De trekking!! Part IV

1oè dia; Thorong Pedhi-Thorong La pas-Muktinath-Jomsom

Hem dormit malament, ens hem despertat sovint amb arítmies i respiracions forçades, feia molt fred, el llit quasi no tenia matalàs i els nervis tampoc han ajudat, avui és el gran dia, podrem aconseguir-ho? A les 5am, encara de nit, estem esmorzant; sopa d’all i porridge amb mel. No ens diem massa cosa, ens tapem amb gorro i guants, ens posem les motxilles i agafem ben fort els bastons, engeguem el crono i amunt que ja coneixem el camí. Tot just comença a fer-se de dia i cadascú va pensant en lo seu. Com ahir, passem de llarg l’heliport desitjant que no haguem de tornar fins allà perquè un helicòpter ens reculli, avui anem amb les motxilles grans i es nota, però al conèixer el camí se’ns fa una mica més amè. Arribem a High Camp i veiem que els 4 catalans ja han enfilat amunt, l’australià ara s’hi posa, al final el tio no va fer cap dia a Manang i segueix viu… l’asturià no el veiem per enlloc, després ens n’assabentem que va haver de tirar enrere pel mal d’alçada que ja l’acompanyava a Manang, pobre…

Pujant al High Camp, 50' de dur ascens a les 6am

50′ de ziga-zaga fins al High Camp

Un desnivell maco... El tram fins a High Camp és dels potents

Desnivell maco…

IMG_6263

Els últims metres sempre són els pitjors

Vistes des de High Camp

Vistes des de High Camp

Des d’aquí fins al pas tenim unes 2:30 hores sense parades i hem de superar un desnivell de 600 metres en 6km, o sigui que la cosa puja. Com ens han informat el dia és bo, fa fred i anem ben tapats, però mentre caminem no es nota. Sabem que aquest tram és dur perquè no acabes de veure mai el final i sembla que arribis, però mai acabes des ser-hi. De tant en tant parem, ho necessitem, ens costa respirar i estem cansats, el Wang Pei es nota les cigarretes que s’ha fumat cada dia, se li pot veure a la cara, ens segueix una mica de lluny, nosaltres anem fent, xino xano.

IMG_6272

Concentració

IMG_6270

Les vistes, com sempre, ens fan aixecar els ulls de terra

IMG_6274

Començo a tenir-ne prou

Al cap de dues hores se’m comença a acabar la paciència, em poso de mala llet, ja en començo a tenir prou, que s’acabi ja d’una vegada, l’Aitor m’ho veu a la cara i m’anima, va que quan arribem a dalt t’he de dir una cosa important. Una cosa important? Em poso les piles, va que ja quasi hi som, aixeco la vista i en menys de 20’ veig banderetes, però no és senyal de res perquè n’hem passat unes quantes de banderetes… però sí, aquesta vegada sí, estem a dalt, el Toni i l’Alícia ens ho confirmen, allà estan, saludant-nos amb els braços ben oberts. Arribem i ens abracem, els abracem, abracem a tots els que estan allà i que no coneixem de res i ens fem fotos des de tots els angles possibles, amb les motxilles, sense, sols, els dos, amb el grup… Ho hem aconseguit, després de tant de temps amb la incògnita, de no saber si els mals de panxa ens permetrien fer el trekking, i després pregant al mal d’alçada que ens respectés… Ho hem aconseguit!!!

Congratulations!

Congratulations for your success!!!

Celebrant

Celebrant!

Fent país

Fent país

P1210014

Tocant el cel amb la mà

Tocant el cel amb la mà

A dalt coincidim uns quants

A dalt coincidim amb el Toni, l’Alícia, el Wang Pei i un infiltrat

Pengem les nostres banderetes amb les nostres pregàries

Pengem les nostres banderetes amb les nostres pregàries

Allà dalt ja ho tenim tot fet, el fred és considerable i encara tenim quatre hores per endavant de baixada infernal fins a Muktinath, el primer poble després del pas. És dur, ja no tenim l’al·licient d’arribar a cap objectiu, plovisqueja i la baixada realment és desagradable, a trossos per carretera a trossos per camí empinat.

P1210018

N’hi ha que han de fer aquest pas molt sovint

Amb Muktinah al fons

Amb Muktinah al fons

IMG_6310

El paisatge canvia completament

Però finalment hi arribem, al primer hostal que trobem ja hi veiem el Wang Pei, i els quatre catalans ens hi afegim,dinem tant de gust! L’Aitor uns espaguetis i jo uns canelons boníssims, a més, tornem a tenir wifi després de molts dies i això vol dir que ja podem informar a casa que estem vius i estalvis i amb el pas fet, molts no han tingut la mateixa sort i han hagut de tornar enrere pel seu propi peu o han hagut de ser rescats en helicòpter o han tornat a casa dins de bosses refrigerades com quan al mes d’octubre, en plena temporada alta, una tempesta va enganxar a més de 200 excursionistes allà dalt, més de 40 no ho han pogut explicar mai, guies inclosos.

