt tens, amb els dos conductors a crits i tres agents de policia mirant-s’ho sense moure un dit, pura autogestió. Total que vam haver de canviar de bus i tornar a negociar el preu perquè un marrec de dotze anys ja ens estava baixant les maletes de dalt del sostre del primer autobús, però ens demanava un preu molt més alt que l’anterior que ja havíem negociat, els locals pagaven 60 rúpies i a nosaltres ens en demanava 200! Després d’unes quantes paraules amb el nanu amb més caràcter que hem vist mai ens va baixar les motxilles i ens acceptava el preu de 100 rúpies, good for you good for me, és just. Vam pujar al nou autobús ple fins d’alt de gent, amb un parell d’hores per endavant de bots i cops i amb una nova escena pujada de to. El xavalín va passar a cobrar el trajecte i no sabem què va passar exactament, però es va començar a discutir a crits amb el noi del meu costat fins al punt que quasi es peguen, bé, el noi del meu costat ja s’aixecava per girar-li la cara junt amb un avi que seia al davant mentre la resta de gent de l’autobús es posava al mig per protegir-lo, no sabem què va passar però el xaval no baixava del burro i contestava al noi del meu costat a tort i a dret, finalment va acabar mig plorant… però quin caràcter! El xaval entrava i sortia per la finestra de l’autobús en marxa per veure si podia recol·lectar algú més i quan podia es feia una cigarreta enfilat per fora de la finestra, era l’amo i senyor d’aquella andròmina.

El bus va passar de llarg BhulBhule, encara no sabem el per què, i ens van baixar a Ngadi, seria des d’allà que finalment començaríem el trekking una bona colla; l’Alícia i el Toni, l’anglès Nico i el jove holandès Jos,nosaltres dos i la incorporació d’ultima hora del xinès Wang Pei, un noi ben peculiar i que no parlava més que quatre paraules d’anglès, però quatre eh! Aquell primer dia vam caminar quatre hores i ens va donar temps d’arribar al poble on teníem pensat passar la primera nit, Ghermu. Pel camí ja vam poder constatar que arribàvem en un estat de forma pèssim perquè vam caure un parell de vagades, sí sí, amb les motxilles i tot a terra… Ens sentíem fluixos, no recordàvem el què era caminar amb el pes de les motxilles per terreny irregular, els bastons no aconseguíem sincronitzar-los i eren més un entrebanc que una altra cosa i a més, hi havia trams realment plens d’aigua on havíem d’anar saltant de pedra en pedra. Però estàvem a l’Himàlaia, caminant, fent el desitjat trek, envoltats de camps d’arròs i muntanyes altíssimes, amb vaques, cabres i nens que ens demanaven caramels pel camí, i per tot això i més ens sentíem més sans i feliços que mai. Ho estàvem fent, estàvem iniciant el camí cap al cel.

IMG_5917

Ens saluden i saludem

IMG_5915

Salts d’aigua arreu

IMG_5895

Xuclant-me el dit no sé si aconseguiràs massa llet…

Quan dúiem una estona de caminar ja podíem apreciar el caràcter caminador de cada component del grup; el que porta un ritme molt ràpid, però para molt sovint, el que pateix a les pujades, el que pateix a les baixades per culpa dels genolls, el que vol anar sempre al davant i es salta indicacions, el que troba el camí més difícil per travessar els rierols i els que porten 10 dies malalts i van per terra. Us podeu imaginar dins de quin grup ens posem…

Impracticable camí

Impracticable camí, però més feliços que un gínjol!

Els bastons ens ajuden molt a creuar

Els bastons ens ajuden molt a creuar

Visitar les muntanyes de Nepal durant els mesos d’estiu té alguns inconvenients, la pluja i els núvols són una constant, les sangoneres poden ser abundants a cotes baixes i els camins i carreteres solen estar en molt mal estat sinó tallats degut a les pluges i esllavissades. Per altra banda, es veu recompensat per unes temperatures suaus, pel color verd que prolifera arreu i el florir dels camps, per uns rius i cascades plens d’aigua i, molt a destacar, la quasi solitud en què es pot recórrer el camí i els diferents pobles.

IMG_5920

De moment les muntanyes no són molt altes

Verd camp d'arròs

Simplement verd

El primer dia va ser llarg, cansat i intens,tots ens sentíem novells i expectants davant l’aventura que empreníem, així que tots vam agrair parar a dormir en un hostalet familiar portat per tres noies molt joves i un nanu encara més jove, que després d’una breu negociació ens oferien dormir de gratis a canvi de fer-hi també el sopar i l’esmorzar. Al ser temporada baixa els hostals estaven buits i uns pocs clients eren molt benvinguts, a més, els preus dels plats eren tan cars que ja semblava que incloguessin el dormir. Vam arribar cap a les 18h i el primer que vam fer va ser demanar el sopar, perquè algun viatger ja ens havia dit que s’ho prenien amb calma i que en general tardaven molt a preparar els àpats, i així va ser, després de dues hores arribaven els primers plats, els nostres! Bé! Uns “macarrons”, galets en realitat, amb verdures i formatge que ens van entrar de conya! Com que vam preveure que l’endemà seria el mateix ens vam avançar i vam demanar l’esmorzar llest per les 6am, hora en què el van començar a preparar…

2n dia. Ghermu – Karte (16 Km de recorregut i 740m de desnivell acumulat)

Entre una cosa i l’altre vam començar a caminar a les 8am, i tots preníem nota que si volíem aprofitar els dies per caminar força hores i tenir prou temps per descansar i dormir hauríem de millorar el tema del àpats. Començàvem el segon dia amb el cos adolorit del dia abans i la motxilla ens pesava més que mai, a més, volíem caminar molt per aprofitar i guanyar les hores que el dia abans no havíem pogut caminar. Nosaltres dos teníem força clares les jornades de caminar de cada dia i els llocs on volíem dormir, de manera que si complíem el pla arribaríem al pas de Thorung La en 9 dies.

