De trekking!! PartIII

6è i 7è dia: dies d’aclimatació a Manang

Aquests dos dies han estat dies de “relaxing cup of…” a Manang. Hem decidit fer tres nits en aquest poble a 3640m d’alçada per poder fer un parell d’excursions d’aclimatació a una mica més alçada i tornar al poble a dormir. Volem assegurar-nos de fer tot el possible per no patir massa el mal d’alçada. L’Aitor aquesta nit s’ha llevat unes quantes vegades amb manca d’alè, a mi de tant en tant se’m accelera el cor i si faig moviments bruscs em ve mal de cap.

Mapa amb possibles excursions des de Manang

Mapa amb possibles excursions des de Manang

La vall de Manang

La vall de Manang

 El primer dia els sis ens vam llevar una mica més tard del compte i vam fer una excursió a un petit temple anomenat Praken Gompa situat a 4100 metres d’alçada. La pujada empinada d’una hora la vam portar bastant bé, tot i que notàvem el cansament acumulat a les cames estem més forts física i mentalment que fa cinc dies, i el fet de caminar amb motxilles sense pes també es nota. Al arribar a dalt va sortir el sol, el sol d’aquí dalt crema i per molta brisa que hi hagi notes l’escalfor a la pell, quina delícia. Davant nostre, a baix, tota la vall amb Manang al centre i més enllà encara una gran glacera i l’Annapurna IV amb alguns núvols fent-li companyia. Després de contemplar l’espectacle, beure molta aigua i recuperar forces vam entrar dins del petit temple, una caseta feta de pedra on hi viu una monja que vesteix un forro polar North Face. Vam entrar en una petita habitació il·luminada per unes discretes espelmes i d’un en un ens vam anar agenollant davant seu mentre ens resava unes paraules, de les quals només vam entendre Thorong La, després ens va lligar una cinta groga al voltant del coll. Nosaltres li vam donar fruits secs i algunes rúpies i ella ens va servir un te deliciós.

P1200935

Sempre endavant i amunt, ben amunt! Cap als núvols!

P1200939

P1200936

Les estupes fa temps que s’han convertit en les nostres fites

Manang i la glacera al fons

Manang i la glacera al fons

Després d'una hora arribem a dalt el petit monestir

Després d’una hora arribem a dalt el petit temple

P1200945

No t’amaguis que et veiem, Annapurna IV!

 La següent mitja hora la vam passar allà dins, contemplant les fotos que tenia exposades en el seu templet, fent-li alguna que altra pregunta i gaudint d’aquella tranquil·litat que es pot esperar quan tens algú al davant d’uns 70 anys, amb la pell morena del sol i resant per tu. Davant d’això només pots fer que tancar els ulls i gaudir el moment.

IMG_6181

Trobem el temple camuflat a la roca

P1200949

Deixem unes ofrenes

Com va sent habitual per dinar ens vam demanar un bon plat de pasta per agafar energia i com que se suposava que aquests dies a Manang havien de ser força tranquils ens vam tancar a l’habitació, ens vam posar com vam poder els dos dins d’un sac amb els cascos a les orelles, i la banda sonora de Into the wild va fer la resta, ens vam quedar fregits en menys de 10’. Al cap d’un parell d’hores em vaig despertar ,vaig notar l’Aitor també mig despert i li vaig posar la cançó “Nothing else Matter” per llevar-se, només faltava compartir un Twix que ens va entrar de mort!

Al cap de poca estona algú ens picava la porta, era el Nico, al final l’home de l’hotel havia canviat de parer i ens deixava mirar una peli gratis! En principi eren 250 rúpies en temporada baixa, però el dia abans quan ens ho va dir ens vam negar a pagar, així que ahir, no sé si al veure que estàvem tots tancats a les habitacions sense consumir res del restaurant va canviar de parer. Ens vam vestir i els quatre; el Nico, el Jos, l’Aitor i jo ens vam dirigir cap a una casa que hi havia a prop de l’hotel i que tenia una habitació força gran, aclimatada, amb cadires, altaveus, una pantalla i un projector, quin muntatge! Això sí que no ens ho esperàvem! Mentre a fora plovia a bots i a barrals nosaltres gaudíem de la nostra sessió de cine improvisada veient Children of man, que encara que l’hem vist unes quantes vegades no ens en cansem mai, quina gran pel·lícula!

A l’hora de sopar vam coincidir també amb el Toni i l’Alícia que havien passat la tarda pel poble, i el Wang Pei que es veu que havia hagut de caminar deu hores per poder arribar fins aquí, ja que els pobles anteriors venint des de Tilico Lake tenien tots els hostals tancats per temporada baixa, quina matada!

Un nou dia i noves aventures, avui ha tocat bifurcació de camins; per un costat el Nico i el Jos han decidit seguir endavant, el Wang Pei encara té els músculs destrossats d’ahir i ha passat el dia per Manang sense fer res, i els quatre catalans que hem decidit fer una altra aclimatació fins a una estupa on no hi hem aconseguit arribar mai per manca d’indicacions.