Després de dinar tenim dubtes de com prosseguir, l’Alícia i el Toni decideixen fer nit per allà a prop , però nosaltres vam parlar amb el Joan i l’Anna que ens intentaríem trobar per agafar algun transport que ens dugués de Muktinath a Jomsom des d’on ens agradaria agafar una avioneta que ens dugui directe a Pokhara. Així que intentem esbrinar des d’on podem agafar un transport des d’allà i … buala!!! Allà hi són, a la parada d’autobús comprant els bitllets, si és que a vegades les coses surten sense acabar de saber com. Ens hi afegim i seguim l’aventura dins del bus, més d’una hora de bots i més cansament, però el paisatge és espectacular i de nou al·lucinem amb aquest país, llàstima que no tinguem més dies per fer aquesta etapa a peu.

IMG_6332

Dins el bus

IMAG0185

El paisatge des del bus ens sorprèn molt gratament

IMAG0183

Sembla el paisatge d’una peli de “Star Wars”

Arribem a Muktinath vius, però la jornada no s’ha acabat, hem de buscar hostal i intentar lligar el tema vols per demà. L’Aitor se’n va amb el Joan, l’Anna i el seu guia a buscar els vols i jo vaig a buscar hostal mentre el Wang Pei es queda amb les motxilles. Busco i rebusco i res em fa el pes, tot molt car, ningú fa prou rebaixa i res és la gran cosa, com es nota que aquí hi para tothom a dormir per després agafar el vol… Després de 45’ trobo un mini restaurant que té 3 habitacions molt netes i correctes que donen a un pati central, i el millor de tot, el preu torna a ser nepalès. Ara només falta esperar l’Aitor que no arriba, com sempre no pots fer res més que confiar… ja ha passat una hora i res de res, jo avorrida i veient que uns menuts m’espien rient començo a treure globus i en 5’ tinc a tots els nens del poble jugant al mig del carrer.

IMAG0187

La càmera del mòbil sempre els deixa flipats

Finalment arriba l’Aitor, encara amb la motxilla gran a l’esquena, cansat, però amb dos vols comprats per volar l’endemà. Aconseguit! Ens instal·lem a l’habitació ens decidim per fer la dutxa esperada i nooooo!!!!!!! No hi ha aigua calenta!!!!! Tant anar a munt i avall m’he oblidat de preguntar per l’aigua calenta, quin despiste… En fi, un dia més dutxant-nos a base de tovalloletes de bebè. Avui sopar i a dormir. Ja estem acabant el Dhal Bat quan arriba el Wang Pei amb tres cerveses de litre en una bossa, ostres, ara mateix és l’últim que ens ve de gust, però el nanu ens vol agrair aquests dies que l’hem acompanyat i que li hem facilitat les coses amb l’idioma (perquè recordeu que no parla ni un borrall d’anglès) i no ens hi podem negar. Així que entre glop i glop entaulem la que serà l’última conversa junts (en teoria), amb el traductor del mòbil pel mig, és clar. Quin dia més llarg… bona nit.

11è dia; Jomsom-Tatopani

Avui podem dormir una mica més, però a les 8am hem de ser al mini aeroport de Jomsom per agafar l’avioneta fins a Pokhara, correm una mica, però arribem a temps, a temps perquè ens diguin que les avionetes anteriors a la nostra no s’han pogut enlairar per culpa del mal temps a Pokhara, anem amb retràs. Esperem una hora, preguntem i tornem a esperar. Finalment a les 10am ens comuniquen que avui d’allà no sortirà cap avioneta i ens tornen els diners. Com??? I ara què??? Hem de ser d’aquí dos dies a Pokhara com a molt, no ens podem arriscar a fer una nit a Jomsom, perquè si demà tampoc volem no tenim temps d’agafar un bus i arribar en un dia a Pokhara. Emprenyats, frustrats, bruts i cansats engeguem un pla B, nosaltres i tota la gent que no ha pogut volar és clar… La majoria són grups grans i van amb guia, el qual els facilita transport pel mateix preu que l’avioneta… Nosaltres ens hem de tornar a buscar la vida per buscar alguna cosa econòmica, cosa molt difícil perquè els locals saben que no tenim massa opcions i que hem de sortir d’allà per terra. El Joan i l’Anna ahir van preferir acomiadar-se del seu guia i seguir sols, així que tampoc tenen com sortir. Amb la tonteria estem unes deu persones intentar buscar un jeep econòmic que ens dugui a tots muntanya avall en direcció Pokhara, però no hi ha manera, ens surt tant car com l’avioneta i no estem disposats a pagar-ho.