IMAG0126

En aquesta època de l’any abunda l’aigua

IMAG0127

Per aquí hem de pujar (o nedar)

IMAG0129

Quan no hi ha carreteres s’ha de transportar tot a peu

Sempre amunt

Sempre amunt

IMG_5941

Caminets perfilats a les muntanyes

Vam tenir sort i just a 20’ d’arribar al poble de Thal se’ns va posar a ploure, així que ens vam mullar poc i vam aprofitar per parar i alguns per dinar, a nosaltres no ens agrada dinar molt ni parar massa estona a mig camí, però la pluja no amainava i encara ens quedaven dues hores fins a Kharte, la nostra propera destinació segons els plans que nosaltres havíem fet i proposat a la resta. Quan finalment va parar la pluja, més d’una hora més tard, vam seguir el nostre camí per un tram bastant més agradable que les quatre hores de pujada anteriors que ens havien dut per corriols plens d’aigua.

IMAG0131

Desitjant…

IMAG0147

Fins i tot al mig del no res hi ha banderetes

IMAG0141

Quan passem a prop d’algun poble sempre hi ha moviment

Money

Money

IMAG0140_1

Marihuana per tot arreu

Sí sí, és el què sembla 😉

IMG_5962

Molt sovint els ponts penjats són l’únic indici de civilització

Inundacions varies

Inundacions varies abans d’arribar a Khatre

A les 17:30 arribàvem a Khatre i començava a ploure de nou, era perfecte per fer-hi nit, portàvem sis hores i mitja caminant i estàvem morts, però la majoria volia arribar fins al següent poble, així que ens vam adaptar per no separar-nos del grup. En 30’ hi arribàvem i 30’ més tard trobàvem un lloc on dormir, de nou de gratis i amb un 10% de descompte en el preu desorbitat del menú, allà el Dhal Bhat ja valia 400 rúpies! quan normalment val unes 100. I de nou dues hores per fer-nos uns espaguetis, i això que tots havíem demanat el mateix per agilitzar el procés… A més, la dutxa d’aigua calenta no funcionava, vam haver de dutxar-nos a la dutxa del costat de l’hort que escalfava l’aigua amb panells solars, o sigui q sortia tèbia amb prou feines perquè s’havia passat el dia ennuvolat i plovent. Veníem xops, gelats, cansats i afamats i l’hostal d’entrada no ens ajudava a saciar cap d’aquestes necessitats. Aquella nit ens vam posar dins dels sacs amb la samarreta i malles tèrmiques intentant fer fora el fred que ens havia calat fins el moll de l’os.

Els de l’hostal ens havien dit amb molta sinceritat que l’endemà no podrien tenir l’esmorzar llest fins les 7am, així que renunciàvem de nou a començar a caminar aviat, però ningú es va queixar massa, el fet de poder dormir una mica més s’agraïa.

3r dia: De Kharte a Chame (18 Km de recorregut i 740m de desnivell acumulat)

A les 7am ja érem tots a taula i allà no hi havia res que s’assemblés a un esmorzar. Al cap de 30’ començava a sortir algun pancake i alguna truita i a la que algú acabava d’esmorzar es preparava i començava a enfilar camí, així era més fàcil per a tothom, cadascú al seu ritme i ens trobàvem a mig camí per fer un mos o per dormir. Entre pitus i flautes de nou començàvem a caminar a les 8:15, però ja ens notàvem més forts, els bastons ja els dominàvem a la perfecció, ens eren bàsics per creuar els trams d’aigua, i ja podíem aixecar una mica el cap de terra i gaudir encara més d’aquest espectacle natural. De nou travessàvem ponts amb banderetes, saludàvem als pagesos i la pluja ens respectava. En total vam caminar cinc horetes, les primers amb un pendent força pronunciat.

IMG_5969

Primers entrebancs del dia, sort que ja dominem els bastons…

IMG_5991

“Ella lo hará…”

IMG_5984

Fent amics a l’hora de dinar

I la carretera?

Adéu carretera

Travessant la cascada que cau pel mig de la carretera

Millor no ens arrisquem a mullar-nos les botes…

Quan vam arribar a l’entrada del poble de Chame vam fer “campament base” i vam esperar a arreplegar-nos tots de nou, mentre uns s’estaven amb les motxilles els altres buscaven allotjament. Aquella vegada l’hostal escollit va ser un de nou de color rosa que ens oferia wifi, aigua calenta assegurada (de gas) i puntualitat en els àpats, bàsic.

Advertisements

One response to “De trekking! Part I

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s