P1200951

Dia tapadot

D'excurisó amb el Toni i l'Alícia

L’Aitor i el Toni obrint camí

P1200958

Riu amunt? Hem perdut el camí…

P1200961

Dubtes

A l’hora de dinar hem parat en un restaurant al mig del poble, un de molt més econòmic que el de l’hotel, i ha estat seure a taula que s’ha posat a ploure, pel pèls! Mentre dinàvem ha arribat un asturià i un australià que es van conèixer a Pokhara. En un moment en què l’Australià ha anat al WC l’asturià ens ha explicat, una mica espantat, que el seu company de viatge només vol fer una nit a Manang, això vol dir no fer cap aclimatació i dormir a més de 1000 metres d’alçada respecte el dia anterior, molt contraproduent a partir d’una certa alçada. L’asturià ens ha confessat que va haver de convèncer-lo perquè es comprès un anorac, perquè el nano es plantava als Himàlaies a pèl, a més, fa un parell de dies que ja té mals de cap i es pren Diamox, un potent medicament que encobreix els símptomes del mal d’alçada, amb tots els riscs que això comporta… Nosaltres no hem pogut fer res més que al·lucinar amb el quadro que ens estava explicant i aconsellar-li que fes la seva i s’unís a algun altre grupet.

Ara estem a l’habitació, a fora plou, però malgrat tot, el Toni i l’Alícia han decidit avançar una mica avui i dormir al següent poble, nosaltres demà enfilarem amunt, avui més tarda de relax, massatges, música i xocolata, no està malament.

8è dia: Manang – Yak Kharka (9km de recorregut i 500m de desnivell positiu)

Avui el dia s’ha llevat plovent, ens hem preparat per la pluja i amb el Wang Pei hem seguit camí enllà. La primera parada l’hem fet al cap d’una horeta a un hostal regentat per una francesa, ens n’havia parlat el Toni i l’Alícia, és on en principi ells han passat la nit. Ha estat agradable perquè hem xerrat molt i hem pogut posar la roba molla davant el foc mentre la dona ens ha preparat un te i unes magdalenes de xocolata casolanes boníssimes. Parlant parlant se’ns ha passat l’estona i quan ens hem disposat a pagar hem al·lucinat amb el preu, la francesa s’ho fa pagar… el preu no era precisament nepalès. Més endavant hem seguit creuant ponts, hem saludat uns yaks molt peluts i hem reomplert les cantimplores a la font d’un poble, al cap de poques hores hem arribat a la nostra destinació, Yak Kharka a 4050 mentres d’alçada. Tenim planificats els llocs de pernoctació perquè no podem pujar més de 500 metres de desnivell respecte la nit anterior, així que no tenim massa marge si cada dia volem caminar una mica el mateix. Al arribar al poble hem fet una ronda d’hostals i com sempre passa els primers són més cars i menys negociables que els últims, finalment hem dinat, sopat i dormit a l’últim de tots, ple de locals, i on no s’han fet els despistats quan els hem demanat d’engegar la llar de foc, per ells ara fa calor… Després de sopar cap a les 20h ja som dins dels sacs, ni dutxes ni històries que fa un fred que pela i aquí ja no tenen ni plaques solars per escalfar l’aigua.

Ben remullats

Ben remullats

El nostre hostal

Al nostre hostal

Sopa d'all de nou per sopar

Sopa d’all i molta hidratació

Aquí sí que fa rasca

Aquí sí que fa rasca

9è dia. Yak Kharka- Thorong Phedi – High Camp- Thorong Phedi (10Km de recorregut i 800m de desnivell positiu)

Ens llevem amb el cel obert, des de l’enorme finestral de l’habitació entelada veiem els grans pics nevats, quin luxe, ens vestim i ens trobem amb el Wang Pei al menjador, avui un porridge (farinetes de civada) ens escalfarà el cos abans de seguir endavant, més amunt, cap al cel. Per la finestra del menjador ja veiem els més matiners que enfilen pel carrer empedrat del poble fent soroll amb els seus bastons. Nosaltres preferim esperar els primers raigs de sol perquè ens escalfin una mica. El dia serà llarg, segons els plans, avui ens toca arribar a Thorong Phedi, la nit que farem a més alçada, 4450 metres i ens fa un a mica de respecte pel tema del mal d’alçada perquè no depèn de nosaltres, si ens agafa fort haurem de baixar pel mateix camí per on hem pujat, a peu o a cavall, i després de tants dies seria bastant decepcionant la veritat. Fins ara ens hem trobat gent baixant, no molta, però alguna.