Després de dues hores d’exhaustiva recerca optem per agafar el bus local tunejat. El què no sé és que passaré  les pitjors 4 hores dels últims 9 mesos, almenys per a mi, que aniré al costat de la finestra i veuré el precipici de 200 metres caure sobre el riu cada vegada que el bus s’inclina cap a aquell costat.

És infernal, suposo que tampoc ajuda el fet que els 4 catalans anem asseguts a la última fila perquè els bots encara són més pronunciats i sovint piquem amb el cap al sostre. Per no anomenar les vegades que creuem cascades d’aigua  que cauen al mig de la carretera. Estem tot el viatge maleint el mal temps i l’avioneta que mai es va enlairar.

Però com sempre tot arriba i també el nostre improvisat destí; Tatopani. Famós per les seves aigües termals. I com que “no hay mal que por bien no venga” una vegada instal·lats en un hostal molt xulo amb un gran jardí al davant i un menú molt suculent (ja tornem a tenir de tot aquí baix) ens dirigim cap a les famoses termes que resulten ser una petita piscina envoltada d’altíssimes muntanyes i a massa graus de temperatura, on els locals, vestits, es van a dutxar. Però ens adaptem i ens escaldem una estona dins d’aquella piscineta amb mini peixos i tot. Molt natural tot plegat. Ara només queda fer un bon sopar, l’esperada dutxa calenta i a dormir.

Als Hot Srpings amb el Joan, la Laura i la Marlene

Als Hot Springs amb el Joan, l’Anna i la Mariline. Foto de Joan Gosa

12è dia; Tatopani- Pokhara

Vistes des de Tatopani

Vistes des de Tatopani

Avui seguim el viatge en bus, l’agafem ben d’hora i encara tenim una mica de temps per contemplar l’espectacular dia que fa, tot està destapat i espatarrant! Evidentment ens mirem i mirem el cel, veient passar una avioneta just per sobre nostre… En fi… Resignats pel super bon temps que fa enfilem de nou a un bus tunejat, les noies agafem lloc mentre els nois pugen i lliguen les motxilles dalt del sostre del bus. Quan ho tenim tot llest i ja no hi cap ningú més el bus arranca i la dinàmica és la mateixa, travessem rius al mig de la carretera, corbes ara cap aquí ara cap allà, aguantem la respiració, seguim pel camí enfangat i jo només puc mirar els locals i tranquilitzar-me al veure’ls a ells la mar de tranquils. Però el fet de veure’ls penjats literalment de la porta oberta del bus em fa desconfiar plenament en l’estabilitat d’aquest, al proper balanceig ens anem tots avall, n’estic convençuda, que algú faci contrapès cap a l’altre costat per favor!!!! És pura física!!!!

P1210024

Lligant les motxilles

Al pirncipi riem...

Al principi riem…

Quan les carreteres desapareixen...

Quan les carreteres desapareixen…

Però estic escrivint això per tant res no ha passat. Després d’unes 5 hores de viatge, de dinar pel camí i de canviar de bus unes quantes vegades per culpa de les esllavissades a la carretera arribem a Pokhara. I aquesta vegada ja tenim clar on passar els propers dos dies, en un hostal portat per un holandès amb unes vistes i un esmorzar espectacular, com no podia ser menys. Així que anem a buscar a l’altre hotel les motxilles que ens estaven guardant i ens traslladem. Al principi ens diuen que ho tenen tot ple i que no els hi consta la nostra reserva, però finalment aconseguim aquella habitació doble amb WC i dutxa calenta tant esperada.

Anant cap a Pokhara

Últim transport, una furgo a rebentar

De relax a Pokhara amb un intrús a l'habitació

De relax a Pokhara amb un intrús a l’habitació

IMAG0194

Relax

Pululant per Pokhara

Pululant per Pokhara

Els següents dos dies els passem de relax, dormint, menjant bé i escrivint blog, i com que el Wang Pei ens confessa que mai a menjat pizza ens ho posa fàcil, aquesta nit anem els 4 catalans i ell a menjar pizza al forn de llenya! Ens està deliciosa!

Dades d’interès

El vol Jomsom-Pokhara ens valia uns 60E al canvi i es pot comprar a les mateixes oficines de Jomsom.

Allotjament a Pokhara; “Palm Garden Lodge”. E-mail; ralf.willmann@gmail.com. 061-466442. 450 Rúpies l’habitació doble amb WC a dins i ventilador, esmorzar no inclòs. Molt recomanable!

Anuncis

One response to “De trekking!! Part IV

  1. Si senyor, sou els millors, ho heu aconseguit.
    Ara ja teniu molt clar que aconseguireu tot alló que vulgueu al llarg de la vostra vida.
    Estic super orgullosa de formar part de la vostra família.
    Per cert!!!! que era alló tan important que t’havia de dir l’Aitor en arribar al pas?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s