P1200964

Sembla que avui la pluja ens respectarà

P1200966

P1200970

Cavalls sempre a mà per si el mal d’alçada et fa recular

Caminem ara a munt, ara avall i més amunt encara, superant 400 metres de desnivell positiu acumulat durant 8 Km. Fem una primera parada en un petit refugi a peu de camí on tornem a coincidir amb el guia nepalès carregat fins dalt i la noia coreana amb el seu conillet de peluix… El planyem. Fem un te, unes carícies al gos i deixem que els rajos d’aquest sol tant pur ens cremin una mica més la pell, només una mica, que bé que s’està quan fa fred i el sol escalfa, ens prenem una barreta energètica i uns fruits secs que portem des de Pokhara, bàsics, la veritat és que creiem que hem calculat molt bé el tema del menjar, vam comprar a Pokhara per tenir per picar per a 12 dies i sense haver passat gana ens sobrarà alguna cosa, és cert que el més còmode és anar-ho comprant pel camí, però els preus són 10 vegades més alts i ara per exemple els Twix ens els hem d’imaginar.

IMAG0166

Paradeta de rigor

IMG_6235

Little Miss Sunshine

IMG_6237

Seguim pel mini caminet que voreja la vall i en menys d’una hora arribem al nostre destí, aquí només hi ha dos hostals on triar, un ens agrada més perquè es veu més nou, el WC està dins l’habitació i tenen un gos enorme a qui amanyagar, però el nen que ens ha sortit a rebre no ens ha volgut fer ni mitja rebaixa i no ens ha agradat massa el tracte, així que optem per la bona dona de l’hostal de dalt, més humil, però que ens transmet més bones sensacions. Però aquí no se’ns acaba el dia, si ho volem fer perfecte aquesta tarda ens toca pujar fins a High Camp amb les motxilles mig buides (aigua, menjar, farmaciola, moneder i càmera), és una hora de dura pujada on superes 400 metres de desnivell per rampes de més del 18% amb les dificultats ja de per sí de l’alçada, actualment a 4450 metres. Es nota, ens costa respirar i els moviments són lents, però de moment donem gràcies perquè no tenim mals de cap ni nàusees. El Wang Pei diu que no ve i que ens espera a l’hostal fent la migdiada, encara s’està recuperant de la bogeria d’haver anat sol a Tilico Lake en dos dies.

Penúltima jornada, demà fem el pas

Penúltima jornada, demà fem el pas

Ens traiem la mandra de sobre pensant que l’endemà és el gran dia, el dia del pas i enfilem amunt amb les motxilles, suem, respirem i caminem, no volem aixecar la vista per por de veure que encara ens queda molt per arribar a dalt, una passa darrera l’altre, constància. Al cap d’una hora de pujar fent ziga-zaga per la paret aixeco la vista i veig banderetes, aquest és el senyal que ja hem arribat, li crido a l’Aitor que em segueix uns metres més avall, “ja hi som!”, i els últims 20 metres són els pitjors, sembla que no s’acabi mai… però finalment, després de 10’ ho aconseguim! És curiós com estant tant amunt encara estàs envoltat per altíssimes muntanyes, veiem un grup de nois pujant a la muntanyeta del davant de l’hostal, però nosaltres per avui en tenim més que prou, entrem a l’hostal i demanem uns tes a preu d’or i de nou casualitats de la vida, una parella de catalans! Sí és que estem a tot arreu, amb la tonteria ens trobem a 4850 metres fent un te amb uns catalans de Barcelona que sovint pugen a La Tor de Carol (el poble del costat d’Enveitg on nosaltres hi pugem sovint) i l’Alícia i el Toni que aquella nit la faran allà, es veu que el Jos i el Nico han creuat avui el pas venint des de Letdar, una bogeria que evidentment els hi passarà factura (líquid al genoll del Nico i vomiteres pel Jos degut al mal d’alçada).

Aquí es on aterren els helicòpters si t'han de venir a buscar

Aquí és on et venen a buscar els helicòpters

High Camp

High Camp

Per molt amunt que estem sempre hi ha cims que ens superen

Per molt amunt que estem sempre hi ha cims que ens superen

Però a nosaltres ens toca baixar, tothom ens plany i valora el nostre gran esforç d’haver pujat i tornar a baixar, tot sigui pel mal d’alçada, esperem que serveixi d’alguna cosa, més ja no podem fer… La veritat és que allà dalt tothom està una mica fotut , tant el Toni com el Joan estan amb molt mal de cap i és que a aquesta alçada dormir 400 metres més a munt o més avall és molta diferència. Baixem, sopem la nostra sopa d’all i ens partim un plat de pasta, després de sopar escrivim els nostres desitjos a les banderetes que deixarem demà a dalt del pas (si hi arribem), n’hi ha per tots, tots aquells que sou importants per a nosaltres.

Hidrats per agafar forces

Hidrats per agafar forces

Escrivint pregàries pels nostres

Escrivint pregàries pels nostres

Anuncis

One response to “De trekking!! PartIII

  1. Jo crec que estic dns del grup del importants per a vosaltres i es emocionant saber que tinc una bandereta penjada aprop del cim del món amb desitjos per a mi.
    Tan debo es cumplieixin, moltes gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s